De súbdits a ciutadans

DE SÚBDITS A CIUTADANS...
JÚLIA LÓPEZ VALERA

Unitat 1:
EL SEGLE XVIII:
LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
ÍNDEX
1. L’ECONOMIA:
1.1. L’agricultura.
1.2. La producció de béns.
1.3. El comerç.
2. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA:
2.1. La Monarquia Absoluta.
3. L’ORGANITZACIÓ SOCIAL:
3.1. La Noblesa.
3.2.El Clergat.
3.3. El Tercer Estat.
3.3.1. Els camperols.
3.3.2. Les classes populars urbanes.
3.3.3. La burgesia.
4. LA CULTURA
5. EL PENSAMENT IL·LUSTRAT
6. LA FALLIDA DE L’ABSOLUTISME

ANTIC RÈGIM:
Societats europees de l’Edat Moderna, que havien superat l’etapa
medieval i feudal, però que continuen mantenint un model de
vida basat en:
Economia agrària de
tipus senyorial
Absolutisme
Societat Estamental

1. L’ ECONOMIA
L’ agricultura era l’activitat més important.
 Agricultura de subsistència
 Pocs rendiments, pocs intercanvis.
 Periòdicament es produïen les crisis de subsistència
(escassetat d’aliments i alça de preus). Generaven fam i
misèria i eren origen de les revoltes populars.
 La terra estava en mans de la noblesa i del clero (grans
propietats).
 La majoria de la població eren pagesos que treballaven les
terres dels seus amos i pagaven impostos.
 80% de la població.
 Endarreriment tecnològic.
 Dependència del clima.
1.1. L’AGRICULTURA

1. L’ECONOMIA
 La majoria dels béns de consum eren produïts per la
mateixa família pagesa, tot i que també hi havia producció
a les ciutats, on els artesans realitzaven en els tallers
productes manufacturats.
 Els tallers a les ciutats s’agrupaven en gremis que eren
unes associacions de tallers i treballadors que realitzen el
mateix ofici. ( gremi de sabaters, de fusters, de ferrers....).
 Els gremis tenia una reglamentació molt estricte: Decidien
la quantitat de productes a realitzar, els materials a
utilitzar i el preu de venta. També tenien una forta
jerarquia: Mestre, oficials i aprenent.
1.2. LA PRODUCCIÓ DE BÉNS
(roba, calçat, estris...)
Basada en el treball artesanal (manufacturera)
També era escassa ( poca producció )

1. L’ECONOMIA
 No permetien la lliure competència ni l’establiment de nous tallers amb la qual cosa, també limitaven la producció i
provocaven que la producció de bens també fos molt escassa. .
 Malgrat això, van sorgir també les manufactures al camp.

1. L’ ECONOMIA
1.3. EL COMERÇ
També era escàs i poc
desenvolupat
Insuficient producció d’aliments i bens
Insuficiències en el transport (carros, caravanes) i poc en mal estat i insegurs
vies de comunicació (camins)
Es podien diferenciar dos tipus de comerç:
1- Comerç Interior: Intercanvi de productes agraris i manufacturats. Fires i mercats d’àmbit local o comarcal.
2-Comerç Colonial : Intercanvi de productes amb les colònies. Es donava des del s. XVI, però sols el podien
practicar el llocs prop del mar i amb port (caràcter marítim).

2. L’ ORGANITZACIÓ POLÍTICA
2.1. LA MONARQUÍA ABSOLUTA
 El rei tenia el poder absolut. Monarquia hereditària i de dret diví. L’autoritat del rei provenia de Déu i era en
nom de Déu que exercia el seu poder.
El rei era l’expressió de la llei,
l’autoritat màxima del govern,
el cap de la justícia i dirigia la
política interior i exterior.
Ajudat per...
Consells d’Estat: institucions
que l'assessoraven.
Funcionaris: complien les
seves ordres (burocràcia).
 Algunes qüestions havien de ser aprovades pels parlaments. Institucions sorgides a l’Edat Mitjana i integraven
representants dels tres estaments.
 Els monarques van evitar la convocatòria dels organismes parlamentaris per no veure limitat el seu poder
absolut.

PODER OTORGAT PER
DÉU
Dret Diví
Poder Sobirà
Raó d’Estat
Poder hereditari
i vitalici
Administració
estatal centralitzada
Formació d’un exèrcit
professional
Control de
l’Església
Control sobre
la noblesa

2. L’ ORGANITZACIÓ POLÍTICA
 El poder dels reis absolutistes és manifestava en el luxe desmesurat dels seus palaus que compartien amb els
membres de la cort.
 El mes representatiu és el Palau de Versalles que el rei francès Lluís XIV es va fer construir a les afores de París.

3.L’ORGANITZACIÓ SOCIAL
 L’Antic Règim, presentava una organització
social estamental, és a dir una societat
organitzada en estaments (grup social tancat
al qual es pertany per naixement).
 La característica més significativa d’aquesta
organització social és la DESIGUALTAT CIVIL,
és a dir, no tots els individus que formen la
societat són considerats iguals.
 El pertànyer a un grup o altre venia
determinat pel naixement, i no hi havia
mobilitat social, és a dir, no es podia canviar
de grup o estament.

3.1. LA NOBLESA
Constitueixen el grup dominant en la societat de l’Antic Regim. En general
gaudeixen de bones condicions de vida i tenen privilegis.
1. La Propietat Territorial: Tenien grans possessions de terres sobre les quals exerceixen
el seu domini i explotació (cobren rendes).
2. Gaudeixen de privilegis: Lleis pròpies, drets per cobrar rendes... Accés a alts càrrecs,
dret a dur espasa, banc a l'església ...
3. Exempts de pagar impostos.
 El seu poder i riquesa es basava en:
 Cal diferenciar:
Noblesa de
la Cort
Noblesa de
Províncies
Molt Rica i Poderosa. Ocupa els alts càrrecs a l’administració i
a l'exèrcit. Porta una vida de luxe i ostentació.
Menys rendes i més modesta.

3. L’ORGANITZACIÓ SOCIAL
3.2. EL CLERGAT És l’altre grup privilegiat. Tampoc paguen impostos .
ALT CLERGAT:
Bisbes
Abats
Cardenals
BAIX CLERGAT:
Sacerdots
Monjos
Frares
 Alt Clergat: Provenen de les classes nobiliàries. Vivien amb el luxe característic noblesa. Gaudeixen dels seus
privilegis.
 Baix Clergat: Provenen de la pagesia. Vida senzilla i en contacte directe amb el poble.
Delme: 10 % de la producció que els camperols paguen a l'església.
Propietat vinculada a l'Església: Tenen moltes terres o propietats urbanes
de les quals reben rendes o impostos.
Donacions, almoines que els creients cedeixen o donen a l'església.

3.3. EL TERCER ESTAT (ELS NO PRIVILEGIATS) Constituïen la majoria de la població (90-95 %). Suportaven totes les
carregues fiscals (impostos) i no tenien privilegis.
Agrupava a sectors socials molt diferents econòmica i socialment
3.3.1. ELS CAMPEROLS
 Constitueixen el grup més nombrós de tota la població
de l’Antic Regim. Exemple: França al 1789 tenia una
població de 25 milions de persones, de les quals 20
milions eren pagesos.
 Viuen i treballen al camp. Realitzen tasques agrícoles i
ramaderes.
 Pateixen pèssimes condicions de vida: Dieta pobre i
poc variada. Gran mortalitat i curta esperança de vida.
 La major part dels impostos requeien sobre ells
(reials, eclesiàstics, senyorials ...).
 Manca de formació cultural: analfabetisme.

3.3.2. LES CLASSES POPULARES URBANES La formen els treballadors manuals de les ciutats :
Artesans, Obrers, oficis, personal domèstic ...
Viuen d’un salari. Les seves condicions de vida empitjoraren molt al llarg del segle XVIII pel
creixement de la població i la pujada dels preus dels aliments.

És el grup dominant dins del Tercer Estat.
LA BURGESIA
 Viuen a les ciutats i es dediquen als negocis augmentant
de forma continuada la seva riquesa.
 Alguns arriben a ser més rics que els nobles.
 Gaudeixen de bones condicions econòmiques i bones
condicions de vida però no tenen privilegis.
 Tenen formació cultural.
 No els satisfà la seva consideració social de no privilegiats. Voldrien canviar la societat per obtenir un major
reconeixement social.

 Malgrat les grans diferencies econòmiques i socials que hi havia entre els tres grups que formaven el
Tercer Estat, al segle XVIII hi ha tres aspectes que els uneixen:
 Una legislació pròpia diferent a la dels privilegiats.
 Les càrregues fiscals: només ells paguen impostos.
 L’oposició als privilegis i el desig d’aconseguir la
igualtat civil (igualtat davant la llei).

4. LA CULTURA
 La cultura a l’Antic Regim estava marcada per la religió. TOT S’EXPLICAVA PER LA DIVINITAT.
 Es considerava que la societat havia estat creada per la divinitat, i el lloc que cada un ocupava a la societat
ho havia triat la divinitat ( naixement).
 La divinitat triava els que havien de defensar, (nobles) donar gràcies (clergat) o produir tot allò que la
societat necessitava (tercer estat).
 Per tal de vigilar que ningú s'apartés d’aquesta
explicació del món es van crear uns tribunals, que
s’encarregaven de controlar a tots aquells que no
respectaven o qüestionaven aquesta explicació
del món: LA SANTA INQUISICIÓ. Milers de
persones van morir per mostrar una idees
diferents a les explicacions del món donades per
l'Església cristiana.

4. LA CULTURA
 La cultura a l’Antic Regim estava marcada per la religió. TOT S’EXPLICAVA PER LA DIVINITAT.
 Per tal de vigilar que ningú s'apartés d’aquesta
explicació del món es van crear uns tribunals, que
s’encarregaven de controlar a tots aquells que no
respectaven o qüestionaven aquesta explicació
del món: LA SANTA INQUISICIÓ. Milers de
persones van morir per mostrar una idees
diferents a les explicacions del món donades per
l'Església cristiana.
La societat havia estat creada per
déu, i el lloc que cada un ocupava a
la societat l’havia triat la divinitat (
naixement).
Déu triava els que havien de
defensar, (nobles) donar gràcies
(clergat) o produir tot allò que la
societat necessitava (tercer estat).

COMENCEN ELS CANVIS...

LA IL·LUSTRACIÓ: Moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII
(“segle de les Llums”). Les idees il·lustrades van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa.
PRECEDENTS
 Cal buscar-los en dos pensadors anglesos que van elaborar les seves teories en el pas del segle XVII al
XVIII.
JOHN LOCKE
ISAAC NEWTON
Va criticar obertament el poder
absolut i va propugnar la SEPARACIÓ
DE PODERS.
Introductor del MÈTODE CIENTÍFIC,
basat en l’observació i la posterior
comprovació.

LA RAÓ: La intel·ligència humana és l’únic mitjà per entendre i explicar el
món. Ni l’autoritat, ni la tradició, ni la revelació no podien substituir la raó.
EL PROGRÉS: S’aconsegueix a través de la ciència, i aquesta en combinació
amb la tècnica, permeten l’avanç de la humanitat de manera evolutiva i
indefinida. Eren partidaris ferms de l’educació i del progrés.
LA NATURALESA: Creien que la naturalesa era una font de justícia i de bondat.
La societat és la que falseja i corromp l’ ésser humà, el qual és bo en estat
natural.
LA TOLERÀNCIA: Van defensar la tolerància en les relacions humanes.
Rebutjaven la superioritat de qualsevol religió sobre les altres i condemnaven
la intolerància religiosa.
LA FELICITAT: És l’objectiu últim de la vida humana. Tothom hi té dret.
L’ESPERIT
DE
LA
IL·LUSTRACIÓ

PENSAMENT POLÍTIC: LIBERALISME POLÍTIC
MONTESQUIEU
(1689-1755)
L’Esperit de les Lleis
(1748)
La divisió de poders.
“Una cosa no és justa pel fet
de ser llei. Ha de ser llei
perquè és justa.”
VOLTAIRE
(1694-1778)
Tractat sobre la tolerància”
(1763)
Llibertat d’expressió
Sistema fiscal no suportat
només pel poble.
Existència d’un Parlament.
“No penso com tu però estic
disposat a morir per defensar la
teva llibertat per dir-ho.”
ROUSSEAU
(1712-1778)
El contracte Social, Emili,
Discursos...
Contracte Social.
Sobirania Nacional.
“L’ésser humà ha nascut
lliure i per tot arreu està
subjecte a cadenes.”

NOVES IDEES ECONÒMIQUES
MERCANTILISME: acumulació de metalls preciosos
com a font de riquesa i poder. Es desenvolupa a Europa
i les seves colònies al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII.
Xifrava la riquesa d’un estat en la possessió de metalls
preciosos (or i argent).
 FISIOCRÀCIA: la riquesa d’un estat s’ha de buscar en
la natura, més exactament en l’agricultura. Les altres
activitats econòmiques (indústria i comerç) és
consideren estèrils.
LIBERALISME: per als seus defensors, la riquesa de
l’Estat recau en la llibertat del mercat; aquest es regula
per la llei d’oferta i demanda. L’Estat no ha d’intervenir
en l’activitat econòmica.

VEHICLES DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES:
 Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics.
 Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província.
 Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions d’il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees.
 L’Enciclopèdia: Diderot i d’Alembert. Obra de 35 volums. Gran èxit.

 Malgrat que al segle XVIII la majoria d’estats europeus eren monarquies absolutes, es
van introduir algunes novetats:
ANGLATERRA
Monarquia de poder limitat o MONARQUIA PARLAMENTÀRIA: es va introduir des de
finals del segle XVII (Guillem d’Orange, en 1689, va jurar la Declaració de Drets, “Bill
of de Rights”, que limitava els poders del rei i el sotmetia al Parlament).

Sessió a la Cambra dels Comuns del Parlament britànic. Pintura del segle XVIII

EL DESPOTISME IL·LUSTRAT
 La majoria dels monarques europeus continuaven exercint un poder absolut.
 Alguns (Frederic II de Prússia, Maria Teresa d’Àustria, Carles III...) van intentar fer compatibles els principis de
l’absolutisme amb la idea de progrés, racionalització i modernitat de la il·lustració.
 Van promoure un cert reformisme però reservant-se la capacitat de decisió. Lema: “TOT PER AL POBLE, PERÒ
SENSE EL POBLE”. Despotisme Il·lustrat.
 La seva política reformista es va caracteritzar per:
Monarques il·lustrats
1. Racionalització de l'administració de l’Estat.
2. Reforma de l’ensenyament.
3. Modernització de l’agricultura.
4. Desenvolupament de les manufactures.
5. Liberalització parcial de la producció i el
comerç.
No era possible reformar l’economia i mantenir la societat estamental i el
poder absolut.
GRANS REVOLUCIONS
LIBERALS DEL SEGLE XIX

VOLEM SER CIUTADANS...

Unitat
2:
REVOLUCIONS
LIBERALS
I
MOVIMENTS
NACIONALISTES
(1789-1871)
ÍNDEX
1. LIBERALISME I NACIONALISME
1.1. El liberalisme, un nou sistema polític.
1.2. Les revolucions liberals.
1.3. Els ideals nacionalistes.
2. LA REVOLUCIÓ AMERICANA
3. LA REVOLUCIÓ FRANCESA
3.1. Les causes de la revolució.
3.2. L’esclat revolucionari.
3.3. Les fases de la Revolució:
3.3.1. Monarquia Constitucional.
3.3.2. República democràtica.
3.3.3. República burgesa.
4. EL PERÍODE NAPOLEÒNIC
4.1. Napoleó: de cònsol a emperador.
4.2. La conquesta de l’imperi.
4.3. La caiguda de Napoleó.
5. RESTAURACIÓ I REVOLUCIONS LIBERALS (1815-1848)
5.1. L’Europa de la Restauració.
5.2. Les revolucions del 1830.
5.3. Les revolucions del 1848.
6. MOVIMENTS NACIONALISTES
6.1. Els primers moviments nacionalistes.
6.2. Unitat italiana.
6.3. Unificació alemanys.

REVOLUCIÓ LIBERAL BURGESA
Època de profundes transformacions polítiques a
Europa propiciades per les idees il·lustrades i pel
creixement econòmic del segle XVIII.
Havien iniciat el canvi:
el sistema polític
anglès i la revolució
americana.
La Revolució
Francesa de 1789
Va assentar el
concepte de nació.
va proporcionar els
programes dels partits
liberals .
Intent de restaurar
l’absolutisme
1830-1870: El
liberalisme va aconseguir
imposar-se a la major
part d’Europa i moltes
nacions es van formar en
aquest període .

1.1. EL LIBERALISME, UN NOU SISTEMA POLÍTIC
LIBERALISME: corrent ideològic i també doctrina
política econòmica sorgida a partir de les idees de
pensadors com John Locke o dels il·lustrats francesos.
Societat com un
conjunt d’éssers
lliures(ciutadans) que
gaudeixen d’uns drets
i d’unes llibertats
fonamentals que
l’Estat ha de garantir.
PRINCIPIS BÀSICS:
SOBIRANIA NACIONAL
SEPARACIÓ DE PODERS
CONSTITUCIÓ
DRET A LA PROPIETAT

1.2. LES REVOLUCIONS LIBERALS
1.3. ELS IDEALS NACIONALISTES
 La burgesia va fer seves les idees dels il·lustrats i del liberalisme i va impulsar les revolucions liberals
burgeses. Van posar fi a l’absolutisme.
No va significar el triomf de la democràcia perquè:
1. Es va imposar el sufragi censatari (ciutadans més
rics).
2. La democràcia es va anar instaurant al llarg del s.
XIX quan es va reconèixer el sufragi universal.
Ideologia política que
defensa el dret de les
nacions a exercir la
seva sobirania i a crear
el seu propi Estat
Nació: conjunt d’individus que tenen una sèrie de llaços culturals
propis (religió, llengua, tradicions, passat...) i que volen viure en
comú.
Estat: organització política i administrativa formada per diverses
institucions que exerceixen el poder sobre un territori
determinat.
ORIGEN DE L’ESTAT
LIBERAL

 A l’Europa de l’Antic Règim i de l’absolutisme, molts pobles vivien sotmesos al domini d’una gran imperi o
estaven fragmentats en diversos estats.
 El sorgiment del liberalisme va anar acompanyat de l’expansió del nacionalisme, que defensava una Europa de
nacions lliures.
 Els moviments nacionalistes podien ser: caràcter disgregador o unificador. En els imperis plurinacionals van
sorgir moviments independentistes i altres territoris lluitaven per aconseguir la unificació en un únic Estat.

ANTIC RÈGIM SOCIETAT LIBERAL
Ideologia Absolutista Liberal
Forma política de
l’estat
Monarquia Absoluta Monarquia constitucional o
parlamentària, o bé república.
Sobirania Absoluta Popular o nacional, o bé compartida.
Origen del poder Diví Poble o nació
Cap de l’estat Rei Rei o bé president de la república.
Marc jurídic Furs i lleis tradicionals Constitució
Poders de l’Estat Concentrats en mans del rei Separació de poders. Executiu: el
govern. Legislatiu: les corts o les corts
amb el rei. Judicial: els tribunals de
justícia.
Institucions
representatives
Corts estamentals. Funció fonamental:
aprovar nous impostos.
Assemblees o corts (monocamerals o
bicamerals). Funció: legislar i controlar
l’acció del govern.
Estructura social Súbdits. Lleis diferents segons
l’estament. Societat basada en el
privilegi. Divisió estamental (privilegiats
i no privilegiats).
Ciutadans. Igualtat davant de la llei.
Societat de classes. Diferències en
funció de la riquesa i la capacitat.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS SISTEMES ABSOLUTISTA I LIBERAL

LA
REVOLUCIÓ
AMERICANA

LA GUERRA D’INDEPENDÈNCIA AMERICANA
 Les tretze colònies angleses de la costa est de l'Amèrica
del Nord protagonitzen durant el s. XVIII la primera
insurrecció colonial contra la metròpoli.
 Coneixedors del procés polític de la Gran Bretanya i
animats per les idees il·lustrades es van enfrontar amb la
metròpoli en defensa dels seus interessos i drets.
 S’oposaven a les taxes i als impostos i al monopoli que
exercia Gran Bretanya sobre el seu territori. No tenien
representació al Parlament i per això, no obeïen lleis que
no havien votat.
 El 4 de juliol de 1776, delegats de les tretze colònies
reunits a Filadèlfia, van redactar la Declaració
d’Independència dels Estats Units d’Amèrica.
PRINCIPIS:
DRET DE TOTES LES PERSONES A LA
LLIBERTAT I A LA RECERCA DE LA
FELICITAT
DEURE DELS GOVERNANTS DE
RESPECTAR ELS DRETS
INALIENABLES DEL POBLE.

 La guerra va ser llarga. Van comptar amb l’ajuda de voluntaris europeus.
 La Gran Bretanya va reconèixer la independència el 1783, després de la derrota a la batalla de Yorktown.
 El nou estat va adoptar el nom d’Estats Units d’Amèrica i George Washington va ser proclamat president.
 El 1787, es redactà la primera Constitució escrita de la Història.
 La Constitució es completava amb una Declaració de Drets que garantia la llibertat de religió, de premsa,
d’expressió, de reunió i el dret a ser jutjat per un jurat. Ningú no podia ser privat de la seva vida, de la seva
llibertat o propietat sense un procediment judicial.
Separació de poders (executiu, legislatiu i judicial)
Forma de govern republicana, amplis poders per
al president.
Parlament bicameral (Congrés i Senat).
Estat federal amb àmplia capacitat de govern per
als estats. Per sobre el govern federal (afers
exteriors, defensa, finances i moneda).

Impacte de la revolució americana a la resta del món.
En el primer liberalisme americà, es limitava l’aplicació pràctica a una minoria de ciutadans.
 No es tenia en consideració els drets polítics de les dones, tampoc dels que no tenien fortuna o propietat.
 Es mantenia la vigència de l’esclavitud (població negra).
 Els drets dels indígenes americans tampoc estaven recollits en la Constitució. No eren considerats ciutadans dels
EEUU.
Va reforçar els sentiments d’hostilitat contra les
monarquies absolutes.

3.1. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ
 França estava sumida en una crisi
econòmica i social:
1. Males collites que van
provocar l’alça del preu dels aliments i el
consegüent descontentament popular.
2. La burgesia estava
descontenta davant la seva marginació
política.
3. La monarquia estava sumida
en una crisi financera (elevades despeses
de l’Estat i de la cort i de l’ajut a
la independència dels Estats Units).
 La solució passava per una reforma
fiscal (aristocràcia pagar impostos) però
el monarca no es va atrevir.
CAUSES
SOCIALS
POLÍTIQUES I
IDEOLÒGIQUES
Dèficit estatal
Crisi econòmica
Pujada de preus
ECONÒMIQUES
Oposició dels privilegiats a la reforma fiscal
Desig de la burgesia d’accedir al poder
El Tercer estat reclama la igualtat de drets
Idees il·lustrades
Exemple independència dels EE.UU

3.2. L’ESCLAT REVOLUCIONARI
 La Revolució Francesa es va iniciar el 1789 amb
una revolta dels privilegiats que es van negar a
acceptar el pagament de nous impostos i van
exigir a Lluis XVI que convoqués els ESTATS
GENERALS, l’únic organisme que podia aprovar
una reforma fiscal.

 COM FUNCIONAVEN?
1. El rei plantejava la seva petició.
2. Cada estament es reunia i discutia per
separat.
3. Cada estament disposava d’un sol vot.
 Els privilegiats no van acceptar una major
representació del Tercer Estat i tampoc que el vot fos per
persona.
Els diputats de l’estat popular van
abandonar la reunió dels Estats
Generals.
Eren una assemblea d’origen medieval on estaven representats els tres
estaments socials de l’Antic Règim:
1r estament: CLERGAT 291 representants
2n estament: NOBLESA 270 representants
3r estament: TERCER ESTAT 578 representants
2 VOTS
1 VOT

FASES
ASSEMBLEA
CONSTITUIENT
CONVENCIÓ
DIRECTORI I
CONSULAT
IMPERI
Revolució
Constitució
República
Napoleó
Expansió de l’Imperi
Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Girondins Jacobins
ASSEMBLEA
NACIONAL

 Reunits en un pavelló de Versalles es van erigir en Assemblea Nacional (representants de la nació) i es va
comprometre a elaborar una constitució que reflectí la voluntat de la majoria dels francesos.
 El poble de la ciutat de París va sortir al carrer per donar suport a les propostes.
 El 14 de juliol una multitud va assaltar la presó de la Bastilla per apoderar-se de l’arsenal d’armes que s’hi custodiava.
 El moviment es va estendre al camp, en forma de revolta antisenyorial.
 Es va fer evident el descontentament popular i el suport als diputats del Tercer Estat. La tardor del 1789, Lluís XVI va
reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional Constituent.
ASSEMBLEA NACIONAL

 La nova Assemblea Nacional Constituent inicià un procés reformista per abolir l’Antic Règim i
convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària.
DECLARACIÓ DE DRETS DE L’HOME
Igualtat en drets
L’Assemblea Nacional Legisla: Constitució
Drets naturals:
- Llibertat individual
- Propietat sagrada i inviolable
- Seguretat
- Resistència davant l’opressió
Règim polític: Monarquia parlamentària i limitada
Separació de poders:el parlament escollit legisla, el rei governa,
els tribunals escollits jutgen.
Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els
propietaris que paguen impost (cens).
ALTRES REFORMES
Expropiació béns de l’església
Llibertat econòmica: llibertat de crear empreses, de comerciar,
de posar preus, etc...
Igualtat en drets
Sufragi censatari: Només tenen dret a vot els propietaris que
paguen impost (cens)
l’església
Monarquia
Els grups
populars
ASSEMBLEA CONSTITUIENT (1789-1792)

 Oposició de la família reial i dels privilegiats a acceptar els canvis que es proposaven. Lluis XVI fuig
per unir-se a l’exèrcit austríac (fugida de Varennes, juny 1791).
 El rei va ser descobert i detingut, l’abril de 1792 els austríacs van envair França i arribaren a les
portes de París.
LA CONVENCIÓ GIRONDINA
 Clima de revolta. El 10 d’agost del 1792, els sans-culottes van assaltar el palau
reial “les Tulleries”, van empresonar el monarca i van proclamar la República
(setembre de 1792).
 La República va quedar en mans dels girondins. Es creà la Convenció Nacional
elegida per sufragi universal masculí.
Judici contra Lluís XVI i Maria Antonieta: acusats de traïció, condemnats i
executats a la guillotina.
 Les monarquies europees es van aliar i van formar una coalició absolutista
contra França.
 A l’interior del país van esclatar revoltes contrarevolucionàries i conspiracions
reialistes.
Són les masses urbanes, en particular les
parisenques, que van anar prenent un clar
protagonisme en el procés revolucionari.
Aquesta gent modesta no portava culotte
(maies o calzes) sinó que vestien uns
pantalons que els arribaven fins als talons.
CONVENCIÓ (1792- 1794)

LA CONVENCIÓ JACOBINA
 El juny de 1793 els jacobins van aconseguir el poder i la revolució va
entrar en la fase més radical.
 Es va promulgar una nova constitució basada en la democràcia social:
sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat.
 L’executiu quedà en mans d’un Comitè de Salvació Pública, que donà
tot el poder a Robespierre.
 Es va impulsar la política del Terror. El Comitè va suspendre les
llibertats i es va castigar amb la presó o la guillotina qui hi estava
en contra (Llei de sospitosos).
Es va organitzar un nou exèrcit (reclutament forçós dels homes
solters d’entre 18 i 25 anys)

LA CONVENCIÓ JACOBINA
 El Comitè de Salvació Pública va aprovar una sèrie de lleis socials:
control dels preus o dels salaris (Llei del màxim), la distribució de béns
dels contrarevolucionaris entre els indigents, la venda de les terres del
clero i a la instrucció obligatòria.
 Es van tancar les esglésies, es va iniciar un nou calendari i es va establir
el culte a la deessa Raó.
 L’estiu de l’any 1794 els perills van disminuir. La radicalització de la
revolució, el Terror i el govern dictatorial van provocar l'oposició de gran
part de la població.
 El juliol del 1794, l’alta burgesia va propiciar un cop d’Estat per posar fi
a la radicalització de la revolució.

 La burgesia va tornar a agafar el control de la revolució, volien tornar als principis del 1791.
 El liberalisme d’aquesta república se situava entre l’absolutisme i la democràcia social dels jacobins.
 Oposició tant de l’aristocràcia (que volien restaurar la monarquia) i de les classes socials (donaven suport
als jacobins). L’exèrcit va ser l'única institució capaç d’imposar l’ordre a l’interior del país i derrotar els
exèrcits invasors.
 L’any 1799 Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d’Estat que va
posar fi al Directori. La seva intenció era consolidar la revolució, tot i que només en els aspectes més
moderats.
Va clausurar el club dels
jacobins.
Va derogar la Constitució del
1793.
Va anul·lar les lleis jacobines.
Va promoure el retorn dels
exiliats
Es va elaborar una nova constitució (1795).
Poder executiu: govern col·legiat
(Directori).
Poder legislatiu: Consells dels Cinc-Cents i
Consell dels Ancians.
Sufragi censatari.
DIRECTORI (1795-1799)

CONSEQÜÈNCIES
Desaparició de l’Antic Règim
Monarquia constitucional
Sobirania nacional
Constitucions
La burgesia pren el poder
polític
Les idees revolucionàries
s'estenen a les colònies
espanyoles.
Nacionalisme i liberalisme a
Europa

 L’any 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804).
 Es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució del 1800: no separació de
poders, no declaració de drets.
 Objectiu: posar fi a la revolució i establir un sistema polític que consolidés algunes de les conquestes
revolucionàries.

 Napoleó se sentia tan poderós que el 1802 es va fer nomenar cònsol vitalici i el
1804 es corona emperador.
• Va restablir el liberalisme econòmic (protecció de la
iniciativa privada i els interessos de la burgesia).
• Va crear el Banc de França amb l’objectiu d’impulsar la
indústria i el comerç. Va emetre bitlles bancaris.
• Va buscar la reconciliació dels francesos amb el retorn del
exiliats que acceptessin el nou ordre.
• Va firmar un Concordat amb l’Església.
• Va elaborar una sèrie de codis (civil, penal i de comerç).
• Va reordenar l’administració de l’Estat: centralització amb la
creació de prefectures (feien complir les ordres de govern).
• Va reformar la Hisenda i el sistema d’ensenyament amb la
creació dels liceus (escoles) de l’Estat.
 Napoleó es proposà donar estabilitat a França. Com? Amb un govern que representés els interessos de la
burgesia.

4.2. LA CONQUESTA DE L’IMPERI
 El prestigi i el poder de
Napoleó es fonamentà en la seva
capacitat militar. Va derrotar els
monarques absoluts i va
conquerir una gran part
d’Europa.
 A tots els països annexats, els
monarques absoluts van ser
destronats i es van imposar les
idees revolucionàries: supressió
drets senyorials, dels delmes i
dels privilegis nobiliaris i la
consagració de la llibertat i de la
igualtat legal. Es proclama la
llibertat econòmica , el dret a la
propietat i la llibertat religiosa.

4.3. LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ
 L’aixecament contra Josep Bonaparte (rei
d’Espanya) va marcar l’inici del declivi de l’imperi
napoleònic.
 El 1814, després de ser vençut a Rússia i a
Espanya, Napoleó abdicà i va ser exiliat a l’illa
d’Elba.
 Tornà al poder durant Cent Dies el 1815.
 Després de ser derrotat a Waterloo (exèrcits
britànic i prussià) va abdicar una altra vegada i
fou desterrat a l’illa de Santa Helena on va morir
el 1821.
 Les campanyes de Napoleó van contribuir a l’expansió de les idees liberals per Europa.
 Els exèrcits francesos van sotmetre per la força les nacions ocupades i van posar al tron, familiars de Napoleó.
Van afavorir els interessos materials de França.
 Això va desencadenar sentiments nacionals contra França.
 A gran part dels territoris ocupats sorgeixen moviments de resistència a la invasió ( a vegades s’identificaven amb
els ideals antiabsolutistes i liberals).

5.1. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ
 Entre el 1814 i el 1815 els Estats vencedors de Napoleó es reuneixen amb l’objectiu:
Congrés de
Viena.
Posar fi a l’expansió de les idees
liberals i garantir la restauració de
l’absolutisme monàrquic a
Europa.
 Van reposar els monarques als seus trons.
 Les quatre grans potències (Rússia, Regne Unit,
Prússia i Àustria) van remodelar el mapa d’Europa.
Segons els seus interessos.

 S’estableixen els principis ideològics de la Restauració:
 Malgrat tot, les idees de la Revolució Francesa havien deixat la seva petjada a molts països europeus.
 La força del liberalisme i del nacionalisme es va demostrar en tres grans onades revolucionàries.
Legitimitat dels monarques absoluts.
Negació de la sobirania nacional.
Equilibri entre les grans potències (congressos periòdics i dret d’intervenció).
Es va crear la Santa Aliança(1815).
1820
1830
1848

5.2. LES REVOLUCIONS DEL 1830
 Després de la primera onada de revolucions el 1820
que van sufocades, es produeix un segon esclat
revolucionari entre el 1829 i el 1835.
 Van tenir un suport popular important. On van triomfar,
van significar la substitució de l’absolutisme per sistemes
polítics liberals.
 Es va iniciar a França, on el juliol del 1830, es va
enderrocar el monarca absolut Carles X i es va proclamar
una monarquia de caràcter liberal en la persona de Lluís
Felip d’Orleans.
 El 1831 va esclatar una revolta a Polònia, que va ser
reprimida durament pel tsar de Rússia.

5.3. LES REVOLUCIONS DEL 1848
 La revolució del 1848 va significar l’aparició dels ideals democràtics (sufragi universal, sobirania popular,
igualtat social), i també el sorgiment dels treballadors com a força política.
 Les reformes democràtiques i moltes aspiracions nacionals es van consolidar durant la segona meitat del
segle XIX.
FRANÇA:
-Un aixecament destrona Lluís Felip d’Orleans
i proclama la Segona República.
- Mesures democràtiques: sufragi universal
masculí, llibertat de premsa, abolició de la
pena de mort i de l’esclavitud, i
reconeixement d’alguns drets per als
treballadors.
- Lluís Napoleó Bonaparte va acabar
imposant el seu poder personal i proclamant
el Segon Imperi Francès.
IMPERI AUSTRÍAC:
-Es produeixen nombrosos esclats
revolucionaris.
- La revolta té un caràcter liberal a
Viena.
- També va ser un aixecament
nacionalista contra el domini
imperial a Hongria, a Bohèmia, al
nord d’Itàlia i a la Confederació
Germànica.

6.1. ELS PRIMERS MOVIMENTS NACIONALISTES
 L’expansió napoleònica despertà sentiments nacionalistes.
 El Congrés de Viena, reordenà les fronteres d’Europa sense tenir en compte la identitat nacional.
 Les revolucions liberals acompanyades de reivindicacions nacionalistes.
GRÈCIA:
-Formava part de l’Imperi Otomà.
- Estaven sotmesos a impostos elevats, marginats dels llocs de l’administració...
- Es va anar forjant un moviment patriòtic.
- El 1821 s’inicià la insurrecció i el 1822 els grecs proclamaren la independència. Suposà l’inici d’una cruel guerra.
- El 1827 França i Anglaterra intervenen militarment. L’Imperi Otomà reconeix la independència grega el 1829.
BÈLGICA:
-Havia estat unida a Holanda el 1815 pel Congrés de Viena.
- El 1830 va triomfar la revolució que proclamà un sistema de monarquia liberal i la independència dels Països
Baixos.

COLÒNIES ESPANYOLES DE L’AMÈRICA CONTINENTAL:
- Entre el 1808 i el 1826 es rebel·len i es declaren independents. A moltes s’imposen règims inspirats en el
liberalisme europeu i nord-americà.
6.2. LA UNITAT ITALIANA
 Itàlia estava dividida en diversos estats.
 El papa era sobirà d’un d’ells (els Estats Pontificis).
 Àustria havia incorporat la Llombardia i el Vèneto (regions riques).
 El Piemont sí que volia la unificació.
 El 1859 s’inicia el procés unificador quan Cavour inicia una guerra
contra Àustria i aconsegueix l’annexió de la Llombardia al Piemonte.
 A la mateixa vegada un aixecament popular dirigit per Garibaldi, va
enderrocar els monarques dels estats del centre i del sud d’Itàlia.
 El 1861, el primer parlament italià proclamà rei d’Itàlia Víctor Manuel II
de Savoia, rei del Piemont. El 1866 els austríacs abandonen el Vèneto, i el
1870 són annexats els Estats Pontificis. Roma es convertí en capital.

6.3. LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA
 Al començament del s.XIX, Alemanya estava dividida
en 36 estats.
 El problema para la seva unitat era la rivalitat entre
les dues potències que volien liderar-la: Prússia i
Àustria.
 Prússia, el 1834, va potenciar la unió duanera
(Zollverein) que agrupava gran part dels estats
alemanys.
 El 1848 un parlament reunit a Frankfurt ofereix la
corona al rei de Prússia però no l’acceptà .
 El 1861, Guillem I accedí al tron prussià i nomenà
canceller Otto von Bismarck. El 1864 declarà la guerra
a Dinamarca, el 1866 a Àustria i el 1870 a França.
 La victòria en tots aquests conflictes li va permetre
unir tots els estats sota el ceptre del rei de Prússia.
 El 1871 va ser proclamat el Segon Imperi (Reich)
alemany amb Guillem I com a kàiser (emperador).

SISTEMA DOMÈSTIC
DE TREBALL
Fora del control dels
gremis
Augment de la
producció
Altres formes de producció:
-Manufactures reals
- Factory system (industrial)
Un empresari capitalista
compra la matèria prima i la
distribueix entre les famílies
pageses.
Els pagesos fabriquen la
matèria durant els mesos de
descans agrari.
L’empresari recull el producte.
L’empresari distribueix o ven
la producció

PRINCIPIS BÀSICS:
 El conjunt de ciutadans constitueix la nació, representa la sobirania nacional, i elegeix uns
representants que exerceixen el poder en nom seu (sistema representatiu). La voluntat dels ciutadans
s’exerceix mitjançant el dret al sufragi en unes eleccions i es canalitzen a través dels partits polítics.
Conjunt de ciutadans
=
SOBIRANIA NACIONAL
ELEGEIX
REPRESENTANTS Exerceixen el
poder en nom
seu (SISTEMA
REPRESENTATIU)
COM?
DRET AL SUFRAGI
ON?
En unes eleccions.
ES CANALITZEN A
TRAVÉS ...
PARTITS POLÍTICS

PRINCIPIS BÀSICS:
La separació de poders. El poder executiu (aplica les lleis) recau en el Govern, el poder legislatiu
(elabora les lleis) pertany a una assemblea electiva (Parlament) i el poder judicial (garanteix el
compliment de la llei i sanciona els infractors) està en mans dels Tribunals de Justícia, independents
dels altres poders.
PODER EXECUTIU
(aplica les lleis)
PODER LEGISLATIU
(elabora les lleis)
PODER JUDICIAL
(garanteix el
compliment de la
llei i sanciona als
infractors)
TRIBUNALS DE
JUSTÍCIA
PARLAMENT
(assemblea
electiva)
GOVERN

 Existeix una Constitució, elaborada pel Parlament i ratificada pel poble. Garanteix els drets i les
llibertats dels ciutadans, així com la igualtat jurídica i fiscal, fixa els límits del poder i defineix les relacions
entre els poders de l’Estat i les d’aquests poders amb els ciutadans.
PRINCIPIS BÀSICS:
CONSTITUCIÓ
Elaborada pel
Parlament
Ratificada pel
poble.
Què fa?
Garanteix els drets i
llibertats dels ciutadans.
Igualtat jurídica i fiscal .
Fixa els límits del poder.
Defineix les relacions
entre els poders de
l’Estat.
Defineix les relacions dels
poders de l’Estat amb els
ciutadans.

 El dret de propietat es formula com una llibertat fonamental. L’economia es fonamenta en el lliure
mercat. L’Estat no ha d’intervenir en els afers econòmics.
PRINCIPIS BÀSICS:
DRET A LA
PROPIETAT
Llibertat fonamental.
ECONOMIA LLIURE
MERCAT
NO intervenció ESTAT en els AFERS ECONÒMICS.

De súbdits a ciutadans

More Related Content

What's hot

Similar to De súbdits a ciutadans

More from Julia Valera

De súbdits a ciutadans