4. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.1.- Característiques generals.
5. A.- Etrusca (més popular): influeix en el realisme , que arriba a través de la tradició de les màscares funeràries que copien dels etruscos, en la representació dels retrats sols de bust , i en la representació en bronze d’animals fantàstics . B.- Grega . 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1.- Doble influència:
6. B.- Grega , especialment hel·lenística (més culta): es fa molt patent a partir de la conquesta de Grècia , les còpies de les seves obres i l’ arribada d’escultors grecs , i es plasma en el gust per les al·legories i els temes mitològics , el moviment , les figures, certa idealització dels retrats i la realització de relleus narratius . A.- Etrusca (més popular). 1.- Doble influència: 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
7. 1.- Per satisfer la demanda de persones amb un alt poder adquisitiu, es va encarregar la producció artística a artistes grecs , per la qual cosa es va convertir en pràctica habitual la còpia d’escultures gregues en tallers romans . 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
8. 3.- Els materials emprats pels romans i les tècniques són com els grecs: treballen la pedra, especialment el marbre (talla) i el bronze (tècnica de la cera perduda) , encara que també van fer servir matèries com la ceràmica, el vidre, la fusta o el vori. 2.- Tècnica escultòrica molt desenvolupada , cosa que es nota especialment als relleus . 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
9. 4.- És una escultura marcadament realista , sobretot en el retrat : el caràcter pràctic romà obliga al reconeixement de la persona i les coses representades. 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
10. 5.- Triple funció : C. Estètica (la menys important, però també decoraven cases i espais públics). B. Commemorativa (recordar persones i fets importants). A. De propaganda (fonamental). 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
11. 8.- Té preeminència el punt de vista frontal . 6.- La individualització s’aplica al rostre , mentre els cossos es podien fabricar en sèrie . 7.- Les mides solen ser superiors al natural . 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
12. 9.- Estaven policromades , al menys fins el segle II d. C. 10.- L’ escultor és considerat un simple artesà anònim al servei del client i del poder . 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
13. 11.- L’ escultura es subordina a l’arquitectura , on troba nous suports: arcs de triomf, columnes commemoratives, altars (Ara Pacis), sarcòfags,... 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
14. 12.- El tema predilecte de l’escultura romana són les representacions de l’ ésser humà , amb la intenció de representar no a un ésser idealitzat, sinó a l’home com a ciutadà romà i en funció de la seva categoria social (patrici, magistrat, emperador,...). Per aquest motiu, l’escultura romana té en general un marcat caràcter realista , a més d’un gran interès per la narrativa i la història . 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
15. 3. ESCULTURA. 3.1.- Característiques generals. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B. El relleu històric i narratiu . A. El retrat . 13.- Els dos gèneres més representats són:
16. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.2. Evolució del retrat. 3.2.1. Característiques.
17. 1.- Les característiques principals del retrat romà seran, per una part, el realisme (idealitzat per influència hel·lenística, en algunes èpoques) i, per altra, la individualització del rostre , però s’han de diferenciar dues tendències que van coexistir . 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ B.- Un art aristocràtic , amb una clara influència de l’escultura grega . A.- Un art popular , amb retrats més realistes . Anar a índex…
18. 1.A.- Un art popular , amb retrats més realistes , que té les seves arrels o origen en els retrats funeraris etruscos (les imatges “maiorum” o màscares de cera dels caps dels difunts, amb realisme i certa rigidesa , que després passen a fer-se en terracotta, bronze i marbre), i que mostraven interès per retratar de forma fidel a les persones, perquè, era costum dels patricis fer mascaretes de cera del seus difunts per a conservar-los en els atris de les seves cases i dur-les a les cerimònies funeràries. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
19. 1.B.- Un art aristocràtic , amb una clara influència de l’escultura grega , adreçat a una élite, amb un caràcter més culte i oficial, i que tendia a idealitzar els trets dels retrats (per exemple mostrant a l’emperador més jove del que era en aquell moment), encara que sense arribar a la idealització total de les escultures gregues de l’etapa clàssica. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
20. 1.B.- Un art aristocràtic . Dins el retrat hel·lenitzant destaquen les imatges dels emperadors , amb un caràcter clarament propagandístic . El retrat de l’emperador es va convertir en una representació de poder, de vegades divinitzat , la qual cosa va conduir a una certa idealització, mai renyida amb la reproducció de la veritat física (la personalitat greu i serena dels retratats dóna a l’escultura romana un to fort i decidit, que no té la grega). 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Trajà com a cònsol Emperador Claudi representat com a Júpiter
21. 1.B.- Un art aristocràtic . Exemple: La famosa estàtua de l’ August de Prima Porta , coneguda per còpia, sintetitza dos aspectes essencials d’aquestes imatges imperials, per una part, la influència grega és observable en la postura, que recorda al Dorífor de Políclet , juntament amb un evident embelliment del gest i, per una altra part, la típica preocupació romana per caracteritzar el personatges no només físicament, sinó en els atributs de la seva indumentària , per això, a la cuirassa se representen diferents símbols, entre d’altres les províncies acabades de conquistar, Germania, Hispània i Gàl·lia. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
22. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1.B.- Un art aristocràtic . August de Prima Porta i Dorífor de Políclet .
23. 2.- S’intenta captar la psicologia del personatge representat: retrat psicològic . 3.- La missió de l’ artista no era demostrar la seva mestria, sinó honrar al representat . 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
24. 4.- Tipologies . El tipus de RETRATS més habituals van ser els BUSTOS i menys els retrats EQÜESTRES , reservats gairebé exclusivament als emperadors i als principals caps militars . Trobem tant bustos com retrats de COS SENCER , però en el segon cas el cos no correspon al representat i, fins i tot, es podien fer retrats de substitució (quan canviava el personatge en el càrrec li canviaven el cap a l’escultura). 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
25. De cos sencer : Sedent. Eqüestre (reservat als emperadors). En un principi comprenia sols fins el coll . Posteriorment s’anirà allargant fins finals del segle II dC (quan s’esculpia fins la mitja figura ). Toga (togato). Cuirassa (toracato). Dempeus. 4.- Tipologies . El Retrat pot ser 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ De bust (tan sols la part superior del cos): Bust d’Adrià (117-138). Palazzo dei Conservatori. Roma.
26.
27. SELECTIVITAT setembre 2010/A : Gènere escultòric que designa les representacions humanes limitades al cap, coll, espatlles i part superior del cos en general. 23.- BUST (E, P) Bust de Nefertiti. Artista desconegut: Un famòs escultor de la ciutat d’Amarna. 1370-1330 aC. Imperi Nou. Egipte. Pedra calcària, recoberta de guix. Casi 50 cm d’alt. Idealització de la faraona. Museu Äegyptisches, Berlín. Terminologia PAU
28. 4.- Tipologies de retrat En un començament, els retrats es policromaven , però després eren monocroms i per donar major realisme al rostre es feia una incisió en els ulls , en la part de la pupila. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
29. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
30. 4.- Tipologies de retrat Malauradament, pocs retrats s’han pogut identificar amb seguretat, així per a la seva datació es recorre a la moda en el pentinat . El cabell curt i sense grenyes sobre el front va perdurar fins el segle I dC; en el segle II, la cabellera es fa més voluminosa i apareix la barba. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Adrià (vers 150 dC). Museu Arqueològic de Sevilla.
31. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Anar a índex… 3. ESCULTURA 3.2. Evolució del retrat. 3.2.2. Periodització.
32. 3.2.2. Periodització retrat : 2 èpoques REPÚBLICA IMPERI Etapa republicana es generalitza un tipus de bust curt i triangular , amb una clara voluntat realista de representar un individu concret, el seu caràcter polític i el seu rang social. Exemples: els retrats de Pompeu el Gran (o Màrius). Començament de l’Imperi , es distingeix una etapa de realisme d’influència llatina, en què augmenta la grandària del bust, que ara comprèn fins a les espatlles i els pectorals . Exemple: el bust de Caracal·la . S. III s’inicia la darrera etapa anomenada de simplificació , en la qual es tendeix cap al esquematisme, propis del retrat bizantí . Exemple el retrat de Constantí (colós) . 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.1. Característiques. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
33.
34. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. - Existeixen molts exemples, però pocs identificats. - L’ interès es centra sobretot en el rostre, són retrats molt realistes i psicològics : rostres enèrgics, forts i decidits . Exemple el retrat de Pompeu. - Es tracta de bustos curts (sols fins el coll) i triangulars , sense vestit. - El cabell és curt , de talla plana , i quasi sense pentinar. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
35. - Exemples : 1. Junio Lucio Brutus (segle III aC). 2. Sila (cap al 80 aC). 3. Màrius (cap al 80 aC). 4. Ancià oficiant (cap al 80 aC). 5. Vell Torlònia (cap al 70-60 aC). 6. Pompeu (cap al 50 aC). 7. Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC). 8. Ciceró (cap al 42 aC). 9. Patrici amb dos bustos o Togat Barberini (cap al 30 aC). 10. Porcia i Cató (segle I aC ?). 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
36. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1. Junio Lucio Brutus (segle III aC, 300-250). Anònim. (0416) Musei Capitolini. Roma.
37. La mirada profunda i la manca d'idealització permeten fer una introspecció psicològica del personatge, que marca el punt de ruptura amb els retrats idealitzats grecs. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
38.
39. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Retrat de Junius Lucius Brutus o Romà desconegut. Bronze de 32 cm (69 cm amb el bust renaixentista). Roma, Musei Capitolini 1. Retrat de Brutus Barberini (300-250 aC). Anònim. (0416) Musei Capitolini.
40. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 2. Sila (cap al 80 aC).
41. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3. Màrius (cap al 80 aC).
42. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4. Ancià oficiant (cap al 80 aC).
43. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 5. Vell Torlònia (cap el 70-60 aC).
44. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 6. Pompeu (cap al 50 aC). Marbre. Anònim. (0461) Còpia del segle I.
45. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 6. Pompeu (cap al 55-50 aC). Marbre (25 cm). Anònim. (0461) Còpia del segle I. Ny Carlsberg Glyptotek, Copenhague.
46. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 7. Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC).
47. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 7. Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC).
48. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 7. Retrats de Juli Cèsar. Cèsar Chiaramonti (27-20 aC). Marbre (26cm). Musei Vaticani. Roma.
49. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 7. Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC).
50. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 8. Ciceró (cap al 42 aC).
51. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Probablement, Ciceró va servir de model a Bernini per al seu Scipione Borguese (s. XVII). 8. Marco Tulio Ciceró (cap al 42 aC). Marbre (93 cm). Museus Capitolins.
52. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 9. Patrici amb dos bustos o Togat Barberini (cap al 30 aC). Marbre. Anònim. (0436) Palazzo dei Conservatori. Musei Capitolini. Roma.
53. La representació de les tres generacions en aquesta escultura sembla que va ser possible gràcies a les màscares mortuòries dels difunts, cosa que explicaria el gran realisme dels retratats . 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
54. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. A. REPÚBLICA. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 10. Porcia i Cató (segle I aC ?).
55.
56. RETRATS D’EMPERADORS (diferents moments dels seus càrrecs) COM A Pontifex maximus o sumo sacerdot : amb un mant que li cobreix el cap i una patena. Cònsol : amb toga ( “togato” , vestidura militar) i amb el braç alçat guiant les tropes. Pretor : amb el rotllo o edicte de les lleis a la mà. General : amb la cuirassa (“toracato”) . Divinitzat . El poder de l’emperador va augmentar i va arribar a la divinització, sobretot, un pic mort (nou tipus de retrat): tors descobert (casi seminu), corona de llorer al cap i, en ocasions, atributs divins com l’àguila de Júpiter. Eqüestre : reservat als emperadors (a cavall). 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
57. Pontifex maximus o sumo sacerdot : amb un mant que li cobreix el cap i una patena. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Les diferents representacions fan ostentació del poder que tenia l’emperador.
58. Cònsol (màxima magistratura republicana). Vestien el mant consular o toga ( “togato”) vestidura militar i amb el braç alçat guiant o arengant les tropes. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Trajà com a cònsol
59. Pretor (legislador i administrador de justícia), portaven un rotllo o edicte de les lleis a la mà. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
60. Generals (soldats) amb la cuirassa (“thoracato”) amb el típic uniforme militar i en actitud de demanar silenci per a poder fer la adlocutio o arenga a l’exèrcit. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
61. Divinitzat . El poder de l’emperador va augmentar i va arribar a la divinització, sobretot, un pic mort (nou tipus de retrat): tors descobert (casi seminu) i, en ocasions, amb atributs divins com la corona de llorer al cap i l’àguila de Júpiter. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Emperador Claudi representat com a Júpiter
62. Eqüestre : reservat als emperadors (a cavall). 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
63.
64. SUBETAPES 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ >< B.1. ÈPOCA JÚLIA-CLÀUDIA O D’AUGUST (27 aC-68 dC, ss. I aC i I dC). >< B.2. ÈPOCA FLÀVIA (69-96 dC, segona meitat segle I). >< B.3. ÈPOCA (96-193 dC) ADRIANA (1a ½ s. II) I ANTONINA (2a ½ s. II). >< B.4. ÈPOCA SEVERA (193-235 dC, segle III). >< B.5. ANARQUIA MILITAR I BAIX IMPERI (235-476 dC).
65.
66.
67.
68.
69. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 1. Retrat d’Octavi August (segle I aC).
70.
71.
72. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Una de les estàtues com a cònsol es va trobar en Primaporta , és una còpia de l’original en bronze.
73. Original en bronze (19 aC), còpia en marbre (14 dC). 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
74. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4. Octavi August de Prima Porta (original en bronze 19 aC, i còpia en marbre 14 dC). Anònim. (0427) Museus Vaticans. Roma.
75. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Està representat en el moment de donar un discurs a l’exèrcit. Té influència del Dorífor i també de l’ Orador .
76.
77. Detall de la cuirassa i dofí al peu. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
78. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Un nin amb un dofí, per ser membre de la gens Júlia, família descendent de Venus, i això explica la iconografia del dofí (atribut de la deessa). 4. Octavi August de Prima Porta (original en bronze 19 aC, i còpia en marbre 14 dC). Anònim. (0427) Museus Vaticans. Roma.
79.
80.
81.
82.
83.
84.
85. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 6. Claudi divinitzat com a Júpiter (mitjan segle I dC).
86. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Calígula.
87. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Durant el classicisme d’August els escultors foren, generalment grecs. Orestes i Pílades. Grup de San Ildefonso (s. I aC).
88.
89.
90.
91.
92.
93.
94.
95.
96.
97.
98.
99.
100.
101.
102.
103.
104.
105.
106.
107.
108.
109.
110.
111.
112. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 3. Retrat eqüestre de Marc Aureli (cap al 166 dC).
113.
114.
115.
116.
117.
118.
119.
120.
121.
122.
123.
124.
125.
126.
127.
128.
129.
130.
131.
132.
133.
134.
135.
136.
137.
138.
139.
140.
141.
142.
143. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ En l’ època de Lívia (JÚLIA-CLÀUDIA) , dona d’August, imperava el pentinat baix , amb l’ escletxa enmig i ondulacions als costats , com s’observa en el retrat sedent de Lívia del que destaquen les seves vestimentes. Escultura sedent de Lívia Drusila, dona d’August (principis s. I dC).
144. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Lívia Drusila, dona d’August. Agripina, mare de Neró. Popea Sabina, amant de Neró
145. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Agripina, mare de Neró. Agripina, la menor.
146.
147.
148.
149. En l’ época dels FLAVIS , durant el regnat de Tit , la seva filla ( Dama de la permanent ) posa de moda un pentinat diferent, alt, rull, formant una mena de corona a la part superior del cap, pentinat que perdurarà fins els ANTONINS , quan la dona de Marc Aureli imposà un pentinat baix, amb ones als costats. En els segles següents el pentinat va anar descendint fins arribar a cobrir les orelles, i es recollia en monyos, trunyelles o trenes ,… 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Júlia (filla de Tit) o Dama de la Permanent (cap al 80 dC). Musei Capitolini.
150. 3. ESCULTURA. 3.2. Evolució del RETRAT. 3.2.2. Període. B. IMPERI. TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ Trepà o trepanat. Júlia, dona de Tit. Matidia, dona de Trajà. Júlia Doma, dona de Septimi Sever. Domitia, neboda de Trajà.