L’EXPERIÈNCIA
RELIGIOSA
cpaunero@fedac.cat
L’experiència religiosa
● La persona es
pregunta sobre el seu
origen i de la
humanitat, sobre el
sentit de la vida i
sobre el destí últim.
Qui sóc?
Per què existim?
D’on venim?
Cap a on anem?
Quin sentit té la vida, el dolor, la mort?
L’experiència religiosa: el Misteri
● Tota religió cerca
acostar-se a la
realitat
transcendent
◦ Absolut
◦ Misteri
L’experiència religiosa: el Misteri
Incapacitat humana
d’abastar-lo - Misteri
Cap paraula o expressió
no és adient per
explicar-lo.
L’experiència religiosa: el Misteri
Cada tradició religiosa presenta
una pròpia concepció de la
divinitat. Alguns dels seus
atributs són:
Etern, perfecció, immutabilitat,
saviesa, justícia, bondat,
omnisciència, omnipotència,
omnipresència...
L’experiència religiosa
● L'experiència religiosa
és una elecció lliure i
oberta, que vincula
a la persona amb el
Transcendent, de
manera individual i
comunitària.
L’experiència religiosa: 3 moments
● 1r
moment. Fer-se preguntes de
sentit, obrir-se al Transcendent i de
descobrir-lo.
● 2n
moment. Opta lliurement per
coneixer tot allò que pot aportar la
religió a la seva vida. Pren
consciència de la seva relació entre
la persona i Déu.
● 3r
moment. Es proposa viure la fe
com si fos una trobada personal i
comunitària amb Déu.
La fe
● El creient reconeix i accepta
l'existència del
Transcendent, és a dir, té fe
religiosa.
● La fe és una actitud positiva
vers una persona o objectiu
en el qual es confia o creu.
La revelació
● Les religions
revelades són
aquelles que és fruit
de la iniciativa del
Transcendent de
donar-se a conèixer a
les persones.
La coherència
● El creient adequa el seu
comportament a allò que el
Transcendent li demana per
tal de ser coherent a la fe
que professa.
◦ Doctrina, creences, moral i
ètica, fomanentació de la
fe.
Les mediacions
● Les mediacions religioses són
mitjans que ajuden a la persona a
expressar i viure la seva experiència
religiosa i la seva relació amb el
Transcendent.
● El culte (actes i actituds) i la
pregària (expressió religiosa,
d'adoració, directa i vivencial, de
lloança, agraïment, petició) són les
dues mediacions més importants.
Sagrat i profà
● Sagrat és la categoria que es dóna a
les persones, elements i situacions
en la mesura que es perceben
íntimament lligats amb el
Transcendent.
● Les persones sagrades, els textos,
els temps (sagrat i profà), els ritus
i els llocs són importants en les
religions, perquè ajuden
(acompanyen i enriqueixen) els
creients a expressar i viure la seva
fe.
L’experiència pseudoreligiosa
● Les experiències
pseudoreligioses poden
desorientar les persones de
l'autèntica recerca del sentit
de la vida i de la trobada
individual i comunitària de
l'ésser humà amb el
Transcendent.
L’experiència religiosa
● El creient cristià:
◦ Viu la seva experiència de fe de
forma personal i comunitària.
◦ Segueix la proposta i l'estil de
vida de Jesús de Natzaret.
◦ En comunitat, reflexiona sobre la
Paraula de Déu, prega i celebra
l'eucaristia.
◦ A través de la comunitat se sent
enviat a anunciar l'evangeli i a ser
testimoni del missatge de salvació
de Jesús.
Màgia, superstició i idolatria
La Màgia
● Creure que persones,
objectes i ritus posseeixen
per si mateixos una força
misteriosa que és capaç de
guarir, perjudicar o dominar
les forces de la natura.
Màgia, superstició i idolatria
La superstició
● Creure que forces
misterioses o sobrenaturals
poden fer mal o perjudicar i,
mitjançant objectes o
accions, pretén evitar-ho.
● Intenta equilibrar les forces
sobrenaturals mitjançant
objectes o conjurs.
Màgia, superstició i idolatria
La Idolatria
● Adorar o divinitzar persones
o coses. Oferir a alguna
persona, lloc o cosa el culte
propi de la divinitat.
● Idolatries actuals: diners,
poder, sexe, bellesa física,
mites...
L’experiència religiosa: respostes
A la pregunta sobre el sentit de
la vida en relació amb Déu i
amb la religió en trobem 4
tipus de respostes:
● Resposta agnòstica
● Resposta atea
● Resposta indiferent
● Resposta religiosa
L’experiència religiosa: respostes
Resposta agnòstica
El pensament humà no pot
abastar el concepte de Déu, i
per tant, la seva existència
no es pot afirmar o negar.
Busquen la resposta als grans
interrogants al marge de
Déu.
L’experiència religiosa: respostes
Resposta atea
● Neguen la possibilitat de l’existència
de Déu. Busquen la felicitat i el
sentit de la vida lluny de Déu.
● Situa la persona en el centre del
món. En la seva dignitat i respecte
troben el sentit de la seva
existència.
● La ciència i la raó són els únics
recursos per a construir un món més
humà.
L’experiència religiosa: respostes
Resposta indiferent
Davant la dificultat que suposen
aquests interrogants, no es fan
preguntes. Viuen preocupats per
la vida quotidiana i ni Déu ni la
religió no ocupen un lloc destacat
en les seves vides. En l’actualitat
és una actitud molt comuna a la
nostra societat.
L’experiència religiosa: respostes
Resposta religiosa
Han seguit, en la seva recerca,
el camí de la religió. Hi
troben el sentit de la seva
existència i, per tant, el camí
de la felicitat.

L’experiència religiosa

  • 1.
  • 2.
    L’experiència religiosa ● Lapersona es pregunta sobre el seu origen i de la humanitat, sobre el sentit de la vida i sobre el destí últim. Qui sóc? Per què existim? D’on venim? Cap a on anem? Quin sentit té la vida, el dolor, la mort?
  • 3.
    L’experiència religiosa: elMisteri ● Tota religió cerca acostar-se a la realitat transcendent ◦ Absolut ◦ Misteri
  • 4.
    L’experiència religiosa: elMisteri Incapacitat humana d’abastar-lo - Misteri Cap paraula o expressió no és adient per explicar-lo.
  • 5.
    L’experiència religiosa: elMisteri Cada tradició religiosa presenta una pròpia concepció de la divinitat. Alguns dels seus atributs són: Etern, perfecció, immutabilitat, saviesa, justícia, bondat, omnisciència, omnipotència, omnipresència...
  • 6.
    L’experiència religiosa ● L'experiènciareligiosa és una elecció lliure i oberta, que vincula a la persona amb el Transcendent, de manera individual i comunitària.
  • 7.
    L’experiència religiosa: 3moments ● 1r moment. Fer-se preguntes de sentit, obrir-se al Transcendent i de descobrir-lo. ● 2n moment. Opta lliurement per coneixer tot allò que pot aportar la religió a la seva vida. Pren consciència de la seva relació entre la persona i Déu. ● 3r moment. Es proposa viure la fe com si fos una trobada personal i comunitària amb Déu.
  • 8.
    La fe ● Elcreient reconeix i accepta l'existència del Transcendent, és a dir, té fe religiosa. ● La fe és una actitud positiva vers una persona o objectiu en el qual es confia o creu.
  • 9.
    La revelació ● Lesreligions revelades són aquelles que és fruit de la iniciativa del Transcendent de donar-se a conèixer a les persones.
  • 10.
    La coherència ● Elcreient adequa el seu comportament a allò que el Transcendent li demana per tal de ser coherent a la fe que professa. ◦ Doctrina, creences, moral i ètica, fomanentació de la fe.
  • 11.
    Les mediacions ● Lesmediacions religioses són mitjans que ajuden a la persona a expressar i viure la seva experiència religiosa i la seva relació amb el Transcendent. ● El culte (actes i actituds) i la pregària (expressió religiosa, d'adoració, directa i vivencial, de lloança, agraïment, petició) són les dues mediacions més importants.
  • 12.
    Sagrat i profà ●Sagrat és la categoria que es dóna a les persones, elements i situacions en la mesura que es perceben íntimament lligats amb el Transcendent. ● Les persones sagrades, els textos, els temps (sagrat i profà), els ritus i els llocs són importants en les religions, perquè ajuden (acompanyen i enriqueixen) els creients a expressar i viure la seva fe.
  • 13.
    L’experiència pseudoreligiosa ● Lesexperiències pseudoreligioses poden desorientar les persones de l'autèntica recerca del sentit de la vida i de la trobada individual i comunitària de l'ésser humà amb el Transcendent.
  • 14.
    L’experiència religiosa ● Elcreient cristià: ◦ Viu la seva experiència de fe de forma personal i comunitària. ◦ Segueix la proposta i l'estil de vida de Jesús de Natzaret. ◦ En comunitat, reflexiona sobre la Paraula de Déu, prega i celebra l'eucaristia. ◦ A través de la comunitat se sent enviat a anunciar l'evangeli i a ser testimoni del missatge de salvació de Jesús.
  • 15.
    Màgia, superstició iidolatria La Màgia ● Creure que persones, objectes i ritus posseeixen per si mateixos una força misteriosa que és capaç de guarir, perjudicar o dominar les forces de la natura.
  • 16.
    Màgia, superstició iidolatria La superstició ● Creure que forces misterioses o sobrenaturals poden fer mal o perjudicar i, mitjançant objectes o accions, pretén evitar-ho. ● Intenta equilibrar les forces sobrenaturals mitjançant objectes o conjurs.
  • 17.
    Màgia, superstició iidolatria La Idolatria ● Adorar o divinitzar persones o coses. Oferir a alguna persona, lloc o cosa el culte propi de la divinitat. ● Idolatries actuals: diners, poder, sexe, bellesa física, mites...
  • 18.
    L’experiència religiosa: respostes Ala pregunta sobre el sentit de la vida en relació amb Déu i amb la religió en trobem 4 tipus de respostes: ● Resposta agnòstica ● Resposta atea ● Resposta indiferent ● Resposta religiosa
  • 19.
    L’experiència religiosa: respostes Respostaagnòstica El pensament humà no pot abastar el concepte de Déu, i per tant, la seva existència no es pot afirmar o negar. Busquen la resposta als grans interrogants al marge de Déu.
  • 20.
    L’experiència religiosa: respostes Respostaatea ● Neguen la possibilitat de l’existència de Déu. Busquen la felicitat i el sentit de la vida lluny de Déu. ● Situa la persona en el centre del món. En la seva dignitat i respecte troben el sentit de la seva existència. ● La ciència i la raó són els únics recursos per a construir un món més humà.
  • 21.
    L’experiència religiosa: respostes Respostaindiferent Davant la dificultat que suposen aquests interrogants, no es fan preguntes. Viuen preocupats per la vida quotidiana i ni Déu ni la religió no ocupen un lloc destacat en les seves vides. En l’actualitat és una actitud molt comuna a la nostra societat.
  • 22.
    L’experiència religiosa: respostes Respostareligiosa Han seguit, en la seva recerca, el camí de la religió. Hi troben el sentit de la seva existència i, per tant, el camí de la felicitat.