Exposició dels fonaments de la filosofia platònica

1. FILOSOFIA ANTIGA PLATÓ

2. PLATÓ (IV aC) esquema general Referents intel·lectuals Fonaments de l’epistemologia i l’ontologia platòniques. Fonaments bàsics de l’antropologia platònica. El model de coneixement al Menó L’al·legoria de la caverna Antropologia platònica Ètica i política

3. PLATÓ (IV aC) Referents intel·lectuals Sofística : orientació pedagògico-pràctica del saber. Sòcrates : actitud contrària a l’empirisme , l’escepticisme i al relativisme dels sofistes. La dialèctica com a procediment. Parmènides : eternitat del ser Heràclit : la natura és canvi constant (devenir) Pitagorisme : Admiració del coneixement geomètric. Dualisme antropològic . Eternitat de l’ànima.

4. PLATÓ PLANTEJAMENT ONTOLÒGIC (com és la realitat?) Si la realitat fos tan sols el que els sentits ens mostren, aleshores seria absolutament inestable i canviant ( Heràclit ) CONCLUSIÓ EPISTEMOLÒGICA (què en podem saber?) Si fos així, tot coneixement seria particular i contingent ( δόξα , opinió) i no n’hi hauria cap d’ universal i necessari ( ε̉πιστέμη , ciència)  ( escepticisme sofistic ) OBJECCIÓ DEL GEÒMETRA PLATÓ ¿ Com explicar l’existència de coneixements que són veritats universals i necessàries, com les certeses matemàtiques ?

5. PLATÓ Tan sols queda una sortida al problema plantejat: a) La realitat no pot ser tan sols el que els sentits ens mostren (rebuig del realisme ingenu). b) L’experiència sensible és font d’alguns dels nostres coneixements (els més insegurs o opinions), no pas de tots (rebuig de l'empirisme). c) Ha d’existir una realitat no sotmesa a la generació ni a la destrucció ( parmenidiana ), fonament dels nostres coneixements universal i necessàriament vertaders.

6. PLATÓ Quin és l’origen de les nostres representacions mentals? Unes són fugisseres i canviants, d’altres sòlides i estables: "un rostre bonic" / "la Bellesa en si“ ¿de què són representacions ? ¿són coneixements de la mateixa realitat , o de realitats diferents ? Són coneixements de realitats diferents: Realitats sensibles / Realitats intel·ligibles

7. PLATÓ coneixement i realitat REPRESENTACIONS MENTALS CONCRETES sensacions (particulars) ABSTRACTES Conceptes (universals) són coneixement de són coneixement de REALITATS INTEL·LIGIBLES Permanents i eternes, immaterials REALITATS SENSIBLES Canviants, materials Són còpies de

8. PLATÓ Quina és la naturalesa de les representacions mentals abstractes o conceptes? Són anteriors a les representacions particulars , i no posteriors, però ¿com i quan hem adquirit aquestes representacions? Les hem adquirides abans de néixer (innates). Això pressuposa que no som un cos, sinó una ànima preexistent!

9. PLATÓ conclusions Hi ha una realitat diferent de la que ens mostren els sentits: Una realitat eterna (parmenidiana). És la realitat per excel·lència ( model de la sensible) Aquesta realitat (Idees) ha estat coneguda per l’ànima – enteniment. En néixer, el nostre enteniment sembla buit, però no ho és. En encarnar-se l’ànima en el nostre cos, ha oblidat el que coneixia. El coneixement de les còpies (particulars i canviants) dels models (universals i eterns), a través dels sentits pot desvetllar en l’enteniment el coneixement oblidat ( anamnesi - α̉νάμνησις - record )

10. PLATÓ conclusions Si tots els coneixements són fruit de l’experiència sensible i aquesta és diferent per a cadascú (base del relativisme sofístic ), no podrem explicar la universalitat dels coneixements matemàtics. Podem estendre el model de coneixement matemàtic (segur, indubtable i no experimental sinó especulatiu) a altres àrees de coneixement. La veritat, doncs, no és l’opinió més convincent. El savi no és l’orador eloqüent, sinó aquell que coneix (recorda) l’autèntica naturalesa de les coses. Aprendre és recordar.

11. PLATÓ . El Menó Problema que s’hi presenta: En aprendre adquirim coneixements nous o bé recordem coneixements ja existents? Tesi defensada per Sòcrates: Aprendre és recordar. Estratègia argumental maièutica: Sòcrates planteja a un esclau que no sabia geometria un problema que acabarà resolent a partir de les preguntes de Sòcrates. Conclusió: Si tot i no saber geometria ha resolt el problema, és que el saber era ja dins seu i les preguntes l’han fet recordar (anamnesi).

12. PLATÓ. Al·legoria de la caverna l’al·legoria pot ser entesa com una imatge: de l’aprenentatge (de la foscor de la ignorància cap a la lluminositat del saber ), com a alliberament de les determinacions inevitables de l’ésser humà. de les dificultats del camí de l’aprenentatge (que exigeix dolor , sacrifici i l’ajut de l’educador) de la naturalesa dual de l’ésser humà (una ànima-enteniment presonera en un cos-caverna ) de la vida i de la mort (que esdevé alliberament ). de la naturalesa dual de la realitat i del coneixement ( ombres-aparença-opinió, enfront de realitats externes-realitat-veritat ) del necessari compromís polític (pedagògic) del savi.

13. PLATÓ. Antropologia La comprensió dels éssers humans requereix la comprensió dels principis que ens impulsen: Ànima intel·ligible (enteniment) Ànima irascible (voluntat, ànim, esforç) Ànima concupiscible (desig)

14. PLATÓ. Al·legoria de la caverna la interpretació el mite Ànima Realitat immaterial i eterna Veritat saber universal necessari Enteniment exterior de la caverna Cos Aparença material i canviant Opinió saber particular contingent Sensibilitat interior de la caverna l’ésser humà tipus de realitat tipus de saber facultats cognitives

15. PLATÓ. Ètica Intel·lectualisme moral: Si algú desitja el mal és perquè considera bo el que és dolent (Mal=Ignorància/Bé=saviesa) La justícia , virtut general que inclou totes les altres: La prudència o saviesa (pròpia de l’ànima racional) La fortalesa o valor (pròpia de l’ànima irascible) La temperança (pròpia de l’ànima concupiscible)

16. PLATÓ. Política Objectiu de la política: el bé de la majoria. La forma ideal de govern de la polis és aquella que fa possible el benestar de tots els individus. Un ciutadà serà feliç si ha de dedicar-se a les tasques que s’adeqüin més a la seva naturalesa. Els governants de la ciutat ideal hauran de distribuir les tasques amb aquest criteri.

17. PLATÓ. Política Distinció de tres categories bàsiques de ciutadans en funció de l’ànima (caràcter) predominant en cadascú. La ciutat ideal serà la governada per la raó. Bo, just = sàviament governat. Ànima concupiscible Camperols, comerciants Ànima irascible Milícia, guerrers Anima racional Savis, filòsofs

18. 08/06/11 LA VIRTUT (“Menó”) que es pot APRENDRE L’ÀNIMA (“Fedó”) IMMORTAL ANÀMNESI té FUNCIONS EL MITE DE LA CAVERNA MÓN D’IDEES El seu coneixement és FONAMENT DE L’EXISTENT MÓN SENSIBLE MUTABLE ELS SENTITS simbolitzat per HOMES ENCADENATS a LA DOXA (OPINIONS ) és GRAU INFERIOR DEL CONEIXEMENT imita L’ESTAT IDEAL (“La República”) HOMES ALLIBERATS per L‘EROS I LA DIALÈCTICA que contemplen EL BÉ El seu objecte superior és que han de tornar al mitjançant la EPISTEME RAÓ ÀNIM DESIG són GOVERNANTS GUARDIANS TREBALLADORS amb simbolitzat per percebut per EXCEL·LÈNCIA entesa com a analitza distingeix FORMES DE GOVERN aristocràcia timocràcia oligarquia democràcia tirania reflexiona sobre fonament de Sòcrates El pitagorisme conflueixen en pretén Epistemologia que és GRAU SUPERIOR DEL CONEIXEMENT són VALORS morals estètics constitueixen la JUSTÍCIA fonament de RECORD que és de és reencarnant-se per PURIFICAR-SE a través del PLATÓ PRUDÈNCIA VALOR MODERACIÓ VIRTUTS que són on exposa són és que és és és APARENT IMMUTABLE és relacionades amb CLASSES SOCIALS relacionades amb són REAL