1. L'EDAT MODERNA

4. El descobriment d'Amèrica
El descobriment d'Amèrica (1492)
assenyala l'inici de l'Edat Moderna, que
arriba fins a la Revolució Francesa (1789).
➔
Els Reis Catòlics regnaven en les corones
de Castella i d'Aragó i varen conquerir altres
regnes peninsulars.
➔

5. Les millores introduïdes en la construcció
de vaixells (caravel·les) i el progrés en les
tècniques de navegació: brúixola,
astrolabi, mapes oceànics... varen
permetre fer viatges més llargs i obrir
noves rutes marítimes.
➔

6. El suport dels Reis Catòlics va permetre
l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica amb
una nau (la Santa Maria) i dues caravel·les
(la Pinta i la Niña), on més endavant se
crearia un gran imperi espanyol.
➔
Magalhaes i Elcano varen fer la primera
volta al món i demostraren que la Terra és
redona.
➔

7. L'Espanya dels Reis Catòlics
Al començament de l'Edat Moderna, els
monarques europeus varen anar imposant la
seva autoritat sobre la noblesa feudal: la
monarquia autoritària.
➔
Un exemple d'aquesta
va ser:
➔
els Reis Catòlics

8. Els Reis Catòlics: Isabel (de Castella) i
Ferran (d'Aragó) (1479)formaren una cort
itinerant (Toledo, Valladolid, Sevilla,
Granada...), crearen nous òrgans de govern i
d'administració, un exèrcit modern, un nombrós
cos de funcionaris i diplomàtics.
➔
➔
En 1492 varen conquerir el regne musulmà
de Granada, més endavant se varen
annexionar les Illes Canàries, Melilla, Orà
(nord d'Àfrica) i el regne de Navarra.

9. Els regnes peninsulars s.XV-XVI

10. Els grans descobriments geogràfics
CAUSES dels DESCOBRIMENTS:
Avenços tècnics i científics.
Trobar or.
Noves rutes.

El 1492 Colom, després de més de dos
mesos de travessia, va desembarcar a l'illa
de Sant Salvador, al Carib. Ell creia que
havia arribat a l'Índia, per això va anomenar
“indis” als habitants que hi va trobar.
➔

11. Tot i que va fer tres viatges més a
Amèrica, Colom va morir l'any 1506 sense
saber que havia descobert un nou
continent.
➔
Va ser el cartògraf Amerigo Vespucci el
que va plantejar que aquelles terres
formaven part d'un nou continent. I d'aquí
ve el nom d'Amèrica, en honor seu.
➔

12. El primer viatge de Colom

13. La primera volta al món

14. AMÈRICA
Els pobles precolombins
Anomenam precolombins als nombrosos
pobles i cultures indígenes que hi havia a
Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor
Colom.
➔Els principals eren:
 L'imperi inca
 L'imperi asteca
 Els maies
➔

15. Conquesta i colonització
d'Amèrica
Factors que varen facilitar dur a terme la
conquesta d'Amèrica:
➔
Superioritat de l'armament: armadures de
ferro, cavalls, armes de foc i cans
ensinistrats.
 La influència de llegendes antigues:
creien que els espanyols eren enviats dels
déus i era inútil resistir-se.


16. Dues expedicions espanyoles varen
conquerir fàcilment els grans imperis
precolombins, les comandades per:
➔
Hernán Cortés (imperi asteca en1521)
➔ Francisco Pizarro (imperi inca en 1533)
➔

17. Els colonitzadors espanyols varen
imposar l'idioma castellà i la religió
catòlica.
➔ Varen construir moltes ciutats que se
comunicaven per mitjà de camins.
➔
Entre Espanya i Amèrica es desenvolupà
un comerç marítim important:
➔ S'exportava: blat, vi, vaques, cavalls,
ovelles, teixits, armes i eines de conreu.
➔ S'importava: plata, or, sucre, cacau, blat de
les Índies, patata, tomàtiga, pinya,...
➔

19. La cultura i l'art del
RENAIXEMENT
A l'Edat Moderna es va produir un canvi de
mentalitat important que va canviar la visió
medieval del món.
➔
Comença a disminuir la influència de
l'Església i l'ésser humà es converteix en el
centre de l'univers.
➔

20. L'astrònom Copèrnic demostra que la Terra
gira al voltant del Sol.
➔
Miquel Servet contribueix al descobriment
de la circulació sanguínia.
➔
Gutenberg inventa la impremta.
➔

21. El Renaixement artístic
El Renaixement és un estil artístic que
va sorgir a partir del s. XV a Itàlia i que es
va escampar arreu d'Europa.
➔
Pretenia trencar amb l'Edat Mitjana i
retornar a l'art grec i romà de l'Antiguitat.
➔

22. ➔
Els artistes renaixentistes representaren
un ideal de bellesa de l'ésser humà:
establiren unes normes (cànons) de
l'harmonia i de la proporció de les formes.
➔
L'art se va convertir en símbol de
prestigi.
Reis, comerciants i banquers es varen
convertir en mecenes que contractaven i
protegien els artistes.
➔

23. Arquitectura
Arquitectes com Brunelleschi utilitzaven
els elements arquitectònics clàssics: arcs i
columnes. Sovint coronaven els edificis
amb una gran cúpula.
➔

24. Pintura
➔
Pintors com Boticelli, da Vinci o Miquel
Àngel, representen temes mitològics i
recreen personatges i ambients de
l'època.

25. Escultura
Els escultors com Miquel Àngel varen
reproduir, sobretot, el cos humà, exaltant
l'harmonia i la bellesa de les
proporcions.
➔

27. L'època dels HABSBURG
➔
Durant el s XVI, el nét dels Reis Catòlics,
Carles I, va aplegar sota la seva corona
un imperi gran i poderós. Va ser el
primer monarca de la dinastia dels
Habsburg.
A més va ser elegit
emperador d'Alemanya
amb el nom de Carles V.
➔

28. L'imperi de Carles I
d'Espanya i V d'Alemanya

29. FELIP II i la defensa del
catolicisme
Quan es va morir Carles I, l'imperi va
quedar dividit. El seu fill Felip II va heretar
tots els seus regnes llevat d'Àustria i l'imperi
alemany. A més va annexar Portugal a la
monarquia hispànica.
➔
Felip II es va erigir com el gran defensor
del catolicisme. Va lluitar contra l'Europa
protestant i contra els turcs musulmans.
➔

30. Un dels seus èxits més grans va ser la
batalla de Lepant (1571) que va aturar el
progrés turc al Mediterrani.
➔
➔
Va formar l'exèrcit més potent i amb més
recursos d'Europa.
➔
Va fixar la cort a Madrid.

31. Possessions europees a Amèrica

32. La decadència de l'imperi
La crisi econòmica i social
➔
Durant el s. XVII, els regnes hispànics es
varen enfonsar en una crisi profunda.
➔
Les fams, epidèmies i les guerres varen
provocar un descens de la població.
➔
Va disminuir la quantitat d'or i plata que
arribava d'Amèrica.

33. També va disminuir molt l'exportació de
llana que era la principal riquesa de Castella.
➔
Molts de pagesos varen emigrar cap a
Amèrica.
➔ A les ciutats va créixer el nombre de
vagabunds i captaires.
➔
➔
Els reis Felip III, Felip IV i Carles II no varen
poder evitar la crisi econòmica i l'imperi
espanyol comença un període de llarga
decadència.

34. La derrota de l'imperi espanyol
Espanya va participar en la Guerra del
Trenta Anys (1618-1648) i després d'unes
quantes victòries va ser derrotada.
➔
El conflicte s'acabà amb la Pau de
Westfàlia que va ser la fi de l'hegemonia
espanyola a Europa.
➔

35. La decadència de l'imperi dels Habsburg
encara es va agreujar més amb la mort de
Carles II (1700) que va generar un gran
conflicte successori.
➔

36. Les activitats econòmiques
L'agricultura i la ramaderia
➔
➔
Durant l'Edat Moderna, l'agricultura seguia
sent la font de riquesa principal.
Es continuava fent servir
la tècnica del guaret
(se deixaven parcel·les
sense conrear i s'alternaven
cada any)

37. Una gran part de les terres de Castella se
dedicaven a la ramaderia transhumant.
➔
Se produïa llana d'una gran qualitat que
s'exportava als Països Baixos.
➔

38. L'artesania i el comerç
Els artesans treballaven en petits tallers i
s'agrupaven en gremis.
➔
S'exportaven gran quantitat de productes
a Amèrica: teixits, ceràmica, cuiro...
➔
Molt important la construcció naval.
➔
El comerç interior era escàs. No es tenia
cura dels camins i es feia amb mules i carros.
➔

39. La societat estamental
➔
Un estament era un grup social al qual es
pertanyia per naixement.
➔
A l'Edat Moderna, la societat es trobava
dividida en dos grans grups:
➔
➔
Els privilegiats: La noblesa i el clero
Els no privilegiats: els pagesos i els
burgesos.

41. EL “Siglo de Oro”
➔
Durant el s XVII la literatura i l'art varen
tenir a Espanya una etapa de gran
esplendor que va coincidir amb l'estil
barroc.
La literatura
“Don Quijote de la Mancha” de Miguel
de Cervantes, és l'obra que caracteritza
millor aquest període.
➔

42. La pintura
➔
Els temes religiosos eren els preferits,
però també natures mortes i escenes
costumistes.
➔ Varen destacar: Velázquez, Murillo,
Zurbarán i José de Ribera.

43. L'arquitectura
Es varen construir grans obres religioses i
civils d'estil barroc que es caracteritzen per
l'abundància d'ornaments a les façanes i a
l'interior.
➔

44. L'escultura
➔
➔
Els escultors varen crear bàsicament imatges
religioses de gran efecte dramàtic:
imatgeria.
Destacaren: Gregorio Fernández,
Juan Martínez Montañés,
Alonso Cano
i Pedro de Mena.