1. Definició del fenomen religiós Orígens de les religions Condicionants de l’evolució i diversitat de les religions Anàlisis filosòfiques de la religió al llarg de la història Unitat01 EL DISCURS RELIGIÓS Continguts que tractarem

2. Religió Sacre Profà Mite Ritus Animisme Esperit Ateisme Panteisme Teisme Deisme Revelació Fe Salvació il·lusió Agnosticisme ELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTS

3. DEFINICIÓ DEL FET RELIGIÓS Dificultats: La diversitat de manifestacions religioses en l’espai i en el temps La multiplicitat d’activitats humanes directa o indirectament impregnades de religiositat El punt de partida és la distinció entre El sagrat : allò que se suposa que conté un poder ocult sobrehumà, sobrenatural El profà : la resta Religió és la relació adequada dels humans amb el sagrat (relació inadequada: profanació)

4. LES RELIGIONS ACCIONS RITUALS acompanyades per NARRACIONS SAGRADES UN ESPAI SAGRAT EL SANTUARI UN TEMPS SAGRAT pot ser ELS MITES LA FESTA NATURAL ARTIFICIAL es basen en necessiten és és són

5. Evolució del fet religiós: 1. Els orígens. L’animisme. L’animisme , present en totes les cultures i totes les èpoques, sembla el punt de partida de les diverses formes de religiositat. L’animisme és la creença en éssers no corporis que influeixen en la vida dels humans (positiva o negativament): ànimes, esperits, déus, dimonis, follets, fades... Per què l’animisme és universal? Perquè respon interrogants universals. Com ara La mort i la vida El son i els somnis Els trànsits ...

6. Evolució del fet religiós: 2. Les religions tribals. Els rituals religiosos més antics són cultes a les ànimes dels avantpassats comuns de la tribu. Els esperits dels morts recents espanten i se’ls allunya. Els esperits dels avantpassats comuns (sense identitat específica), són objecte de veneració ritual. L’objectiu d’aquests rituals és obtenir per als vius la protecció i benevolència dels avantpassats morts.

7. Evolució del fet religiós: 3. Una relació d’intercanvi Tota religió implica una forma de relació entre els humans i el sagrat. Aquesta relació té les característiques d’un intercanvi : els esperits tenen quelcom que nosaltres volem (seguretat, benestar, protecció…) i ells volen quelcom que nosaltres podem oferir-los: aliment. Els sacrificis prenen la forma d’ofrenes alimentàries als esperits per tal que ells responguin de forma adequada. Aquestes ofrenes alimentàries prenen la forma de grans banquets rituals , que són un mecanisme de redistribució de la riquesa.

8. Evolució del fet religiós: 4. les religions dels imperis Amb la revolució neolítica i l’aparició dels primers estats (ciutats-estat), la propietat privada i les jerarquies socials , el culte als avantpassats comuns és substituït pel culte als avantpassats dels cabdills o reis . Amb els primers imperis, els avantpassats dels reis són els grans déus i, finalment, els mateixos emperadors adquiriran categoria divina.

9. Evolució del fet religiós: 5. les religions incruentes (1) Al llarg del primer mil·lenni abans de Crist, al si dels grans imperis entre la mediterrània i la Índia, les religions basades en l’intercanvi alimentari entre homes i déus van essent substituïdes per noves formes de religiositat. En totes elles, l’intercanvi alimentari és substituït per un altre tipus d’intercanvi: Els humans han d’obeir els manaments divins d’amor i misericòrdia. Els déus proporcionaran als humans una felicitat eterna, més enllà de la mort.

10. Evolució del fet religiós: 6. les religions incruentes (2) Per què triomfaren les religions incruentes? ... Als grans imperis, la població, la desigualtat i la misèria creixen constantment. L’Estat ja no podia sostenir els banquets rituals de caire redistributiu de les societats tribals. Resultava avantatjosa per al poder una religió que enlloc de prometre benestar material assegurava la felicitat en una vida més enllà de la mort. El respecte a la vida dels vençuts, propugnat per les noves religions, afavoria l’acceptació de la dominació per part de les poblacions conquerides. ... perquè eren útils als interessos dels grans imperis (ordre intern i expansió externa).

11. LA RELIGIÓ, OBJECTE DE REFLEXIÓ (1) AGNOSTICISME Impossibilitat de saber res sobre Déu ATEISME Negació de la realitat de Déu DEISME Afirmació d’una divinitat no religiosa PANTEISME Identificació de Déu amb la natura TEISME Afirmació d’una divinitat religiosa

12. LA RELIGIÓ, OBJECTE DE REFLEXIÓ (2) En la història de la filosofia antiga La filosofia neix com una alternativa a les explicacions mítiques La relació entre ambdues és, doncs, de conflicte i enfrontament En la història del filosofia medieval Amb la difusió del cristianisme, la filosofia esdevé una eina al servei de la teologia En la història del filosofia moderna A partir del renaixement retrobem postures que reclamen la independència de la filosofia respecte de la teologia. En la història del filosofia contemporània És en aquest període que apareixen les grans filosofies atees

13. Filosofia i religió al món antic L’actitud dels filòsofs grecs antics enfront del fet religiós és diversa, però sempre crítica . Aquesta crítica consisteix en: reclamar formes de religiositat diferents (monoteisme, per exemple). Xenòfanes de Colofó. negar la capacitat dels humans de saber dir res segur sobre els déus (agnosticisme). Protàgores d’Abdera. negar l’existència dels déus (ateisme) i afirmar el caràcter il·lusori de la religió. Críties d’Atenes

14. Filosofia i religió a l’edat mitja PRINCIPAL NOVETAT RESPECTE DEL PENSAMENT GREC: Aparició i expansió de les grans religions de salvació : el cristianisme i l’islam . Les creences religioses són el centre de l’activitat intel·lectual i les estructures religioses l’eix vertebrador de l’organització social. PERÍODES I AUTORS : Filosofia cristiana AGUSTÍ D’HIPONA (IV-V) ANSELM DE CANTERBURY (XI) TOMÀS D’AQUINO (S.XIII) GUILLEM D’OCCAM (XIV) Filosofia islàmica AVICENNA (XI) AVERROIS (XII)

15. Filosofia i religió a l’edat mitja relació entre raó i fe (1) A la filosofia antiga, dues formes de legitimació del coneixement : CONSISTÈNCIA LÒGICA FONAMENTACIÓ EXPERIMENTAL A l’edat Mitja, aparició d’una tercera forma de legitimació de la validesa del coneixement: LA REVELACIÓ (CRISTIANISME I ISLAM) Objectiu de la filosofia : construir un sistema on les veritats revelades no siguin incompatibles amb les racionals (lògica i experiència). La filosofia és al servei de la teologia

16. Filosofia i religió a l’edat mitja relació entre raó i fe (2) Tres perspectives bàsiques: Racionalisme: totes les veritats de fe poden ser compreses per la raó (reducció de la religió a la filosofia) Irracionalisme: les veritats de fe, per la seva pròpia naturalesa són fora de l’abast de la raó (antagonisme entre religió i filosofia) Postures conciliadores. Hi ha tres tipus de veritat: Veritats de raó Veritats de fe Veritats de fe que la raó pot comprendre o demostrar (en aquest cas, la filosofia queda al servei de la teologia).

17. Filosofia i religió a l’edat moderna La revolució científica (XVI-XVIII) significa la fi de la servitud medieval de la filosofia envers la teologia. La filosofia moderna s’apropa molt més al model de filosofia crítica dels presocràtics. Conflicte entre Filosofia-ciència ( saber crític ) i Religió ( saber dogmàtic ) La ruptura de la unitat religiosa (protestantisme) debilita la força de l’Església, que va perdent poder enfront dels primers grans estats moderns. L’exploració del món posa de manifest la diversitat cultural i religiosa i provoca reaccions de tipus relativista. Actituds deïstes.

18. Filosofia i religió a l’edat contemporània Al llarg de la il·lustració (XVIII) es radicalitza la contraposició entre raó i fe. Al segle XIX, els avenços científics topen sovint novament amb els dogmes religiosos (Darwin i l’evolucionisme, per exemple) Destaquen, per la seva transcendència, tres pensadors ateus: Karl Marx, Friedrich Nietzsche i Sigmund Freud. Són els filòsofs de la sospita.

19. KARL MARX (XIX) “ La religió és l’opi del poble” Forma de consciència capgirada i emmascarada (il·lusòria) que oculta l’autèntica naturalesa de la realitat (opi: al·lucinogen ) Estratègia de desmobilització de la classe treballadora, que renuncia a la revolta contra l’explotació en situar la seva felicitat en un “més enllà” (opi: adormidora )

20. FRIEDRICH NIETZSCHE (XIX) L’únic realment valuós és la vida (vitalisme). La religió , en afirmar el valor suprem d’un “més enllà” nega el valor de la vida (“vall de llàgrimes”) i afirma el de la mort (“final de les penalitats”). És el refugi dels porucs, dels resignats, dels dèbils. “ Déu ha mort” : aquest és el principi de l’home que viu plenament la vida.

21. SIGMUND FREUD (XIX-XX) Recerca del fonament de la solidesa de les creences religioses: Són il·lusions que satisfan els desigs més profunds de l’ésser humà: Desig de seguretat i protecció Desig de justícia Desig d’immortalitat La solidesa de les il·lusions religioses resulta de la solidesa dels desigs que satisfan.