EL FENOMEN
RELIGIÓS
cpaunero@fedac.cat
L’ésser humà i la religió
Realitat present a la nostra societat:
La majoria de persones creuen en
alguna de les principals religions.
Al nostre entorn trobem molts signes
religiosos: temples, creus, festes,
noms...
La vida està marcada per referències
religioses: calendari, celebracions...
L’ésser humà i la religió
En l’arquitectura
En les arts plàstiques
En la música
En la literatura
En el llenguatge col·loquial
La vida, un camí de preguntes i respostes...
● La persona es pregunta
sobre el seu origen i de la
humanitat, sobre el sentit de
la vida i sobre el destí últim,
sobre el bé i el mal, per la
felicitat, per Déu...
Qui sóc?
Per què existim?
D’on venim?
Cap a on anem?
Quin sentit té la vida, el dolor, la mort?
L’ésser humà i la religió
● Les religions
apareixen com a
resposta a aquestes
qüestions.
L’ésser humà i la religió
Una manera de veure el
món i de relacionar-se
individual i
col·lectivament amb els
altres i l’entorn.
L’ésser humà i la religió: el Misteri
Cada tradició religiosa presenta
una pròpia concepció de la
divinitat. Alguns dels seus
atributs són:
Etern, perfecció, immutabilitat,
saviesa, justícia, bondat,
omnisciència, omnipotència,
omnipresència...
L’ésser humà i la religió
● La religió com a
“relació” íntima de la
persona o grup amb
el Transcendent.
La fe
● El creient reconeix i accepta
l'existència del
Transcendent, és a dir, te fe
religiosa.
● La fe és una actitud positiva
vers una persona o objectiu
en el qual es confia o creu.
Les mediacions
● Les mediacions religioses són
mitjans que ajuden a la persona a
expressar i viure la seva experiència
religiosa i la seva relació amb el
Transcendent.
● El culte (actes i actituds) i la
pregària (expressió religiosa,
d'adoració, directa i vivencial, de
lloança, agraïment, petició) són les
dues mediacions més importants.
Elements comuns
● Creences (doctrines)
● Ritus (festes, cants, tradicions,
pràctiques, devocions…)
● Ètica (valors, moral, virtuts,
comportament, actituds...)
● “Elements sagrats” (textos, llocs,
persones…)
Sagrat i profà
● Sagrat és la categoria que es dóna a
les persones, elements i situacions
en la mesura que es perceben
íntimament lligats amb el
Transcendent.
● Les persones sagrades, els textos,
els temps (sagrat i profà), els ritus i
els llocs són importants en les
religions, perquè ajuden
(acompanyen i enriqueixen) els
creients a expressar i viure la seva
fe.
No tot són religions: sectes
● Manipulació i control mental
● Submissió a un líder
● Adoctrinament
● Intolerància
● Diners
Màgia, superstició i idolatria
La Màgia
● Creure que persones,
objectes i ritus posseeixen
per si mateixos una força
misteriosa que és capaç de
guarir, perjudicar o dominar
les forces de la natura.
Màgia, superstició i idolatria
La superstició
● Creure que forces
misterioses o sobrenaturals
poden fer mal o perjudicar i,
mitjançant objectes o
accions, pretén evitar-ho.
● Intenta equilibrar les forces
sobrenaturals mitjançant
objectes o conjurs.
Màgia, superstició i idolatria
La Idolatria
● Adorar o divinitzar persones
o coses. Oferir a alguna
persona, lloc o cosa el culte
propi de la divinitat.
● Idolatries actuals: diners,
poder, sexe, bellesa física,
mites...
L’experiència religiosa: respostes
A la pregunta sobre el sentit de
la vida en relació amb Déu i amb
la religió en trobem 4 tipus de
respostes:
● Resposta agnòstica
● Resposta atea
● Resposta indiferent
● Resposta religiosa
L’experiència religiosa: respostes
Resposta agnòstica
El pensament humà no pot
abastar el concepte de Déu, i per
tant, la seva existència no es pot
afirmar o negar. Busquen la
resposta als grans interrogants
al marge de Déu.
L’experiència religiosa: respostes
Resposta atea
● Neguen la possibilitat de l’existència
de Déu. Busquen la felicitat i el sentit
de la vida lluny de Déu.
● Situa la persona en el centre del
món. En la seva dignitat i respecte
troben el sentit de la seva existència.
● La ciència i la raó són els únics
recursos per a construir un món més
humà.
L’experiència religiosa: respostes
Resposta indiferent
Davant la dificultat que suposen
aquests interrogants, no es fan
preguntes. Viuen preocupats per la
vida quotidiana i ni Déu ni la religió no
ocupen un lloc destacat en les seves
vides. En l’actualitat és una actitud
molt comuna a la nostra societat.
L’experiència religiosa: respostes
Resposta religiosa
Han seguit, en la seva recerca,
el camí de la religió. Hi troben el
sentit de la seva existència i, per
tant, el camí de la felicitat.
Religions primitives
Inici del sedentarisme (fa uns 10.000
anys).
● Desenvolupament de l’agricultura.
● Ús d’animals per a ús domèstic.
● Augment del paper de la dona en la
tribu.
● Recol·lecció
● Vigilància del bestiar
● Apareix el matriarcat: Deesses
● Rituals funeraris: menhirs, dòlmens,
cròmlecs
Religions primitives
● La dona es compara
amb la Mare Terra per la
seva capacitat de donar
a llum.
Religions primitives
La religió a Mesopotàmia
Entre el 5.000 i el 2.000 aC.
● Aparició de grans ciutats.
● Desenvolupament del comerç i
dels oficis.
● Aparició de l’escriptura.
● Temples -> Ziggurats
La religió a Mesopotàmia
Politeisme.
● Cada fenomen natural i aspecte
de la vida humana s’explicaven
mitjançant el déu o deessa
corresponent.
La religió a Mesopotàmia
Els Mites.
● Expliquen l’origen de l’ésser
humà relacionat amb
l’agricultura.
● Els déus havien creat als
humans per fer les feines que
ells no volien fer i alimentar-se
de les ofrenes humanes.
La religió a Mesopotàmia
L’astrologia
● Veneraven els astres com a déus
i els atribuïen personalitat i
voluntat pròpies.
● Utilitzat per fer prediccions sobre
el futur de les collites, de les
malalties, de les batalles...
La religió a l’Antic Egipte
● Entre el 3.100 i 30 aC.
● Els déus representaven les
forces del món natural.
● Especialment el Sol i la crescuda
del riu Nil ja que depenia la vida i
la prosperitat del país.
La religió a l’Antic Egipte
● Representació en forma de
figures d’animals.
● Déu principal Amon. Al segle
XIV aC s’intentà establir un únic
culte al déu Aton.
● Importància de la creença d’una
vida després de la mort.
La religió a l’Antic Egipte
La religió grecoromana
● Politeisme.
● Jerarquitzat.
● Déus antropomòrfics,
immortals, amb
sentiments humans.
● Mitologia.
La religió grecoromana
● Els déus són creadors del món.
● Creença que l’ànima va al món
dels morts o Hades travessant la
llacuna Estígia i el barquer
Caront s'encarregava de
transportar les ànimes a l’altra
riba.
La religió grecoromana
● Rituals amb sacrificis d'animals i
donació de productes al temple.
● Rituals d'enterrament i
incineració.
● Diversitat de temples. Sacerdots.
Oracles. Importància del destí.
La religió grecoromana
● Festes religioses: Saturnals,
Lupercals, Jocs atlètics...
● Divinització de l'emperador.
La religió germànica
● Politeisme amb trets guerrers.
Vivien a l‘Asgard
○ Odín - Déu de la màgia i de
la guerrra.
○ Thor - Déu del tro, amb un
martell.
○ Loki - Déu de l’astúcia
○ Freia - Deessa de l’amor i la
fertilitat.
La religió germànica
● Quan es moria en combat, les
Valquíries recollien al caigut i el
duien al Walhalla (cel dels
guerrers)
● Una gran batalla final entre els
déus contra els monstres i
dimonis destruiria l’Asgard: “El
crespuscle dels déus”

El fenomen religiós 1r eso

  • 1.
  • 2.
    L’ésser humà ila religió Realitat present a la nostra societat: La majoria de persones creuen en alguna de les principals religions. Al nostre entorn trobem molts signes religiosos: temples, creus, festes, noms... La vida està marcada per referències religioses: calendari, celebracions...
  • 3.
    L’ésser humà ila religió En l’arquitectura En les arts plàstiques En la música En la literatura En el llenguatge col·loquial
  • 4.
    La vida, uncamí de preguntes i respostes... ● La persona es pregunta sobre el seu origen i de la humanitat, sobre el sentit de la vida i sobre el destí últim, sobre el bé i el mal, per la felicitat, per Déu... Qui sóc? Per què existim? D’on venim? Cap a on anem? Quin sentit té la vida, el dolor, la mort?
  • 5.
    L’ésser humà ila religió ● Les religions apareixen com a resposta a aquestes qüestions.
  • 6.
    L’ésser humà ila religió Una manera de veure el món i de relacionar-se individual i col·lectivament amb els altres i l’entorn.
  • 7.
    L’ésser humà ila religió: el Misteri Cada tradició religiosa presenta una pròpia concepció de la divinitat. Alguns dels seus atributs són: Etern, perfecció, immutabilitat, saviesa, justícia, bondat, omnisciència, omnipotència, omnipresència...
  • 8.
    L’ésser humà ila religió ● La religió com a “relació” íntima de la persona o grup amb el Transcendent.
  • 9.
    La fe ● Elcreient reconeix i accepta l'existència del Transcendent, és a dir, te fe religiosa. ● La fe és una actitud positiva vers una persona o objectiu en el qual es confia o creu.
  • 10.
    Les mediacions ● Lesmediacions religioses són mitjans que ajuden a la persona a expressar i viure la seva experiència religiosa i la seva relació amb el Transcendent. ● El culte (actes i actituds) i la pregària (expressió religiosa, d'adoració, directa i vivencial, de lloança, agraïment, petició) són les dues mediacions més importants.
  • 11.
    Elements comuns ● Creences(doctrines) ● Ritus (festes, cants, tradicions, pràctiques, devocions…) ● Ètica (valors, moral, virtuts, comportament, actituds...) ● “Elements sagrats” (textos, llocs, persones…)
  • 12.
    Sagrat i profà ●Sagrat és la categoria que es dóna a les persones, elements i situacions en la mesura que es perceben íntimament lligats amb el Transcendent. ● Les persones sagrades, els textos, els temps (sagrat i profà), els ritus i els llocs són importants en les religions, perquè ajuden (acompanyen i enriqueixen) els creients a expressar i viure la seva fe.
  • 13.
    No tot sónreligions: sectes ● Manipulació i control mental ● Submissió a un líder ● Adoctrinament ● Intolerància ● Diners
  • 14.
    Màgia, superstició iidolatria La Màgia ● Creure que persones, objectes i ritus posseeixen per si mateixos una força misteriosa que és capaç de guarir, perjudicar o dominar les forces de la natura.
  • 15.
    Màgia, superstició iidolatria La superstició ● Creure que forces misterioses o sobrenaturals poden fer mal o perjudicar i, mitjançant objectes o accions, pretén evitar-ho. ● Intenta equilibrar les forces sobrenaturals mitjançant objectes o conjurs.
  • 16.
    Màgia, superstició iidolatria La Idolatria ● Adorar o divinitzar persones o coses. Oferir a alguna persona, lloc o cosa el culte propi de la divinitat. ● Idolatries actuals: diners, poder, sexe, bellesa física, mites...
  • 17.
    L’experiència religiosa: respostes Ala pregunta sobre el sentit de la vida en relació amb Déu i amb la religió en trobem 4 tipus de respostes: ● Resposta agnòstica ● Resposta atea ● Resposta indiferent ● Resposta religiosa
  • 18.
    L’experiència religiosa: respostes Respostaagnòstica El pensament humà no pot abastar el concepte de Déu, i per tant, la seva existència no es pot afirmar o negar. Busquen la resposta als grans interrogants al marge de Déu.
  • 19.
    L’experiència religiosa: respostes Respostaatea ● Neguen la possibilitat de l’existència de Déu. Busquen la felicitat i el sentit de la vida lluny de Déu. ● Situa la persona en el centre del món. En la seva dignitat i respecte troben el sentit de la seva existència. ● La ciència i la raó són els únics recursos per a construir un món més humà.
  • 20.
    L’experiència religiosa: respostes Respostaindiferent Davant la dificultat que suposen aquests interrogants, no es fan preguntes. Viuen preocupats per la vida quotidiana i ni Déu ni la religió no ocupen un lloc destacat en les seves vides. En l’actualitat és una actitud molt comuna a la nostra societat.
  • 21.
    L’experiència religiosa: respostes Respostareligiosa Han seguit, en la seva recerca, el camí de la religió. Hi troben el sentit de la seva existència i, per tant, el camí de la felicitat.
  • 22.
    Religions primitives Inici delsedentarisme (fa uns 10.000 anys). ● Desenvolupament de l’agricultura. ● Ús d’animals per a ús domèstic. ● Augment del paper de la dona en la tribu. ● Recol·lecció ● Vigilància del bestiar ● Apareix el matriarcat: Deesses ● Rituals funeraris: menhirs, dòlmens, cròmlecs
  • 23.
    Religions primitives ● Ladona es compara amb la Mare Terra per la seva capacitat de donar a llum.
  • 24.
  • 25.
    La religió aMesopotàmia Entre el 5.000 i el 2.000 aC. ● Aparició de grans ciutats. ● Desenvolupament del comerç i dels oficis. ● Aparició de l’escriptura. ● Temples -> Ziggurats
  • 26.
    La religió aMesopotàmia Politeisme. ● Cada fenomen natural i aspecte de la vida humana s’explicaven mitjançant el déu o deessa corresponent.
  • 27.
    La religió aMesopotàmia Els Mites. ● Expliquen l’origen de l’ésser humà relacionat amb l’agricultura. ● Els déus havien creat als humans per fer les feines que ells no volien fer i alimentar-se de les ofrenes humanes.
  • 28.
    La religió aMesopotàmia L’astrologia ● Veneraven els astres com a déus i els atribuïen personalitat i voluntat pròpies. ● Utilitzat per fer prediccions sobre el futur de les collites, de les malalties, de les batalles...
  • 29.
    La religió al’Antic Egipte ● Entre el 3.100 i 30 aC. ● Els déus representaven les forces del món natural. ● Especialment el Sol i la crescuda del riu Nil ja que depenia la vida i la prosperitat del país.
  • 30.
    La religió al’Antic Egipte ● Representació en forma de figures d’animals. ● Déu principal Amon. Al segle XIV aC s’intentà establir un únic culte al déu Aton. ● Importància de la creença d’una vida després de la mort.
  • 31.
    La religió al’Antic Egipte
  • 32.
    La religió grecoromana ●Politeisme. ● Jerarquitzat. ● Déus antropomòrfics, immortals, amb sentiments humans. ● Mitologia.
  • 33.
    La religió grecoromana ●Els déus són creadors del món. ● Creença que l’ànima va al món dels morts o Hades travessant la llacuna Estígia i el barquer Caront s'encarregava de transportar les ànimes a l’altra riba.
  • 34.
    La religió grecoromana ●Rituals amb sacrificis d'animals i donació de productes al temple. ● Rituals d'enterrament i incineració. ● Diversitat de temples. Sacerdots. Oracles. Importància del destí.
  • 35.
    La religió grecoromana ●Festes religioses: Saturnals, Lupercals, Jocs atlètics... ● Divinització de l'emperador.
  • 36.
    La religió germànica ●Politeisme amb trets guerrers. Vivien a l‘Asgard ○ Odín - Déu de la màgia i de la guerrra. ○ Thor - Déu del tro, amb un martell. ○ Loki - Déu de l’astúcia ○ Freia - Deessa de l’amor i la fertilitat.
  • 37.
    La religió germànica ●Quan es moria en combat, les Valquíries recollien al caigut i el duien al Walhalla (cel dels guerrers) ● Una gran batalla final entre els déus contra els monstres i dimonis destruiria l’Asgard: “El crespuscle dels déus”