Un powerpoint que fa una explicació breu de cada un dels set sagraments de l'Església Catòlica.
PD: he ampliat i millorat el powerpoint. Espero que us agradin els canvis.
Presentació dels poemes "Sol solet" i "Dimecres de cendra", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de les alumnes de segon de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
Presentació del poema "Dimecres de cendra", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. INS Albéniz. 2020-21.
Un powerpoint que fa una explicació breu de cada un dels set sagraments de l'Església Catòlica.
PD: he ampliat i millorat el powerpoint. Espero que us agradin els canvis.
Presentació dels poemes "Sol solet" i "Dimecres de cendra", de l'obra "Visions i Cants", de Joan Maragall. La presentació ha anat a càrrec de les alumnes de segon de batxillerat (modalitat: Literatura catalana). INS Isaac Albéniz. Curs 2019-20
Presentació del poema "Dimecres de cendra", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. INS Albéniz. 2020-21.
2. L’experiència religiosa
● La persona es
pregunta sobre el seu
origen i de la
humanitat, sobre el
sentit de la vida i
sobre el destí últim.
Qui sóc?
Per què existim?
D’on venim?
Cap a on anem?
Quin sentit té la vida, el dolor, la mort?
3. L’experiència religiosa: el Misteri
● Tota religió cerca
acostar-se a la
realitat
transcendent
◦ Absolut
◦ Misteri
4. L’experiència religiosa: el Misteri
Incapacitat humana
d’abastar-lo - Misteri
Cap paraula o expressió
no és adient per
explicar-lo.
5. L’experiència religiosa: el Misteri
Cada tradició religiosa presenta
una pròpia concepció de la
divinitat. Alguns dels seus
atributs són:
Etern, perfecció, immutabilitat,
saviesa, justícia, bondat,
omnisciència, omnipotència,
omnipresència...
6. L’experiència religiosa
● L'experiència religiosa
és una elecció lliure i
oberta, que vincula
a la persona amb el
Transcendent, de
manera individual i
comunitària.
7. L’experiència religiosa: 3 moments
● 1r
moment. Fer-se preguntes de
sentit, obrir-se al Transcendent i de
descobrir-lo.
● 2n
moment. Opta lliurement per
coneixer tot allò que pot aportar la
religió a la seva vida. Pren
consciència de la seva relació entre
la persona i Déu.
● 3r
moment. Es proposa viure la fe
com si fos una trobada personal i
comunitària amb Déu.
8. La fe
● El creient reconeix i accepta
l'existència del
Transcendent, és a dir, té fe
religiosa.
● La fe és una actitud positiva
vers una persona o objectiu
en el qual es confia o creu.
9. La revelació
● Les religions
revelades són
aquelles que és fruit
de la iniciativa del
Transcendent de
donar-se a conèixer a
les persones.
10. La coherència
● El creient adequa el seu
comportament a allò que el
Transcendent li demana per
tal de ser coherent a la fe
que professa.
◦ Doctrina, creences, moral i
ètica, fomanentació de la
fe.
11. Les mediacions
● Les mediacions religioses són
mitjans que ajuden a la persona a
expressar i viure la seva experiència
religiosa i la seva relació amb el
Transcendent.
● El culte (actes i actituds) i la
pregària (expressió religiosa,
d'adoració, directa i vivencial, de
lloança, agraïment, petició) són les
dues mediacions més importants.
12. Sagrat i profà
● Sagrat és la categoria que es dóna a
les persones, elements i situacions
en la mesura que es perceben
íntimament lligats amb el
Transcendent.
● Les persones sagrades, els textos,
els temps (sagrat i profà), els ritus
i els llocs són importants en les
religions, perquè ajuden
(acompanyen i enriqueixen) els
creients a expressar i viure la seva
fe.
13. L’experiència pseudoreligiosa
● Les experiències
pseudoreligioses poden
desorientar les persones de
l'autèntica recerca del sentit
de la vida i de la trobada
individual i comunitària de
l'ésser humà amb el
Transcendent.
14. L’experiència religiosa
● El creient cristià:
◦ Viu la seva experiència de fe de
forma personal i comunitària.
◦ Segueix la proposta i l'estil de
vida de Jesús de Natzaret.
◦ En comunitat, reflexiona sobre la
Paraula de Déu, prega i celebra
l'eucaristia.
◦ A través de la comunitat se sent
enviat a anunciar l'evangeli i a ser
testimoni del missatge de salvació
de Jesús.
15. Màgia, superstició i idolatria
La Màgia
● Creure que persones,
objectes i ritus posseeixen
per si mateixos una força
misteriosa que és capaç de
guarir, perjudicar o dominar
les forces de la natura.
16. Màgia, superstició i idolatria
La superstició
● Creure que forces
misterioses o sobrenaturals
poden fer mal o perjudicar i,
mitjançant objectes o
accions, pretén evitar-ho.
● Intenta equilibrar les forces
sobrenaturals mitjançant
objectes o conjurs.
17. Màgia, superstició i idolatria
La Idolatria
● Adorar o divinitzar persones
o coses. Oferir a alguna
persona, lloc o cosa el culte
propi de la divinitat.
● Idolatries actuals: diners,
poder, sexe, bellesa física,
mites...
18. L’experiència religiosa: respostes
A la pregunta sobre el sentit de
la vida en relació amb Déu i
amb la religió en trobem 4
tipus de respostes:
● Resposta agnòstica
● Resposta atea
● Resposta indiferent
● Resposta religiosa
19. L’experiència religiosa: respostes
Resposta agnòstica
El pensament humà no pot
abastar el concepte de Déu, i
per tant, la seva existència
no es pot afirmar o negar.
Busquen la resposta als grans
interrogants al marge de
Déu.
20. L’experiència religiosa: respostes
Resposta atea
● Neguen la possibilitat de l’existència
de Déu. Busquen la felicitat i el
sentit de la vida lluny de Déu.
● Situa la persona en el centre del
món. En la seva dignitat i respecte
troben el sentit de la seva
existència.
● La ciència i la raó són els únics
recursos per a construir un món més
humà.
21. L’experiència religiosa: respostes
Resposta indiferent
Davant la dificultat que suposen
aquests interrogants, no es fan
preguntes. Viuen preocupats per
la vida quotidiana i ni Déu ni la
religió no ocupen un lloc destacat
en les seves vides. En l’actualitat
és una actitud molt comuna a la
nostra societat.
22. L’experiència religiosa: respostes
Resposta religiosa
Han seguit, en la seva recerca,
el camí de la religió. Hi
troben el sentit de la seva
existència i, per tant, el camí
de la felicitat.