ARISTÒTIL
"Amicus Plato, sed magis
amica veritas"


(Frase atribuïda a Aristòtil citada per
Ammonio a la seva obra "La vida d'Aristòtil")
Lògica
Biografia
Context

Obra

Física
Filosofia
primera
Filosofia
pràctica
Estètica

Política
Ètica
Biografia
Aristòtil neix a Estagira, ciutat macedònica, el 384
aC. El seu pare era el metge personal del rei de
Macedònia.
Amb només 17 anys ingressa a l'Acadèmia platònica i
aprèn el platonisme del Plató més autocrític i
revisionista.
A la mort de Plató marxa d'Atenes i viatja a Assos i
Lesbos on fundà escoles de filosofia inspirades en
l'Acadèmia.
El 342 a.C. és nomenat preceptor del
fill del rei Filip de Macedònia, el futur
emperador Alexandre Magne.
Novament a Atenes, amb 50 anys, fundà
el Liceu l'any 335 a.C., escola de
filosofia i d'investigació natural.
A la m o r t d ' A lexa n d re M ag n e
abandonarà Atenes i es refugiarà a
Calcis, on morirà el 322 a.C.
Obra
L'obra aristotèlica que conservam és ingent, extensa
i variada, tot i que bona part de les seves obres
originals s'han perdut.
La majo r part d 'obre s co nser vade s són le s
anomenades obres exotèriques, destinades a les
seves classes. Tenen doncs un caràcter eminentment
didàctic i científic.
Andrònic de Rodes, aristotèlic del segle I d.C., va
classificar-la amb un criteri temàtic en el conegut
com a Corpus Aristotelicum.
Corpus Aristotelicum
Òrganon
Investigació
natural
Metafísica
Filosofia
pràctica
Estètica

Obres de lògica,
un instrument.

considerada

Obres científiques sobre Física,
Cosmo lo g ia, Zo o lo g ia i
Biologia, psicologia.
La Filosofia Primera. tracta el
tema de l'ésser i la realitat.
Ètica i política.
Obres sobre poètica, retòrica i
estètica.
Obres
Ètica i
política
Ètica a
Nicòmac
Ètica a Eudem

Òrganon
Categories

Física

Analítics

Sobre el cel 

Tòpics

Sobre la generació i
corrupció 

Refutacions
sofístiques

Estètica
Retòrica
Poètica

Meteorològic 
Sobre l'ànima 

Política
Gran Moral

Naturalesa

Parva naturalia 

Metafísica
14 llibres
agrupats amb el
nom comú de
Metafísica

Història dels animals 
Les parts dels animals
El moviment dels animals 
La generació dels animals
IDEES

Crítica a Plató
Món
intel.ligible

la 
RAÓ

eternes
immutables
perfectes
necessàries

Realitat
DUAL
Món sensible

els
SENTITS

finites
canviants
imperfectes
contingents

COSES
Teoria Hilemòrfica
Els éssers existents particulars que podem
entendre

i

percebre

i n d i v i d u al i t z ad a

i

de

forma

d if ere n c i ad a

són

substàncies.
Tota substància és un compost de matèria i
forma.La matèria és física, perceptible pels
sentits. La forma és una abstracció mental
que fem a partir de les coses particulars.
La matèria i la forma no es poden separar.
+

Matèria

Suport físic de
la substància

Forma

Allò que captam
mentalment

SUBSTÀNCIA

Tota cosa, objecte,
ésser individual 
és substància
Les coses particulars són les úniques entitats
existents, els éssers concrets. Són substància
primera.
La forma o idea universal, allò que diríem el
concepte és el que Aristòtil anomena substància
segona.
La substància segona, la forma universal,
només "existeix" conceptualment, i a partir de
la substància primera. És l'essència.
A la substáncia segona, s'hi arriba per un procés
intel.lectual d'abstracció a partir de la forma
particular de la substància primera.
SUBSTÀNCIA
SEGONA

Gènere, espècie
Forma universal

"moix"
abstracció
extensió

forma + matèria
SUBSTÀNCIA
PRIMERA

"El meu moix"
Cosa particular, 
concreta, individual
substància 1ª

substància 2ª

Individual, concreta,

Universal

particular

Gènere, espècie

Agent

Substància
ontològica

ENTENIMENT
Pacient

Substància
lògica

intel.ligible
forma

+

matèria

sensible

El meu moix

Moix
Acte i
potència
POTÈNCIA

CANVI
és el pas de

ACTE

Potència i acte són les dues formes
de l'ésser.
Tot el que és, és el que és en acte i
també és en potència allò que pot
arribar a ser.
Tot CANVI és
ACCIDENTAL

Si no altera la forma de la
substància, és a dir, si
aquella substància no deixa
de ser el que és

Són ACCIDENTS els canvis
de posició, lloc, qualitat,
quantitat, temps, relació,
acció...

o bé

SUBSTANCIAL

Si altera essencialment la
substància, és a dir, si
aquella cosa deixa de ser el
que era

Són SUBSTANCIALS
únicament la generació o
naixement i la destrucció o
mort
Les quatre causes
Causa formal
+
Causa material
+
Causa eficient
o agent

Tot canvi es produeix sobre
una substáncia concreta, fan
falta per tant una matèria i
una forma que suportin el
canvi
Tot canvi necessita un agent.
Cap substància altera el seu
estat si no hi actua una força o
agent sob ella

+
Causa final

Tot canvi té, segons Aristòtil,
una finalitat, una direcció o
sentit.
MATERIAL

Ser llegit

FINAL
L'escriptor,
l'editor,
l'impressor

Paper
Tinta
Cartró

FORMAL

Té pàgines,
enquadernat, està
imprès... Té
"forma" de llibre
i per això el puc
identificar com a
tal

EFICIENT
O AGENT
Epistemologia
El món és intel.ligible i l'ànima racional humana
és intel.ligent. 
El coneixement és possible gràcies a l'enteniment,
que és una facultat de l'ànima humana.
El procés del coneixement comença amb la
sensació. Els sentits són receptacles que em
permeten rebre la forma sensible de les substàncies
a partir de la matèria.
A partir d'aquesta forma sensible obtenim la forma
mental en un procés d'abstracció.
Empirisme
El procés de
CONEIXEMENT
comença amb els
SENTITS
que ens donen informació
que després és processada per
l'ENTENIMENT
ENTENIMENT
(NOUS)

Agent

Pacient

rebre i
elaborar
informació

capaç de

imaginació
Memòria

amb la

associar i
relacionar idees,
operar amb la
informació

intel.ligència
Coneixement
d'allò
necessari

Metafísica
Física
Teòric
Matemàtiques
saber

Pràctic
d'allò
contingent

saber viure

Ètica
Política
Economia
Retòrica

Productiu
saber fer
Tipus
d'ànima

Cada tipus té les seves funcions
pròpies i les de les ànimes inferiors.

Racional

Sensitiva
Vegetativa

Plantes

Animals

Homes
Vegetativa
Nutrició
Reproducció

Tres tipus
d'ànima

Sensitiva

Sensacions
Emocions
Permet rebre i respondre
estímuls

Racional

Enteniment
Racionalitat
Lògica
A partir de l'abstracció mental de la forma
de

les

substàncies

cream els

i

els

seus

accidents

CONCEPTES
"moix" "pelut" "negre"

Quan relacionam els conceptes entre sí fem
afirmacions o negacions sobre la realitat que
anomenam

JUDICIS
"el moix és pelut"
"el moix no és negre"
JUDICI

relació
entre conceptes

comprensió
concepte

extensió

Abstracció
Forma

Matèria

Substància

sentit

significat
Tot
JUDICI
ha de ser
UNIVERSAL
o
PARTICULAR

AFIRMATIU
o
NEGATIU

Això em permet establir
relacions entre els judicis
Principis lògics

Principis ontològics

Principi
d'IDENTITAT
A és igual a A

Tota substància existent és
idèntica a ella mateixa

Principi de 
NO CONTRADICCIÓ
A o no A

No puc acceptar dues
afirmacions contradictòries
relatives a una mateixa
entitat

Principi del
TERÇ EXCLÒS
A és igual a B o
no ho és

Dues substàncies són
iguals o no ho són.
No hi ha una tercera
possibilitat.
subcontraris

Negatius
Universals

subalterns

s
ri

ic
to

nt
ra
d

is

co

r
to
ic

Afirmatius
Particulars

contraris

d
ra
nt
co

subalterns

Afirmatius
Universals

Negatius
Particulars
subcontraris

Cap moix és
pelut

subalterns

s
ri

ic
to

nt
ra
d

is

co

r
to
ic

El meu moix
és pelut

contraris

d
ra
nt
co

subalterns

Tots els moixos
són peluts

El meu moix no
és pelut
Quan relacionam
CONCEPTES

"moix" "negre" "pelut"

fem
JUDICIS

"El meu moix és negre"
"Tots els moixos negres són
peluts"

Quan relacionam
JUDICIS
fem
ARGUMENTS

El meu moix és negre
Tots els moixos
negres són peluts
Per tant, el meu moix
és pelut.
SIL.LOGISME
La forma més elemental d'argument és el
sil.logisme, inferència deductiva en la que
a partir de dos o més judicis donats,
(premisses), obtenim un nou judici
(conclusió) que es deriva 
lògicament dels anteriors de forma que si
aquests són vertaders, la conclusió també
ho és.
A

partir

dels

possibles

MODES

d ' u n i vers al i tat/p ar t i c u lar i tat

(les

relacions

de

n eg ac i ó /

i

afirmació) i les possibles FIGURES (combinacions
possibles

segons

la

posició

del

ter me

Aristòtil descriu i delimita les possibles

mig),
formes

vàlides de sil.logisme a partir dels tres principis
elem e ntals

i

le s

relacio ns

de

co ntrar ietat,

contradicció, subalternança i subcontrarietat.
La

lòg i ca

que da

co nfigu rada

així

co m

un

instrument DEMOSTRATIU de la veritat. No com una
disciplina o forma de coneixement en sí mateixa.
Ètica
Lètica aristotèlica és tan ajustada al sentit comú com la
seva teoria de la realitat i la seva física.
Té un sentit teleològic o finalista. Tota conducta o acció
humana s'orienta a un fi i aquest no és altre que la felicitat.
La nostra naturalesa és racional i per tant la nostra
conducta i aquesta recerca de la felicitat s'orienta
racionalment.
La forma correcta de fer-ho és a través de la virtut. L'home
virtuós serà aquell que sap actuar de forma dequada en
cada circumstància.
De la seva contemplació i coneixement depèn la virtut d'una
ànima racional intel.ligent.
Tota

ACCIÓ
humana
s'orienta

RACIONALMENT
per tal
d'aconseguir la 

FELICITAT
a través de la

VIRTUT
VIRTUTS
Ètiques
són virtuts morals i
s'aprenen amb el

COSTUM O
HÀBIT

Dianoètiques
són virtuts intel.lectuals
i s'aprenen amb

l'EDUCACIÓ I
ENSENYAMENT
La virtut (areté)
s'aprèn a través
de la práctica i
l'hàbit (ethos)
que ens atorga
la prudència
que ens permet
orientar els
actes
racionalment
per a
aconseguir la
felicitat

ARETÉ

Virtut

ETHOS

Praxis
Hàbit
Costum

PHRONESIS Prudència

Felicitat
Política
L'home és un "animal polític" i un animal amb logos.
Racionalitat i sociabilitat són els trets distintius de la
naturalesa humana.
Així, l'home viu col.lectivament per la seva pròpia
naturalesa i a més ha de regular racionalment aquesta
convivència.
La

polis

es

doncs

consubstancial

a

la

naturalesa

humana i la felicitat només es pot trobar políticament.
L'estat és una entitat natural necessària i prèvia a
l'individu.
Quina és la finalitat
del govern de la
POLIS ?

La
FELICITAT
i la
BONA VIDA
dels governats

Un govern que no cumpleixi
aquesta finalitat no és un bon
govern
Aristòtil compila i compara
constitucions de més de cent
polis diferents per cercar el
millor de cada forma de
govern.


Lluny de cercar un ESTAT
IDEAL, cerca un model
d'estat real i factible basat
en els ja existents
Formes justes

governa

en benefici

República

Una majoria

De tots

Monarquia

Un

De tots

Aristocracia

Una minoria

De tots

Formes no justes
Tirania

Un

Propi

Oligarquia

Una minoria

Propi

Democràcia

Tots

De ningú
La
classe mitja
ha de garantir la
POLITEIA o REPÚBLICA
que es una forma JUSTA de govern
i evitar el govern dels
rics

o dels

pobres

que degeneren fàcilment en
tirania

oligarquia

o

democràcia
POLITEIA 
o REPÚBLICA
Tirania

Interès comú
Democràcia

Oligarquia

rics

classe mitja

pobres
www.labanyeravoladora.com

Aristòtil