1. L’IMPERI ROMÀ

2. INTRODUCCIÓ
• Roma va ser fundada al segle VIII a.C. i governada per una
Monarquia fins el segle VI a.C. quan els seus habitants van
expulsar els monarques i es van constituir en República.
Roma es va apoderar de les terres que s’estenien des de la
Península Ibèrica fins a l’Orient, i va abraçar tot el mar
Mediterrani (Mare Nostrum). A partir del segle I d.C. Roma
es va transformar en un Imperi que va entrar en crisi a
partir del segle III i va patir el setge dels pobles bàrbars. El
476 Roma va ser conquistada i l’Imperi va desaparèixer.

3. ELS ORÍGENS DE ROMA
• Al II mil·lenni a.C., la Península Itàlica era ocupada pels llatins
(al centre), els etruscs (al nord) i els grecs (al sud). A mitjan
segle VIII a.C., algunes tribus de llatins es van agrupar a les
ribes del riu Tíber i van alçar poblats sobre set turons, que
van ser l’origen de la ciutat de Roma.
• Al principi, els romans es dedicaven a l’agricultura i a la
ramaderia; però ben aviat es va convertir en un enclavament
comercial important.
L’origen històric

4. ELS ORÍGENS DE ROMA
• Durant els primers temps Roma va ser una Monarquia: el rei,
que tenia els poders màxims, governava amb l’ajuda d’un
Senat. Roma va tenir set reis; els quatre primers, llatins, i els
tres últims, etruscs, són els que van engrandir Roma i la van
millorar amb l'edificació de ponts nous, aqüeductes,
clavegueram, muralles...
L’època de la monarquia
Tarquini el Superb

5. ELS ORÍGENS DE ROMA
• La població de la Roma primitiva era molt religiosa: van
divinitzar els fenòmens i les forces de la naturalesa (numina).
Els llocs de culte més antics eren els boscos sagrats (luci).
També era important el culte privat a les divinitats
domèstiques (lares), que es feia en petits altars dins de les
cases (lararis).
L’antiga religió dels romans
Larari (segle I)

6. LA ROMA REPUBLICANA
• A la Roma republicana, els ciutadans gaudien de diversos
drets segons el grup social al qual pertanyien. Els patricis
eren famílies aristocràtiques, grans propietaris de terres
descendents dels fundadors de Roma, i que tenien a les
seues mans el govern de la ciutat. Els plebeus, el grup més
nombrós, incloïa els llauradors, els artesans i els comerciants
que no tenien propietats ni tampoc drets polítics.
Patricis i plebeus

7. LA ROMA REPUBLICANA
• Durant els primers anys de la República, els patricis van
formar un govern aristocràtic: només ells elaboraven i
coneixien les lleis, exercien la justícia i monopolitzaven els
càrrecs públics. Durant dos-cents anys els plebeus van lluitar
per obtenir els mateixos drets que els patricis. A partir del
segle V a.C. van tenir una resposta a algunes de les seves
demandes: dret a elegir un representant (tribú de la plebs),
així com la compilació escrita i pública de les lleis de Roma
(Llei de les Dotze Taules), etc.
La lluita per la igualtat

8. LA ROMA REPUBLICANA
• El govern de la República romana es fonamenta en tres
institucions: els comicis (reunió de ciutadans romans per a
votar lleis i elegir magistrats), els magistrats (governaven la
ciutat, els més importants eren els cònsols) i el Senat (era el
centre de la vida política, ratificava les lleis aprovades pels
comicis i resolia els afers de política exterior i de finances).
Assemblees i magistrates

9. ROMA A LA CONQUISTA DEL
MEDITERRANI
• El creixement de la riquesa i un exèrcit nombrós i eficaç van
permetre a Roma la conquista de molts territoris. Entre el
500 i el 250 a.C, la ciutat de Roma va conquistar la Península
Itàlica. Entre el 264 i el 146 a.C. es va enfrontar als
cartaginesos, en les anomenades guerres púniques, i va
conquistar el Mediterrani occidental. Entre els segles II a.C. i I
d.C., les legions romanes van conquistar el Mediterrani
oriental i van completar l’ocupació a Hispania, la Gàl·lia i
Britania a l’Occident.
L’expansió de Roma

10. Campament romà

11. Les conquestes de Roma

12. ROMA A LA CONQUISTA DEL
MEDITERRANI
• Les conquistes van aportar grans riqueses a Roma, però
també van generar grans desigualtats socials. Una gran part
dels agricultors es va arruïnar quan va haver d’abandonar les
terres per a servir a l’exèrcit. Els perjudicats per les
conquistes van protagonitzar conflictes socials (revolta dels
germans Grac) per a demanar un repartiment millor de la
riquesa.
La crisi del segle I a.C.
Germans GracEls gladiadors, liderats per Espartac, protagonitzaren la III Guerra Servil

13. • La crisi del segle I a.C. va provocar que el
Senat i els magistrats donaren el poder
als caps militars (dictadors) que es van
enfrontar entre ells i van generar
violentes guerres civils. Un d’aquests
militars, Juli Cèsar, proclamat dictador
perpetu (48 a.C.), va ser assassinat per
aquells que veien com perillava el seu
poder (44 a.C.).

14. L’IMPERI ROMÀ
• Octavi August, fill adoptiu de Juli Cèsar, va inaugurar un
sistema nou de govern: l’Imperi. Va concentrar en la seva
persona tots els poders civils i militars que abans exercien els
magistrats. Va ser nomenat cònsol vitalici i cap de l’exèrcit
(emperador), redactava les lleis (edictes) i es va convertir en
la primera autoritat religiosa (pontífex màxim).
Octavi August, emperador

15. L’IMPERI ROMÀ
• El Senat, els magistrats i els comicis van continuar existint,
però només tenien un paper simbòlic. L’emperador
designava tots els càrrecs importants que dirigien l’Imperi.
Per a aplicar i transmetre les seues ordres es va crear el
Consell imperial. Els territoris que es van incorporar a l’Imperi
es van organitzar en províncies, que tenien al capdavant un
governador.
L’organització de l’Imperi

16. L’IMPERI ROMÀ
• Durant els segles I i II d.C., l’Imperi va aconseguir la màxima
expansió i prosperitat (pax romana). La prosperitat es va
estendre per les províncies romanes, la producció va
augmentar i les províncies es van anar especialitzant en
productes determinats. Roma es va convertir en una gran
ciutat de més d’un milió d’habitants. L’any 212, l’emperador
Caracal·la va concedir el dret de ciutadania romana a tots els
habitants de l’Imperi.
Dos segles de pax romana
Fòrum romà

17. Maqueta de la Roma imperial

18. UNA SOCIETAT URBANA
• Roma va ser un Imperi de ciutats; se’n van fundar centenars i
totes tenien una estructura semblant. Les ciutats eren el lloc
de residència de les autoritats i de l’administració, i el centre
econòmic on es feien les activitats artesanals i comercials. A
més, les ciutats van homogeneïtzar els habitants de totes les
províncies i van contribuir a la romanització de l’Imperi.
Les ciutats, centre de l’Imperi
Plànol de Barcino

19. Una ciutat romana

20. UNA SOCIETAT URBANA
• Els habitants de l’Imperi estaven dividits en grups socials amb
drets desiguals, tot i que la societat romana era oberta i
permetia l’ascens social. La majoria d’homes lliures tenien la
ciutadania romana: no pagaven impostos, tenien drets
polítics i estaven protegits per les lleis. Per davall d’aquests,
hi havia els pagesos i la plebs urbana que, quan no tenien
treball, vivien de les subvencions i de les diversions de l’Estat
(pa i circ). Els esclaus no tenien llibertat ni drets, i el seu amo
podia vendre’ls i llevar-los la vida.
Els grups socials

21. LA PROSPERITAT AGRÍCOLA I
COMERCIAL
• Els romans van introduir l’arada, els molins per a premsar oli i
vi, nous sistemes de regadiu i el cultiu de productes nous:
fruiters, hortalisses, cereals... En totes les províncies van
aparèixer colònies agrícoles, amb llauradors que explotaven
la terra per a la subsistència pròpia. També es van estendre
els latifundis, que eren treballats majoritàriament per
esclaus. L’explotació agrícola es feia al voltant d’una casa de
camp (vil·la) amb una gran quantitat d’edificacions: casa del
propietari, quadres, graners...
Les explotacions agrícoles

22. Una vil·la romana

23. LA PROSPERITAT AGRÍCOLA I
COMERCIAL
• Durant els primers segles de l’Imperi, el comerç entre les
províncies es va veure afavorit per la pau interna, la
seguretat en les comunicacions i per l’augment de la
producció. Els romans disposaven de calçades magnífiques
que unien Roma amb totes les províncies. El comerç
internacional es feia essencialment per via marítima: Òstia,
Antioquia i Alexandria eren els ports més importants.
L’existència d’una moneda sòlida i comuna arreu de l’Imperi
va ajudar el desenvolupament comercial.
Les relacions comercials

24. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
• A partir de segle III d.C., l’Imperi va haver d’enfrontar-se a
una sèrie de problemes. Les fronteres es van tornar
insegures a causa dels atacs continuats dels pobles
germànics (bàrbars). L’autoritat imperial es va afeblir i van
sovintejar les revoltes contra l’emperador. A aquests
problemes es van afegir els problemes econòmics.
L’Imperi entra en crisi

25. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
• L’any 395, per facilitar-ne la defensa, l’emperador Teodosi va
dividir l’Imperi entre els seus fills, Arcadi i Honori. A partir
d’aquest moment van quedar separats l’Imperi Romà
d’Occident i l’Imperi Romà d’Orient. A l’Imperi d’Orient
(Bizantí) l’emperador va saber mantenir l’autoritat i defensar
les fronteres, així l’Imperi va sobreviure. En canvi, a Occident,
la decisió de Teodosi va ser insuficient per a salvar l’Imperi.
La divisió de l’Imperi

26. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
• Constantí va decretar la fi de les persecucions contra els
cristians (Edicte de Milà, 313) i, al final del segle IV,
l’emperador Teodosi va fer del cristianisme la religió oficial
que, amb el temps, es va expandir per tot l’Imperi.
El cristianisme, religió oficial

27. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ
• Al començament del segle V, els pobles germànics van
traspassar les fronteres i van entrar a l’Imperi occidental. Els
pobles invasors es van anar instal·lant als territoris de l’Imperi
d’Occident i van crear regnes independents. La caiguda de
l’últim emperador romà d’Occident (Ròmul Augústul) marca
la fi de l’Antiguitat i el començament de l’Edat Mitjana.
La fi de l’Imperi d’Occident
Abdicació de Ròmul Augustul davant
Odoacro.