Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. FITXA 22: MOSAICS DE L’ABSIS DE LA CATEDRAL DE MONREALE
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS

2. Júlia López Valera
FITXA TÈCNICA
Edifici Mosaics de l’absis
de la catedral de
Monreale
Autor Desconegut
Cronologia c. 1190
Tècnica Mosaic (opus
tessellatum)
Estil Bizantí
Tema Religiós
Localització Catedral de
Monreale, Sicília

3. Júlia López Valera
CONTEXT
 Sicília formà part de l’imperi bizantí entre el 535 i el 878, any en què els musulmans se’n van
apoderar. L’any 1061, una expedició normanda que anava camí de Terra Santa, capitanejada per
Roger I, va socórrer la ciutat de Palerm que s’havia rebel·lat contra el domini sarraí. Una vegada
vençuts els musulmans i veient les riqueses i la bona ubicació estratègica de l’illa, els normands
decidiren instal·lar-s’hi.
 Durant l’ocupació normanda, la ciutat de Monreale va assolir la màxima esplendor, tal i com ho
testimonia la construcció de la catedral per ordre del rei Guillem II de Sicília l’any 1172.
 El més important són els mosaics que decoren tots els murs interiors, amb una superfície de
6430 m², en el revestiment de la qual s’hi van utilitzar uns 2200 kg d’or.
 El conjunt de mosaics fou obra de nombrosos artistes bizantins, sicilians, grecs i venecians
enviats pel papa Celestí III.
 Destaquen els mosaics de l’absis central presidits per un imponent Pantocràtor, considerat un
exemple paradigmàtic de la iconografia bizantina.

4. Júlia López Valera

5. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 Les figures que decoren l’absis de
la catedral de Monreale estan
representades frontalment i
organitzades a la manera de fris.
 A excepció de la gegantina
representació del Pantocràtor, els
personatges mantenen una
proporcionalitat entre ells
prescindint de la perspectiva
jeràrquica. En lloc d’això, la imatge
de la Mare de Déu amb el Nen
Jesús asseguda en un tron adquireix
una major notorietat pel fet d’estar
situada en l’eix compositiu central
d’un dels frisos.

6. Júlia López Valera

7. Júlia López Valera

8. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 Les figures tenen una aparença hieràtica i rígida, trets
que són accentuats per la idealització dels rostres, en els
quals hi ha una simetria i una proporcionalitat geomètrica
intencionades, malgrat que es tracta de retrats
individualitzats.
 Cal advertir el dinamisme d’algunes de les túniques dels
sants, que trenquen amb la rigidesa del conjunt.

9. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 El fons daurat sobre el qual es retallen les figures dels personatges confereix a l’escena gran
solemnitat i les situa en una dimensió atemporal.
 Cada personatge està identificat pel seu nom en llatí, escrit al costat, i també en grec en el cas
de les figures principals.
 El cromatisme és molt ric en matisos i tonalitats, especialment en la varietat de motius
decoratius de la majoria de les túniques.

10. Júlia López Valera
TEMÀTICA
 El programa iconogràfic de l’absis està presidit pel Pantocràtor, és a dir, la representació de mig
cos de Crist jutge.
Fa el gest de beneir. L’encreuament dels dos dits
simbolitza l’Encarnació de Déu en Jesús, mentre que
els altres tres remeten a la idea de la Santíssima
Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant.
Sosté un llibre obert on es pot llegir en llatí grec
“Jo sóc la llum del món. Qui em segueixi no
caminarà en la foscor”
IC XC
Lletres de l’alfabet
llatí corresponents
al nom de Jesucrist
en grec.
OPANTO
CRATOR
Paraules en
grec:
totpoderós.

11. TEMÀTICA
 Als medallons de l’arc interior que emmarca el Pantocràtor hi ha representats diferents profetes
i reis que anunciaren o prefiguraren la vinguda del Fill de Déu, Emmanuel, representat com un
jove sense barba al medalló superior central.
 En l’intradós de l’arc exterior se sobreposen dos registres a cada banda separats per unes
sanefes: a la dreta la imatge divina els arcàngels Miquel i Rafael i dos querubins; i a l’esquerra els
arcàngels Gabriel i Uriel i dos querubins més. A la clau de l’arc s’hi representa l’Esperit Sant.

12. TEMÀTICA
 En el registre intermedi, la imatge principal és la Mare de Déu amb el Nen Jesús a la falda
(Theotokos). A la seva dreta hi ha l’arcàngel Miquel, seguit de sant Pere, sant Jaume, sant Joan (al
muntant de l’arc interior), i sant Lluc, sant Bartomeu i sant Felip (al mur de l’arc exterior), i a la
seva esquerra, l’arcàngel Gabriel, acompanyat de sant Pau, sant Andreu, sant Mateu (al muntant
de l’arc interior) i sant Marc, sant Tomàs i sant Simeó Estilita (al mur de l’arc exterior).

13. TEMÀTICA
 A la franja inferior, i separats per una finestra, hi ha la representació de dotze sants i dues santes
distribuïts en dos grups de set.

14. MODELS I INFLUÈNCIES
 Tot i que els mosaics foren creats en temps de
domini normand, cal tenir present la procedència
bizantina de molts dels artistes que participaren en
l’execució, així com la enorme petjada cultural i
artística deixada per aquest imperi a l’illa durant els
tres segles de dominació.
 Bizanci va perfeccionar la tècnica musivària
romana i alhora va adoptar la tradició grega de
decorar amb mosaics els murs i no només el
paviment. Quant a l’estil, de mica en mica es va
anar apartant de la intencionalitat naturalista de
l’art romà i va reprendre els models orientals
tradicionals, més preocupats per la significació
simbòlica i ideal de les formes.
 Aquest simbolisme religiós de l’art bizantí i els
trets més característics de les seves
representacions, com ara el hieratisme, la falta de
perspectiva o la simetria, van romandre en l’art
oriental fins a mitjan segle XV, alhora que es van
difondre per Europa i van exercir una forta
influència sobre la iconografia de l’art romànic
occidental.

15. Júlia López Valera