SlideShare a Scribd company logo
JÚLIA LÓPEZ VALERA
Basada en la del professor
A.Nuñez
Índex
2.- El context històric:
1.- Introducció: Roma un gran Imperi
2.1- Monarquia (753 – 509 aC. )
2.2- República ( 509 - 31 aC. )
2.3- Imperi ( 27 aC. – 476 dC )
3.- Períodes artístics
INTRODUCCIÓ: ROMA UN GRAN IMPERI
INTRODUCCIÓ: ROMA UN GRAN IMPERI
Al segle VIII la península itàlica vivien diversos pobles: Al nord i centre: els etruscs, al centre
els llatins (Laci) i al sud el grecs (Magna Grècia).
ORIGENS HISTÒRICS DE ROMA
ORIGENS LLEGENDARIS
Llegenda de Ròmul i Rem.
A mitjans del segle VIII aC. ( 753 aC )
algunes tribus d’origen llatí (pastors i
agricultors) és van agrupar a la riba del
riu Tiber, en una zona estratègica on
hi havia un gual que permetia
travessar el riu amb facilitat. Van
emmurallar la zona donant origen a la
ciutat de Roma .
INTRODUCCIÓ: ROMA UN GRAN IMPERI
Roma tan sols era un petit poblat quan, el segle V. aC. la ciutat grega d’Atenes va assolir el seu
màxim esplendor.
Però poc a poc,
els romans van
conquerir i van
organitzar un
gran imperi que
comprenia totes
les terres que
envolten el
Mediterrani.
INTRODUCCIÓ: ROMA UN GRAN IMPERI
MÀXIMA EXTENSIÓ DE L’IMPERI ROMÀ
ETAPES HISTÒRIQUES
EL CONTEXT HISTÒRIC: ETAPES
La civilització romana té una durada molt llarga: 753 a.C 476
1) La Monarquia etrusca ( 753 - 509 aC.)
2) La República romana ( 509 -27 aC.)
3) L’Imperi romà ( 27 aC.- 476 dC.)
MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI
753-509 aC 509 –27 aC 27 aC-476 dC
Fundació de ROMA OCTAVI AUGUST
1r emperador romà
Caiguda de
l’IMPERI ROMÀ
Segons la forma de govern podem diferenciar tres etapes:
1229
ANYS
LA MONARQUIA (753 -509 a.C)
EL CONTEXT HISTÒRIC: LA MONARQUIA
És el moment en que es funda la ciutat per la unió de diferents tribus de pastors i agricultors al
votant del riu Tíber. És una etapa de formació i creixement.
Políticament la ciutat és governada per un rei assessorat pel Senat (primeres institucions). El rei té
tots els poders: governa, fa les lleis, administra justícia, és el cap religiós i mana l’exèrcit.
Hi haurà 7 reis, el primers dels quals serà Ròmul (coincidint amb la llegenda). Durant l’últim període
d’aquesta etapa la monarquia serà dominada i ocupada pels etruscos (els tres últims monarques
seran etruscos).
Econòmicament tot i que la majoria de la població es dedica a l’agricultura i la ramaderia,
comença a desenvolupar-se l’artesania i el comerç produint-se un gran creixement econòmic i de
la ciutat.
EL CONTEXT HISTÒRIC: LA MONARQUIA
Aquest desenvolupament i creixement de la ciutat provocarà els primers enfrontaments i conquestes
de les ciutats veïnes(necessitat d’espai).
Últim rei: Tarquini fou deposat pel
Senat, lliurant-se de la dominació etrusca
i donant lloc a l’aparició de la República
el 509 aC.
Durant aquest període tindria lloc el llegendari enfrontament
entre les ciutats Roma i Alba Longa resolt mitjançant el combat
entre el germans Horàcis (Romans) i els Curiacis (Alba Longa) a
favor dels primers, i pel qual Roma va sotmetre als albanos.
LA REPÚBLICA (509 - 27 a,C)
EL CONTEXT HISTÒRIC: LA REPÚBLICA
Durant la República el poder estarà en mans del SENAT: assemblea formada per Patricis que
assessora i controla als MAGISTRATS (encarregats de fer complir les lleis i decisions presses pel
SENAT durant un any).
El 509 a.C els romans van expulsar els reis etruscs, i van instaurar un nou sistema polític: la
República.
LA REPÚBLICA (509 - 27 a,C)
La República és una època d’expansió territorial: Durant aquesta època es produeixen la major part
de les conquestes romanes.
És per tant una època de guerres i enfrontaments amb d’altres pobles. Les guerres més conegudes
seran les Guerres Púniques contra els cartaginesos.
Durant aquesta època Roma
va estendre el seu poder per
les dues ribes del Mediterrani
(Mare Nostrum)
CONQUESTES ROMANES
DURANT LA REPÚBLICA
EL CONTEXT HISTÒRIC: LA REPÚBLICA
La república també és una època de desigualtats i conflictes socials:
A les ciutats hi havia atur i al camp els camperols s’havien de vendre les terres perquè no podien
vendre els seus productes.
Les conquestes havien aportat a Roma enormes riqueses, (terres, esclaus ...) però com el repartiment
va estar desigual, els rics es van fer més rics i la majoria dels plebeus es van anar empobrint.
Les desigualtats van provocar revoltes i
violentes guerres civils.
També és van produir rebel·lions d’esclaus com la
d’Espartac
EL CONTEXT HISTÒRIC: LA REPÚBLICA
L’IMPERI (27 a.C - 476)
L’Imperi s’inicia amb el nomenament d’Octavi com a emperador l’any 27 a.C pel SENAT, que li atorga
també el nom d’August, que significa “escollit pels déus”.
Durant l’Imperi cal diferenciar dues etapes:
A) Un període d’esplendor i prosperitat: “La Pax Romana” (s. I, II, III)
B) Crisi, enfonsament i caiguda de l’Imperi Romà ( segles III al 476 )
EL CONTEXT HISTÒRIC: L’IMPERI
LA PAX ROMANA (Segles. I, II, III )
Durant aquest període s’aconsegueix la màxima expansió i la màxima prosperitat:
EL CONTEXT HISTÒRIC: L’IMPERI
Roma es converteix en la capital del món.
Es realitzen les últimes conquestes i s’envolten amb “limes” (mena de fronteres emmurallades i
vigilades per un exèrcit poderós) per defensar-se dels bàrbars.
És una època de gran prosperitat
econòmica: Millora la producció
agrícola, ramadera i artesanal. Es
milloren les vies de comunicació i el
comerç.
Aquesta prosperitat es veurà reflectida
a les ciutats, que es van embellir amb
la construcció de gran obres
arquitectòniques.
També és un període en que les arts i
les lletres assoliren un gran
desenvolupament .
L’Art es va convertir en un instrument bàsic de demostració de poder. Per tot arreu es va difondre
imatges de l’emperador per tal de magnificar el càrrec i de fidelitzar a la població amb aquest,
creant tipologies, que podien arribar inclús a la divinització.
EL CONTEXT HISTÒRIC: L’IMPERI
LA CRISI DE L’IMPERI ( BAIX IMPERI ROMÀ de mitjans del s. III – 476 )
A mitjans del segle III una profunda i llarga crisi marcarà l’inici de la decadència i desaparició
de l’Imperi Romà.
Tres són les causes principals que provocaren la caiguda i desaparició d’aquest imperi:
EL CONTEXT HISTÒRIC: L’IMPERI
a) La Corrupció interna: Corrupció política, abús de poder, primacia de l' interès
personal sobre l' interès públic.
b) Aparició i difusió del Cristianisme: Nova religió monoteista que presenta noves
idees: igualtat, llibertat... que són contraries a la societat romana.
c) Invasions Barbares: Els bàrbars envaeixen l’imperi i tallen les vies de comunicació.
Disminueix el comerç, abandonament de les ciutats i ruralització de la civilització
romana.
EL CONTEXT HISTÒRIC: ETAPES
Al segle V un conjunt de
pobles germànics van envair
l’Imperi Romà.
LES INVASIONS BÀRBARES DEL SEGLE V
L’Imperi Romà d’Orient va
poder resistir les invasions,
però l’Imperi Romà
d’Occident va ser ocupat pels
pobles bàrbars.
L’any 476 un cap bàrbar,
Odoacre, va destituir a Ròmul
August, el darrer emperador
de l’imperi Romà d’occident.
L’any 476 marca la fi de l’Edat antiga i l’inici de l’Edat mitjana. L’Imperi romà d’Orient va sobreviure
fins al segle XV dC. sota la denominació d’Imperi Bizantí.
REPÚBLICA
(509 - 27 aC.)
IMPERI
(27aC.- 476)
-753 Fundació (Històrica i
llegendària).
-Sistema Polític:
Monarquia (7 reis) tres
últims etrucs
-Primeres institucions
(Senat).
- Lluites amb ciutats
veïnes.
- Últim rei: Tarquí, fou
deposat pel Senat,
sorgint la República (509
aC).
- Domini dels Patricis ( Senat
Consols i magistrats)
- Expansió territorial per la
Mediterrània: occidental i oriental.
(Guerres Púniques)
- Guerres civils: Diferències socials.
- Rebel·lió d’esclaus: Espartac
- Fundat per Octavi August
- ALT IMPERI (ss. I-III). Dinasties (Julia-
Clàudia, Flàvia, Antonina...). S’arriba a la
màxima expansió territorial. “Pax
Romana”.
- Classicisme romà, amb una revifada de les
influències hel·lenístiques.
- BAIX IMPERI (III-476) Decadència. Divisió
de l’Imperi Teodosi (395).
-Invasions Barbares. Cau Imperi romà
occident.
3 ETAPES
MONARQUIA
(753 - 509 aC.)
RESUM CONTEXT HISTÒRIC:
B) Art Romà Republicà: Cronològicament des del 509, quan van ser expulsats
els etruscs però pròpiament romà del segle III al I aC.
PERIÒDES ARTÍSTICS
PERÍODES ARTÍSTICS
Des del punt de vista artístic al llarg de la civilització romana podem diferenciar tres períodes:
A) Art Etrusc: Arriba a la seva màxima esplendor durant els segles VII al V a.C però s’estén
fins el segle III aC.
C) Art Romà Imperial: Del segle I aC. al segle III dC. ( Art genuïnament romà)
D) Art tardorromà: A finals del s. III dC s’inicia l’abandonament del classicisme i una
tendència a l’esquematisme i la rigidesa
AMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
TEXTOS
1.- Primera aproximació a la Història de la
civilització romana (Nivell Bàsic)
2.- Història de la civilització romana per
etapes ( ampliat )
VIDEOS

More Related Content

What's hot

02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
Julia Valera
 
Retrat equestre de marc aureli
Retrat equestre de marc aureliRetrat equestre de marc aureli
Retrat equestre de marc aureli
Toni Raya
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
Julia Valera
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRamon Pujola
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Julia Valera
 
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Julia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Julia Valera
 
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea nikéFitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
Julia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Julia Valera
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
Antonio Núñez
 
Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: ChartresFitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: ChartresAssumpció Granero
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
Julia Valera
 
Fitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaureFitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaure
Julia Valera
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
Antonio Núñez
 

What's hot (20)

02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 
Retrat equestre de marc aureli
Retrat equestre de marc aureliRetrat equestre de marc aureli
Retrat equestre de marc aureli
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
Ara pacis
Ara pacisAra pacis
Ara pacis
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureli
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
 
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea nikéFitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: ChartresFitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
Fitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaureFitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaure
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a PèrgamAltar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
 

Viewers also liked

ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
Antonio Núñez
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
Julia Valera
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
Antonio Núñez
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
Antonio Núñez
 
Escultura Romana
Escultura RomanaEscultura Romana
Escultura Romana
julijurado
 
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRATROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRATAssumpció Granero
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psique
Julia Valera
 
Fitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbolFitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbol
Julia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
Julia Valera
 
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art GrecPowerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art Grecscardona11
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
Antonio Núñez
 
10.Laocoont
10.Laocoont10.Laocoont
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
Antonio Núñez
 

Viewers also liked (20)

ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
Escultura Romana
Escultura RomanaEscultura Romana
Escultura Romana
 
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRATROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
ROMA ESCULTURA (I). INTRODUCCIÓ I RETRAT
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psique
 
Fitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbolFitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbol
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art GrecPowerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
 
Erectèon
ErectèonErectèon
Erectèon
 
Escultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsicsEscultura, conceptes bàsics
Escultura, conceptes bàsics
 
10.Laocoont
10.Laocoont10.Laocoont
10.Laocoont
 
El Colosseu de Roma
El Colosseu de RomaEl Colosseu de Roma
El Colosseu de Roma
 
Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)
 
El Partenó d’Atenes
El Partenó d’AtenesEl Partenó d’Atenes
El Partenó d’Atenes
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
 
Nike àptera
Nike àpteraNike àptera
Nike àptera
 
Gerrers De Riace
Gerrers De RiaceGerrers De Riace
Gerrers De Riace
 
Kouros I Kore
Kouros I KoreKouros I Kore
Kouros I Kore
 

Similar to 05. art romà context

Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
Olmo Heras
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
professor_errant
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
eduardriudavets
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antiga
Jaime P
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romanablogsoller
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
jcorbala
 
Power point llati la republica
Power point llati la republicaPower point llati la republica
Power point llati la republica
blogmarinamartamaresme
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
toniribelles2
 
L'Antiga Roma
L'Antiga RomaL'Antiga Roma
L'Antiga Romapilar23gm
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romàsergi16
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romàsergi16
 
Unitat 14. Roma
Unitat 14. RomaUnitat 14. Roma

Similar to 05. art romà context (20)

Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
Contex HistòRic De Roma
Contex HistòRic De RomaContex HistòRic De Roma
Contex HistòRic De Roma
 
Grup6
Grup6Grup6
Grup6
 
Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma
 
La història dels romans
La història dels romansLa història dels romans
La història dels romans
 
Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)Història Roma (política i economia)
Història Roma (política i economia)
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antiga
 
Grup5
Grup5Grup5
Grup5
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
 
Power point llati la republica
Power point llati la republicaPower point llati la republica
Power point llati la republica
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
 
L'Antiga Roma
L'Antiga RomaL'Antiga Roma
L'Antiga Roma
 
L'imperi roma
L'imperi romaL'imperi roma
L'imperi roma
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Unitat 14. Roma
Unitat 14. RomaUnitat 14. Roma
Unitat 14. Roma
 
L’expansió dels romans
L’expansió dels romansL’expansió dels romans
L’expansió dels romans
 

More from Julia Valera

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
Julia Valera
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Julia Valera
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
Julia Valera
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
Julia Valera
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Julia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
Julia Valera
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Julia Valera
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
Julia Valera
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
Julia Valera
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Julia Valera
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
Julia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Julia Valera
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Julia Valera
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanes
Julia Valera
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats
Julia Valera
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
Julia Valera
 
Proyecto franco ha muerto
Proyecto  franco ha muertoProyecto  franco ha muerto
Proyecto franco ha muerto
Julia Valera
 
Fitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de vecianaFitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de veciana
Julia Valera
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
Julia Valera
 
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'aviàFitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Julia Valera
 

More from Julia Valera (20)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanes
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
 
Proyecto franco ha muerto
Proyecto  franco ha muertoProyecto  franco ha muerto
Proyecto franco ha muerto
 
Fitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de vecianaFitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de veciana
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
 
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'aviàFitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
 

05. art romà context

  • 1. JÚLIA LÓPEZ VALERA Basada en la del professor A.Nuñez
  • 2. Índex 2.- El context històric: 1.- Introducció: Roma un gran Imperi 2.1- Monarquia (753 – 509 aC. ) 2.2- República ( 509 - 31 aC. ) 2.3- Imperi ( 27 aC. – 476 dC ) 3.- Períodes artístics
  • 3. INTRODUCCIÓ: ROMA UN GRAN IMPERI INTRODUCCIÓ: ROMA UN GRAN IMPERI Al segle VIII la península itàlica vivien diversos pobles: Al nord i centre: els etruscs, al centre els llatins (Laci) i al sud el grecs (Magna Grècia). ORIGENS HISTÒRICS DE ROMA ORIGENS LLEGENDARIS Llegenda de Ròmul i Rem. A mitjans del segle VIII aC. ( 753 aC ) algunes tribus d’origen llatí (pastors i agricultors) és van agrupar a la riba del riu Tiber, en una zona estratègica on hi havia un gual que permetia travessar el riu amb facilitat. Van emmurallar la zona donant origen a la ciutat de Roma .
  • 4. INTRODUCCIÓ: ROMA UN GRAN IMPERI Roma tan sols era un petit poblat quan, el segle V. aC. la ciutat grega d’Atenes va assolir el seu màxim esplendor. Però poc a poc, els romans van conquerir i van organitzar un gran imperi que comprenia totes les terres que envolten el Mediterrani.
  • 5. INTRODUCCIÓ: ROMA UN GRAN IMPERI MÀXIMA EXTENSIÓ DE L’IMPERI ROMÀ
  • 6. ETAPES HISTÒRIQUES EL CONTEXT HISTÒRIC: ETAPES La civilització romana té una durada molt llarga: 753 a.C 476 1) La Monarquia etrusca ( 753 - 509 aC.) 2) La República romana ( 509 -27 aC.) 3) L’Imperi romà ( 27 aC.- 476 dC.) MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 aC 509 –27 aC 27 aC-476 dC Fundació de ROMA OCTAVI AUGUST 1r emperador romà Caiguda de l’IMPERI ROMÀ Segons la forma de govern podem diferenciar tres etapes: 1229 ANYS
  • 7. LA MONARQUIA (753 -509 a.C) EL CONTEXT HISTÒRIC: LA MONARQUIA És el moment en que es funda la ciutat per la unió de diferents tribus de pastors i agricultors al votant del riu Tíber. És una etapa de formació i creixement. Políticament la ciutat és governada per un rei assessorat pel Senat (primeres institucions). El rei té tots els poders: governa, fa les lleis, administra justícia, és el cap religiós i mana l’exèrcit. Hi haurà 7 reis, el primers dels quals serà Ròmul (coincidint amb la llegenda). Durant l’últim període d’aquesta etapa la monarquia serà dominada i ocupada pels etruscos (els tres últims monarques seran etruscos). Econòmicament tot i que la majoria de la població es dedica a l’agricultura i la ramaderia, comença a desenvolupar-se l’artesania i el comerç produint-se un gran creixement econòmic i de la ciutat.
  • 8. EL CONTEXT HISTÒRIC: LA MONARQUIA Aquest desenvolupament i creixement de la ciutat provocarà els primers enfrontaments i conquestes de les ciutats veïnes(necessitat d’espai). Últim rei: Tarquini fou deposat pel Senat, lliurant-se de la dominació etrusca i donant lloc a l’aparició de la República el 509 aC. Durant aquest període tindria lloc el llegendari enfrontament entre les ciutats Roma i Alba Longa resolt mitjançant el combat entre el germans Horàcis (Romans) i els Curiacis (Alba Longa) a favor dels primers, i pel qual Roma va sotmetre als albanos.
  • 9. LA REPÚBLICA (509 - 27 a,C) EL CONTEXT HISTÒRIC: LA REPÚBLICA Durant la República el poder estarà en mans del SENAT: assemblea formada per Patricis que assessora i controla als MAGISTRATS (encarregats de fer complir les lleis i decisions presses pel SENAT durant un any). El 509 a.C els romans van expulsar els reis etruscs, i van instaurar un nou sistema polític: la República.
  • 10. LA REPÚBLICA (509 - 27 a,C) La República és una època d’expansió territorial: Durant aquesta època es produeixen la major part de les conquestes romanes. És per tant una època de guerres i enfrontaments amb d’altres pobles. Les guerres més conegudes seran les Guerres Púniques contra els cartaginesos. Durant aquesta època Roma va estendre el seu poder per les dues ribes del Mediterrani (Mare Nostrum) CONQUESTES ROMANES DURANT LA REPÚBLICA EL CONTEXT HISTÒRIC: LA REPÚBLICA
  • 11. La república també és una època de desigualtats i conflictes socials: A les ciutats hi havia atur i al camp els camperols s’havien de vendre les terres perquè no podien vendre els seus productes. Les conquestes havien aportat a Roma enormes riqueses, (terres, esclaus ...) però com el repartiment va estar desigual, els rics es van fer més rics i la majoria dels plebeus es van anar empobrint. Les desigualtats van provocar revoltes i violentes guerres civils. També és van produir rebel·lions d’esclaus com la d’Espartac EL CONTEXT HISTÒRIC: LA REPÚBLICA
  • 12. L’IMPERI (27 a.C - 476) L’Imperi s’inicia amb el nomenament d’Octavi com a emperador l’any 27 a.C pel SENAT, que li atorga també el nom d’August, que significa “escollit pels déus”. Durant l’Imperi cal diferenciar dues etapes: A) Un període d’esplendor i prosperitat: “La Pax Romana” (s. I, II, III) B) Crisi, enfonsament i caiguda de l’Imperi Romà ( segles III al 476 ) EL CONTEXT HISTÒRIC: L’IMPERI
  • 13. LA PAX ROMANA (Segles. I, II, III ) Durant aquest període s’aconsegueix la màxima expansió i la màxima prosperitat: EL CONTEXT HISTÒRIC: L’IMPERI Roma es converteix en la capital del món.
  • 14. Es realitzen les últimes conquestes i s’envolten amb “limes” (mena de fronteres emmurallades i vigilades per un exèrcit poderós) per defensar-se dels bàrbars. És una època de gran prosperitat econòmica: Millora la producció agrícola, ramadera i artesanal. Es milloren les vies de comunicació i el comerç. Aquesta prosperitat es veurà reflectida a les ciutats, que es van embellir amb la construcció de gran obres arquitectòniques. També és un període en que les arts i les lletres assoliren un gran desenvolupament . L’Art es va convertir en un instrument bàsic de demostració de poder. Per tot arreu es va difondre imatges de l’emperador per tal de magnificar el càrrec i de fidelitzar a la població amb aquest, creant tipologies, que podien arribar inclús a la divinització. EL CONTEXT HISTÒRIC: L’IMPERI
  • 15. LA CRISI DE L’IMPERI ( BAIX IMPERI ROMÀ de mitjans del s. III – 476 ) A mitjans del segle III una profunda i llarga crisi marcarà l’inici de la decadència i desaparició de l’Imperi Romà. Tres són les causes principals que provocaren la caiguda i desaparició d’aquest imperi: EL CONTEXT HISTÒRIC: L’IMPERI a) La Corrupció interna: Corrupció política, abús de poder, primacia de l' interès personal sobre l' interès públic. b) Aparició i difusió del Cristianisme: Nova religió monoteista que presenta noves idees: igualtat, llibertat... que són contraries a la societat romana. c) Invasions Barbares: Els bàrbars envaeixen l’imperi i tallen les vies de comunicació. Disminueix el comerç, abandonament de les ciutats i ruralització de la civilització romana.
  • 16. EL CONTEXT HISTÒRIC: ETAPES Al segle V un conjunt de pobles germànics van envair l’Imperi Romà. LES INVASIONS BÀRBARES DEL SEGLE V L’Imperi Romà d’Orient va poder resistir les invasions, però l’Imperi Romà d’Occident va ser ocupat pels pobles bàrbars. L’any 476 un cap bàrbar, Odoacre, va destituir a Ròmul August, el darrer emperador de l’imperi Romà d’occident. L’any 476 marca la fi de l’Edat antiga i l’inici de l’Edat mitjana. L’Imperi romà d’Orient va sobreviure fins al segle XV dC. sota la denominació d’Imperi Bizantí.
  • 17. REPÚBLICA (509 - 27 aC.) IMPERI (27aC.- 476) -753 Fundació (Històrica i llegendària). -Sistema Polític: Monarquia (7 reis) tres últims etrucs -Primeres institucions (Senat). - Lluites amb ciutats veïnes. - Últim rei: Tarquí, fou deposat pel Senat, sorgint la República (509 aC). - Domini dels Patricis ( Senat Consols i magistrats) - Expansió territorial per la Mediterrània: occidental i oriental. (Guerres Púniques) - Guerres civils: Diferències socials. - Rebel·lió d’esclaus: Espartac - Fundat per Octavi August - ALT IMPERI (ss. I-III). Dinasties (Julia- Clàudia, Flàvia, Antonina...). S’arriba a la màxima expansió territorial. “Pax Romana”. - Classicisme romà, amb una revifada de les influències hel·lenístiques. - BAIX IMPERI (III-476) Decadència. Divisió de l’Imperi Teodosi (395). -Invasions Barbares. Cau Imperi romà occident. 3 ETAPES MONARQUIA (753 - 509 aC.) RESUM CONTEXT HISTÒRIC:
  • 18. B) Art Romà Republicà: Cronològicament des del 509, quan van ser expulsats els etruscs però pròpiament romà del segle III al I aC. PERIÒDES ARTÍSTICS PERÍODES ARTÍSTICS Des del punt de vista artístic al llarg de la civilització romana podem diferenciar tres períodes: A) Art Etrusc: Arriba a la seva màxima esplendor durant els segles VII al V a.C però s’estén fins el segle III aC. C) Art Romà Imperial: Del segle I aC. al segle III dC. ( Art genuïnament romà) D) Art tardorromà: A finals del s. III dC s’inicia l’abandonament del classicisme i una tendència a l’esquematisme i la rigidesa
  • 19. AMPLIAR INFORMACIÓ AMPLIAR INFORMACIÓ TEXTOS 1.- Primera aproximació a la Història de la civilització romana (Nivell Bàsic) 2.- Història de la civilització romana per etapes ( ampliat ) VIDEOS