1. LA CIVILITZACIÓ ROMANA

2. Població Península Itàlica Evolució

4. SITUACIÓ I ORÍGEN DE ROMA Illa Tiberina

5. ORIGEN MITOLÒGIC La lloba capitolina alletant els bessons Ròmul i Rem

6. CRONOLOGIA

7. LA MONARQUIA ROMANA

8. MONARQUIA ETRUSCA Muralla Serviana Casa etrusca temple

9. Clavegueres

10. CULTURA ETRUSCA

11. ESTRUCTURA SOCIAL PATRICIS PLEBEUS

12. ÈPOCA DE LA REPÚBLICA

13. DISTRIBUCIÓ DEL PODER

14. Les magistratures romanes

15. Sessió del Senat romà

16. Estructura social durant la República

17. LES GUERRES PÚNIQUES ROMA VA ESTENDRE EL SEU PODER PER LES DUES RIBES DEL MEDITERRANI Roma. Entre el 500 aC i el 250 aC va conquerir el sud d’Itàlia. Cartago. Als darrers segles s’havia convertit en una potència important i dominava Sicília. GUERRES PÚNIQUES Conflicte pel control de Sicília i el mar Adriàtic. Roma obté la victòria i Cartago deixa aquests territoris. Cartago inicia la colonització d’Hispània després de la derrota. I GUERRA PÚNICA (264 aC - 241 aC) El general cartaginès Anníbal ataca Roma des de la península Ibèrica i arriba a la península Itàlica travessant els Alps. Escipió l’Africà derrota Anníbal a la batalla de Zama. Roma inicia la conquesta d’Hispània. II GUERRA PÚNICA (218 aC - 201 aC) Roma ataca Cartago per impedir la seva renaixença. Destrucció de Cartago. III GUERRA PÚNICA (149 aC - 146 aC)

18. 1ª GUERRA PÚNICA

19. 2ª GUERRA PÚNICA

20. EXPANSIÓ MILITAR llança casc túnica de llana o de lli armadura de plaques de ferro espasa curta escut sandàlies de cuir amb claus a les soles calces de llana faldó de cuir

21. CAMPAMENT ROMÀ

22. LES CONQUESTES DE ROMA

23. CAUSES DE LA CRISI DE LA REPÚBLICA Octavi venç i és proclamat EMPERADOR (27 aC) EMPOBRIMENT DELS PLEBEUS CORRUPCIÓ POLÍTICA COMPLOTS POLÍTICS Format per Juli Cèsar, Pompeu i Cras. Els desacords entre Cèsar i Pompeu provoquen una guerra civil. Cèsar, victoriós, és proclamat dictador perpetu. PRIMER TRIUMVIRAT Format per Marc Antoni, Lèpid i Octavi, successors de Cèsar. Els desacords entre Marc Antoni i Octavi provoquen la guerra civil. SEGON TRIUMVIRAT GUERRES CIVILS REBEL·LIÓ D’ESCLAUS FORMACIÓ DE TRIUMVIRATS Assassinat de Juli Cèsar (44 aC)

24. L’IMPERI ROMÀ AUGUST PONTÍFEX MÀXIMUS AUGUST EMPERADOR AUGUST MAGISTRAT

25. FASES DE L’IMPERI ROMÀ 27 aC Octavi és proclamat emperador August. 64 dC Incendi de Roma, sota el mandat de Neró. 79. Erupció del Vesubi. 116. Conquesta de Mesopotàmia. 122. Inici de la construcció de les muralles d’Adrià. 212. Concessió de la ciutadania a tots els homes lliures de l’Imperi. August (va ser el primer emperador). Claudi (va conquerir Britània). Vespasià (va iniciar la construcció del Colosseu). Trajà (gràcies a les seves conquestes l’Imperi va assolir la màxima expansió). Caracal· la (va concedir la ciutadania romana a tots els homes lliures de les províncies). Pax romana . Època de desenvolupament i tranquil·litat social i fermesa a les fronteres. ALT Imperi (27 aC - 235 dC) 375. La pressió dels huns va provocar la invasió dels pobles germànics. 395. Divisió de l’Imperi: l’Imperi romà d’occident, amb capital a Roma, i l’Imperi romà d’orient, amb capital a Constantinoble. 476. Es deposat l’últim emperador romà d’Occident, Ròmul Augustul. Dioclecià (va reformar l’organització de l’Imperi i va perseguir els cristians). Constantí (va legalitzar el cristianisme i va traslladar la capital Imperial a Constantinoble). Teodosi (va prohibir les religions paganes i va dividir l’Imperi a la seva mort). Economia autosuficient. Disminució dels ingressos de l’estat. L’Imperi és massa gran. Època de reformes per superar els problemes de l’Imperi. BAIX Imperi (284 - 476) Els germànics van envair la frontera del Rin i el Danubi. Els perses van pressionar sobre la frontera est. Saqueig de les ciutats. Disminució del comerç. Revoltes de pagesos. Revoltes militars. Debilitat de les fronteres de l’Imperi. Abandonament de les ciutats. Període de dificultats econòmiques, socials, polítiques i militars. CRISI DEL SEGLE III (235 - 284) F A S E S FETS MÉS RELLEVANTS PERSONATGES MÉS DESTACATS PROBLEMES PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES GENERALS

26. LA “PAX ROMANA”

27. LA ROMANITZACIÓ INSTRUMENTS FUNDACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE CIUTATS L’ÚS DEL LLATÍ CONSTRUCCIÓ D’UNA XARXA DE CALÇADES L’AUTORITAT DEL GOVERN DE ROMA ESTENEN LA FORMA DE VIDA ROMANA IDIOMA COMÚ DELS POBLES CONQUERITS AFAVOREIX EL TRÀFIC COMERCIAL EL MATEIX A TOT EL TERRITORI DE L’IMPERI

28. MAQUETA DE ROMA IMPERIAL

29. CIUTAT ROMANA

30. CRISI DE L’IMPERI CAUSES S. III d.C. CESSAMENT DE LES CONQUESTES FRONTERES INSEGURES DESORDRES POLÍTICS I MILITARS FALTA D’ESCLAUS DISMINUCIÓ DEL COMERÇ ARRIBEN MENYS RIQUESES I ESCLAUS A CAUSA DELS ATACS DELS POBLES BÀRBARS ELS EMPERADORS PERDEN AUTORITAT DESCENS DE L’ACTIVITAT AGRÍCOLA ESTANCAMENT DE LA PRODUCCIÓ ARTESANA

31. DIVISIÓ DE L’IMPERI HONORI ARCADI

32. INVASIONS DELS POBLES BÀRBARS

33. FRAGMENTACIÓ DE L’IMPERI D’OCCIDENT

34. LA RELIGIÓ ROMANA Déus manes, Lars i penats Culte imperial Culte mitològic

35. APARICIÓ DEL CRISTIANISME

36. EXPANSIÓ DEL CRISTIANISME

37. L’ART ROMÀ PRÀCTIC I FUNCIONAL

38. URBANISME

39. MURADES

40. ESTRUCTURA DE LES CASES ÍNSULES

41. VIL.LA ROMANA

42. ARQUITECTURA TIPUS OBRES DE COMUNICACIÓ ESPAIS LÚDICS I DE REUNIÓ MONUMENTS COMMEMORATIUS CALÇADES PONTS AQÜEDUCTES TEATRES AMFITEATRES CIRCS TERMES BASÍLIQUES ARCS DE TRIOMF COLUMNES TEMPLES MAUSOLEUS ELEMENTS GRECS ETRUSCS ARQUITRAU ARC VOLTA

43. COMUNICACIÓ:CALÇADES

44. COMUNICACIÓ: PONTS

45. COMUNICACIÓ: AQÜEDUCTES

46. ESPAIS LÚDICS: TEATRES

47. ESPAIS LÚDICS: AMFITEATRE

48. ESPAIS LÚDICS: CIRC espina arena carro

49. ESPAIS LÚDICS:TERMES

50. ESPAIS DE REUNIÓ: BASÍLIQUES

51. COMMEMORATIUS: ARCS DE TRIOMF

52. COMMEMORATIUS:COLUMNES

53. COMMEMORATIUS: TEMPLES

54. COMMEMORATIVES: MAUSOLEUS

55. ESCULTURA RETRAT REALISTA

56. MOSAIC DECORAVEN ELS TRESPOLS

57. PINTURES AL FRESC DECORAVEN LES PARETS DE LES CASES

58. ELS POBLES PREROMANS: ÍBERS I CELTES CONQUESTA DE LA MESETA 700 aC 500 aC 300 aC 100 aC 100 dC 300 aC 500 aC 800 aC CELTES IBERS Imperi ROMÀ CONQUISTA DE LA COSTA MEDITERRÁNEA Y DE LOS VALLES DEL GUADALQUIVIR Y EL EBRO CONQUESTA DEL NORD PENINSULAR PER OCTAVI AUGUST INICI DE LA COLONITZACIÓ FENÍCIA INICI DE LA COLONITZACIÓ GREGA CONQUESTA DE LA COSTA MEDITERRÀNIA I DE LES VALLS DEL GUADALQUIVIR I L’EBRE

59. HABITATGE IBER

60. ART IBER

61. HABITATGE CELTA

62. ART CELTA

63. COLONITZACIONS

64. CONQUESTA ROMANA D’HISPÀNIA

65. LA ROMANITZACIÓ D’HISPÀNIA PROVÍNCIES ROMANES