FILOSOFIA MODERNA RENÉ DESCARTES
El racionalisme: RENÉ DESCARTES (XVII)  (1) Geòmetra  com Plató, busca la  derrota de l’escepticisme , cercant un sistema de saber tan sòlid i irrebatible com la geometria o la nova física. Pretén construir un sistema filosòfic a imatge de la geometria d’Euclides (axiomàtico – deductiu),  partint de principis indubtables . Com trobar aquests principis?     Dubte metòdic  (acceptar com a vàlid tan sols allò que es mostri indubtable a la raó)
RENÉ DESCARTES (XVII) (2) El dubte No puc estar segur de la informació dels Sentits perquè: Algunes vegades m’enganyen. No puc demostrar que no estic  somniant No puc estar segur de la informació de la Raó perquè: En ocasions m’erro en les meves demostracions No puc demostrar que no existeix un “Déu enganyador”
RENÉ DESCARTES (XVII) (3) La certesa Com més dubto, més segur estic que “sóc”.  Penso per tant existeixo , és la primera  certesa  que buscava. Què sóc? Una  substància pensant .  Evidència de l’existència del “jo”  (Ànima!). Argument ontològic (Sant Anselm)     Evidència de l’existència de Déu  (substància infinita),  garant  dels meus  raonaments  i de  l’existència d’un món extern  (refutació del solipsisme: no estic somniant).
RENÉ DESCARTES (XVII) (4) L’ànima Concepció mecanicista de la vida (contra Aristòtil). Animals i plantes són mers mecanismes materials. Però l’ésser humà no pot ésser tan sols matèria: Perquè té capacitat de raó (incompatible amb la matèria) Perquè té capacitat d’actuar lliurement (incompatible amb la matèria) Els humans són substància pensant i substància extensa (caràcter secundari de la segona). Cal establir un lligam entre ambdues (glàndula pineal)
PLATÓ i DESCARTES somni i vigília / aparença i realitat:  de què puc estar segur? Les ombres de la  caverna platònica  i el  somni cartesià , models de la debilitat del coneixement humà basat en l’experiència sensible. La  caverna , model de l’home que desconeix l’autèntica naturalesa de les coses (realitat): és  esclau  de la seva ignorància  Ambdós estan convençuts que  és possible assolir la certesa  (sortir de la caverna / demostrar que no estem  somniant ),  a través de la raó.
DESCARTES Ontològics Epistemològics coneixement segur Substància Res Cogitans Res Extensa DÉU MÈTODE matemàtic Cogito ergo sum Principi indubtable DUBTE Subjecte pensant IDEES Factícies Adventícies Innates Coneixement Existència del subjecte Ètica y Religió Absoluta perfecció No enganyador es planteja problemes suposa  la recerca d’un mitjançant un això implica un utilitzant el afecta no afecta garanteix un La seva formulació és escapa al suposa  la definició de s’aplica a permet distingir entre Concebut com  això implica garanteix el procedeixen de concebuda com a  posseïdor de poden ser VOLVER SPINOZA

Descartes

  • 1.
  • 2.
    El racionalisme: RENÉDESCARTES (XVII) (1) Geòmetra com Plató, busca la derrota de l’escepticisme , cercant un sistema de saber tan sòlid i irrebatible com la geometria o la nova física. Pretén construir un sistema filosòfic a imatge de la geometria d’Euclides (axiomàtico – deductiu), partint de principis indubtables . Com trobar aquests principis?  Dubte metòdic (acceptar com a vàlid tan sols allò que es mostri indubtable a la raó)
  • 3.
    RENÉ DESCARTES (XVII)(2) El dubte No puc estar segur de la informació dels Sentits perquè: Algunes vegades m’enganyen. No puc demostrar que no estic somniant No puc estar segur de la informació de la Raó perquè: En ocasions m’erro en les meves demostracions No puc demostrar que no existeix un “Déu enganyador”
  • 4.
    RENÉ DESCARTES (XVII)(3) La certesa Com més dubto, més segur estic que “sóc”. Penso per tant existeixo , és la primera certesa que buscava. Què sóc? Una substància pensant . Evidència de l’existència del “jo” (Ànima!). Argument ontològic (Sant Anselm)  Evidència de l’existència de Déu (substància infinita), garant dels meus raonaments i de l’existència d’un món extern (refutació del solipsisme: no estic somniant).
  • 5.
    RENÉ DESCARTES (XVII)(4) L’ànima Concepció mecanicista de la vida (contra Aristòtil). Animals i plantes són mers mecanismes materials. Però l’ésser humà no pot ésser tan sols matèria: Perquè té capacitat de raó (incompatible amb la matèria) Perquè té capacitat d’actuar lliurement (incompatible amb la matèria) Els humans són substància pensant i substància extensa (caràcter secundari de la segona). Cal establir un lligam entre ambdues (glàndula pineal)
  • 6.
    PLATÓ i DESCARTESsomni i vigília / aparença i realitat: de què puc estar segur? Les ombres de la caverna platònica i el somni cartesià , models de la debilitat del coneixement humà basat en l’experiència sensible. La caverna , model de l’home que desconeix l’autèntica naturalesa de les coses (realitat): és esclau de la seva ignorància Ambdós estan convençuts que és possible assolir la certesa (sortir de la caverna / demostrar que no estem somniant ), a través de la raó.
  • 7.
    DESCARTES Ontològics Epistemològicsconeixement segur Substància Res Cogitans Res Extensa DÉU MÈTODE matemàtic Cogito ergo sum Principi indubtable DUBTE Subjecte pensant IDEES Factícies Adventícies Innates Coneixement Existència del subjecte Ètica y Religió Absoluta perfecció No enganyador es planteja problemes suposa la recerca d’un mitjançant un això implica un utilitzant el afecta no afecta garanteix un La seva formulació és escapa al suposa la definició de s’aplica a permet distingir entre Concebut com això implica garanteix el procedeixen de concebuda com a posseïdor de poden ser VOLVER SPINOZA