Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. Júlia López Valera
FITXA 64: EROS I PSIQUE
Júlia López Valera

2. Júlia López Valera
FITXA TÈCNICA
Títol Eros i Psique
Autor Antonia Canova (Possagno,
1757-1822)
Cronologia 1787-1822
Tipologia Escultura exempta
Material Marbre
Mides 1,55 x 1, 68 m
Estil Neoclassicista
Tema Mitològic
Localització Musée du Louvre (París)

3. Júlia López Valera
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Antonio Canova està considerat com el màxim
exponent del Neoclassicisme italià.
Va néixer en una família humil, va quedar orfe a
molt curta edat i comença a treballar de molt jove
en una pedrera, i allí, en contacte amb la pedra, va
descobrir que tenia uns dots excepcionals per a
l'escultura.
 Després de cursar estudis artístics al 1781 és va
instal·lar a Roma, on l‘èxit l’acompanyaria de forma
creixent . La seva producció que, iniciada dins dels
patrons de l'últim barroc, derivaria cap a un estil
propi que pot considerar-se el paradigma de
l'escultura neoclàssica.
 Les seves obres s'inspiren directament en els
models de l'antiguitat i la seva habilitat en el
treball del marbre ho va portar a ser considerat en
la seva època el millor escultor de tota Europa.
 Va conrear tot tipus de temes, des del retrat fins
al sepulcre funerari , passant pels de caràcter
mitològic, pels quals sentia especial predilecció.

4. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 En aquesta obra veiem una parella sobre un irregular bloc de marbre. La figura masculina
núa i amb ales s´inclina i abraça la figura femenina que, estirada i mig coberta per un
mantell, rodeja amb els seus braços el cap del seu enamorat. Ella és la ment (psique, en
grec), ell és l’amor físic (cupido, desig, en llatí).
 Les figures presenten un
tractament naturalista
idealitzat, especialment
visible en les expressions
dels rostres, lluny de la
teatralitat barroca.
 Amb aquesta idealització
Canova ens mostra l’ideal
de bellesa masculí i femení
de l’època.
 I amb la contenció de les
expressions aconsegueix
esculpir una obra plena de
tendresa.

5. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 L’equilibri, la proporcionalitat i
l'harmonia impregnen la composició i
potencien la bellesa de l’escultura.
 Tot i que el seu caràcter d’escultura
exempta permet la seva visió des de
múltiples punts de vista, esta concebuda
per ser vista frontalment (unifacialitat).
 Aquesta obra cerca la línia pura del contorn oposada a la sinuositat barroca.
 Respecte als volums cal destacar el
contrast
entre el caràcter massís de la base
(roca) i la lleugeresa de les figures.
Contrast que s'intensifica pel diferent
tractament de les superfícies: rugós a la
base i suau i polimentat a les figures.
Aquest contrast contribueix a
incrementar el dinamisme que mostra la
composició.

6. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
L’estructura compositiva està
dominada per dues diagonals
que formen una X (definida
per les ales d’Eros, la seva
cama dreta i el cos de Psique)
el centre de la qual es troba
en l´espai que separa les dues
boques a punt d´ajuntar-se.
 Aquest recurs compositiu
aconsegueix centrar l’atenció
en aquest gest.
 Formalment és una obra
oberta per la disposició en X,
però la col·locació dels braços
amb els que les figures es
busquen dóna lloc a una
imatge formalment tancada.
Les dues figures
s’entrellacen i
formen una X

7. Júlia López Valera
 La falta de policromia s´ha d´entendre
des de la percepció errònia, que es tenia
durant el neoclassicisme, segons la qual a
la Grècia clàssica es valorava la puresa
blanca del marbre
Amb Canova, l´epidermis pètria
aconsegueix unes qualitats tàctils de gran
delicadesa i suavitat.
 Canova triava el marbre més blanc,
acabada l’obra el polia amb pedra
volcànica, calç i àcid, fent-lo lluir com pell
real. Dóna suavitat a un material dur.
DESCRIPCIÓ FORMAL

8. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Hi ha un contrast entre la base rugosa
i les figures polides i brillants, creant
zones de clarobscur
La llum, il·lumina tota l’escultura,
lliscant suaument per les superfícies
dels cossos fent-los brillar.

9. Júlia López Valera
 L’obra presenta un dinamisme
reposat i equilibrat , allunyat de la
força dramàtica i de la tensió del
Barroc.
Aquest dinamisme queda ben marcat
per l’apropament entre els dos cossos,
les dues figures són aprop, però en uns
instants encara ho seran més.
Les postures de les mans (ell li agafa
el pit, ella passa les mans per darrera el
cap d’Eros) realcen aquest dinamisme
alhora que remarquen el caràcter
apassionat i eròtic de l'escena.
DESCRIPCIÓ FORMAL

10. Júlia López Valera
Amb aquest gestos que manifesten un dinamisme equilibrat Canova aconsegueix centrar
l’atenció de l’espectador en el gest d’apropament dels dos rostres. (centre de la
composició)
DESCRIPCIÓ FORMAL
Eternitza un moment
instantani. Hi ha una
Voluntat d’eternitzar
l’AMOR en tota la
seva dimensió de
tendresa i de desig
carnal.

11. Júlia López Valera
TEMÀTICA
 Aquesta obra de tema mitològic representa el moment culminant de la llegenda d’Eros i
Psique tal i com la narra l'escriptor llatí Apuleio a l´obra “ L’ase d´or ”.
Segons aquesta llegenda, Eros, déu de l´amor, es va
enamorar de Psique, la bella i capriciosa filla d´un rei
d’Àsia, i per seduir-la, Eros li va construir un palau, on es
trobaven cada nit sense que Psique sabés qui era el seu
amant ni le pogués veure el rostre.
Un dia encuriosida, va acostar una llàntia al seu amant
mentres dormia; però se’n va desprendre una gota d’oli i
va caure sobre Eros, que despertà i, en veure descoberta la
seva identitat va fugir.
Desolada, Psique va recórrer a un oracle de Venus, que li
va imposar tres condicions per recuperar el seu amor,
l'última de les quals consistia a recollir el càntir de
Proserpina que contenia el secret de la bellesa. Encuriosida
Psique, va obrir el càntir, per la qual cosa va ser castigada a
sumir-se en un son profund del qual no es despertaria fins
que Eros la besés.

12. Júlia López Valera
 L’obra de Canova té com a referent el món clàssic,
que ell havia estudiat a través de l'estatuària clàssica i
com una reacció contra els excessos del decorativisme
rococó.
 No obstant això, la seva particular sensibilitat, va
sobrepassar els estrictes principis neoclàssics,
manifestant una sensibilitat que, de vegades, resulta
propera al Romanticisme.
 A Espanya, el seu ideari artístic va ser seguit per
alguns alumnes pensionats a Roma, com, per
exemple, el català Damià Campeny
 La seva obra va exercir una gran influència entre els
integrants del moviment neoclàssic, gràcies al prestigi
i la fama internacional que va tenir.
MODELS I INFLUÈNCIES
Lucrècia
Damià Campeny: (1804)

13. Júlia López Valera