1. ARISTOTLE TO RENAISSENCE Laia Alcaraz Alexandra Fabregat Marianela Regalado Mar Solé
2. ARISTÒTIL La ciència s’adquireix per mitjà de l’experiència Realitat Abstracció Ciència: Art o técnica és saver quelcom d’acord amb les regles. La ciencia es refereix al coneixement de les causes La saviesa és el coneixement de les causes primeres i més universals Ànima -vegetativa -sensitiva -racional Intel·ligència -enteniment pacient -enteniment agent Existeixen molts éssers i tots comparteixen el fet de pertànyer a l’ésser Hilemorfisme Substància – primera (espècie) – segona (gènere i naturalesa)
13. ESTOICISMEEUDAIMONIA Ser feliç, és ser virtuós. Qui aconsegueix la felicitat és savi. Amistat Intel·ligència RAÓ ÀNIMA LÒGICA “L’ànima té vuit parts: els cinc sentits, la potència generativa que hi ha en nosaltres, la capacitat de parlar i el raonament”
14. ESTOICISME Intel·ligència (ratio perfecta) = passions TEORIA DEL CONEIXEMENT: l’origen són les impressions rebudes pels sentits, de manera que les sensacions són la font tot procés cognoscitiu.
15.
16. Escepticisme «antecedent» Anterior a tot estudi i filosofia.Escepticisme «conseqüent»Posterior a la ciència i a la investigació. Nietzsche Hume: “tots els nostre coneixement es redueixen a la relació d’idees”
25. MAQUIAVEL – IDEES PRINCIPALS Hi ha religions útils i d’altres que no ho són La moral necesita una rigorosa concentració causal . L’Estat haurà de respectar o no la religió quan sigui necessari. La salut de la patria és la finalitat i el bé suprem de l’individu institucions Convivencia prudència La legalitat política ha de ser constant i el saber polític ha de tenir un valor universal Necesitat d’armes pròpies Lhome és dolent Els ciutadans i el govern de l’Estat han d’aspirar per sobre de totes les coses a la conservació