trets fonamentals de la filosofia modera

1. FILOSOFIA MODERNA

2. Context històric general Esdeveniments que, en alguna o altra mesura condicionen i permeten comprendre la filosofia d’aquest període Colonització d’Amèrica Reflexions sobre l’origen i els límits del poder polític Renaixement Humanisme Retorn als clàssics Naturalisme Reforma protestant/contrareforma Pluralisme religiós i conflicte Convivència i tolerància Impremta Democratització de la cultura Revolució científica Nova imatge de l’univers i de l’ésser humà Nou model de coneixement Caiguda de Bizanci-Constantinoble Fi de l’imperi romà d’orient L’imperi otomà s’estén cap Europa

3. Eixos bàsics de la filosofia moderna La ciència: la revolució copernicana i les seves conseqüències La teoria política: Maquiavel, Hobbes, Locke, i Rousseau. El racionalisme : Descartes, Spinoza i Leibniz. L’ empirisme anglès: Locke, Berkeley i Hume. La il·lustració alemanya: Immanuel Kant

4. Ciència, Filosofia i Religió La filosofia moderna no pot separar-se de la Nova Ciència, que neix a partir dels segles XVI-XVII Molts filòsofs són alhora importants científics (Galileu, Descartes, Leibniz, Pascal...). És per això que la reflexió epistemològica ocupa un lloc central en la filosofia moderna (el desenvolupament científic, obliga a clarificar l’origen i els límits del saber). L’esclat de la nova ciència margina un dels temes cabdals de la filosofia medieval: el de la relació entre Fe i Raó. La filosofia deixa d’estar al servei de la teologia per convertir-se en reflexió entorn de la ciència.

5. RACIONALISME I EMPIRISME Són els dos grans corrents de pensament de la filosofia moderna. El primer es desenvolupa al continent i el segon a la Gran Bretanya. Un i altre són reflexions a partir de la novetat epistemològica que significa la nova ciència. La nova física, enfront de la física aristotèlica, presenta dos trets innovadors especialment rellevants: És una física matemàtica (quantitativa i no qualitativa) És una física experimental (mètode hipotètico-deductiu) La diferència de perspectives entre racionalistes i empiristes es pot interpretar com a resultat de la major o menor rellevància que uns i altres atorguen a un o altre tret (matemàtica / experiència)