Presentació destinada a l'alumnat d'Història de l'Art

1. FITXA 2: KORE AMB EL PEPLE
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS

2. Júlia López Valera
FITXA TÈCNICA
Títol Kore del pèplum
Autor Desconegut
Cronologia 500 a.C
Tipologia Escultura exempta
Materials Marbre policromat de Paros
Mides 1,20m (alt)
Estil Grec arcaic
Tema Votiu o escultura funerària
Localització Museu de l’Acropoli (Atenes)

3. ÈPOCA ARCAICA: CONTEXT HISTÒRIC
 Les formes de vida camperola es van transformant en formes de vida ciutadana.
Importància cada vegada més gran de l’economia comercial i monetària: predomini de la classe
mercantil sobre la terratinent.
 Les tiranies que s’imposen a les ciutats a partir del segle VII signifiquen la victòria de
l’individualisme sobre la ideologia de casta (aristocràcia terratinent), i a pesar de les
contradiccions, seran la transició a la democràcia.
 L’art reflecteix un món en formació amb continus canvis polítics i socials.
 Les corts dels tirans són els més importants centres culturals i artístics.
 L’aristocràcia comença a gastar les seves rendes en les ciutats.
 Olímpia és el lloc més important de propaganda a Grècia, de formació de l’opinió pública i
consciència d’unitat cultural i nacional d’aristocràcia. La participació en el Jocs està reservada a
l’aristocràcia.
 L’art es va independitzant de la màgia i de la religió. Encara que siguin obres fetes en un
context de rituals religiosos no seran ja obres sagrades en si mateixes, no ha de tenir efectes
màgics o saludables.
 Idea completament nova de l’art: art independent de tot valor pràctic, es converteix en pur joc
de línies i colors, en pur ritme i harmonia, en pura imitació i variacions sobre la realitat.
 Les classes dirigents es van permetent el luxe de tenir un art “inútil” producte d’un comerç
puixant, d’unes ciutats enriquides i d’unes colonitzacions afortunades.
Júlia López Valera

4. CARACTERÍSTIQUES ÈPOCA ARCAICA
 Avanç en direcció al naturalisme, progrés
tècnic i cultural constant.
 Urbanisme irregular, adaptació al terreny.
 Primers temples: formació dels ordres
dòric i jònic.
 Ceràmica: del geometrisme a la figuració
antropomòrfica.
 Gran importància de l’escultura: Kuroi i
Korai.
 Encara es mantenen la frontalitat,
simetria i forma cúbica.
FRONTALITAT I
RIGIDESA
Júlia López Valera
CAMA
AVANÇADA
SOMRIURE
ARCAIC
ULLS
AMETLLATS
POLICROMIA
MÚSCULS
ESQUEMÀTICS
BRAÇOS
ENGANXATS AL
COS
INFLUÈNCIA
EGÍPCIA

5. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
Una de les característiques més
importants són la simetria, la
frontalitat i l’ús de la geometria
per determinar certs elements
corporals.
Pel que fa a la simetria s’observa
la possibilitat d’establir un eix
central que divideix l’estàtua en
dues meitats exactament iguals,
a excepció de la posició del
braç. Aquest element és el que
trenca la rigidesa dels altres
elements corporals.
Un altre aspecte destacat és
l’actitud hieràtica que mostra i
que és determinada per la
posició frontal del cos i del
rostre , ajudada per la disposició
del peplum, que fa que els plecs
caiguin totalment en vertical.
- Rigidesa
- Trets arcaics
- Hieratisme
- Inexpressivitat
- Cama esquerra
avançada
- Simetria i repetició
de formes
- Braç dret enganxat
al cos, puny tancat.
Gràcia, elegància
i refinament
Llargues trenes
que cauen sobre
les espatlles
Mà esquerra
estesa com
oferint alguna
cosa
Vestit que cau
rígid marcant
lleugerament els
plecs, deixant
veure formes del
cos

6. RESTES DE
POLICROMIA
Júlia López Valera

7. Júlia López Valera

8. Ulls ametllats i grossos Cabells ordenats geomètricament
Somriure estereotipat, intemporal (arcaic)
Júlia López Valera

9. Júlia López Valera
TEMÀTICA
Les korai (kore, en sigular, vol dir donzella) eren
imatges que es creu que representaven
sacerdotesses. La majoria eren ofrenes votives.
Es pot seguir la moda a través de les característiques
dels vestits, i l’evolució a través de la disposició dels
plecs.
Aquesta porta una túnica dòrica i un pentinat de
llargues trenes, típic d’aquestes escultures.
Moltes foren trobades en un dipòsit de l’Acròpolis
d’Atenes on foren enterrades després de la invasió
persa.
Dimensions més reduïdes que el kouroi, poques
superen les naturals.

10. Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
L’estatuària egípcia fou el seu model, degut
als viatges comercials i culturals fets pels
grecs a Orient i la vall del Nil a partir del segle
VII a.C. En aquests viatges van poder veure les
estàtues colossals egípcies, amb les quals les
d’aquesta època arcaica tenen gran similitud.
També hi ha diferències, com la nuesa i la
utilització de suport posterior.
També en la talla de pedra es nota la
influència egípcia (primer ho feien en fusta,
les xóana, abans del segle VII a.C.).

11. 1) El primer període és d’influència oriental
clara (especialment egípcia).
2) L’exemple més clar són les escultures votives
o religioses del segle VIII aC, realitzades
sobre fusta i que ens han arribat per
còpies de pedra: les xoanes o xòanon.
Xoanes
Són les manifestacions escultòriques més
antigues. Escultures de fusta que rebien certa
veneració religiosa. Molt imperfectes. Atenen
a la llei de la frontalitat, amb la qual se’ns
presenta una figura per a ser vista de front,
totalment rígida i recta, sense cap tipus de
flexibilitat ni torsió.
MODELS I INFLUÈNCIES: LES XOANES
Júlia López Valera