1. 1.- QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? 2.- ESPECIALITATS DE LA FILOSOFIA 3.- FILOSOFIA, CIÈNCIA I RELIGIÓ 4.- LA FILOSOFIA I LA SEVA HISTÒRIA 5.- ELS SENTITS DE LA FILOSOFIA, AVUI Unitat 01 El saber filosòfic Continguts que tractarem

2. ELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTS Filosofia Ciència Religió Racionalitat Anàlisi Crítica Metafísica Ontologia Epistemologia Gnoseologia Ètica Estètica Antropologia filosòfica Mite Logos Pensadors presocràtics Physis Arkhé

3. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA? AQUEST ÉS, PRECISAMENT, UN DELS PROBLEMES FILOSÒFICS. PODEM COMENÇAR PER UNA APROXIMACIÓ ETIMOLÒGICA: Philia ( φιλία ) : afició, desig, amor. Sophia ( σοφία ) : saber, coneixement. Filo-sofós: aquell que té desig de saber

4. QUI TÉ DESIG DE SABER? Aquell que sap que no sap? Aquell que no sap que no sap? Tan sols qui és conscient dels molts interrogants per als que no té resposta. Aquell que no creu saber-ho tot. Qui no para d’interrogar-se sobre el que d’altres consideren obvi.

5. CONSCIÈNCIA DE LA INCERTESA Aquest és el punt de partida de tota recerca. Però, quin és el punt d’arribada? L’actitud filosòfica és la d’aquell que viu enmig de certeses sempre provisionals ( a diferència de les ciències) Darrera de cada resposta hi ha una nova pregunta. La recerca no té final.

6. LA FILOSOFIA COM A ACTITUD No es defineix la filosofia pel seu objecte d’estudi ( a diferència de les ciències ) sinó per la forma d’estudiar-lo, per l’enfoc. Es tracta doncs, d’una actitud enfront del saber i l’acció. Aquesta actitud ve definida per la racionalitat, la crítica ( com en les ciències ).

7. ACTITUD RACIONAL: Rebuig dels prejudicis. Mentalitat oberta. Recerca de clarificació de les idees. Capacitat de diàleg. Recerca de fonaments racionals de les idees. Predisposició a modificar les pròpies idees. Rebuig dels sabers “ocults”.

8. ACTITUD CRÍTICA: ANÀLISI I REVISIÓ Del saber tradicional. De les pròpies certeses. Dels resultats de les recerques dels altres, però també Dels resultats de les pròpies recerques.

9. LA FILOSOFIA, DONCS, És el desig de saber de qui sap que no sap. És recerca sempre insatisfeta. Implica una actitud RACIONAL i CRÍTICA. Pressuposa diàleg i confrontació d’idees pública i lliure. Planteja més preguntes de les que resol ( a diferència de les ciències ).

10. fer filosofia vol dir, doncs Dubtar i criticar (cal malfiar!) Preguntar (sense límits. No hi ha fronteres) Pensar (amb rigor) Analitzar (el significat mateix de les preguntes) Argumentar (correctament, és clar) Fonamentar (quines són les bases del coneixement i de l’acció?) Decidir (què he de fer? Què és millor?) Actuar (després d’haver pensat, analitzat, fonamentat i decidit!)

11. ESPECIALITATS DE LA FILOSOFIA METAFÍSICA o ontologia. Interrogants sobre la totalitat de la realitat. EPISTEMOLOGIA o gnoseologia. Interrogants sobre el coneixement. ÈTICA . Interrogants sobre els principis de la moral. FILOSOFIA POLÍTICA . Interrogants sobre la convivència entre els humans. ESTÈTICA . Interrogants sobre la bellesa. ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA . Interrogants sobre l’ésser humà

12. FILOSOFIA I CIÈNCIA SEMBLANCES Ambdues parteixen d’actituds racionals i crítiques Ambdues estan subjectes a canvi i revisió En ambdues els coneixements són públics i estan sotmesos a debat DIFERÈNCIES Les ciències es defineixen pel seu objecte d’estudi i la filosofia no Les ciències aconsegueixen respostes definitives i la filosofia no En les ciències hi ha una certa una unanimitat tant en els mètodes com en els resultats

13. FILOSOFIA I RELIGIÓ SEMBLANCES Ambdues pretenen respondre interrogants que estan més enllà de la ciència Tant les religions com les filosofies són múltiples i diverses Ambdues estableixen criteris que regulen la vida humana DIFERÈNCIES El fonament de les veritats filosòfiques és la raó, el de les religioses la fe Les veritats religioses no són discutibles ni canvien Caràcter sobrehumà de la religió enfront de la humanitat de la filosofia

14. ORÍGENS DE LA TRADICIÓ FILOSÒFICA I CIENTÍFICA: ELS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS

15. DEL MITE AL LOGOS On i quan apareix la filosofia? Circumstàncies històriques que afavoreixen l’aparició de la filosofia Límits en el nostre coneixement dels primers filòsofs Què en sabem, en general, de tots ells?

16. ON I QUAN? A les pròspers ports - ciutats comercials de la Jònia (costa occidental de la península d’Anatòlia i illes pròximes), i de la Magna Grècia (sud de la península italiana i Sicília) A partir de la finals del segle VII i al llarg del segle VI a.C.

17. PER QUÈ? FACTORS RELIGIOSOS PENSAMENT RACIONAL FACTORS CULTURALS FACTORS ECONÒMICS FACTORS GEOPOLÍTICS

18. FACTORS ECONÒMICS Nascudes com a colònies amb una base agrícola i ramadera, als s. VIII-VI el comerç passa a ser l’activitat econòmica més rellevant. L’intercanvi es produeix tant envers altres ciutats gregues com envers pobles de parla i cultura no gregues (fenicis, egipcis, perses…)

19. FACTORS GEOPOLÍTICS La filosofia neix a ciutats establertes als marges oriental i occidental del món grec. Són, ciutats – frontera amb un estret contacte amb cultures no gregues. Són estats independents, no part d’un imperi. L’antiga aristocràcia governant (guerra i possessió de la terra) és substituïda per nous governants que basen el seu poder en la riquesa acumulada a partir del comerç .

20. FACTORS RELIGIOSOS La religiositat d’un poble agricultor i ramader no encaixa en les necessitats explicatives d’una societat comercial Les formes de la religiositat grega es basen en una tradició oral: no hi ha llibres sagrats Els encarregats del culte són el cap de família o el cap de l’estat: no hi ha una classe sacerdotal

21. FACTORS CULTURALS Poc abans dels primers filòsofs apareixen les primeres grans manifestacions de la Literatura Grega: Homer i Hesíode . En les obres d’Homer (“ilíada” i “odissea”) i Hesíode (“teogonia” i “els treballs i els dies”) hi ha un esforç per donar unitat, racionalitat i lògica a la diversitat i atomització de la mitologia grega. Són, doncs, precedents dels primers filòsofs.

22. LÍMITS EN EL QUE SABEM DELS PRIMERS FILÒSOFS Dels anomenats presocràtics en conservem referències molt fragmentàries en textos d’autors posteriors. No podem pretendre reconstruir la seva manera de pensar. És més el que desconeixem d’ells que el que en sabem. Què en sabem?...

23. QUÈ EN SABEM DE TOTS ELLS? Volien comprendre els fenòmens naturals No els satisfeien les explicacions que tenien a mà Veien problemes on les persones “normals” no n’hi veien, i hi buscaven respostes Enlloc d’explicacions sobrenaturals cercaven explicacions racionals Inventaven maneres d’entendre les coses diferents de les creences tradicionals Confiaven més en la raó que no pas en la tradició Inauguraren el costum de criticar les idees dels altres La tradició que fundaren donà lloc a la filosofia i a la ciència actuals

24. EL NAIXEMENT DE LA FÍSICA La recerca dels primers filòsofs gira entorn d’interrogants sobre la natura ( φύσις) De la natura, en cerquen el principi (α̉ρχή) Tres significats bàsics d’α̉ρχή: Origen, inici, començament Fonament, base, element Poder, autoritat, govern En cercar un principi, volen saber: Quina és la realitat material que ha generat tota la natura? Quin és l’element de què estan fetes totes les coses naturals? Quina és la llei que governa la natura? No estan d’acord sobre quina és la naturalesa o la quantitat d’aquest principi

25. ELS SENTITS DE LA FILOSOFIA, AVUI ANÀLISI DE CONCEPTES (funció clarificadora) REVISIÓ DE CREENCES (funció depuradora) COMPLEMENT DE LA CIÈNCIA (funció sistematitzadora) ANÀLISI DE NORMES I VALORS FUNCIONS TEÒRIQUES FUNCIONS PRÀCTIQUES TERÀPIA (felicitat) REVISIÓ DE CONDUCTES I ACTITUDS