1. UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil
UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil
1. La vida d'Aristòtil:
• Neix a Estagira (Macedònia)
• El pare d'Aristòtil era el metge d'Amintes (avi d'Alexandre).
• El fill d'Amintes és Filipo de Macedònia (el pare d'Alexandre).
• El fill de Filipo fou Alexandre el Gran (mor el 323 a.C.).
• Filipo i Aristòtil eren amics des de petits.
• Aristòtil, 18 anys --> el seu pare mor i marxa a Macedònia a l'Acadèmia de Plató durant 20
anys (Atenes). Estudiant i professor.
• Mor Plató --> Aristòtil marxa de l'Acadèmia. Viatja durant mesos fins que Filipo li
encarrega l'ensenyança del seu fill.
• Durant dos anys, Alexandre i els nobles macedonis són educats per Aristòtil.
• Filipo, assassinat –-> Alexandre hereta el tron i Aristòtil perd la feina --> Torna a Atenes i
funda l'escola de "El Liceu" (centre d'estudi i ensenyança de la Physis i la natura).
• 323 a.C. --> Mor Alexandre el Gran --> Divisió de l'imperi --> Atenencs ameacen Aristòtil
que marxa a Atenes (Illa d'Eubea, allà troba la mort l'any següent (322 a.C.)).
2. Les obres d'Aristòtil:
• Escriu molt, però es conserven molts dels seus llibres interns del Liceu (no ordenats).
• S. I a.C. --> Un dels directors del Liceu (Andrònic de Rodes) organitzà i ordenà tots els
escrits d'Aristòtil i els divideix per temes:
➢ Llibres de Física
➢ Llibres de Metafísica ("Metafísica", ell parlava de la "Filosofia Primera". Temes que
estan relacionats amb allò que està més enllà de la Física).
➢ Llibres de Lògica
➢ Llibres d'Astronomia
➢ Llibres d'Ètica
➢ Llibres de Política
3. La divisió de la filosofia:
• 3 parts del saber (segons la finalitat):
➢ Teòrica (física, metafísica): Aquella en la que la seva finalitat és el saber, (Què és X?)
conèixer. Ve de Theoros (persona que eia el que passava als jocs olímpics).
➢ Pràctica (praxis) (Ètica, política): Aquella en la que la seva finalitat és l'acció (Com
hem d'actuar?) Dues subdivisions:
➔ Ètica (bé/mal)
➔ Política (Benefici intern i extern)
➢ Poètica (poesis) (tejné): Aquella en que la seva finalitat és l'acció (per obtenir un
objectiu).
4. L'Òrganon (Lògica aristotèlica):
• 4 tipus de judicis (judici --> oració en la qual el predicat afirma o nega alguna cosa del
subjecte).
➢ Universals Els gats són blancs.
1

2. UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil
➢ Particulars Alguns gats són blancs.
➢ Afirmatius Tots els gats són blancs.
➢ Negatius Tots els gats no són blancs.
• Els raonaments deductius: Sil·logismes (formals, l'experiència no entra).
➢ El TERME MITJÀ ens permet unir premises i extreure conclusions.
➢ Premisa primera: Els gats són blancs.
➢ Premisa segona: El Cuqui és un gat.
➢ Conclusió: El Cuqui és blanc.
➔ Terme mitjà: "gat".
➢ Sil·logisme: encadenament o relació de judicis a partir dels quals es pot extreure una
conclusió necessària (és d'aquella manera i no pot se de cap altra). Les premises són
necessàries. En un sil·logisme hi ha dues premises (1ª: general. 2ª: específica) i una
conclusió.
5. La substància:
• Què és la realitat?
➢ Plató creia que hi havia dues realitats (sensible i intel·ligible).
➢ Aristòtil creu en una sola realitat (substància).
• Les substàncies són els éssers (coses) i els éssers són físics (substància primera).
• Dos orígens de l'home:
➢ Per Physis --> "aigua"
➢ Per Tejne --> "rellotge"
• Les diferents maneres de parlar dels éssers són les categories:
➢ 1ª: SUBSTÀNCIA --> Què és X? (nom de l'ésser).
➢ 2ª-10ª són ACCIDENTS (coses que li passen a la substància):
➔ 2ª: QUANTITAT --> Expressa magnitud.
➔ 3ª: QUALITAT --> Com és una substància.
➔ 4ª: RELACIÓ --> Com es relaciona amb altres.
➔ 5ª: ESPAI --> Localització de la substància.
➔ 6ª: TEMPS --> Quan té lloc.
➔ 7ª: POSICIÓ --> Com està col·locada la substància.
➔ 8ª: ESTAT --> Circumstàncies (forma en la que es troba la substància).
➔ 9ª: ACCIÓ --> El que fa la substància.
➔ 10ª: PASSIÓ --> Allò que reb la substància.
• L'esdevenir de la substància:
➢ Tot està en constant canvi i esdevenir.
➢ Substàncies fetes de Matèria (Hyle, substrat bàsic) i Forma (Morfe, idees que configuren
la matèria) [Hilemorfisme].
➢ La matèria és la potència (dinamis): allò que es pot arribar a ser. En quant a la matèria,
aquesta és la possibilitat d'esdevenir una altra cosa.Futur.
➢ La forma és l'acte (energeia): és el present d'una substància.
➢ Per Aristòtil el coneixement és adquirit i a través de l'abstracció abandonen la
materialitat i s'extreu un concepte.
➢ 2 classes de canvi:
• Substancial: La substància deixa de ser el que és.
2

3. UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil
• Accidental: Canvis de la substància relacionats amb els nou accidents al llarg de la
vida. Però no deixa de ser ella.
6. Les 4 causes de les substàncies:
• Causa material: Accepta la idea dels Milecis, els atomistes,... (de què?)
• Causa formal: Accepta la idea de Plató i dels pitagòrics (què?)
• Causa eficient o motriu (qui?)
• Causa final o telos: Per això Aristòtil és teleologista (per a què?)
7. L'ésser humà segons Aristòtil:
• Ta. Hylemòrfica: Substància --> ésser humà:
➢ Matèria: cos
➢ Forma: ànima
➢ Unió cos – ànima --> substancial
· 1 ànima dividida en tres:
ÀNIMA: FINALITAT: FUNCIONS: ESTRUCTURA: PRÒPIA DE...:
Vegetativa Conservació de Nutrició, Organisme Plantes
l'individu reproducció i
creixement
Sensitiva Moviment Sensorials 5 sentits + sentit Animals
comú, imaginació
i memòria
Intel·lectiva Pensament Intel·lectuals Enteniment Humans
pacient i agent
· Avuí dia: Abandonament del teleologisme aristotèlic (contari a l'atzar) i s'ha donat lloc a un
mecanicisme basat en l'atomisme (a favor de l'atzar).
8. Ètica artistotèlica: L'eudaimonisme
· ETIMOLOGIA:
Eu/Daimon /isme (tenir un diable bo).
Eudaimoni = felicitat (grec).
➢ Finalitat de l'ésser humà com espécie segons Aristòtil: Aspirar i cercar la felicitat i està
relacionda amb el tenir uns bons consells d'un bon daimon.
➢ Tothom està d'acord en que la felicitat es cerca, però hi ha divergències en el QUINA
felicitat hem de cercar.
➢ Part de la filosofia que estudia les accions --> Filosofia Pràctica o "Praxis" --> Apareixen
l'ètica i la política.
- La potència duu a l'acte --> Quan una persona aconsegueix totes les potències obté l'acte
màxim. El bé, per tant, la felicitat.
➢ Qualsevol moral precisa que l'ésser humà per realitzar-se ha de cultivar unes virtuts
(Areté). Tipus de virtuts:
- ÈTIQUES: aquelles que ens ajuden a cultivar la vida moral. Actuar de forma justa.
- DIANOÈTIQUES: lligades a la part racional i a la part racional i al coneixement.
➢ Plató: Conèixer duu a la virtut.
3

4. UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil
➢ Aristòtil: Cultivar les virtuts duu a la virtut --> Virtut com a hàbit.
➢ La virtut és el terme mitjà entre dos extrems:
- Excés: Temeritat
- Terme mitjà: Valentia
- Defecte: Covardia
➢ El terme mitjà dona la felicitat segons Aristòtil.
➢ Política (felicitat --> bé comú) superior a l'ètica (felicitat --> bé individual).
➢ Segons Aristòtil: el coneixement de la justícia, no farà que siguem justos; mentre que si actuem
de forma justa, aleshores serem justos. El coneixement és important, però s'ha de saber aplicar.
➢ Vida virtuosa <-- Practicar les coses (si es té l'hàbit de fer-les, aleshores obtindrem la virtut).
➢ Hi ha dos tipus d'hàbits: les virtuts (bons hàbits) i els vicis (mals hàbits).
9. Política aristotèlica:
➢ Zoon politicon --> Animal polític <--> Ésser humà (sociable i polític).
➢ Tres etapes o estadis de la sociabilitat:
- Família (natura ha dividit als éssers humans en homes i dones).
· Mare, pare i fills.
· Finalitat: supervivència, procreació i cura.
· Satisfer les necessitats elementals.
- Logarret (unió de vàries famílies):
· Finalitat: millorar lees condicions de supervivència a través de fer tasques organitzades.
· Lligada, com la família, a la supervivència.
- Polis (font perfecta de comunitat, ja que els seus membres es poden desenvolupar. En tots els
seus aspectes. Ha d'estar regida per lleis que regeixen els drets i deures dels ciutadans. L'home
tendeix a realitzar-se en un zoon politicon).
· Finalitat: no només seguir les necessitats biològiques.
10. El Ciutadà (polites):
➢ Home --> desenvolupament --> ciutadà actiu.
➢ Animals: Phonos (expressar necessitats bàsiques).
➢ Humans: Logos (discurs raonat, raonament).
➢ Logos --> permet a l'ésser humà crear lleis --> millorar convivència amb altres humans -->
Crear una comunitat superior a les demés.
➢ Naturalesa desigual --> tothoms és desigual:
- Dones inferiors als homes.
- Dones: instintives.
- Homes: Racionals.
- Estrangers i esclaus: Inferiors.
➢ Aristòtil defensa la propietat privada i l'esclavisme.
11. Formes de govern:
Rectes (justes) --> Corruptes (injuestes)
Corrupció o degeneració
Monarquia (govern a mans Tirania
del monarca)
4

5. UNITAT 3. La filosofia d'Aristòtil
Aristocràcia (govern a mans Oligarquia
de les persones més aptes)
Politeia (govern dels ciutadans) Demagògia
Cada país pot escollir les seves formes de govern, no hi ha unes bones o millors, sino que unes
són necessàries segons el país.
12. Justícia aristotèlica:
➢ Dues característiques:
- Commutativa (tothom ha de ser igual davant la llei "Mínims").
- Distributiva (distribució de béns. Els béns es reparteixen en funció als mèrits. "Màxims").
5