1. CREURE, SABER, CONÈIXER Què volem dir quan afirmem “crec x”, “sé x”? i “conec x”? LA VERITAT Què volem dir quan afirmem “x és veritat”? L’ORIGEN DEL CONEIXEMENT Com arribem a saber que “x és veritat”? ELS LIMITS DEL CONEIXEMENT Quines realitats estan al nostre abast? LA POSSIBILITAT DEL CONEIXEMENT Com ho sabem que no ens enganyem? Unitat04 coneixement i realitat Continguts que tractarem

2. ELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTS Creure Saber Conèixer Veritat Realitat Aparença Proposició Analític Sintètic A priori A posteriori Empirisme Racionalisme Solipsisme Escepticisme dogmatisme Criticisme Realisme Perspectivisme Pragmatisme

3. CREURE « Creure que “p” » significa: Actuar com si “p” En dir « x creu que “p” » volem expressar que té una creença. Aquesta creença pot ser: INCONSCIENT Preconscient Subconscient CONSCIENT Assertiva Dubitativa

4. CREURE « Creure que “p” » en sentit conscient significa: Actuar com si “p” Haver considerat que “p” « Creure que “p” » en sentit conscient i assertiu significa: Actuar com si “p” Haver considerat que “p” Haver acceptat que “p” « Creure que “p” » en sentit conscient i dubitatiu significa: Actuar com si “p” Haver considerat que “p” No saber si “p”

5. SABER I CONÈIXER Dos sentits bàsics de saber: Saber que (saber teòric) Saber + infinitiu (saber fer, saber teòric) En dir «x sap que “p”» (= «x té coneixement de “p”») volem dir: que x creu “p” en sentit conscient i assertiu que la creença està justificada que “p” és vertader

6. ELS SENTITS DE “VERITAT” Autenticitat (“és un amic de veritat”) Coherència lògica (el que és incoherent és necessàriament fals) Consens (dins de la comunitat científica, per exemple) Utilitat (és vertader el coneixement que funciona) Correspondència amb la realitat (un enunciat és vertader si el que afirma succeeix en realitat) 1Alh’qeia (alétheia) Des-ocultació, des-cobriment, des-emmascarament,

7. VERITAT, CONEIXEMENT I REALITAT Veritat referida a una proposició : vertadera com a oposat a falsa Veritat referida a una realitat : vertadera com a oposat a aparent, il·lusòria, irreal

8. Veritat referida a una proposició:tipus de proposicions Per la forma Analítiques Són necessàriament vertaderes La seva negació és una contradicció Sintètiques No són necessàriament vertaderes (veritats contingents) La seva negació no és una contradicció Per la manera de conèixer-les A priori El seu coneixement no deriva de l’experiència A posteriori El seu coneixement deriva de l’experiència

9. VERITAT I REALITAT EXISTEIX OBJECTIVAMENT (AMB INDEPENDÈNCIA DE LA MEVA EXISTÈNCIA COM A SUBJECTE) ALGUNA REALITAT? NO SOLIPSISME L’UNIVERS SENCER NO ÉS MÉS QUE UNA CREACIÓ DE LA MEVA MENT, TALMENT COM UN SOMNI. ESTIC SOL SI REALISME LA REALITAT OBJECTIVA ÉS TAL COM JO ME LA REPRESENTO? SI NO REALISME INGENU REALISME CRÍTIC EN CONÈIXER REPRODUEIXO FIDELMENT CADASCUNA DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LA REALITAT OBJECTIVA TOTS ELS ANIMALS ES REPRESENTEN LA REALITAT DE LA MATEIXA MANERA? COM PUC ACCEDIR AL CONEIXEMENT DE LA VERITABLE NATURALESA DE LES COSES? PUC SABER ALGUNA COSA SOBRE LA VERITABLE NATURALESA DE LA REALITAT OBJECTIVA? A QUIN GRAU DE CERTESA PUC ASPIRAR RAONABLEMENT? ALESHORES, QUINA ÉS LA FORMA MÉS ADEQUADA DE REPRESENTAR-SE LA REALITAT? -TOTAL -PARCIAL -NUL·LA TAN SOLS PER L’EXPERIÈNCIA SENSIBLE A PARTIR D’IDEES INNATES A TRAVÉS DE LA INTUÏCIÓ A TRAVÉS DE LA REVELACIÓ DIVINA - LA HUMANA - TOTES HO SÓN SI NO SI NO FI FI FI RACIONALISME, EMPIRISME, CRITICISME... ESCEPTICISME, DOGMATISME...

10. És possible el coneixement? Ortega y Gasset Protàgores Kant Gòrgies, Pirró d’Elis, Hume Plató, Descartes Autors El coneixement depèn d’una determinada perspectiva. No es nega la veritat absoluta. El coneixement és relatiu, depèn del subjecte. No hi ha veritat absoluta. El coneixement és possible, però està limitat. El coneixement no és possible (escepticisme radical) o no és fiable (escepticisme moderat). La veritat no existeix o és incognoscible. El coneixement és possible. La veritat existeix. Idees generals PERSPECTI-VISME RELATI-VISME CRITI-CISME ESCEPTI-CISME DOGMA-TISME Actituds