Religión

1. EL FENOMEN
RELIGIÓS
cpaunero@fedac.cat

2. L’ésser humà i la religió
Realitat present a la nostra societat:
La majoria de persones creuen en
alguna de les principals religions.
Al nostre entorn trobem molts signes
religiosos: temples, creus, festes,
noms...
La vida està marcada per referències
religioses: calendari, celebracions...

3. L’ésser humà i la religió
En l’arquitectura
En les arts plàstiques
En la música
En la literatura
En el llenguatge col·loquial

4. La vida, un camí de preguntes i respostes...
● La persona es pregunta
sobre el seu origen i de la
humanitat, sobre el sentit de
la vida i sobre el destí últim,
sobre el bé i el mal, per la
felicitat, per Déu...
Qui sóc?
Per què existim?
D’on venim?
Cap a on anem?
Quin sentit té la vida, el dolor, la mort?

5. L’ésser humà i la religió
● Les religions
apareixen com a
resposta a aquestes
qüestions.

6. L’ésser humà i la religió
Una manera de veure el
món i de relacionar-se
individual i
col·lectivament amb els
altres i l’entorn.

7. L’ésser humà i la religió: el Misteri
Cada tradició religiosa presenta
una pròpia concepció de la
divinitat. Alguns dels seus
atributs són:
Etern, perfecció, immutabilitat,
saviesa, justícia, bondat,
omnisciència, omnipotència,
omnipresència...

8. L’ésser humà i la religió
● La religió com a
“relació” íntima de la
persona o grup amb
el Transcendent.

9. La fe
● El creient reconeix i accepta
l'existència del
Transcendent, és a dir, te fe
religiosa.
● La fe és una actitud positiva
vers una persona o objectiu
en el qual es confia o creu.

10. Les mediacions
● Les mediacions religioses són
mitjans que ajuden a la persona a
expressar i viure la seva experiència
religiosa i la seva relació amb el
Transcendent.
● El culte (actes i actituds) i la
pregària (expressió religiosa,
d'adoració, directa i vivencial, de
lloança, agraïment, petició) són les
dues mediacions més importants.

11. Elements comuns
● Creences (doctrines)
● Ritus (festes, cants, tradicions,
pràctiques, devocions…)
● Ètica (valors, moral, virtuts,
comportament, actituds...)
● “Elements sagrats” (textos, llocs,
persones…)

12. Sagrat i profà
● Sagrat és la categoria que es dóna a
les persones, elements i situacions
en la mesura que es perceben
íntimament lligats amb el
Transcendent.
● Les persones sagrades, els textos,
els temps (sagrat i profà), els ritus i
els llocs són importants en les
religions, perquè ajuden
(acompanyen i enriqueixen) els
creients a expressar i viure la seva
fe.

13. No tot són religions: sectes
● Manipulació i control mental
● Submissió a un líder
● Adoctrinament
● Intolerància
● Diners

14. Màgia, superstició i idolatria
La Màgia
● Creure que persones,
objectes i ritus posseeixen
per si mateixos una força
misteriosa que és capaç de
guarir, perjudicar o dominar
les forces de la natura.

15. Màgia, superstició i idolatria
La superstició
● Creure que forces
misterioses o sobrenaturals
poden fer mal o perjudicar i,
mitjançant objectes o
accions, pretén evitar-ho.
● Intenta equilibrar les forces
sobrenaturals mitjançant
objectes o conjurs.

16. Màgia, superstició i idolatria
La Idolatria
● Adorar o divinitzar persones
o coses. Oferir a alguna
persona, lloc o cosa el culte
propi de la divinitat.
● Idolatries actuals: diners,
poder, sexe, bellesa física,
mites...

17. L’experiència religiosa: respostes
A la pregunta sobre el sentit de
la vida en relació amb Déu i amb
la religió en trobem 4 tipus de
respostes:
● Resposta agnòstica
● Resposta atea
● Resposta indiferent
● Resposta religiosa

18. L’experiència religiosa: respostes
Resposta agnòstica
El pensament humà no pot
abastar el concepte de Déu, i per
tant, la seva existència no es pot
afirmar o negar. Busquen la
resposta als grans interrogants
al marge de Déu.

19. L’experiència religiosa: respostes
Resposta atea
● Neguen la possibilitat de l’existència
de Déu. Busquen la felicitat i el sentit
de la vida lluny de Déu.
● Situa la persona en el centre del
món. En la seva dignitat i respecte
troben el sentit de la seva existència.
● La ciència i la raó són els únics
recursos per a construir un món més
humà.

20. L’experiència religiosa: respostes
Resposta indiferent
Davant la dificultat que suposen
aquests interrogants, no es fan
preguntes. Viuen preocupats per la
vida quotidiana i ni Déu ni la religió no
ocupen un lloc destacat en les seves
vides. En l’actualitat és una actitud
molt comuna a la nostra societat.

21. L’experiència religiosa: respostes
Resposta religiosa
Han seguit, en la seva recerca,
el camí de la religió. Hi troben el
sentit de la seva existència i, per
tant, el camí de la felicitat.

22. Religions primitives
Inici del sedentarisme (fa uns 10.000
anys).
● Desenvolupament de l’agricultura.
● Ús d’animals per a ús domèstic.
● Augment del paper de la dona en la
tribu.
● Recol·lecció
● Vigilància del bestiar
● Apareix el matriarcat: Deesses
● Rituals funeraris: menhirs, dòlmens,
cròmlecs

23. Religions primitives
● La dona es compara
amb la Mare Terra per la
seva capacitat de donar
a llum.

24. Religions primitives

25. La religió a Mesopotàmia
Entre el 5.000 i el 2.000 aC.
● Aparició de grans ciutats.
● Desenvolupament del comerç i
dels oficis.
● Aparició de l’escriptura.
● Temples -> Ziggurats

26. La religió a Mesopotàmia
Politeisme.
● Cada fenomen natural i aspecte
de la vida humana s’explicaven
mitjançant el déu o deessa
corresponent.

27. La religió a Mesopotàmia
Els Mites.
● Expliquen l’origen de l’ésser
humà relacionat amb
l’agricultura.
● Els déus havien creat als
humans per fer les feines que
ells no volien fer i alimentar-se
de les ofrenes humanes.

28. La religió a Mesopotàmia
L’astrologia
● Veneraven els astres com a déus
i els atribuïen personalitat i
voluntat pròpies.
● Utilitzat per fer prediccions sobre
el futur de les collites, de les
malalties, de les batalles...

29. La religió a l’Antic Egipte
● Entre el 3.100 i 30 aC.
● Els déus representaven les
forces del món natural.
● Especialment el Sol i la crescuda
del riu Nil ja que depenia la vida i
la prosperitat del país.

30. La religió a l’Antic Egipte
● Representació en forma de
figures d’animals.
● Déu principal Amon. Al segle
XIV aC s’intentà establir un únic
culte al déu Aton.
● Importància de la creença d’una
vida després de la mort.

31. La religió a l’Antic Egipte

32. La religió grecoromana
● Politeisme.
● Jerarquitzat.
● Déus antropomòrfics,
immortals, amb
sentiments humans.
● Mitologia.

33. La religió grecoromana
● Els déus són creadors del món.
● Creença que l’ànima va al món
dels morts o Hades travessant la
llacuna Estígia i el barquer
Caront s'encarregava de
transportar les ànimes a l’altra
riba.

34. La religió grecoromana
● Rituals amb sacrificis d'animals i
donació de productes al temple.
● Rituals d'enterrament i
incineració.
● Diversitat de temples. Sacerdots.
Oracles. Importància del destí.

35. La religió grecoromana
● Festes religioses: Saturnals,
Lupercals, Jocs atlètics...
● Divinització de l'emperador.

36. La religió germànica
● Politeisme amb trets guerrers.
Vivien a l‘Asgard
○ Odín - Déu de la màgia i de
la guerrra.
○ Thor - Déu del tro, amb un
martell.
○ Loki - Déu de l’astúcia
○ Freia - Deessa de l’amor i la
fertilitat.

37. La religió germànica
● Quan es moria en combat, les
Valquíries recollien al caigut i el
duien al Walhalla (cel dels
guerrers)
● Una gran batalla final entre els
déus contra els monstres i
dimonis destruiria l’Asgard: “El
crespuscle dels déus”