SlideShare a Scribd company logo
Laocoont i els seus fills  Agesandre i fills (S. I aC) Estil: Grec hel·lenístic  (323 aC – 31 aC)
Estil: Grec hel·lenístic  (323 aC – 31 aC) L’imperialisme  d’Alexandre el Gran   (336-323 aC) deixà pas a  l’època hel·lenística . En aquest moment el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent desprotegit en un  món canviant i convuls . Per això desapareix la confiança en els models clàssics, que són abandonats a favor d’una  temàtica més   rica i diversa . Interessa més representar el que és particular i concret que els tipus generals.
La  figura humana  és tractada en les  diferents fases de la vida : de la infància a la vellesa. Hi ha profusió de  retrats , sobre tot dels personatges públics, amb una marcada psicologia individual.  Hi ha preocupació per expressar amb intensitat els  estats d’ànim  més variats: tristesa, dolor, alegria. En aquest sentit s’aprofiten les possibilitats dramàtiques dels grups escultòrics, molt abundants en aquesta època.
Escultura que busca la  teatralitat  a l’hora d’expressar les accions, i la preferència pel  moviment i per la grandiositat. També buscava provocar  sensacions immediates , fos amb tragèdies o amb la gràcia d’una deessa amb posició suggerent. Les figures femenines segueixen  expressant serenitat, però és corrent trobar nus femenins. L’idealisme clàssic deixava pas al  realisme i a les expressions turmentades. Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic com espiritual.
· El gust de l’època porta a l’acceptació de tots els estímuls i a la comprensió dels diferents ideals del passat que porten a un  col·leccionisme  precursor dels nostres museus, hi trobem  recopilacions, retrats, biblioteques... .  Desenvolupament simultani de diferents estils i formes  (Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus de Melos") que reflecteixen una amplitud i una varietat simultània de gustos en les classes socials mitjanes molt més nombroses que en segles anteriors i que són els grans clients dels artistes d’aquesta època. · En arquitectura es barregen els ordres, s’obliden els cànons. · Gust pel colossalisme i el luxe ornamental. S’acaba la sobrietat clàssica.
Estil: Grec hel·lenístic   (323 aC – 31 aC) - Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat. Valora el  “phàtos”  (intensitat extrema dels sentiments) Més moviment i dinamisme Importància al grups escultòrics Influència de cultures asiàtiques, Grandiositat. Temes anecdòtics ( Nen de l’espina ) Busquen provocar sensacions immediates Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre  problemes tècnics.
Els cossos ja no són proporcionats i poden representar  vells, nens, púgils, retrats de persones concretes...
Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic com espiritual. Escola de Pèrgam Gàlata suïcidant-se i Gàlata ferit
Escola de Rodes Escola de Tralles
Dins l’etapa hel·lenística hi trobem quatre escoles destacades: Pèrgam : Epígon (tema dels gals invasors).  L’Altar de Zeus. Rodes :  Cares de Lindos:  El Colós de Rodes.  Pitòcritos:  Victòria de Samotràcia.  Agesandre, Aternodor i Polidor:  Laocoont i els seus fills. Tralles : Taurisco i Apol.loni de Tralles:  Toro Farnesi.  Alexandria : Estàtues de nans, negres, escenes costumistes…
 
Laocoont i els seus fills Agesandre i fills (segle I aC) Fills:   Polidor i Atenodor Localització:  Museu Vaticà Original:  ruïnes palau Titus (Roma) Estil:  grec hel·lenístic (Escola de Rodes)  Dimensions:  2,42 m d’alt Material:  marbre Tècnica:  talla i trepanat Formes:  exempta Tipologia:  grup Cromatisme:  monocroma
Anàlisi formal:  Descripció
Narració que Virgili en fa a l’Eneida. Composició piramidal Diagonal que travessa tota l'escultura i marca el moviment Les serps  uneixen les tres figures  Anatomia musculosa.  Gran tensió Els cossos dels fills són anatòmicament com el pare però a escala reduïda  Cossos contorçats.  Moviment violent  Sols pot ser contemplat frontalment  Composició Els cossos s’agiten en les tres dimensions   de l’espai. Cada múscul del seu cos mostra la violència de l’esforç. El fill petit ja no fa força, l’altre busca l’ajut del pare. Es trenca la serenitat i l’equilibri de l’època clàssica. Estructura piramidal
Dolor del sacerdot troià Boca oberta Arrugues en el rostre Ulls enfonsats Volums molt marcats Efecte de clarobscur  en el volum músculs, els cabells, la boca oberta... Expressió turmentada
Músculs en tensió, cossos contorçats... La serp està a punt de mossegar-li el maluc.
Boca oberta, arrugues de dolor… Mostra el  pàthos  de la derrota a través de l’expressió del rostre i de cada múscul del seu cos. Queda plasmat un moment de màxima agitació dramàtica, sense donar sensació de que l’acció s’ha aturat.
 
El  Laocoont i els seus fills  és una adaptació en marbre del original de bronze grec del segle II aC (amb només un fill) És de l’escola de Rodes ( Victòria de Samotràcia) Teatralitat, moviment, grandiositat.  Interpretació Representa a Laocoont i els seus fills lluitant dramàticament amb les serps de mar trameses per Apol.lo com a càstig al sacerdot troià que havia gosat desafiar el destí. Havia mirat de salvar la ciutat de Troia de la destrucció en el conegut episodi del cavall. Virgili,  segons alguns pren aquesta escultura com a punt de partida del seu relat a l’ Eneida,  ja que aquest i el grup del Laocoont tenen una gran coincidència: “ Laocoont, a qui la sort havia designat com a sacerdot de Neptú, estava sacrificant a l’altar un gran toro. Des de l’illa de Tènedeos, per les aigües tranquiles i profundes, dues serps de gegantins anells s’estengueren pesadament pel mar i es dirigiren cap a la vora... Ressonà l’escumós mar; ja tocaven terra... Amb avanç segur es dirigiren cap a Laocoont, primer s’enrocaren en els petits cossos dels seus fills i a mossegades devoren els seus membres; després, a l’anar el pare en el seu ajut amb les armes a la mà, l’apressaren...”
Funció Probablement fou encarregada per l’Estat per exposar-la en algun lloc públic, encara que també podia haver estat un particular, ja que a l’època hel·lenística els que tenien diners començaren a col·leccionar obres d’art, originals o còpies. Els artistes que les feien trobaven la fama, augmentada pels escriptors que explicaven la seva vida i les seves anècdotes. http://es.wikipedia.org/wiki/Laocoonte_y_sus_hijos
El Laocoont va impressionar a Miquel Àngel quan l’estàtua es va trobar l’any 1506 entre les ruïnes del Palau de Titus a Roma, i on prèviament hi havia estat la Domus Àurea de Neró.  El florentí quedà impressionat per la ràbia continguda (terribilità).  Probablement va ser una font d’inspiració pel seu famós Moisès.   Influències  La influència dels relleus de l’altar de Pèrgam és clara. Gran influència en obres romanes. Fou trobada per Rafael, que la mostrà a Miquel Àngel, a principis del segle XVI.
 
Laocoont de El Greco
Laocoonte Historia  de la escultura 1506 . Miguel Ángel se entera del descubrimiento (cerca de la  Domus   Aurea  de Nerón) de unas esculturas y las identifica con aquellas que Plinio el Viejo había definido con estas palabras tan elocuentes“... más allá de cualquier obra jamás pintada o esculpida” El grupo escultórico pertenecía a la colección de Nerón. Miguel Ángel se inspiró en la figura del padre en la realización de una de sus obras más emblemáticas,el Moisés. El papa Julio II della Rovere, mecenas del Renacimiento, pagó por ellas una gran suma de dinero. Nueve años más tarde, Francisco I, rey de Francia, (que atraería a su corte a Leonardo da Vinci) la exigió como botín de guerra. León X Medici, sucesor de Julio II, ordenó secretamente la realización de una copia. El original llegó hasta París en tiempos de Napoleón. Tras la caída de éste fue devuelto a Roma. 1905 . El arqueólogo Ludwig Pollack identifica en un anticuario romano el brazo de mármol del Laocoonte. El descubrimiento permite la reconstrucción del grupo escultórico original. No pasemos por alto la fotografía que muestra la reconstrucción anterior http://web.tiscali.it/romaonlineguide/Pages/esp/rcristiana/sCM2y8.htm

More Related Content

What's hot

9.Hermes (PraxíTeles)
9.Hermes (PraxíTeles)9.Hermes (PraxíTeles)
9.Hermes (PraxíTeles)
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
Antonio Núñez
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
Julia Valera
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
Antonio Núñez
 
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Julia Valera
 
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Julia Valera
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
Antonio Núñez
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
Antonio Núñez
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
Antonio Núñez
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
Antonio Núñez
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
Jenifer Aceituno
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
Antonio Núñez
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli

What's hot (20)

Hermes (Praxíteles)
Hermes (Praxíteles)Hermes (Praxíteles)
Hermes (Praxíteles)
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
9.Hermes (PraxíTeles)
9.Hermes (PraxíTeles)9.Hermes (PraxíTeles)
9.Hermes (PraxíTeles)
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
Fitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el pepleFitxa 2 koré amb el peple
Fitxa 2 koré amb el peple
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infantFitxa 10 hermes amb dionís infant
Fitxa 10 hermes amb dionís infant
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)
 
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
 
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)ART GREC  (CONTEXT HISTÒRIC)
ART GREC (CONTEXT HISTÒRIC)
 
Ara pacis
Ara pacisAra pacis
Ara pacis
 
6. PARTENÓ
6. PARTENÓ6. PARTENÓ
6. PARTENÓ
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
ART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIALART ROMÀ IMPERIAL
ART ROMÀ IMPERIAL
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
 
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)  LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
LA PINTURA DEL SEGLE XIX (ESTILS)
 
Teatre d'Epidaure
Teatre d'EpidaureTeatre d'Epidaure
Teatre d'Epidaure
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 

Viewers also liked

ART GREC: ESCULTURA
ART GREC:  ESCULTURAART GREC:  ESCULTURA
ART GREC: ESCULTURA
Antonio Núñez
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
Julia Valera
 
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art GrecPowerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
scardona11
 
Fitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbolFitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbol
Julia Valera
 
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric
Julia Valera
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
Julia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
Julia Valera
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psique
Julia Valera
 
Unitat 3. Els Kouros I Les Kore
Unitat 3. Els Kouros I Les KoreUnitat 3. Els Kouros I Les Kore
Unitat 3. Els Kouros I Les Kore
tomasggm
 
(Arquitectura gótica)
(Arquitectura gótica)(Arquitectura gótica)
(Arquitectura gótica)
MVictoria Landa Fernandez
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
Julia Valera
 
Fitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaureFitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaure
Julia Valera
 

Viewers also liked (20)

Gerrers De Riace
Gerrers De RiaceGerrers De Riace
Gerrers De Riace
 
Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)Art Grec (Característiques generals)
Art Grec (Característiques generals)
 
ART GREC: ESCULTURA
ART GREC:  ESCULTURAART GREC:  ESCULTURA
ART GREC: ESCULTURA
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art GrecPowerpoint Unitat 3. Art Grec
Powerpoint Unitat 3. Art Grec
 
Fitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbolFitxa 8 discòbol
Fitxa 8 discòbol
 
01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric01. art clàssic grècia context històric
01. art clàssic grècia context històric
 
02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura02. art clàssic grècia arquitectura
02. art clàssic grècia arquitectura
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psique
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 3. Els Kouros I Les Kore
Unitat 3. Els Kouros I Les KoreUnitat 3. Els Kouros I Les Kore
Unitat 3. Els Kouros I Les Kore
 
(Arquitectura gótica)
(Arquitectura gótica)(Arquitectura gótica)
(Arquitectura gótica)
 
6.Gerrers De Riace
6.Gerrers De Riace6.Gerrers De Riace
6.Gerrers De Riace
 
Diadumen (Policlet)
Diadumen (Policlet)Diadumen (Policlet)
Diadumen (Policlet)
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
Fitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaureFitxa 6 teatre d'epidaure
Fitxa 6 teatre d'epidaure
 

Similar to 10.Laocoont

Unitat 12. Laocoont I Els Seus Fills
Unitat 12. Laocoont I Els Seus FillsUnitat 12. Laocoont I Els Seus Fills
Unitat 12. Laocoont I Els Seus Fills
tomasggm
 
Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fillsLaocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
12 laocoont i els seus fills
12 laocoont i els seus fills12 laocoont i els seus fills
12 laocoont i els seus fills
Toni Raya
 
Escultura helenismo
Escultura helenismoEscultura helenismo
Escultura helenismo
sandroalfaro
 
Art grec, romà,bizantí i gotic
Art grec, romà,bizantí i goticArt grec, romà,bizantí i gotic
Art grec, romà,bizantí i gotic
Desirée Luna Cuéllar
 
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
Assumpció Granero
 
10 laocont i-els_seus_fills
10 laocont i-els_seus_fills10 laocont i-els_seus_fills
10 laocont i-els_seus_fills
Andreu Exposito
 
Victòria de samotràcia
Victòria de samotràciaVictòria de samotràcia
Victòria de samotràcia
Fely Lucena
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Julia Valera
 
Art2 laocoont i els seus fills
Art2   laocoont i els seus fillsArt2   laocoont i els seus fills
Art2 laocoont i els seus fills
ramonbo
 
Victòria de samotràcia
Victòria de samotràciaVictòria de samotràcia
Victòria de samotràcia
Fely Lucena
 
Eros I Psique 1198941004159102 4
Eros I Psique 1198941004159102 4Eros I Psique 1198941004159102 4
Eros I Psique 1198941004159102 4
023celt
 
Canova: Eros I Psique
Canova: Eros I  PsiqueCanova: Eros I  Psique
Canova: Eros I Psique
maranda5
 
ICONOGRAFIA. LES TRES PARQUES I EL TORS DE BELLVEDERE
ICONOGRAFIA. LES TRES PARQUES I EL TORS DE BELLVEDEREICONOGRAFIA. LES TRES PARQUES I EL TORS DE BELLVEDERE
ICONOGRAFIA. LES TRES PARQUES I EL TORS DE BELLVEDERE
Assumpció Granero
 
Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el BoschJardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Bosch
sandroalfaro
 

Similar to 10.Laocoont (20)

Unitat 12. Laocoont I Els Seus Fills
Unitat 12. Laocoont I Els Seus FillsUnitat 12. Laocoont I Els Seus Fills
Unitat 12. Laocoont I Els Seus Fills
 
Laocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fillsLaocoont i els seus fills
Laocoont i els seus fills
 
12 laocoont i els seus fills
12 laocoont i els seus fills12 laocoont i els seus fills
12 laocoont i els seus fills
 
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
12. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
 
Escultura helenismo
Escultura helenismoEscultura helenismo
Escultura helenismo
 
Art grec, romà,bizantí i gotic
Art grec, romà,bizantí i goticArt grec, romà,bizantí i gotic
Art grec, romà,bizantí i gotic
 
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
4. LAOCOONT I ELS SEUS FILLS. AGESANDRE, POLIDOR I ATENODOR
 
Neoclassicisme ok
Neoclassicisme okNeoclassicisme ok
Neoclassicisme ok
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
10 laocont i-els_seus_fills
10 laocont i-els_seus_fills10 laocont i-els_seus_fills
10 laocont i-els_seus_fills
 
Fitxa 11 laocoont i els seus fills
Fitxa 11 laocoont i els seus fillsFitxa 11 laocoont i els seus fills
Fitxa 11 laocoont i els seus fills
 
Victòria de samotràcia
Victòria de samotràciaVictòria de samotràcia
Victòria de samotràcia
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
Art2 laocoont i els seus fills
Art2   laocoont i els seus fillsArt2   laocoont i els seus fills
Art2 laocoont i els seus fills
 
Escultura grega
Escultura gregaEscultura grega
Escultura grega
 
Victòria de samotràcia
Victòria de samotràciaVictòria de samotràcia
Victòria de samotràcia
 
Eros I Psique 1198941004159102 4
Eros I Psique 1198941004159102 4Eros I Psique 1198941004159102 4
Eros I Psique 1198941004159102 4
 
Canova: Eros I Psique
Canova: Eros I  PsiqueCanova: Eros I  Psique
Canova: Eros I Psique
 
ICONOGRAFIA. LES TRES PARQUES I EL TORS DE BELLVEDERE
ICONOGRAFIA. LES TRES PARQUES I EL TORS DE BELLVEDEREICONOGRAFIA. LES TRES PARQUES I EL TORS DE BELLVEDERE
ICONOGRAFIA. LES TRES PARQUES I EL TORS DE BELLVEDERE
 
Jardi delicies el Bosch
Jardi delicies el BoschJardi delicies el Bosch
Jardi delicies el Bosch
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
Carme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 
Unitat 1: L'Antic Règim
Unitat 1: L'Antic RègimUnitat 1: L'Antic Règim
Unitat 1: L'Antic Règim
 
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
 
3r ESO: L'Europa de l'absolutisme
3r ESO: L'Europa de l'absolutisme3r ESO: L'Europa de l'absolutisme
3r ESO: L'Europa de l'absolutisme
 

10.Laocoont

  • 1. Laocoont i els seus fills Agesandre i fills (S. I aC) Estil: Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC)
  • 2. Estil: Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC) L’imperialisme d’Alexandre el Gran (336-323 aC) deixà pas a l’època hel·lenística . En aquest moment el ciutadà perd la consideració que tenia a la polis i se sent desprotegit en un món canviant i convuls . Per això desapareix la confiança en els models clàssics, que són abandonats a favor d’una temàtica més rica i diversa . Interessa més representar el que és particular i concret que els tipus generals.
  • 3. La figura humana és tractada en les diferents fases de la vida : de la infància a la vellesa. Hi ha profusió de retrats , sobre tot dels personatges públics, amb una marcada psicologia individual. Hi ha preocupació per expressar amb intensitat els estats d’ànim més variats: tristesa, dolor, alegria. En aquest sentit s’aprofiten les possibilitats dramàtiques dels grups escultòrics, molt abundants en aquesta època.
  • 4. Escultura que busca la teatralitat a l’hora d’expressar les accions, i la preferència pel moviment i per la grandiositat. També buscava provocar sensacions immediates , fos amb tragèdies o amb la gràcia d’una deessa amb posició suggerent. Les figures femenines segueixen expressant serenitat, però és corrent trobar nus femenins. L’idealisme clàssic deixava pas al realisme i a les expressions turmentades. Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic com espiritual.
  • 5. · El gust de l’època porta a l’acceptació de tots els estímuls i a la comprensió dels diferents ideals del passat que porten a un col·leccionisme precursor dels nostres museus, hi trobem recopilacions, retrats, biblioteques... . Desenvolupament simultani de diferents estils i formes (Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus de Melos") que reflecteixen una amplitud i una varietat simultània de gustos en les classes socials mitjanes molt més nombroses que en segles anteriors i que són els grans clients dels artistes d’aquesta època. · En arquitectura es barregen els ordres, s’obliden els cànons. · Gust pel colossalisme i el luxe ornamental. S’acaba la sobrietat clàssica.
  • 6. Estil: Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC) - Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat. Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments) Més moviment i dinamisme Importància al grups escultòrics Influència de cultures asiàtiques, Grandiositat. Temes anecdòtics ( Nen de l’espina ) Busquen provocar sensacions immediates Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre problemes tècnics.
  • 7. Els cossos ja no són proporcionats i poden representar vells, nens, púgils, retrats de persones concretes...
  • 8. Els artistes es recreaven donant forma al sofriment, tant físic com espiritual. Escola de Pèrgam Gàlata suïcidant-se i Gàlata ferit
  • 9. Escola de Rodes Escola de Tralles
  • 10. Dins l’etapa hel·lenística hi trobem quatre escoles destacades: Pèrgam : Epígon (tema dels gals invasors). L’Altar de Zeus. Rodes : Cares de Lindos: El Colós de Rodes. Pitòcritos: Victòria de Samotràcia. Agesandre, Aternodor i Polidor: Laocoont i els seus fills. Tralles : Taurisco i Apol.loni de Tralles: Toro Farnesi. Alexandria : Estàtues de nans, negres, escenes costumistes…
  • 11.  
  • 12. Laocoont i els seus fills Agesandre i fills (segle I aC) Fills: Polidor i Atenodor Localització: Museu Vaticà Original: ruïnes palau Titus (Roma) Estil: grec hel·lenístic (Escola de Rodes) Dimensions: 2,42 m d’alt Material: marbre Tècnica: talla i trepanat Formes: exempta Tipologia: grup Cromatisme: monocroma
  • 13. Anàlisi formal: Descripció
  • 14. Narració que Virgili en fa a l’Eneida. Composició piramidal Diagonal que travessa tota l'escultura i marca el moviment Les serps uneixen les tres figures Anatomia musculosa. Gran tensió Els cossos dels fills són anatòmicament com el pare però a escala reduïda Cossos contorçats. Moviment violent Sols pot ser contemplat frontalment Composició Els cossos s’agiten en les tres dimensions de l’espai. Cada múscul del seu cos mostra la violència de l’esforç. El fill petit ja no fa força, l’altre busca l’ajut del pare. Es trenca la serenitat i l’equilibri de l’època clàssica. Estructura piramidal
  • 15. Dolor del sacerdot troià Boca oberta Arrugues en el rostre Ulls enfonsats Volums molt marcats Efecte de clarobscur en el volum músculs, els cabells, la boca oberta... Expressió turmentada
  • 16. Músculs en tensió, cossos contorçats... La serp està a punt de mossegar-li el maluc.
  • 17. Boca oberta, arrugues de dolor… Mostra el pàthos de la derrota a través de l’expressió del rostre i de cada múscul del seu cos. Queda plasmat un moment de màxima agitació dramàtica, sense donar sensació de que l’acció s’ha aturat.
  • 18.  
  • 19. El Laocoont i els seus fills és una adaptació en marbre del original de bronze grec del segle II aC (amb només un fill) És de l’escola de Rodes ( Victòria de Samotràcia) Teatralitat, moviment, grandiositat. Interpretació Representa a Laocoont i els seus fills lluitant dramàticament amb les serps de mar trameses per Apol.lo com a càstig al sacerdot troià que havia gosat desafiar el destí. Havia mirat de salvar la ciutat de Troia de la destrucció en el conegut episodi del cavall. Virgili, segons alguns pren aquesta escultura com a punt de partida del seu relat a l’ Eneida, ja que aquest i el grup del Laocoont tenen una gran coincidència: “ Laocoont, a qui la sort havia designat com a sacerdot de Neptú, estava sacrificant a l’altar un gran toro. Des de l’illa de Tènedeos, per les aigües tranquiles i profundes, dues serps de gegantins anells s’estengueren pesadament pel mar i es dirigiren cap a la vora... Ressonà l’escumós mar; ja tocaven terra... Amb avanç segur es dirigiren cap a Laocoont, primer s’enrocaren en els petits cossos dels seus fills i a mossegades devoren els seus membres; després, a l’anar el pare en el seu ajut amb les armes a la mà, l’apressaren...”
  • 20. Funció Probablement fou encarregada per l’Estat per exposar-la en algun lloc públic, encara que també podia haver estat un particular, ja que a l’època hel·lenística els que tenien diners començaren a col·leccionar obres d’art, originals o còpies. Els artistes que les feien trobaven la fama, augmentada pels escriptors que explicaven la seva vida i les seves anècdotes. http://es.wikipedia.org/wiki/Laocoonte_y_sus_hijos
  • 21. El Laocoont va impressionar a Miquel Àngel quan l’estàtua es va trobar l’any 1506 entre les ruïnes del Palau de Titus a Roma, i on prèviament hi havia estat la Domus Àurea de Neró. El florentí quedà impressionat per la ràbia continguda (terribilità). Probablement va ser una font d’inspiració pel seu famós Moisès. Influències La influència dels relleus de l’altar de Pèrgam és clara. Gran influència en obres romanes. Fou trobada per Rafael, que la mostrà a Miquel Àngel, a principis del segle XVI.
  • 22.  
  • 23. Laocoont de El Greco
  • 24. Laocoonte Historia de la escultura 1506 . Miguel Ángel se entera del descubrimiento (cerca de la Domus Aurea de Nerón) de unas esculturas y las identifica con aquellas que Plinio el Viejo había definido con estas palabras tan elocuentes“... más allá de cualquier obra jamás pintada o esculpida” El grupo escultórico pertenecía a la colección de Nerón. Miguel Ángel se inspiró en la figura del padre en la realización de una de sus obras más emblemáticas,el Moisés. El papa Julio II della Rovere, mecenas del Renacimiento, pagó por ellas una gran suma de dinero. Nueve años más tarde, Francisco I, rey de Francia, (que atraería a su corte a Leonardo da Vinci) la exigió como botín de guerra. León X Medici, sucesor de Julio II, ordenó secretamente la realización de una copia. El original llegó hasta París en tiempos de Napoleón. Tras la caída de éste fue devuelto a Roma. 1905 . El arqueólogo Ludwig Pollack identifica en un anticuario romano el brazo de mármol del Laocoonte. El descubrimiento permite la reconstrucción del grupo escultórico original. No pasemos por alto la fotografía que muestra la reconstrucción anterior http://web.tiscali.it/romaonlineguide/Pages/esp/rcristiana/sCM2y8.htm