SlideShare a Scribd company logo
Unitat 4: MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ.
Júlia López Valera
La Mina de diamants Mirny, Yakuti, Rusia
Júlia López Valera
AQUESTA MINA DE DIAMANTS A CEL OBERT, ES VA INAUGURAR AL 1957 I ES VA TANCAR AL
2011. ALS ANYS 60 PRODUIA DUES TONES DE DIAMANTS A L’ANY, EL RITME VA ANAR
DISMINUÏNT FINS AL 400 K A L’ANY. VA SER LA PRIMERA MINA I LA MÉS GRAN DE L’ANTIGA
UNIÓ SOVIÈTICA.
TÉ 525 m DE PROFUNDITAT i 1200m DE DIÀMETRE.
Júlia López Valera
SECTOR SECUNDARI
La MINERIA
engloba un
conjunt
d'activitats que
permeten
extreure els
minerals, la
majoria dels quals
es troben al
subsòl.
La CONSTRUCCIÓ és el
procés de realització
d'una estructura, com
ara un habitatge o un
aeroport.
La PRODUCCIÓ
D'ENERGIA consisteix a
transformar una sèrie de
recursos naturals, com el
carbó o el vent, i
possibilitar així el
funcionament de la
indústria, els transports o
la seva utilització en usos
domèstics. INDÚSTRIA
(unitat 5)
Júlia López Valera
1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES Per elaborar un producte industrial es necessiten matèries primeres.
Habitualment, es troben a la natura i són d'origen animal o vegetal, o s'extreuen
de jaciments miners.
MATÈRIES PRIMERES D’ORIGEN ANIMAL I VEGETAL
 Hi ha matèries primeres d'origen animal, com la
llana i les pells, que s'utilitzen a la indústria tèxtil per
confeccionar peces de vestir.
 Altres matèries primeres tenen un origen vegetal,
com el cotó, que es destina a fabricar teixits. També
hi ha productes forestals, com ara la fusta i el cautxú,
que s'usen per fabricar mobles i pneumàtics,
respectivament.
Júlia López Valera
1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES MATÈRIES PRIMERES D’ORIGEN MINERAL
La major part dels minerals no es poden utilitzar directament, de manera que es
transformen en materials adequats per a la fabricació de productes industrials.
Els MINERALS METÀL·LICS són
aquells dels quals s'extreuen els
METALLS, com l' hematites (d‘ on
s'obté el ferro) o la bauxita (d‘ on
s'extreu l'alumini). Altres: el crom,
el coure, l'estany, el plom i el zinc,
l’or, la plata i el platí (molt
apreciats pel seu ús
especialitzat).
Tots constitueixen la base de les
indústries siderúrgica,
metal·lúrgica i química.
Els MINERALS NO METÀL·LICS són
aquells dels quals s'obtenen
ALTRES MATÈRIES, com el sofre, la
sal gemma, el guix i la mica.
Les roques també es poden
considerar una matèria primera
mineral no metàl·lica Algunes,
com el granit, la pissarra, l'argila,
la sorra i el marbre, s'utilitzen en
la construcció. D'altres, com el
carbó, permeten la producció
d'energia.
MATÈRIES PRIMERES
NATURALS
Matèries que es troben a la natura i després de
ser transformades a les indústries es converteixen
en productes utilitzables.
TIPUS
ORIGEN
ANIMAL
ORIGEN
VEGETAL
ORIGEN
MINERAL
Procedeixen de la ramaderia i es treballen a la
indústria tèxtil i alimentària (carn, llana, seda,
etc.).RENOVABLES
Procedeixen dels conreus agrícoles, dels boscos
(cotó, fusta, lli, fruita, cautxú, etc). RENOVABLES
S’extreuen del subsòl i requereixen una transformació
o procés industrial del qual s’obté un material
adequat per fabricar un producte. NO RENOVABLE
1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES
MINERALS
MINERALS
METÀL·LICS
MINERALS
NO
METÀL·LICS
MINERALS
ENERGÈTICS
Minerals d’ on s’extreuen els metalls. Són la base de
la indústria siderúrgica i metal·lúrgica.
EX: hematites (ferro), bauxita (alumini), or i plata
(metalls preciosos)
Minerals dels quals s’obtenen altres matèries.
Ex: sal, sofre, les roques industrials (granit,
pissarra, marbre)
Minerals que serveixen per a produir energia.
Ex: carbó, petroli, urani, gas natural
1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES
Júlia López Valera
1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES LES EXPLOTACIONS MINERES
La mineria és el conjunt de processos per extreure les matèries primeres d'origen
mineral. Les mines poden ser subterrànies o a cel obert. A les primeres, l'extracció
sol ser més costosa i perillosa que als jaciments a cel obert.
Els recursos miners s'extreuen quan el volum del jaciment i la qualitat del mineral
són suficients. Però, a més, exigeixen grans inversions i tecnologies molt modernes,
que no sempre estan disponibles als països on es localitzen les reserves minerals.
De vegades, l'absència d'inversions s'ha suplert amb mà d'obra massiva o fins i tot
esclava.
Júlia López Valera
1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES ELS RECURSOS MINERALS METÀL·LICS I NO METÀL·LICS
La producció industrial actual exigeix el consum de molts recursos minerals.
Passa sovint que els països que són grans consumidors de minerals no
coincideixen amb els països productors.
Per a molts països de baix desenvolupament, posseir grans recursos minerals
podria comportar una bona font d'ingressos. Amb tot, tenint en compte el
caràcter estratègic d'aquests recursos pel fet de ser essencials per a unes
activitats industrials determinades, la seva explotació i comercialització està
controlada, sovint, per grans empreses nacionals i internacionals, que, per
assegurar els seus interessos, imposen els seus criteris econòmics i fins i tot
polítics als països productors.
Júlia López Valera
2.L’ENERGIA.
Les fonts d’energia són els recursos naturals
que proporcionen la força que requereixen
els processos industrials i els transports, i
cobreixen moltes de les nostres necessitats
quotidianes.
Disposar d'energia barata i assequible s'ha convertit en una peça clau per al sistema
social i econòmic actual, de manera que el control, l'explotació i la distribució de
certes fonts d'energia són factors estratègics de primer ordre.
Les fonts d'energia poden classificar-se en dos grups:
• En funció de la seva importància econòmica, s'agrupen en tradicionals i
alternatives.
• Segons la possibilitat que s'esgotin o no, es classifiquen en renovables i no
renovables.
Júlia López Valera
2.L’ENERGIA.LESFONTSNORENOVABLES. LES FONTS NO RENOVABLES.
EL CARBÓ
És una roca combustible
fòssil. Fa poc més de
dos segles va ser el
motor de la revolució
industrial, ja que es
podia traslladar amb
relativa facilitat fins al
lloc on hi havia una
demanda energètica
significativa.
Actualment s'empra
com a combustible per
a la producció
d'energia tèrmica. El
caràcter contaminant i
l'elevat cost d'extracció
del carbó n'han reduït
l'ús de manera
considerable.
Aquestes fonts d'energia són les més utilitzades i
cobreixen la major part de les necessitats d'un
país. Són les que es troben en quantitats limitades,
de manera que poden arribar a esgotar-se.
Júlia López Valera
2.L’ENERGIA.LESFONTSNORENOVABLES. LES FONTS NO RENOVABLES. EL PETROLI.
És un combustible fòssil amb
un gran poder calorífic. És relativament
fàcil d'extreure, cosa que l'ha convertit
en un recurs energètic estratègic molt
apreciat. A banda de produir
electricitat, és matèria primera per a la
indústria química (plàstics, pintures,
detergents, etc.).
Avui dia, és la font d'energia més
utilitzada, encara que, pel fet de no
ser renovable, es planteja el dubte de
si les reserves que queden són
suficients per continuar cobrint les
necessitats del món, tenint en
compte que es consumeix a un ritme
vertiginós.
Júlia López Valera
2.L’ENERGIA.LESFONTSNORENOVABLES. LES FONTS NO RENOVABLES.
EL GAS NATURAL
Té un origen semblant al del
petroli. S’utilitza com a
combustible (calefacció i
producció d’electricitat)
o com a matèria primera
a la indústria química. El
consum de gas natural
és cada vegada més gran
perquè contamina
menys que el petroli i el
carbó.
Júlia López Valera
2.L’ENERGIA.LESFONTSNORENOVABLES. LES FONTS NO RENOVABLES.
L'ENERGIA NUCLEAR
L'urani enriquit és el
combustible utilitzat als
reactors nuclears, que
generen una quantitat
d'electricitat
extraordinària.
Els problemes més
importants que planteja
aquest tipus d'energia
són la seguretat de les
centrals nuclears i la
manera de gestionar els
residus radioactius que
generen, per evitar
riscos al medi ambient i
a la salut de les
persones.
Júlia López Valera
LESFONTSD’ENERGIATRADICIONALS
Aquestes fonts d’energia són les més utilitzades i cobreixen la major part de les
necessitats d’un país. Dins d’aquest grup de fonts d’energia hi ha el carbó, el
petroli, el gas natural, l’urani i l’aigua dels pantans.
Júlia López Valera
LESFONTSD’ENERGIATRADICIONALS
Júlia López Valera
3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES.
L'origen de les fonts d'energia renovables (el sol, l'aigua, el vent...) és
pràcticament inesgotable.
Moltes d'aquestes fonts s'utilitzen poc perquè es troben en fase de
desenvolupament o perquè els interessos de les grans companyies
energètiques prefereixen donar suport a l'explotació d'altres fonts no
renovables.
LES FONTS RENOVABLES.
Júlia López Valera
3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. LES FONTS RENOVABLES.
Les CENTRALS HIDROELÈCTRIQUES
utilitzen la força de l'aigua
acumulada als embassaments,
convenientment canalitzada per
generar energia elèctrica.
La producció d'energia en si mateixa
no és contaminant, però la
construcció dels embassaments
provoca grans impactes ambientals i,
en alguns casos, el desplaçament de
la població i les activitats humanes.
Júlia López Valera
3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. LES FONTS RENOVABLES.
ENERGIA SOLAR O FOTOVOLTAICA
El Sol emet una gran quantitat de
radiació que és inesgotable, no
contamina i es pot aprofitar
fàcilment per produir energia
elèctrica i tèrmica.
Tot i això, la intensitat dels raigs del
Sol no és igual a totes les regions
del món i, a més, existeixen grans
variacions tèrmiques al llarg del dia
i de les estacions de l'any.
Les plaques solars fotovoltaiques
estan construïdes amb un material
especial per tal que, quan rebin la
llum del Sol, generin electricitat. Es
poden instal·lar a les teulades de
les cases o en grans extensions de
camp, formant horts solars.
Júlia López Valera
3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. LES FONTS RENOVABLES.
ENERGIA EÒLICA
És la que s'obté mitjançant
l'aprofitament de la força del vent. És
una font d'energia que no contamina
l'atmosfera, però la presència dels
aerogeneradors altera notablement el
paisatge i causa contaminació
acústica.
A més, està molt localitzada a les
zones ventoses i la seva producció no
és gaire regular, ja que la força i la
freqüència del vent són variables.
Júlia López Valera
3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. LES FONTS RENOVABLES. ENERGIA GEOTÈRMICA
Aquest tipus d'energia
aprofita la calor que
procedeix de l'interior de la
Terra, sobretot a les zones
d'intensa activitat volcànica,
per produir electricitat.
Júlia López Valera
3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. LES FONTS RENOVABLES.
ENERGIA MAREOMOTRIU
Es basa en l'aprofitament del
moviment de l'aigua del mar,
que s'origina amb les marees,
les onades o els corrents
marins. L'ús i l'explotació
d'aquesta energia són molt
reduïts.
Júlia López Valera
S'obté per la combustió de la biomassa, és
a dir, de la matèria vegetal o animal.
La llenya dels boscos és el principal
combustible utilitzat per la major part de
la població dels països pobres. Als països
rics és una pràctica ecològica que es va
estenent, ja que els residus forestals i
d'alguns cultius generen un volum
d'energia que es pot utilitzar en els àmbits
domèstic i industrial.
Altres formes de biomassa usades com a
combustible són el biogàs, que s'obté a
partir de la fermentació dels fems dels
animals, i els biocarburans, que s’elaboren
a partir d’olis vegetals i greixos animals.
BIOENERGIA
3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES.
Júlia López Valera
3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. CONSUM D’ENERGIES RENOVABLES
PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA AMB
MÉS CONSUM D’ENERGIES
RENOVABLES EL 2013
L'esgotament de les energies no renovables i la contaminació que generen fan
desitjable la seva substitució per altres fonts d'energia.
Actualment hi ha un gran interès per fomentar les fonts d'energia renovables, que
són, en general, poc contaminants. Les més desenvolupades són l'energia solar i
l'energia eòlica.
CONSUM D’ENERGIES RENOVABLES
Júlia López Valera
4.LACONSTRUCCIÓ.LASITUACIÓAESPANYA. La construcció és el procés d'armat d'una estructura, com un habitatge, un edifici
d'oficines, un túnel o una carretera. És un sector clau en l'economia d'un país
perquè té una gran capacitat de generar llocs de treball.
OBRA PÚBLICA
Aquest sector inclou la construcció d'infraestructures i equipaments per a la
activitat quotidiana necessària de la societat (hospitals, escoles, biblioteques,
autovies, ferrocarril, ports, aeroports...). Sovint respon a la iniciativa i al
finançament de les diferents administracions públiques.
La construcció, la renovació i la modernització d'infraestructures estimula la creació
d'ocupació directa i indirecta, des d'enginyers i arquitectes fins a pintors i fusters, i
feines relacionades amb les finances, les assegurances i el transport; a més,
dinamitza moltes altres activitats (educatives, sanitàries, culturals...).
Júlia López Valera
4.LACONSTRUCCIÓ.LASITUACIÓAESPANYA. OBRA PRIVADA
L'obra privada inclou la construcció de cases, fàbriques, centres comercials, naus
industrials, etc. Les iniciatives privades de construcció, sobretot les relacionades
amb l'habitatge, només prosperen quan s'esperen beneficis de la seva edificació i
comercialització, cosa que evidencia que es té confiança en el creixement
econòmic.
A Espanya, des de la dècada del 1990, la construcció d'habitatges es va convertir en
el gran impulsor del sector de la construcció. Els canvis demogràfics (augment de
la població jove i arribada d'immigrants) i socials (increment del nombre de llars
familiars), juntament amb la relativa facilitat amb què es concedien les
hipoteques, van afavorir l'increment en la demanda d'habitatges i, per tant, la
seva construcció.
Aquesta demanda creixent també va ser una
font d'especulació, perquè l'increment
constant de preus va fer que la compravenda
d'un habitatge fos considerada una fórmula
per obtenir beneficis ràpids.
Júlia López Valera
4.LACONSTRUCCIÓ.LASITUACIÓAESPANYA. L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IMMOBILÀRIA
Entre el 1998 i el 2007, el sector de la
construcció va crear milers de llocs de
treball directes i molts més d'indirectes,
fins a arribar a representar més del 12% de
la població ocupada espanyola.
No obstant això, la crisi financera del 2008
va afectar de ple aquest sector perquè es
va tallar, de cop i volta, la concessió de
crèdits per a l'adquisició d'habitatges i, per
tant, es va aturar l'expansió del sector i
moltes promocions immobiliàries van
quedar abandonades a mig fer. És el que
es va anomenar l'esclat de la bombolla
immobiliària.
A més, des del 2010, les mesures de
contenció de la crisi van obligar les
administracions públiques a retallar les
inversions d'obra pública.
Júlia López Valera
4.LACONSTRUCCIÓ.LASITUACIÓAESPANYA. CONSTRUCCIÓ I LLOCS DE TREBALL
El sector de la construcció ha estat un
motor econòmic durant molts anys a
Espanya, ja que era un dels que ocupava
més gent, tant en l'àmbit de construcció
d'infraestructures com en el d'habitatges.
El boom immobiliari fa referència a
l'existència d'una bombolla especulativa
al mercat de béns immobles a Espanya.
Es va originar al final de la dècada del
1990, i va durar fins al començament del
2008, quan va esclatar.
Els seus efectes principals han estat
l'aprofundiment de la crisi immobiliària
espanyola, la nacionalització d'algunes
caixes d'estalvis, ajudes públiques per a
les fusions de moltes altres entitats
bancàries i l'augment dels
desnonaments.
LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES A ESPANYA
(2006-2012)
LA POBLACIÓ ESPANYOLA OCUPADA A LA
CONSTRUCCIÓ (2006-2014)
Júlia López Valera
5.CONEIX:LAMINERIA,L’ENERGIAILACONSTRUCCIÓA
CATALUNYA. La mineria ha estat tradicionalment una activitat important a Catalunya. Malgrat
tenir recursos, no són suficients per abastir les necessitats; i s'han d'importar
d'altres països. Això també passa en l'energia: Catalunya consumeix més energia de
la que produeix i crea una situació de dependència dels països productors. La
construcció ha estat un dels sectors més afectats per la recessió econòmica dels
darrers anys; tot i això manté una posició destacada dins de l'economia catalana.
ELS RECURSOS MINERALS
L'intensa activitat minera que ha tingut Catalunya fa que encara hi hagi centres
miners d'interès per explotar a gran part del territori. Els més destacats són:
• Extracció de sals, a Cardona, Sallent, Súria i Balsareny.
• Extracció d'àrids, arreu de Catalunya
• Explotació de roques ornamentals, a la comarca del Bages.
• Extracció de lignit, a diversos indrets de la comarca del Bages.
La mineria ha creat llocs de treball i riquesa a l'economia, però també ha tingut
conseqüències mediambientals; per això es potencia una mineria sostenible basada
en mètodes d'extracció que redueixin els seus efectes sobre el medi ambient, la
seguretat minera, etc.
Júlia López Valera
5.CONEIX:LAMINERIA,L’ENERGIAILACONSTRUCCIÓA
CATALUNYA.
Júlia López Valera
5.CONEIX:LAMINERIA,L’ENERGIAILACONSTRUCCIÓA
CATALUNYA.
LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM ENERGÈTIC
Tot i que s'han incorporat mesures i polítiques d'estalvi, a Catalunya la demanda
energètica és molt elevada. Això s'explica per l'increment de la població i de les
activitats econòmiques, però també pels canvis en els costums, com també en les
pautes de consum i l'augment del benestar.
Els recursos energètics propis de Catalunya són del tot insuficients per abastar
aquesta demanda creixent, de manera que cal importar-ne; tot i així, n'hi trobem
alguns, com són:
• Carbó. Tant a les mines del Pirineu com de la Depressió Central, les
produccions sempre han estat escasses i de baixa qualitat.
• Petroli i gas natural. A la plataforma litoral es van descobrir alguns jaciments
de petroli i de gas.
• Electricitat. S'obté de l'aprofitament dels recursos hídrics pirinencs i de les
centrals nuclears (Ascó I i II i Vandellòs II ).
• Energies renovables diferents de la hidroelèctrica. La producció bruta
d'aquestes energies s'ha incrementat notablement en els darrers anys, i
s'espera que creixi més, en part gràcies a algunes mesures oficials de suport als
biocarburants, l'energia eòlica i el biogàs.
Júlia López Valera
5.CONEIX:LAMINERIA,L’ENERGIAILACONSTRUCCIÓA
CATALUNYA.
En un model energètic sostenible cal impulsar les fonts energètiques renovables fins
al seu màxim potencial; però, al mateix temps, reduir les necessitats energètiques
de la societat a uns valors que permetin que les energies renovables en siguin el
component principal.
Les energies renovables són l'aposta estratègica de futur perquè són netes, es
restitueixen gratuïtament, i poden ser part de la solució al problema energètic a
llarg termini.
Tanmateix, representen el recurs energètic autòcton més important de Catalunya i
el seu aprofitament energètic redueix la dependència externa.
Institut Català d'Energia
LES ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
Júlia López Valera
5.CONEIX:LAMINERIA,L’ENERGIAILACONSTRUCCIÓA
CATALUNYA.
EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
Entre els anys 1998 i 2007, l'economia catalana
va viure un període de ràpid creixement,
degut, en bona part, al sector de la
construcció, que va arribar a suposar el 16%
del total del PIB. Si tenim en compte els
diversos sectors que van associats a la
construcció, aquesta xifra arriba a situar-se
prop d'un 30%.
En aquest període, els preus dels habitatges
van experimentar una alça continuada, fet que
va propiciar que continuessin construint-se
habitatges a uns preus molt més alts que els
costos efectius d'edificació: és el que es va
conèixer com a bombolla immobiliària
especulativa.
La població activa ocupada en el sector de la
construcció també augmentà, de manera que
el 2007 a Catalunya va arribar a ser de 450000
treballadors, mentre que la població activa en
el conjunt dels sectors industrials era de
764000 treballadors.
ELS HABITATGES INICIATS A
CATALUNYA
Júlia López Valera
5.CONEIX:LAMINERIA,L’ENERGIAILACONSTRUCCIÓA
CATALUNYA.
EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
Les raons que expliquen el creixement del sector són diverses i ben complexes: les
expectatives que els preus de l'habitatge continuarien creixent, els enormes
guanys immediats que s'obtenien de les rendes, els ajuts públics destinats a
l'adquisició d'habitatges, les facilitats a l'hora de concedir crèdits i hipoteques
amb interessos molt baixos, etc.
A partir del final del 2007 la situació, però, es capgirà i es va evidenciar una
caiguda ininterrompuda de la construcció d'habitatges; disminueixen les compres
i els lloguers.
També desapareixen moltes empreses: si el 2005 n'hi havia més de 41000, el 2013
la xifra s'havia reduït a la meitat, al voltant de les 20000. Alhora, disminueix el
nombre de treballadors del sector: al 2007 n'hi havia 441900 i el 2014 n'hi havia
181200.
El dinamisme d'aquest sector també ha fet augmentar de manera preocupant la
superfície construïda, i el medi natural se n'ha ressentit seriosament. Així, entre el
1980 i el 2005 a l'àrea metropolitana de Barcelona s'hi ha urbanitzat tant territori
com en tota la història anterior.
Júlia López Valera
Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en què s'obtenen
roques industrials, ornamentals o àrids. Les principals roques que s'obtenen a les
pedreres són marbres, granits, calcàries i pissarres.
PEDRERES I GRAVERES
Tota pedrera té una vida
útil limitada, i un cop
esgotada,
l'abandonament de
l'activitat pot originar
problemes ambientals,
relacionats amb la
destrucció del paisatge.
Una gravera és un
jaciment natural de
grava que es va dipositar
a partir del transport
dels materials
arrossegats per una
glacera, un riu, un llac o
aigües subterrànies que
flueixen a l’exterior.
6.IMPACTEHUMÀ:PEDRERES,GRAVERESIABOCADORS.
Júlia López Valera
6.IMPACTEHUMÀ:PEDRERES,GRAVERESIABOCADORS. ELS ABOCADORS
Els abocadors són indrets
destinats a contenir residus o
runes d'origen divers, encara que
fonamentalment solen procedir
de l'activitat urbana i industrial.
L'abocador permet garantir una
destinació controlada dels residus
industrials i de consum.
DE PEDRERES I GRAVERES A ABOCADORS
Les pedreres i graveres abandonades poden generar impactes negatius sobre el
medi, com l'aparició de llacs, despreniments i erosió.
Generalment estan situades en llocs aïllats i constitueixen un espai idoni per ser
utilitzat com a abocador. D'aquesta manera, es restauren per donar sortida al
problema social i ambiental que planteja la ubicació dels abocadors.
Els abocadors contribueixen a la millora estètica del paisatge, ja que eviten riscos
com ara inundacions, despreniments i incendis.
Júlia López Valera
6.IMPACTEHUMÀ:PEDRERES,GRAVERESIABOCADORS.
Júlia López Valera
6.IMPACTEHUMÀ:PEDRERES,GRAVERESIABOCADORS. LA RESTAURACIÓ DE LES PEDRERES I GRAVERES: RECONVERSIÓ EN ABOCADORS
Les obligacions de les companyies mineres que exploten pedreres i graveres es
recullen en normes legals en què s'estableix que els projectes miners han d'incloure
la recuperació de l'espai un cop finalitzada l'activitat extractiva. L'objectiu principal
és aconseguir la integració de l'espai de la mina en el paisatge on es troba, evitar els
processos erosius i crear un sòl més fèrtil.
L'ús com a abocadors de les pedreres implica transformar un espai amb un impacte
ambiental negatiu en un altre espai per intentar solucionar un altre problema: la
ubicació dels residus generats per l'elevada activitat industrial i de consum de la
societat actual. Un cop ocupat l'espai de la pedrera, l'abocador és tancat i s'inicia la
replantació de vegetació, amb la qual es regenera un espai molt degradat.
La idoneïtat d'una pedrera o gravera abandonada com a abocador dependrà de la
localització, el volum i les característiques del sòl (resistència, permeabilitat i
presència d'aigües subterrànies i aqüífers).
Júlia López Valera
6.IMPACTEHUMÀ:PEDRERES,GRAVERESIABOCADORS. LA REUTILITZACIÓ DE LES PEDRERES ABANDONADES
Júlia López Valera
7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. EL FUNCIONAMENT D’UNA CENTRAL NUCLEAR
El principi bàsic del funcionament d'una central nuclear es basa en l'obtenció
d'energia calorífica mitjançant la ruptura (fissió) del nucli dels àtoms de l'urani o del
plutoni.
Aquesta energia calorífica, en forma de vapor d'aigua, es transforma en energia
mecànica en una turbina que, al seu torn, es converteix en energia elèctrica
mitjançant un generador.
Els residus generats per la fissió de l'urani són emmagatzemats dins de la mateixa
central, en unes piscines de formigó, especials per a materials radioactius.
Júlia López Valera
7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. El procés es pot simplificar en cinc fases:
1. La fissió de l'urani al reactor nuclear allibera una gran quantitat d'energia que
escalfa l'aigua fins que l'evapora.
2. Aquest vapor es transporta al conjunt turbina-generador mitjançant un circuit
de vapor.
3. La turbina gira per l'acció del
vapor i mou el generador
que transforma l'energia
mecànica en electricitat.
4. Després, el vapor d'aigua
s'envia a un condensador,
on es refreda.
5. Finalment, l'aigua freda torna
al circuit per aconseguir
vapor.
Júlia López Valera
7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. ELS RESIDUS DE L’ENERGIA NUCLEAR
Un dels principals problemes que comporta l'ús
de l'energia nuclear és la gestió dels residus
nuclears, ja que són molt perillosos i difícils
d'eliminar. Si aquests residus no es tracten
adequadament, es converteixen en una amenaça
per a tota la població i el medi ambient.
Els residus es poden classificar segons les seves
característiques físiques i químiques i segons la
seva activitat:
 Residus nuclears d'activitat alta. Estan
constituïts pels elements del combustible gastat.
 Residus nuclears d'activitat mitjana. Són els
nuclis dels àtoms radioactius produïts durant el
procés de fissió nuclear.
 Residus nuclears d'activitat baixa. Bàsicament
inclouen les eines, roba i material divers utilitzat
per al manteniment d'una central d'energia
nuclear.
Júlia López Valera
7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. LA GESTIÓ DELS RESIDUS NUCLEARS A ESPANYA
A Espanya, els bidons de residus es traslladen al Centre d'Emmagatzematge d'El
Cabril (Còrdova), que ENRESA (Empresa Nacional de Residus Radioactius)
s'encarrega de gestionar.
A banda de dipositar els residus nuclears de totes les centrals espanyoles, també
s'hi emmagatzemen els residus nuclears generats per la medicina, la recerca, la
indústria i altres activitats que també treballen amb energia nuclear.
Júlia López Valera
7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. TIPUS D’EMMAGATZEMATGE DE RESIDUS NUCLEARS
Hi ha tres tipus d'emmagatzematge per als residus nuclears:
 Magatzem temporal individualitzat. És un sistema d'emmagatzematge del
combustible utilitzat situat a la mateixa central que l'ha produït. El sistema es basa
en la utilització de contenidors.
 Magatzem temporal centralitzat. És un sistema d'emmagatzematge dissenyat
per contenir el combustible gastat i els residus d'alta activitat de totes o diverses
centrals nuclears d'un mateix país.
 Magatzem geològic profund. És una instal·lació que serveix per emmagatzemar
residus radioactius d'alta activitat dins de formacions geològiques estables.
Júlia López Valera
7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. L’ACCIDENT DE FUKUSHIMA
L'11 de març del 2011, la província de Fukushima, al Japó, va patir un terratrèmol
de magnitud 9 a l'escala de Richter i seguidament es va produir un tsunami.
Aquests fenòmens naturals van provocar una crisi nuclear molt greu.
Júlia López Valera

More Related Content

What's hot

El paisatge agrari
El paisatge agrariEl paisatge agrari
El paisatge agrari
pilarmestres
 
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
Mario Vicedo Pellin
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
locoserrallo
 
Ud 5. la indústria.
Ud 5. la indústria.Ud 5. la indústria.
Ud 5. la indústria.
Jordi1492
 
5 El Sector Primari
5   El Sector Primari5   El Sector Primari
5 El Sector Primari
jordimanero
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
Txeli
 
L'organització política dels estats
L'organització política dels estatsL'organització política dels estats
L'organització política dels estats
Campillo Zaragoza
 
Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.
Jordi1492
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari
2nESO
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
jordimanero
 
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERATTEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
Rafael Palomero Caro
 
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUnitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Cristian Domínguez Bolaños
 
Ud 7. Els transports i el turisme.
Ud 7. Els transports i el turisme.Ud 7. Els transports i el turisme.
Ud 7. Els transports i el turisme.
Jordi1492
 
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-151.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
martav57
 
Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)
Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)
Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)
Maria Monter Domec
 
Sintaxi
SintaxiSintaxi
Sintaxi
zhendra
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Antonio Núñez
 
Presentacion radiactividad- r. montesdeoca
Presentacion   radiactividad- r. montesdeocaPresentacion   radiactividad- r. montesdeoca
Presentacion radiactividad- r. montesdeoca
Rossana Montesdeoca
 

What's hot (20)

El paisatge agrari
El paisatge agrariEl paisatge agrari
El paisatge agrari
 
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
 
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARILES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI
 
Ud 5. la indústria.
Ud 5. la indústria.Ud 5. la indústria.
Ud 5. la indústria.
 
5 El Sector Primari
5   El Sector Primari5   El Sector Primari
5 El Sector Primari
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
 
L'organització política dels estats
L'organització política dels estatsL'organització política dels estats
L'organització política dels estats
 
Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.
 
T2. El sector primari
T2. El sector primariT2. El sector primari
T2. El sector primari
 
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
 
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERATTEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
 
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUnitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
Ud 7. Els transports i el turisme.
Ud 7. Els transports i el turisme.Ud 7. Els transports i el turisme.
Ud 7. Els transports i el turisme.
 
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-151.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
 
Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)
Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)
Aprenem Ciencies Socials (1 Eso)
 
Sintaxi
SintaxiSintaxi
Sintaxi
 
Principals zones pesqueres
Principals zones pesqueresPrincipals zones pesqueres
Principals zones pesqueres
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Presentacion radiactividad- r. montesdeoca
Presentacion   radiactividad- r. montesdeocaPresentacion   radiactividad- r. montesdeoca
Presentacion radiactividad- r. montesdeoca
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 

Viewers also liked

1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
Julia Valera
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
Julia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Julia Valera
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanes
Julia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Julia Valera
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
Julia Valera
 
Proyecto franco ha muerto
Proyecto  franco ha muertoProyecto  franco ha muerto
Proyecto franco ha muerto
Julia Valera
 
Mineria, energia i construcció
Mineria, energia i construccióMineria, energia i construcció
Mineria, energia i construcció
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura
Julia Valera
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
Julia Valera
 
Fitxa 55 apol·lo i dafne
Fitxa 55 apol·lo i dafneFitxa 55 apol·lo i dafne
Fitxa 55 apol·lo i dafne
Julia Valera
 
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric
Julia Valera
 
Fitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffmanFitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffman
Julia Valera
 
011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura
Julia Valera
 
Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)
Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)
Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)
Julia Valera
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
Julia Valera
 
Fitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaFitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de lluna
Julia Valera
 
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xixUnitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Julia Valera
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
Julia Valera
 
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixUnitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Julia Valera
 

Viewers also liked (20)

1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanes
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
Proyecto franco ha muerto
Proyecto  franco ha muertoProyecto  franco ha muerto
Proyecto franco ha muerto
 
Mineria, energia i construcció
Mineria, energia i construccióMineria, energia i construcció
Mineria, energia i construcció
 
013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura013 arts plàstiques la pintura
013 arts plàstiques la pintura
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 
Fitxa 55 apol·lo i dafne
Fitxa 55 apol·lo i dafneFitxa 55 apol·lo i dafne
Fitxa 55 apol·lo i dafne
 
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric
 
Fitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffmanFitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffman
 
011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura011 arts plàstiques l'arquitectura
011 arts plàstiques l'arquitectura
 
Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)
Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)
Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
 
Fitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de llunaFitxa 85 nit de lluna
Fitxa 85 nit de lluna
 
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xixUnitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
Unitat 5. transformacons agràries i expansió industrial al segle xix
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xixUnitat 6. societa i moviments socials al segle xix
Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix
 

Similar to Unitat 4 mineria, energia i construcció 1

Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Jordi1492
 
Mineria, energia i construcció
Mineria, energia i construccióMineria, energia i construcció
Mineria, energia i construcció
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
2nESO
 
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAL’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
locoserrallo
 
T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02
Berta Romera
 
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAUnitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
jordimanero
 
Unitat 3 els recursos de la natura
Unitat 3   els recursos de la naturaUnitat 3   els recursos de la natura
Unitat 3 els recursos de la natura
jordimanero
 
El Medi I La Societat
El Medi I La SocietatEl Medi I La Societat
El Medi I La Societat
vguinot
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
jordimanero
 
Energies renovables jordis, juan
Energies renovables jordis, juanEnergies renovables jordis, juan
Energies renovables jordis, juan
Sole Mulero Alzina
 
Energies I Minerals De Les Balears
Energies I Minerals De Les BalearsEnergies I Minerals De Les Balears
Energies I Minerals De Les Balears
guestb7cfe99
 
Energies I Minerals De Les Balears
Energies I Minerals De Les BalearsEnergies I Minerals De Les Balears
Energies I Minerals De Les Balears
guesta05345b
 
Treball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yoTreball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yo
mistera7
 
Introducció a energies
Introducció a energiesIntroducció a energies
Introducció a energies
anamut
 
T4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptxT4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptx
Maria Polo
 
Presentació economia d'europa
Presentació economia d'europaPresentació economia d'europa
Presentació economia d'europa
eduardriudavets
 
L E N E R G I A E O L I C A
L  E N E R G I A  E O L I C AL  E N E R G I A  E O L I C A
L E N E R G I A E O L I C A
agentsciviques
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energia
arfu6
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energia
arfu6
 

Similar to Unitat 4 mineria, energia i construcció 1 (20)

Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.Ud 4. Mineria, energia i construcció.
Ud 4. Mineria, energia i construcció.
 
Mineria, energia i construcció
Mineria, energia i construccióMineria, energia i construcció
Mineria, energia i construcció
 
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
T3. Els recursos minerals, les fonts d'energia i sector industrial.
 
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAL’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
 
T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02
 
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAUnitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
 
Unitat 3 els recursos de la natura
Unitat 3   els recursos de la naturaUnitat 3   els recursos de la natura
Unitat 3 els recursos de la natura
 
El Medi I La Societat
El Medi I La SocietatEl Medi I La Societat
El Medi I La Societat
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
 
Energies renovables jordis, juan
Energies renovables jordis, juanEnergies renovables jordis, juan
Energies renovables jordis, juan
 
Energies I Minerals De Les Balears
Energies I Minerals De Les BalearsEnergies I Minerals De Les Balears
Energies I Minerals De Les Balears
 
Energies I Minerals De Les Balears
Energies I Minerals De Les BalearsEnergies I Minerals De Les Balears
Energies I Minerals De Les Balears
 
Treball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yoTreball tecno rober yassin pardo yo
Treball tecno rober yassin pardo yo
 
Introducció a energies
Introducció a energiesIntroducció a energies
Introducció a energies
 
T4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptxT4 Sector Secundari.pptx
T4 Sector Secundari.pptx
 
Presentació economia d'europa
Presentació economia d'europaPresentació economia d'europa
Presentació economia d'europa
 
L E N E R G I A E O L I C A
L  E N E R G I A  E O L I C AL  E N E R G I A  E O L I C A
L E N E R G I A E O L I C A
 
Els recursos de la natura
Els recursos de la naturaEls recursos de la natura
Els recursos de la natura
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energia
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energia
 

More from Julia Valera

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
Julia Valera
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Julia Valera
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
Julia Valera
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
Julia Valera
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Julia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
Julia Valera
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Julia Valera
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
Julia Valera
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
Julia Valera
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
Julia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Julia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
Julia Valera
 
Fitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de vecianaFitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de veciana
Julia Valera
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
Julia Valera
 
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'aviàFitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Julia Valera
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Julia Valera
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batlló
Julia Valera
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Julia Valera
 

More from Julia Valera (18)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
Fitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de vecianaFitxa 27 mare de déu de veciana
Fitxa 27 mare de déu de veciana
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
 
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'aviàFitxa 29 frontal de santa maria d'avià
Fitxa 29 frontal de santa maria d'avià
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
 
Fitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batllóFitxa 26 la majestat batlló
Fitxa 26 la majestat batlló
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
 

Unitat 4 mineria, energia i construcció 1

  • 1. Unitat 4: MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ. Júlia López Valera La Mina de diamants Mirny, Yakuti, Rusia
  • 2. Júlia López Valera AQUESTA MINA DE DIAMANTS A CEL OBERT, ES VA INAUGURAR AL 1957 I ES VA TANCAR AL 2011. ALS ANYS 60 PRODUIA DUES TONES DE DIAMANTS A L’ANY, EL RITME VA ANAR DISMINUÏNT FINS AL 400 K A L’ANY. VA SER LA PRIMERA MINA I LA MÉS GRAN DE L’ANTIGA UNIÓ SOVIÈTICA. TÉ 525 m DE PROFUNDITAT i 1200m DE DIÀMETRE.
  • 3. Júlia López Valera SECTOR SECUNDARI La MINERIA engloba un conjunt d'activitats que permeten extreure els minerals, la majoria dels quals es troben al subsòl. La CONSTRUCCIÓ és el procés de realització d'una estructura, com ara un habitatge o un aeroport. La PRODUCCIÓ D'ENERGIA consisteix a transformar una sèrie de recursos naturals, com el carbó o el vent, i possibilitar així el funcionament de la indústria, els transports o la seva utilització en usos domèstics. INDÚSTRIA (unitat 5)
  • 4. Júlia López Valera 1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES Per elaborar un producte industrial es necessiten matèries primeres. Habitualment, es troben a la natura i són d'origen animal o vegetal, o s'extreuen de jaciments miners. MATÈRIES PRIMERES D’ORIGEN ANIMAL I VEGETAL  Hi ha matèries primeres d'origen animal, com la llana i les pells, que s'utilitzen a la indústria tèxtil per confeccionar peces de vestir.  Altres matèries primeres tenen un origen vegetal, com el cotó, que es destina a fabricar teixits. També hi ha productes forestals, com ara la fusta i el cautxú, que s'usen per fabricar mobles i pneumàtics, respectivament.
  • 5. Júlia López Valera 1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES MATÈRIES PRIMERES D’ORIGEN MINERAL La major part dels minerals no es poden utilitzar directament, de manera que es transformen en materials adequats per a la fabricació de productes industrials. Els MINERALS METÀL·LICS són aquells dels quals s'extreuen els METALLS, com l' hematites (d‘ on s'obté el ferro) o la bauxita (d‘ on s'extreu l'alumini). Altres: el crom, el coure, l'estany, el plom i el zinc, l’or, la plata i el platí (molt apreciats pel seu ús especialitzat). Tots constitueixen la base de les indústries siderúrgica, metal·lúrgica i química. Els MINERALS NO METÀL·LICS són aquells dels quals s'obtenen ALTRES MATÈRIES, com el sofre, la sal gemma, el guix i la mica. Les roques també es poden considerar una matèria primera mineral no metàl·lica Algunes, com el granit, la pissarra, l'argila, la sorra i el marbre, s'utilitzen en la construcció. D'altres, com el carbó, permeten la producció d'energia.
  • 6. MATÈRIES PRIMERES NATURALS Matèries que es troben a la natura i després de ser transformades a les indústries es converteixen en productes utilitzables. TIPUS ORIGEN ANIMAL ORIGEN VEGETAL ORIGEN MINERAL Procedeixen de la ramaderia i es treballen a la indústria tèxtil i alimentària (carn, llana, seda, etc.).RENOVABLES Procedeixen dels conreus agrícoles, dels boscos (cotó, fusta, lli, fruita, cautxú, etc). RENOVABLES S’extreuen del subsòl i requereixen una transformació o procés industrial del qual s’obté un material adequat per fabricar un producte. NO RENOVABLE 1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES
  • 7. MINERALS MINERALS METÀL·LICS MINERALS NO METÀL·LICS MINERALS ENERGÈTICS Minerals d’ on s’extreuen els metalls. Són la base de la indústria siderúrgica i metal·lúrgica. EX: hematites (ferro), bauxita (alumini), or i plata (metalls preciosos) Minerals dels quals s’obtenen altres matèries. Ex: sal, sofre, les roques industrials (granit, pissarra, marbre) Minerals que serveixen per a produir energia. Ex: carbó, petroli, urani, gas natural 1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES
  • 8. Júlia López Valera 1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES LES EXPLOTACIONS MINERES La mineria és el conjunt de processos per extreure les matèries primeres d'origen mineral. Les mines poden ser subterrànies o a cel obert. A les primeres, l'extracció sol ser més costosa i perillosa que als jaciments a cel obert. Els recursos miners s'extreuen quan el volum del jaciment i la qualitat del mineral són suficients. Però, a més, exigeixen grans inversions i tecnologies molt modernes, que no sempre estan disponibles als països on es localitzen les reserves minerals. De vegades, l'absència d'inversions s'ha suplert amb mà d'obra massiva o fins i tot esclava.
  • 9. Júlia López Valera 1.L’OBTENCIÓDEMATÈRIESPRIMERES ELS RECURSOS MINERALS METÀL·LICS I NO METÀL·LICS La producció industrial actual exigeix el consum de molts recursos minerals. Passa sovint que els països que són grans consumidors de minerals no coincideixen amb els països productors. Per a molts països de baix desenvolupament, posseir grans recursos minerals podria comportar una bona font d'ingressos. Amb tot, tenint en compte el caràcter estratègic d'aquests recursos pel fet de ser essencials per a unes activitats industrials determinades, la seva explotació i comercialització està controlada, sovint, per grans empreses nacionals i internacionals, que, per assegurar els seus interessos, imposen els seus criteris econòmics i fins i tot polítics als països productors.
  • 10. Júlia López Valera 2.L’ENERGIA. Les fonts d’energia són els recursos naturals que proporcionen la força que requereixen els processos industrials i els transports, i cobreixen moltes de les nostres necessitats quotidianes. Disposar d'energia barata i assequible s'ha convertit en una peça clau per al sistema social i econòmic actual, de manera que el control, l'explotació i la distribució de certes fonts d'energia són factors estratègics de primer ordre. Les fonts d'energia poden classificar-se en dos grups: • En funció de la seva importància econòmica, s'agrupen en tradicionals i alternatives. • Segons la possibilitat que s'esgotin o no, es classifiquen en renovables i no renovables.
  • 11. Júlia López Valera 2.L’ENERGIA.LESFONTSNORENOVABLES. LES FONTS NO RENOVABLES. EL CARBÓ És una roca combustible fòssil. Fa poc més de dos segles va ser el motor de la revolució industrial, ja que es podia traslladar amb relativa facilitat fins al lloc on hi havia una demanda energètica significativa. Actualment s'empra com a combustible per a la producció d'energia tèrmica. El caràcter contaminant i l'elevat cost d'extracció del carbó n'han reduït l'ús de manera considerable. Aquestes fonts d'energia són les més utilitzades i cobreixen la major part de les necessitats d'un país. Són les que es troben en quantitats limitades, de manera que poden arribar a esgotar-se.
  • 12. Júlia López Valera 2.L’ENERGIA.LESFONTSNORENOVABLES. LES FONTS NO RENOVABLES. EL PETROLI. És un combustible fòssil amb un gran poder calorífic. És relativament fàcil d'extreure, cosa que l'ha convertit en un recurs energètic estratègic molt apreciat. A banda de produir electricitat, és matèria primera per a la indústria química (plàstics, pintures, detergents, etc.). Avui dia, és la font d'energia més utilitzada, encara que, pel fet de no ser renovable, es planteja el dubte de si les reserves que queden són suficients per continuar cobrint les necessitats del món, tenint en compte que es consumeix a un ritme vertiginós.
  • 13. Júlia López Valera 2.L’ENERGIA.LESFONTSNORENOVABLES. LES FONTS NO RENOVABLES. EL GAS NATURAL Té un origen semblant al del petroli. S’utilitza com a combustible (calefacció i producció d’electricitat) o com a matèria primera a la indústria química. El consum de gas natural és cada vegada més gran perquè contamina menys que el petroli i el carbó.
  • 14. Júlia López Valera 2.L’ENERGIA.LESFONTSNORENOVABLES. LES FONTS NO RENOVABLES. L'ENERGIA NUCLEAR L'urani enriquit és el combustible utilitzat als reactors nuclears, que generen una quantitat d'electricitat extraordinària. Els problemes més importants que planteja aquest tipus d'energia són la seguretat de les centrals nuclears i la manera de gestionar els residus radioactius que generen, per evitar riscos al medi ambient i a la salut de les persones.
  • 15. Júlia López Valera LESFONTSD’ENERGIATRADICIONALS Aquestes fonts d’energia són les més utilitzades i cobreixen la major part de les necessitats d’un país. Dins d’aquest grup de fonts d’energia hi ha el carbó, el petroli, el gas natural, l’urani i l’aigua dels pantans.
  • 17. Júlia López Valera 3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. L'origen de les fonts d'energia renovables (el sol, l'aigua, el vent...) és pràcticament inesgotable. Moltes d'aquestes fonts s'utilitzen poc perquè es troben en fase de desenvolupament o perquè els interessos de les grans companyies energètiques prefereixen donar suport a l'explotació d'altres fonts no renovables. LES FONTS RENOVABLES.
  • 18. Júlia López Valera 3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. LES FONTS RENOVABLES. Les CENTRALS HIDROELÈCTRIQUES utilitzen la força de l'aigua acumulada als embassaments, convenientment canalitzada per generar energia elèctrica. La producció d'energia en si mateixa no és contaminant, però la construcció dels embassaments provoca grans impactes ambientals i, en alguns casos, el desplaçament de la població i les activitats humanes.
  • 19. Júlia López Valera 3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. LES FONTS RENOVABLES. ENERGIA SOLAR O FOTOVOLTAICA El Sol emet una gran quantitat de radiació que és inesgotable, no contamina i es pot aprofitar fàcilment per produir energia elèctrica i tèrmica. Tot i això, la intensitat dels raigs del Sol no és igual a totes les regions del món i, a més, existeixen grans variacions tèrmiques al llarg del dia i de les estacions de l'any. Les plaques solars fotovoltaiques estan construïdes amb un material especial per tal que, quan rebin la llum del Sol, generin electricitat. Es poden instal·lar a les teulades de les cases o en grans extensions de camp, formant horts solars.
  • 20. Júlia López Valera 3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. LES FONTS RENOVABLES. ENERGIA EÒLICA És la que s'obté mitjançant l'aprofitament de la força del vent. És una font d'energia que no contamina l'atmosfera, però la presència dels aerogeneradors altera notablement el paisatge i causa contaminació acústica. A més, està molt localitzada a les zones ventoses i la seva producció no és gaire regular, ja que la força i la freqüència del vent són variables.
  • 21. Júlia López Valera 3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. LES FONTS RENOVABLES. ENERGIA GEOTÈRMICA Aquest tipus d'energia aprofita la calor que procedeix de l'interior de la Terra, sobretot a les zones d'intensa activitat volcànica, per produir electricitat.
  • 22. Júlia López Valera 3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. LES FONTS RENOVABLES. ENERGIA MAREOMOTRIU Es basa en l'aprofitament del moviment de l'aigua del mar, que s'origina amb les marees, les onades o els corrents marins. L'ús i l'explotació d'aquesta energia són molt reduïts.
  • 23. Júlia López Valera S'obté per la combustió de la biomassa, és a dir, de la matèria vegetal o animal. La llenya dels boscos és el principal combustible utilitzat per la major part de la població dels països pobres. Als països rics és una pràctica ecològica que es va estenent, ja que els residus forestals i d'alguns cultius generen un volum d'energia que es pot utilitzar en els àmbits domèstic i industrial. Altres formes de biomassa usades com a combustible són el biogàs, que s'obté a partir de la fermentació dels fems dels animals, i els biocarburans, que s’elaboren a partir d’olis vegetals i greixos animals. BIOENERGIA 3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES.
  • 24. Júlia López Valera 3.LESFONTSD’ENERGIARENOVABLES. CONSUM D’ENERGIES RENOVABLES PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA AMB MÉS CONSUM D’ENERGIES RENOVABLES EL 2013 L'esgotament de les energies no renovables i la contaminació que generen fan desitjable la seva substitució per altres fonts d'energia. Actualment hi ha un gran interès per fomentar les fonts d'energia renovables, que són, en general, poc contaminants. Les més desenvolupades són l'energia solar i l'energia eòlica. CONSUM D’ENERGIES RENOVABLES
  • 25. Júlia López Valera 4.LACONSTRUCCIÓ.LASITUACIÓAESPANYA. La construcció és el procés d'armat d'una estructura, com un habitatge, un edifici d'oficines, un túnel o una carretera. És un sector clau en l'economia d'un país perquè té una gran capacitat de generar llocs de treball. OBRA PÚBLICA Aquest sector inclou la construcció d'infraestructures i equipaments per a la activitat quotidiana necessària de la societat (hospitals, escoles, biblioteques, autovies, ferrocarril, ports, aeroports...). Sovint respon a la iniciativa i al finançament de les diferents administracions públiques. La construcció, la renovació i la modernització d'infraestructures estimula la creació d'ocupació directa i indirecta, des d'enginyers i arquitectes fins a pintors i fusters, i feines relacionades amb les finances, les assegurances i el transport; a més, dinamitza moltes altres activitats (educatives, sanitàries, culturals...).
  • 26. Júlia López Valera 4.LACONSTRUCCIÓ.LASITUACIÓAESPANYA. OBRA PRIVADA L'obra privada inclou la construcció de cases, fàbriques, centres comercials, naus industrials, etc. Les iniciatives privades de construcció, sobretot les relacionades amb l'habitatge, només prosperen quan s'esperen beneficis de la seva edificació i comercialització, cosa que evidencia que es té confiança en el creixement econòmic. A Espanya, des de la dècada del 1990, la construcció d'habitatges es va convertir en el gran impulsor del sector de la construcció. Els canvis demogràfics (augment de la població jove i arribada d'immigrants) i socials (increment del nombre de llars familiars), juntament amb la relativa facilitat amb què es concedien les hipoteques, van afavorir l'increment en la demanda d'habitatges i, per tant, la seva construcció. Aquesta demanda creixent també va ser una font d'especulació, perquè l'increment constant de preus va fer que la compravenda d'un habitatge fos considerada una fórmula per obtenir beneficis ràpids.
  • 27. Júlia López Valera 4.LACONSTRUCCIÓ.LASITUACIÓAESPANYA. L’ESCLAT DE LA BOMBOLLA IMMOBILÀRIA Entre el 1998 i el 2007, el sector de la construcció va crear milers de llocs de treball directes i molts més d'indirectes, fins a arribar a representar més del 12% de la població ocupada espanyola. No obstant això, la crisi financera del 2008 va afectar de ple aquest sector perquè es va tallar, de cop i volta, la concessió de crèdits per a l'adquisició d'habitatges i, per tant, es va aturar l'expansió del sector i moltes promocions immobiliàries van quedar abandonades a mig fer. És el que es va anomenar l'esclat de la bombolla immobiliària. A més, des del 2010, les mesures de contenció de la crisi van obligar les administracions públiques a retallar les inversions d'obra pública.
  • 28. Júlia López Valera 4.LACONSTRUCCIÓ.LASITUACIÓAESPANYA. CONSTRUCCIÓ I LLOCS DE TREBALL El sector de la construcció ha estat un motor econòmic durant molts anys a Espanya, ja que era un dels que ocupava més gent, tant en l'àmbit de construcció d'infraestructures com en el d'habitatges. El boom immobiliari fa referència a l'existència d'una bombolla especulativa al mercat de béns immobles a Espanya. Es va originar al final de la dècada del 1990, i va durar fins al començament del 2008, quan va esclatar. Els seus efectes principals han estat l'aprofundiment de la crisi immobiliària espanyola, la nacionalització d'algunes caixes d'estalvis, ajudes públiques per a les fusions de moltes altres entitats bancàries i l'augment dels desnonaments. LA CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES A ESPANYA (2006-2012) LA POBLACIÓ ESPANYOLA OCUPADA A LA CONSTRUCCIÓ (2006-2014)
  • 29. Júlia López Valera 5.CONEIX:LAMINERIA,L’ENERGIAILACONSTRUCCIÓA CATALUNYA. La mineria ha estat tradicionalment una activitat important a Catalunya. Malgrat tenir recursos, no són suficients per abastir les necessitats; i s'han d'importar d'altres països. Això també passa en l'energia: Catalunya consumeix més energia de la que produeix i crea una situació de dependència dels països productors. La construcció ha estat un dels sectors més afectats per la recessió econòmica dels darrers anys; tot i això manté una posició destacada dins de l'economia catalana. ELS RECURSOS MINERALS L'intensa activitat minera que ha tingut Catalunya fa que encara hi hagi centres miners d'interès per explotar a gran part del territori. Els més destacats són: • Extracció de sals, a Cardona, Sallent, Súria i Balsareny. • Extracció d'àrids, arreu de Catalunya • Explotació de roques ornamentals, a la comarca del Bages. • Extracció de lignit, a diversos indrets de la comarca del Bages. La mineria ha creat llocs de treball i riquesa a l'economia, però també ha tingut conseqüències mediambientals; per això es potencia una mineria sostenible basada en mètodes d'extracció que redueixin els seus efectes sobre el medi ambient, la seguretat minera, etc.
  • 31. Júlia López Valera 5.CONEIX:LAMINERIA,L’ENERGIAILACONSTRUCCIÓA CATALUNYA. LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM ENERGÈTIC Tot i que s'han incorporat mesures i polítiques d'estalvi, a Catalunya la demanda energètica és molt elevada. Això s'explica per l'increment de la població i de les activitats econòmiques, però també pels canvis en els costums, com també en les pautes de consum i l'augment del benestar. Els recursos energètics propis de Catalunya són del tot insuficients per abastar aquesta demanda creixent, de manera que cal importar-ne; tot i així, n'hi trobem alguns, com són: • Carbó. Tant a les mines del Pirineu com de la Depressió Central, les produccions sempre han estat escasses i de baixa qualitat. • Petroli i gas natural. A la plataforma litoral es van descobrir alguns jaciments de petroli i de gas. • Electricitat. S'obté de l'aprofitament dels recursos hídrics pirinencs i de les centrals nuclears (Ascó I i II i Vandellòs II ). • Energies renovables diferents de la hidroelèctrica. La producció bruta d'aquestes energies s'ha incrementat notablement en els darrers anys, i s'espera que creixi més, en part gràcies a algunes mesures oficials de suport als biocarburants, l'energia eòlica i el biogàs.
  • 32. Júlia López Valera 5.CONEIX:LAMINERIA,L’ENERGIAILACONSTRUCCIÓA CATALUNYA. En un model energètic sostenible cal impulsar les fonts energètiques renovables fins al seu màxim potencial; però, al mateix temps, reduir les necessitats energètiques de la societat a uns valors que permetin que les energies renovables en siguin el component principal. Les energies renovables són l'aposta estratègica de futur perquè són netes, es restitueixen gratuïtament, i poden ser part de la solució al problema energètic a llarg termini. Tanmateix, representen el recurs energètic autòcton més important de Catalunya i el seu aprofitament energètic redueix la dependència externa. Institut Català d'Energia LES ENERGIES RENOVABLES A CATALUNYA
  • 33. Júlia López Valera 5.CONEIX:LAMINERIA,L’ENERGIAILACONSTRUCCIÓA CATALUNYA. EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ Entre els anys 1998 i 2007, l'economia catalana va viure un període de ràpid creixement, degut, en bona part, al sector de la construcció, que va arribar a suposar el 16% del total del PIB. Si tenim en compte els diversos sectors que van associats a la construcció, aquesta xifra arriba a situar-se prop d'un 30%. En aquest període, els preus dels habitatges van experimentar una alça continuada, fet que va propiciar que continuessin construint-se habitatges a uns preus molt més alts que els costos efectius d'edificació: és el que es va conèixer com a bombolla immobiliària especulativa. La població activa ocupada en el sector de la construcció també augmentà, de manera que el 2007 a Catalunya va arribar a ser de 450000 treballadors, mentre que la població activa en el conjunt dels sectors industrials era de 764000 treballadors. ELS HABITATGES INICIATS A CATALUNYA
  • 34. Júlia López Valera 5.CONEIX:LAMINERIA,L’ENERGIAILACONSTRUCCIÓA CATALUNYA. EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ Les raons que expliquen el creixement del sector són diverses i ben complexes: les expectatives que els preus de l'habitatge continuarien creixent, els enormes guanys immediats que s'obtenien de les rendes, els ajuts públics destinats a l'adquisició d'habitatges, les facilitats a l'hora de concedir crèdits i hipoteques amb interessos molt baixos, etc. A partir del final del 2007 la situació, però, es capgirà i es va evidenciar una caiguda ininterrompuda de la construcció d'habitatges; disminueixen les compres i els lloguers. També desapareixen moltes empreses: si el 2005 n'hi havia més de 41000, el 2013 la xifra s'havia reduït a la meitat, al voltant de les 20000. Alhora, disminueix el nombre de treballadors del sector: al 2007 n'hi havia 441900 i el 2014 n'hi havia 181200. El dinamisme d'aquest sector també ha fet augmentar de manera preocupant la superfície construïda, i el medi natural se n'ha ressentit seriosament. Així, entre el 1980 i el 2005 a l'àrea metropolitana de Barcelona s'hi ha urbanitzat tant territori com en tota la història anterior.
  • 35. Júlia López Valera Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en què s'obtenen roques industrials, ornamentals o àrids. Les principals roques que s'obtenen a les pedreres són marbres, granits, calcàries i pissarres. PEDRERES I GRAVERES Tota pedrera té una vida útil limitada, i un cop esgotada, l'abandonament de l'activitat pot originar problemes ambientals, relacionats amb la destrucció del paisatge. Una gravera és un jaciment natural de grava que es va dipositar a partir del transport dels materials arrossegats per una glacera, un riu, un llac o aigües subterrànies que flueixen a l’exterior. 6.IMPACTEHUMÀ:PEDRERES,GRAVERESIABOCADORS.
  • 36. Júlia López Valera 6.IMPACTEHUMÀ:PEDRERES,GRAVERESIABOCADORS. ELS ABOCADORS Els abocadors són indrets destinats a contenir residus o runes d'origen divers, encara que fonamentalment solen procedir de l'activitat urbana i industrial. L'abocador permet garantir una destinació controlada dels residus industrials i de consum. DE PEDRERES I GRAVERES A ABOCADORS Les pedreres i graveres abandonades poden generar impactes negatius sobre el medi, com l'aparició de llacs, despreniments i erosió. Generalment estan situades en llocs aïllats i constitueixen un espai idoni per ser utilitzat com a abocador. D'aquesta manera, es restauren per donar sortida al problema social i ambiental que planteja la ubicació dels abocadors. Els abocadors contribueixen a la millora estètica del paisatge, ja que eviten riscos com ara inundacions, despreniments i incendis.
  • 38. Júlia López Valera 6.IMPACTEHUMÀ:PEDRERES,GRAVERESIABOCADORS. LA RESTAURACIÓ DE LES PEDRERES I GRAVERES: RECONVERSIÓ EN ABOCADORS Les obligacions de les companyies mineres que exploten pedreres i graveres es recullen en normes legals en què s'estableix que els projectes miners han d'incloure la recuperació de l'espai un cop finalitzada l'activitat extractiva. L'objectiu principal és aconseguir la integració de l'espai de la mina en el paisatge on es troba, evitar els processos erosius i crear un sòl més fèrtil. L'ús com a abocadors de les pedreres implica transformar un espai amb un impacte ambiental negatiu en un altre espai per intentar solucionar un altre problema: la ubicació dels residus generats per l'elevada activitat industrial i de consum de la societat actual. Un cop ocupat l'espai de la pedrera, l'abocador és tancat i s'inicia la replantació de vegetació, amb la qual es regenera un espai molt degradat. La idoneïtat d'una pedrera o gravera abandonada com a abocador dependrà de la localització, el volum i les característiques del sòl (resistència, permeabilitat i presència d'aigües subterrànies i aqüífers).
  • 39. Júlia López Valera 6.IMPACTEHUMÀ:PEDRERES,GRAVERESIABOCADORS. LA REUTILITZACIÓ DE LES PEDRERES ABANDONADES
  • 40. Júlia López Valera 7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. EL FUNCIONAMENT D’UNA CENTRAL NUCLEAR El principi bàsic del funcionament d'una central nuclear es basa en l'obtenció d'energia calorífica mitjançant la ruptura (fissió) del nucli dels àtoms de l'urani o del plutoni. Aquesta energia calorífica, en forma de vapor d'aigua, es transforma en energia mecànica en una turbina que, al seu torn, es converteix en energia elèctrica mitjançant un generador. Els residus generats per la fissió de l'urani són emmagatzemats dins de la mateixa central, en unes piscines de formigó, especials per a materials radioactius.
  • 41. Júlia López Valera 7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. El procés es pot simplificar en cinc fases: 1. La fissió de l'urani al reactor nuclear allibera una gran quantitat d'energia que escalfa l'aigua fins que l'evapora. 2. Aquest vapor es transporta al conjunt turbina-generador mitjançant un circuit de vapor. 3. La turbina gira per l'acció del vapor i mou el generador que transforma l'energia mecànica en electricitat. 4. Després, el vapor d'aigua s'envia a un condensador, on es refreda. 5. Finalment, l'aigua freda torna al circuit per aconseguir vapor.
  • 42. Júlia López Valera 7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. ELS RESIDUS DE L’ENERGIA NUCLEAR Un dels principals problemes que comporta l'ús de l'energia nuclear és la gestió dels residus nuclears, ja que són molt perillosos i difícils d'eliminar. Si aquests residus no es tracten adequadament, es converteixen en una amenaça per a tota la població i el medi ambient. Els residus es poden classificar segons les seves característiques físiques i químiques i segons la seva activitat:  Residus nuclears d'activitat alta. Estan constituïts pels elements del combustible gastat.  Residus nuclears d'activitat mitjana. Són els nuclis dels àtoms radioactius produïts durant el procés de fissió nuclear.  Residus nuclears d'activitat baixa. Bàsicament inclouen les eines, roba i material divers utilitzat per al manteniment d'una central d'energia nuclear.
  • 43. Júlia López Valera 7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. LA GESTIÓ DELS RESIDUS NUCLEARS A ESPANYA A Espanya, els bidons de residus es traslladen al Centre d'Emmagatzematge d'El Cabril (Còrdova), que ENRESA (Empresa Nacional de Residus Radioactius) s'encarrega de gestionar. A banda de dipositar els residus nuclears de totes les centrals espanyoles, també s'hi emmagatzemen els residus nuclears generats per la medicina, la recerca, la indústria i altres activitats que també treballen amb energia nuclear.
  • 44. Júlia López Valera 7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. TIPUS D’EMMAGATZEMATGE DE RESIDUS NUCLEARS Hi ha tres tipus d'emmagatzematge per als residus nuclears:  Magatzem temporal individualitzat. És un sistema d'emmagatzematge del combustible utilitzat situat a la mateixa central que l'ha produït. El sistema es basa en la utilització de contenidors.  Magatzem temporal centralitzat. És un sistema d'emmagatzematge dissenyat per contenir el combustible gastat i els residus d'alta activitat de totes o diverses centrals nuclears d'un mateix país.  Magatzem geològic profund. És una instal·lació que serveix per emmagatzemar residus radioactius d'alta activitat dins de formacions geològiques estables.
  • 45. Júlia López Valera 7.ANÀLISIDEPROBLEMES:LAGESTIÓDERESIDUSNUCLEARS. L’ACCIDENT DE FUKUSHIMA L'11 de març del 2011, la província de Fukushima, al Japó, va patir un terratrèmol de magnitud 9 a l'escala de Richter i seguidament es va produir un tsunami. Aquests fenòmens naturals van provocar una crisi nuclear molt greu.