SlideShare a Scribd company logo
EL FENOMEN
RELIGIÓS
cpaunero@fedac.cat
L’ésser humà i la religió
Realitat present a la nostra societat:
La majoria de persones creuen en
alguna de les principals religions.
Al nostre entorn trobem molts signes
religiosos: temples, creus, festes,
noms...
La vida està marcada per referències
religioses: calendari, celebracions...
L’ésser humà i la religió
En l’arquitectura
En les arts plàstiques
En la música
En la literatura
En el llenguatge col·loquial
La vida, un camí de preguntes i respostes...
● La persona es pregunta
sobre el seu origen i de la
humanitat, sobre el sentit de
la vida i sobre el destí últim,
sobre el bé i el mal, per la
felicitat, per Déu...
Qui sóc?
Per què existim?
D’on venim?
Cap a on anem?
Quin sentit té la vida, el dolor, la mort?
L’ésser humà i la religió
● Les religions
apareixen com a
resposta a aquestes
qüestions.
L’ésser humà i la religió
Una manera de veure el
món i de relacionar-se
individual i
col·lectivament amb els
altres i l’entorn.
L’ésser humà i la religió: el Misteri
Cada tradició religiosa presenta
una pròpia concepció de la
divinitat. Alguns dels seus
atributs són:
Etern, perfecció, immutabilitat,
saviesa, justícia, bondat,
omnisciència, omnipotència,
omnipresència...
L’ésser humà i la religió
● La religió com a
“relació” íntima de la
persona o grup amb
el Transcendent.
La fe
● El creient reconeix i accepta
l'existència del
Transcendent, és a dir, te fe
religiosa.
● La fe és una actitud positiva
vers una persona o objectiu
en el qual es confia o creu.
Les mediacions
● Les mediacions religioses són
mitjans que ajuden a la persona a
expressar i viure la seva experiència
religiosa i la seva relació amb el
Transcendent.
● El culte (actes i actituds) i la
pregària (expressió religiosa,
d'adoració, directa i vivencial, de
lloança, agraïment, petició) són les
dues mediacions més importants.
Elements comuns
● Creences (doctrines)
● Ritus (festes, cants, tradicions,
pràctiques, devocions…)
● Ètica (valors, moral, virtuts,
comportament, actituds...)
● “Elements sagrats” (textos, llocs,
persones…)
Sagrat i profà
● Sagrat és la categoria que es dóna a
les persones, elements i situacions
en la mesura que es perceben
íntimament lligats amb el
Transcendent.
● Les persones sagrades, els textos,
els temps (sagrat i profà), els ritus i
els llocs són importants en les
religions, perquè ajuden
(acompanyen i enriqueixen) els
creients a expressar i viure la seva
fe.
No tot són religions: sectes
● Manipulació i control mental
● Submissió a un líder
● Adoctrinament
● Intolerància
● Diners
Màgia, superstició i idolatria
La Màgia
● Creure que persones,
objectes i ritus posseeixen
per si mateixos una força
misteriosa que és capaç de
guarir, perjudicar o dominar
les forces de la natura.
Màgia, superstició i idolatria
La superstició
● Creure que forces
misterioses o sobrenaturals
poden fer mal o perjudicar i,
mitjançant objectes o
accions, pretén evitar-ho.
● Intenta equilibrar les forces
sobrenaturals mitjançant
objectes o conjurs.
Màgia, superstició i idolatria
La Idolatria
● Adorar o divinitzar persones
o coses. Oferir a alguna
persona, lloc o cosa el culte
propi de la divinitat.
● Idolatries actuals: diners,
poder, sexe, bellesa física,
mites...
L’experiència religiosa: respostes
A la pregunta sobre el sentit de
la vida en relació amb Déu i amb
la religió en trobem 4 tipus de
respostes:
● Resposta agnòstica
● Resposta atea
● Resposta indiferent
● Resposta religiosa
L’experiència religiosa: respostes
Resposta agnòstica
El pensament humà no pot
abastar el concepte de Déu, i per
tant, la seva existència no es pot
afirmar o negar. Busquen la
resposta als grans interrogants
al marge de Déu.
L’experiència religiosa: respostes
Resposta atea
● Neguen la possibilitat de l’existència
de Déu. Busquen la felicitat i el sentit
de la vida lluny de Déu.
● Situa la persona en el centre del
món. En la seva dignitat i respecte
troben el sentit de la seva existència.
● La ciència i la raó són els únics
recursos per a construir un món més
humà.
L’experiència religiosa: respostes
Resposta indiferent
Davant la dificultat que suposen
aquests interrogants, no es fan
preguntes. Viuen preocupats per la
vida quotidiana i ni Déu ni la religió no
ocupen un lloc destacat en les seves
vides. En l’actualitat és una actitud
molt comuna a la nostra societat.
L’experiència religiosa: respostes
Resposta religiosa
Han seguit, en la seva recerca,
el camí de la religió. Hi troben el
sentit de la seva existència i, per
tant, el camí de la felicitat.
Religions primitives
Inici del sedentarisme (fa uns 10.000
anys).
● Desenvolupament de l’agricultura.
● Ús d’animals per a ús domèstic.
● Augment del paper de la dona en la
tribu.
● Recol·lecció
● Vigilància del bestiar
● Apareix el matriarcat: Deesses
● Rituals funeraris: menhirs, dòlmens,
cròmlecs
Religions primitives
● La dona es compara
amb la Mare Terra per la
seva capacitat de donar
a llum.
Religions primitives
La religió a Mesopotàmia
Entre el 5.000 i el 2.000 aC.
● Aparició de grans ciutats.
● Desenvolupament del comerç i
dels oficis.
● Aparició de l’escriptura.
● Temples -> Ziggurats
La religió a Mesopotàmia
Politeisme.
● Cada fenomen natural i aspecte
de la vida humana s’explicaven
mitjançant el déu o deessa
corresponent.
La religió a Mesopotàmia
Els Mites.
● Expliquen l’origen de l’ésser
humà relacionat amb
l’agricultura.
● Els déus havien creat als
humans per fer les feines que
ells no volien fer i alimentar-se
de les ofrenes humanes.
La religió a Mesopotàmia
L’astrologia
● Veneraven els astres com a déus
i els atribuïen personalitat i
voluntat pròpies.
● Utilitzat per fer prediccions sobre
el futur de les collites, de les
malalties, de les batalles...
La religió a l’Antic Egipte
● Entre el 3.100 i 30 aC.
● Els déus representaven les
forces del món natural.
● Especialment el Sol i la crescuda
del riu Nil ja que depenia la vida i
la prosperitat del país.
La religió a l’Antic Egipte
● Representació en forma de
figures d’animals.
● Déu principal Amon. Al segle
XIV aC s’intentà establir un únic
culte al déu Aton.
● Importància de la creença d’una
vida després de la mort.
La religió a l’Antic Egipte
La religió grecoromana
● Politeisme.
● Jerarquitzat.
● Déus antropomòrfics,
immortals, amb
sentiments humans.
● Mitologia.
La religió grecoromana
● Els déus són creadors del món.
● Creença que l’ànima va al món
dels morts o Hades travessant la
llacuna Estígia i el barquer
Caront s'encarregava de
transportar les ànimes a l’altra
riba.
La religió grecoromana
● Rituals amb sacrificis d'animals i
donació de productes al temple.
● Rituals d'enterrament i
incineració.
● Diversitat de temples. Sacerdots.
Oracles. Importància del destí.
La religió grecoromana
● Festes religioses: Saturnals,
Lupercals, Jocs atlètics...
● Divinització de l'emperador.
La religió germànica
● Politeisme amb trets guerrers.
Vivien a l‘Asgard
○ Odín - Déu de la màgia i de
la guerrra.
○ Thor - Déu del tro, amb un
martell.
○ Loki - Déu de l’astúcia
○ Freia - Deessa de l’amor i la
fertilitat.
La religió germànica
● Quan es moria en combat, les
Valquíries recollien al caigut i el
duien al Walhalla (cel dels
guerrers)
● Una gran batalla final entre els
déus contra els monstres i
dimonis destruiria l’Asgard: “El
crespuscle dels déus”

More Related Content

What's hot

Materia i energia. Treball cinquè
Materia i energia. Treball cinquèMateria i energia. Treball cinquè
Materia i energia. Treball cinquè
Mestre Tomeu
 
Els monjos
Els monjosEls monjos
Programació emprenedoria
Programació emprenedoriaProgramació emprenedoria
Programació emprenedoria
pandatur
 
Les benaurances
Les benaurancesLes benaurances
Les benaurances
Blanca Sanjuan Guiu
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
Guillem Barceló
 
3 el llenguatge artístic. la pintura
3 el llenguatge artístic. la pintura3 el llenguatge artístic. la pintura
3 el llenguatge artístic. la pinturalamasena
 
El clima: factors i elements.
El clima: factors i elements.El clima: factors i elements.
El clima: factors i elements.coloprimaria
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
Marigregor
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
professor_errant
 
Vida quotidiana al segle xviii
Vida quotidiana al segle xviiiVida quotidiana al segle xviii
Vida quotidiana al segle xviii
eduardriudavets
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirsquim_lara
 
Els Temples Grecs
Els Temples GrecsEls Temples Grecs
Els Temples Grecsfloopy.93
 
Psicopedagogía Relgiosa
Psicopedagogía RelgiosaPsicopedagogía Relgiosa
Psicopedagogía RelgiosaDavid Castro
 
Les etapes de la Història
Les etapes de la HistòriaLes etapes de la Història
Les etapes de la Història
aquitawin
 
La Celebración Liturgica
La Celebración LiturgicaLa Celebración Liturgica
La Celebración Liturgica
Rafael Figueredo
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
Marigregor
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
Marigregor
 

What's hot (20)

Materia i energia. Treball cinquè
Materia i energia. Treball cinquèMateria i energia. Treball cinquè
Materia i energia. Treball cinquè
 
Els monjos
Els monjosEls monjos
Els monjos
 
Programació emprenedoria
Programació emprenedoriaProgramació emprenedoria
Programació emprenedoria
 
Les benaurances
Les benaurancesLes benaurances
Les benaurances
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
3 el llenguatge artístic. la pintura
3 el llenguatge artístic. la pintura3 el llenguatge artístic. la pintura
3 el llenguatge artístic. la pintura
 
El clima: factors i elements.
El clima: factors i elements.El clima: factors i elements.
El clima: factors i elements.
 
La vida en els castells
La vida en els castellsLa vida en els castells
La vida en els castells
 
Budisme
BudismeBudisme
Budisme
 
La notícia
La notíciaLa notícia
La notícia
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
Vida quotidiana al segle xviii
Vida quotidiana al segle xviiiVida quotidiana al segle xviii
Vida quotidiana al segle xviii
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
 
Els Temples Grecs
Els Temples GrecsEls Temples Grecs
Els Temples Grecs
 
Psicopedagogía Relgiosa
Psicopedagogía RelgiosaPsicopedagogía Relgiosa
Psicopedagogía Relgiosa
 
Les etapes de la Història
Les etapes de la HistòriaLes etapes de la Història
Les etapes de la Història
 
La Celebración Liturgica
La Celebración LiturgicaLa Celebración Liturgica
La Celebración Liturgica
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 

Similar to El fenomen religiós 1r eso

Les religions primitives
Les religions primitivesLes religions primitives
Les religions primitivesCV Paunero
 
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
Meritxell Sd
 
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
albigom
 
Què és una religió
Què és una religióQuè és una religió
Què és una religiónmacip
 
Unitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàUnitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàlesperlesnegres
 
religio i ciencia
religio i cienciareligio i ciencia
religio i ciencia
Rafa Garcerán
 
El fet religiós
El fet religiósEl fet religiós
El fet religiós
davidmelerodomenech
 
Religió a Mesopotàmia
Religió a MesopotàmiaReligió a Mesopotàmia
Religió a Mesopotàmia
Francesc Sànchez Aragón
 
qui som
qui somqui som
Sociologia De Les Religions
Sociologia De Les ReligionsSociologia De Les Religions
Sociologia De Les Religionsjortiz15
 
La pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’homeLa pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’homefilosofies
 
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..pptCristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
DanteLopez26
 
El llenguatge religiós
El llenguatge religiósEl llenguatge religiós
El llenguatge religiósCV Paunero
 
Historia de la religió antiguitat
Historia de la religió antiguitatHistoria de la religió antiguitat
Historia de la religió antiguitat
Mggel
 
Sabyna Religiones
Sabyna ReligionesSabyna Religiones
Sabyna Religionessabyyna10
 

Similar to El fenomen religiós 1r eso (20)

Les religions primitives
Les religions primitivesLes religions primitives
Les religions primitives
 
Els ritus
Els ritusEls ritus
Els ritus
 
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
 
01 La Religió
01 La Religió01 La Religió
01 La Religió
 
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
 
Què és una religió
Què és una religióQuè és una religió
Què és una religió
 
Unitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàUnitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humà
 
religio i ciencia
religio i cienciareligio i ciencia
religio i ciencia
 
El fet religiós
El fet religiósEl fet religiós
El fet religiós
 
Tema 1
Tema 1Tema 1
Tema 1
 
Religió a Mesopotàmia
Religió a MesopotàmiaReligió a Mesopotàmia
Religió a Mesopotàmia
 
6ª classe
6ª classe6ª classe
6ª classe
 
qui som
qui somqui som
qui som
 
Sociologia De Les Religions
Sociologia De Les ReligionsSociologia De Les Religions
Sociologia De Les Religions
 
La pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’homeLa pregunta pels orígens de l’home
La pregunta pels orígens de l’home
 
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..pptCristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
Cristianisme-i-filosofia_-Hel·lenisme-edat-mitjana..ppt
 
Religions
ReligionsReligions
Religions
 
El llenguatge religiós
El llenguatge religiósEl llenguatge religiós
El llenguatge religiós
 
Historia de la religió antiguitat
Historia de la religió antiguitatHistoria de la religió antiguitat
Historia de la religió antiguitat
 
Sabyna Religiones
Sabyna ReligionesSabyna Religiones
Sabyna Religiones
 

More from CV Paunero

Símbols del misteri
Símbols del misteriSímbols del misteri
Símbols del misteri
CV Paunero
 
Taller cub màgic 2015-16
Taller cub màgic 2015-16Taller cub màgic 2015-16
Taller cub màgic 2015-16
CV Paunero
 
Pare Coll watssap 2015
Pare Coll watssap 2015Pare Coll watssap 2015
Pare Coll watssap 2015
CV Paunero
 
El cristianisme. ESO
El cristianisme. ESOEl cristianisme. ESO
El cristianisme. ESO
CV Paunero
 
Les sectes (resum)
Les sectes (resum)Les sectes (resum)
Les sectes (resum)CV Paunero
 
Les persones sagrades
Les persones sagradesLes persones sagrades
Les persones sagradesCV Paunero
 
Les noves religiositats
Les noves religiositatsLes noves religiositats
Les noves religiositatsCV Paunero
 
Imatges de déu
Imatges de déuImatges de déu
Imatges de déuCV Paunero
 
Comparativa religions i sectes
Comparativa religions i sectesComparativa religions i sectes
Comparativa religions i sectesCV Paunero
 
Les sectes (resum)
Les sectes (resum)Les sectes (resum)
Les sectes (resum)CV Paunero
 
El futbol, una nova religió?
El futbol, una nova religió?El futbol, una nova religió?
El futbol, una nova religió?CV Paunero
 
Comparativa religions i sectes
Comparativa religions i sectesComparativa religions i sectes
Comparativa religions i sectesCV Paunero
 
1 La mesura. el mètode científic
1   La mesura. el mètode científic1   La mesura. el mètode científic
1 La mesura. el mètode científic
CV Paunero
 
T 2 L'origen de la vida i l'evolució
T 2 L'origen de la vida i l'evolucióT 2 L'origen de la vida i l'evolució
T 2 L'origen de la vida i l'evolució
CV Paunero
 
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciènciaCMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
CV Paunero
 
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'universCMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
CV Paunero
 

More from CV Paunero (16)

Símbols del misteri
Símbols del misteriSímbols del misteri
Símbols del misteri
 
Taller cub màgic 2015-16
Taller cub màgic 2015-16Taller cub màgic 2015-16
Taller cub màgic 2015-16
 
Pare Coll watssap 2015
Pare Coll watssap 2015Pare Coll watssap 2015
Pare Coll watssap 2015
 
El cristianisme. ESO
El cristianisme. ESOEl cristianisme. ESO
El cristianisme. ESO
 
Les sectes (resum)
Les sectes (resum)Les sectes (resum)
Les sectes (resum)
 
Les persones sagrades
Les persones sagradesLes persones sagrades
Les persones sagrades
 
Les noves religiositats
Les noves religiositatsLes noves religiositats
Les noves religiositats
 
Imatges de déu
Imatges de déuImatges de déu
Imatges de déu
 
Comparativa religions i sectes
Comparativa religions i sectesComparativa religions i sectes
Comparativa religions i sectes
 
Les sectes (resum)
Les sectes (resum)Les sectes (resum)
Les sectes (resum)
 
El futbol, una nova religió?
El futbol, una nova religió?El futbol, una nova religió?
El futbol, una nova religió?
 
Comparativa religions i sectes
Comparativa religions i sectesComparativa religions i sectes
Comparativa religions i sectes
 
1 La mesura. el mètode científic
1   La mesura. el mètode científic1   La mesura. el mètode científic
1 La mesura. el mètode científic
 
T 2 L'origen de la vida i l'evolució
T 2 L'origen de la vida i l'evolucióT 2 L'origen de la vida i l'evolució
T 2 L'origen de la vida i l'evolució
 
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciènciaCMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra-1 límits de la ciència
 
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'universCMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
CMC T 1 l’univers i l’origen de la terra. La nostra visió de l'univers
 

El fenomen religiós 1r eso

  • 2. L’ésser humà i la religió Realitat present a la nostra societat: La majoria de persones creuen en alguna de les principals religions. Al nostre entorn trobem molts signes religiosos: temples, creus, festes, noms... La vida està marcada per referències religioses: calendari, celebracions...
  • 3. L’ésser humà i la religió En l’arquitectura En les arts plàstiques En la música En la literatura En el llenguatge col·loquial
  • 4. La vida, un camí de preguntes i respostes... ● La persona es pregunta sobre el seu origen i de la humanitat, sobre el sentit de la vida i sobre el destí últim, sobre el bé i el mal, per la felicitat, per Déu... Qui sóc? Per què existim? D’on venim? Cap a on anem? Quin sentit té la vida, el dolor, la mort?
  • 5. L’ésser humà i la religió ● Les religions apareixen com a resposta a aquestes qüestions.
  • 6. L’ésser humà i la religió Una manera de veure el món i de relacionar-se individual i col·lectivament amb els altres i l’entorn.
  • 7. L’ésser humà i la religió: el Misteri Cada tradició religiosa presenta una pròpia concepció de la divinitat. Alguns dels seus atributs són: Etern, perfecció, immutabilitat, saviesa, justícia, bondat, omnisciència, omnipotència, omnipresència...
  • 8. L’ésser humà i la religió ● La religió com a “relació” íntima de la persona o grup amb el Transcendent.
  • 9. La fe ● El creient reconeix i accepta l'existència del Transcendent, és a dir, te fe religiosa. ● La fe és una actitud positiva vers una persona o objectiu en el qual es confia o creu.
  • 10. Les mediacions ● Les mediacions religioses són mitjans que ajuden a la persona a expressar i viure la seva experiència religiosa i la seva relació amb el Transcendent. ● El culte (actes i actituds) i la pregària (expressió religiosa, d'adoració, directa i vivencial, de lloança, agraïment, petició) són les dues mediacions més importants.
  • 11. Elements comuns ● Creences (doctrines) ● Ritus (festes, cants, tradicions, pràctiques, devocions…) ● Ètica (valors, moral, virtuts, comportament, actituds...) ● “Elements sagrats” (textos, llocs, persones…)
  • 12. Sagrat i profà ● Sagrat és la categoria que es dóna a les persones, elements i situacions en la mesura que es perceben íntimament lligats amb el Transcendent. ● Les persones sagrades, els textos, els temps (sagrat i profà), els ritus i els llocs són importants en les religions, perquè ajuden (acompanyen i enriqueixen) els creients a expressar i viure la seva fe.
  • 13. No tot són religions: sectes ● Manipulació i control mental ● Submissió a un líder ● Adoctrinament ● Intolerància ● Diners
  • 14. Màgia, superstició i idolatria La Màgia ● Creure que persones, objectes i ritus posseeixen per si mateixos una força misteriosa que és capaç de guarir, perjudicar o dominar les forces de la natura.
  • 15. Màgia, superstició i idolatria La superstició ● Creure que forces misterioses o sobrenaturals poden fer mal o perjudicar i, mitjançant objectes o accions, pretén evitar-ho. ● Intenta equilibrar les forces sobrenaturals mitjançant objectes o conjurs.
  • 16. Màgia, superstició i idolatria La Idolatria ● Adorar o divinitzar persones o coses. Oferir a alguna persona, lloc o cosa el culte propi de la divinitat. ● Idolatries actuals: diners, poder, sexe, bellesa física, mites...
  • 17. L’experiència religiosa: respostes A la pregunta sobre el sentit de la vida en relació amb Déu i amb la religió en trobem 4 tipus de respostes: ● Resposta agnòstica ● Resposta atea ● Resposta indiferent ● Resposta religiosa
  • 18. L’experiència religiosa: respostes Resposta agnòstica El pensament humà no pot abastar el concepte de Déu, i per tant, la seva existència no es pot afirmar o negar. Busquen la resposta als grans interrogants al marge de Déu.
  • 19. L’experiència religiosa: respostes Resposta atea ● Neguen la possibilitat de l’existència de Déu. Busquen la felicitat i el sentit de la vida lluny de Déu. ● Situa la persona en el centre del món. En la seva dignitat i respecte troben el sentit de la seva existència. ● La ciència i la raó són els únics recursos per a construir un món més humà.
  • 20. L’experiència religiosa: respostes Resposta indiferent Davant la dificultat que suposen aquests interrogants, no es fan preguntes. Viuen preocupats per la vida quotidiana i ni Déu ni la religió no ocupen un lloc destacat en les seves vides. En l’actualitat és una actitud molt comuna a la nostra societat.
  • 21. L’experiència religiosa: respostes Resposta religiosa Han seguit, en la seva recerca, el camí de la religió. Hi troben el sentit de la seva existència i, per tant, el camí de la felicitat.
  • 22. Religions primitives Inici del sedentarisme (fa uns 10.000 anys). ● Desenvolupament de l’agricultura. ● Ús d’animals per a ús domèstic. ● Augment del paper de la dona en la tribu. ● Recol·lecció ● Vigilància del bestiar ● Apareix el matriarcat: Deesses ● Rituals funeraris: menhirs, dòlmens, cròmlecs
  • 23. Religions primitives ● La dona es compara amb la Mare Terra per la seva capacitat de donar a llum.
  • 25. La religió a Mesopotàmia Entre el 5.000 i el 2.000 aC. ● Aparició de grans ciutats. ● Desenvolupament del comerç i dels oficis. ● Aparició de l’escriptura. ● Temples -> Ziggurats
  • 26. La religió a Mesopotàmia Politeisme. ● Cada fenomen natural i aspecte de la vida humana s’explicaven mitjançant el déu o deessa corresponent.
  • 27. La religió a Mesopotàmia Els Mites. ● Expliquen l’origen de l’ésser humà relacionat amb l’agricultura. ● Els déus havien creat als humans per fer les feines que ells no volien fer i alimentar-se de les ofrenes humanes.
  • 28. La religió a Mesopotàmia L’astrologia ● Veneraven els astres com a déus i els atribuïen personalitat i voluntat pròpies. ● Utilitzat per fer prediccions sobre el futur de les collites, de les malalties, de les batalles...
  • 29. La religió a l’Antic Egipte ● Entre el 3.100 i 30 aC. ● Els déus representaven les forces del món natural. ● Especialment el Sol i la crescuda del riu Nil ja que depenia la vida i la prosperitat del país.
  • 30. La religió a l’Antic Egipte ● Representació en forma de figures d’animals. ● Déu principal Amon. Al segle XIV aC s’intentà establir un únic culte al déu Aton. ● Importància de la creença d’una vida després de la mort.
  • 31. La religió a l’Antic Egipte
  • 32. La religió grecoromana ● Politeisme. ● Jerarquitzat. ● Déus antropomòrfics, immortals, amb sentiments humans. ● Mitologia.
  • 33. La religió grecoromana ● Els déus són creadors del món. ● Creença que l’ànima va al món dels morts o Hades travessant la llacuna Estígia i el barquer Caront s'encarregava de transportar les ànimes a l’altra riba.
  • 34. La religió grecoromana ● Rituals amb sacrificis d'animals i donació de productes al temple. ● Rituals d'enterrament i incineració. ● Diversitat de temples. Sacerdots. Oracles. Importància del destí.
  • 35. La religió grecoromana ● Festes religioses: Saturnals, Lupercals, Jocs atlètics... ● Divinització de l'emperador.
  • 36. La religió germànica ● Politeisme amb trets guerrers. Vivien a l‘Asgard ○ Odín - Déu de la màgia i de la guerrra. ○ Thor - Déu del tro, amb un martell. ○ Loki - Déu de l’astúcia ○ Freia - Deessa de l’amor i la fertilitat.
  • 37. La religió germànica ● Quan es moria en combat, les Valquíries recollien al caigut i el duien al Walhalla (cel dels guerrers) ● Una gran batalla final entre els déus contra els monstres i dimonis destruiria l’Asgard: “El crespuscle dels déus”