SlideShare a Scribd company logo
FILOSOFIA / RELIGIÓ / CIÈNCIA
INDEX
Relació Filosofia /Religió
Relació Filosofia /Ciència
L’origen del ser humà
La religió
L’expresió de l’experiència de Deu
Les Estructures religioses
Sagrat i profà
Espais i temps sagrats
Institucionalització de la religió
RELACIÓ FILOSOFIA/RELIGIÓ
Estudi del Ser humà, però des de diferents
perspectives
• En comú
– Volen resoldre preguntes a damunt el ser humà
– Es preocupen pel comportament
– Es universalista i multidisciplinar
RELACIÓ FILOSOFIA/RELIGIÓ
• Diferències
RELIGIO FILOSOFIA
Es basa en la fe Es basa en la raó
Es estàtica Se renova
RELACIÓ FILOSOFIA/CIENCIA
• Durant molt de temps era el mateix
• Segle XVI
– CIENCIA - FILOSOFIA
Llenguatge matemàtic Llenguatge filosòfic
Comprobables Racional i crític
Mètode científic No existeix un final
Exactes Analitza i valora
Naturals
Qualsevol pensament és filosòfic?’
• El pensament filosòfic es pot definir com un
impuls que posseeix l'ésser humà, que li permet
diferenciar-se de si mateix
• És un pensament que busca, investiga i examina
les respostes sobre certs fets fonamentals que no
són explicats per la ciència, i que porten l'home a
ser plenament racional.
• No qualsevol pensament és filosòfic. Ha de
respondre a prenguntes trascendents.
Per exemple: L’origen del ser humà
• La explicació és diferent si busquem respostes
en la ciència, en la religió o en la filosofia,
perque les tres busquen respostes partint de
un suposts diferents.
• La ciència des de la biologia
• La religió des de Deu i els valors que vol
transmetre
• La filosofia des del sentit de la vida
Som els únics sers que es pregunten pel
significat de la seua pròpia existència
Només a partir de Darwin s'ha comprés
que no som l'espècie escollida, sinó una
espècie única entre moltes altres
espècies úniques, encara que això sí,
meravellosament intel·ligent.
J.L. ARSUAGA e I. MARTÍNEZ:
La especie elegida
L’ ORIGEN BIOLÒGIC
L’ORIGEN RELIGIÓS
Al principi, Déu va crear el cel i la terra, … i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües. ... I Déu digué:
--Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la
seva llavor, per tota la terra.
I va ser així. … I al quart dia Déu digué:
--Que les aigües produeixin éssers vius que s'hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta
del cel. … I Deu veié que tot això era bo.
Déu digué:
--Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el
bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s'hi arrosseguen.
Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí
dient-los:
--Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells
del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra.
Déu digué encara:
--Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la
seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes
les bestioles que s'arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l'herba verda per aliment.
I va ser així.
Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.
Gènesi, cap 1
Origen de la Naturalesa
RELIGIÓ CIÈNCIA
MITESCIÈNCIA
RELIGIó MITES
L’expresió de l’Experiència de Deu
Si l'experiència religiosa posa en contacte amb el misteri,
només es podrà expressar per mitjans diferents: Símbols i
ritus.
Els símbols apareixen bàsicament en tres dimensions:
Els somnis (oníric)
La poesia (poètic)
La religió
Els ritus són estructures carregades de
sentit que recreen de manera ordenada
alguna cosa important
Les estructures religioses
La manifestación de lo sagrado sacraliza el lugar o el objeto en que se
realiza.
El grupo humano que participa de la misma experiencia religiosa se
constituye en comunidad y crea las instituciones adecuadas para prolongar y
mantener su creencia. De este modo la religión se convierte en una
estructura de sentido
Sagrat i profà
L'homogeneïtat del món queda trencada quan un lloc es
manifesta numinós.
La realitat s'organitza en dos àmbits:
El sagrat i el profà
La sacralització d'un objecte no el priva del seu ésser natural.
Entre el sagrat i profà hi ha una ruptura.
Si el profà toca allò sagrat, aquest pot perir.
Per això sorgeixen els tabús (prohibicions rituals)
Els ritus d'iniciació són un dels elements més comuns de les
religions: Els passos d'un estat a un altre.
Espais i temps sagrats
Quan en un lloc es manifesta allò sagrat, aquest lloc es
sacralitza.
Dóna un ordre - cosmos- al món, traient-ho del caos.
Les religions són les que doten a l'home d'estructures
d'orientació i sentit.
El mateix passarà amb el temps
Hi ha temps forts, sagrats.
Etern retorn
Només la religió bíblica esdevé una excepció
Institucionalització de la religió
Las experiencias religiosas profundas suelen ser
privativas de pocos individuos, pero se comunican
a todos.
De este modo surge la comunidad religiosa.
Su estabilidad exige que los elementos esenciales
de la religión sean institucionalizados (dogmas,
ritos, fiestas, etc…)
Si ho has entés, hauries de saber…
• Quines diferències hi ha entre Ciència,
filosofia i religió
• Explicar l’origen del ser humà des de les tres
dimensions
• Explicar dins de la religió allò que es sagrat i
profà

More Related Content

What's hot

Cristianisme medival
Cristianisme medivalCristianisme medival
Cristianisme medival
Daniel Fernández
 
René descartes
René descartesRené descartes
René descartes
FiloVilamajor
 
Filo_pag_28.pdf
Filo_pag_28.pdfFilo_pag_28.pdf
Filo_pag_28.pdf
OscarSanz31
 
ELS SÍMBOLS RELIGIOSOS
ELS SÍMBOLS RELIGIOSOSELS SÍMBOLS RELIGIOSOS
ELS SÍMBOLS RELIGIOSOS
kissimaSillah
 
Sant Tomàs d'Aquino
Sant Tomàs d'Aquino Sant Tomàs d'Aquino
Sant Tomàs d'Aquino annaesse
 
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidentalOrígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidentalLuis Masnou
 
Malebranche
MalebrancheMalebranche
Malebranche
Iris_merino
 
Heraclit.parmenides
Heraclit.parmenidesHeraclit.parmenides
Heraclit.parmenides
Daniel Fernández
 
René descartes
René descartesRené descartes
René descartes
FiloVilamajor
 
René descartes (1596 1650)
René descartes (1596 1650)René descartes (1596 1650)
René descartes (1596 1650)
jcalzamora
 
Els filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràticsEls filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràticsmerce
 
Els presocràtics
Els presocràticsEls presocràtics
Del Mite Al Logos
Del Mite Al LogosDel Mite Al Logos
Del Mite Al Logos
guest5c5909
 
Filosofia Mediaval
Filosofia MediavalFilosofia Mediaval
Filosofia Mediavaljcalzamora
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilPau Rubert
 
Islam Per 101107
Islam Per 101107Islam Per 101107
Islam Per 101107Merce.i.Rai
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartesjcalzamora
 
Aristotil (384 322) actualització 2014
Aristotil (384 322) actualització 2014Aristotil (384 322) actualització 2014
Aristotil (384 322) actualització 2014
jcalzamora
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementNúria Martínez
 

What's hot (20)

Cristianisme medival
Cristianisme medivalCristianisme medival
Cristianisme medival
 
René descartes
René descartesRené descartes
René descartes
 
5588724
55887245588724
5588724
 
Filo_pag_28.pdf
Filo_pag_28.pdfFilo_pag_28.pdf
Filo_pag_28.pdf
 
ELS SÍMBOLS RELIGIOSOS
ELS SÍMBOLS RELIGIOSOSELS SÍMBOLS RELIGIOSOS
ELS SÍMBOLS RELIGIOSOS
 
Sant Tomàs d'Aquino
Sant Tomàs d'Aquino Sant Tomàs d'Aquino
Sant Tomàs d'Aquino
 
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidentalOrígens+del+pensament+filosòfic+occidental
Orígens+del+pensament+filosòfic+occidental
 
Malebranche
MalebrancheMalebranche
Malebranche
 
Heraclit.parmenides
Heraclit.parmenidesHeraclit.parmenides
Heraclit.parmenides
 
René descartes
René descartesRené descartes
René descartes
 
René descartes (1596 1650)
René descartes (1596 1650)René descartes (1596 1650)
René descartes (1596 1650)
 
Els filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràticsEls filòsofs presocràtics
Els filòsofs presocràtics
 
Els presocràtics
Els presocràticsEls presocràtics
Els presocràtics
 
Del Mite Al Logos
Del Mite Al LogosDel Mite Al Logos
Del Mite Al Logos
 
Filosofia Mediaval
Filosofia MediavalFilosofia Mediaval
Filosofia Mediaval
 
Comparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-AristòtilComparació Plató-Aristòtil
Comparació Plató-Aristòtil
 
Islam Per 101107
Islam Per 101107Islam Per 101107
Islam Per 101107
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
Aristotil (384 322) actualització 2014
Aristotil (384 322) actualització 2014Aristotil (384 322) actualització 2014
Aristotil (384 322) actualització 2014
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 

Similar to religio i ciencia

El fet religiós
El fet religiósEl fet religiós
El fet religiósCV Paunero
 
El fenomen religiós 1r eso
El fenomen religiós   1r esoEl fenomen religiós   1r eso
El fenomen religiós 1r eso
CV Paunero
 
El fet religiós
El fet religiósEl fet religiós
El fet religiós
begolleida
 
Informació sobre el judaisme + viatge per descobrir la religió
Informació sobre el judaisme + viatge per descobrir la religióInformació sobre el judaisme + viatge per descobrir la religió
Informació sobre el judaisme + viatge per descobrir la religió
gemmagraboledaramos
 
Unitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàUnitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàlesperlesnegres
 
El judaisme
El judaismeEl judaisme
El judaisme
Urko Cuevas
 
Què és una religió
Què és una religióQuè és una religió
Què és una religiónmacip
 
Projecte octubre
Projecte octubreProjecte octubre
Projecte octubreGeri Girbau
 
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
albigom
 
Judaisme en Català
Judaisme en CatalàJudaisme en Català
Judaisme en Català
marinaguga
 
T2 La vida: origen i evolució
T2 La vida: origen i evolucióT2 La vida: origen i evolució
T2 La vida: origen i evolucióalmualva
 
Teories origen de la vida
Teories origen de la vidaTeories origen de la vida
Teories origen de la vida
fidel.san
 
Religions
ReligionsReligions
Religions
poquetino
 
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
Meritxell Sd
 
Estoïcisme
EstoïcismeEstoïcisme
Estoïcisme
angeelsgg
 
Descartes, Déu, ésser humà i món.
Descartes, Déu, ésser humà i món.Descartes, Déu, ésser humà i món.
Descartes, Déu, ésser humà i món.
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaeugeni94
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaeugeni94
 

Similar to religio i ciencia (20)

6ª classe
6ª classe6ª classe
6ª classe
 
El fet religiós
El fet religiósEl fet religiós
El fet religiós
 
Religions
ReligionsReligions
Religions
 
El fenomen religiós 1r eso
El fenomen religiós   1r esoEl fenomen religiós   1r eso
El fenomen religiós 1r eso
 
El fet religiós
El fet religiósEl fet religiós
El fet religiós
 
Informació sobre el judaisme + viatge per descobrir la religió
Informació sobre el judaisme + viatge per descobrir la religióInformació sobre el judaisme + viatge per descobrir la religió
Informació sobre el judaisme + viatge per descobrir la religió
 
Unitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humàUnitat 3. l’ésser humà
Unitat 3. l’ésser humà
 
El judaisme
El judaismeEl judaisme
El judaisme
 
Què és una religió
Què és una religióQuè és una religió
Què és una religió
 
Projecte octubre
Projecte octubreProjecte octubre
Projecte octubre
 
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
LA RELIGIÓ, PER A QUÈ SERVEIX?
 
Judaisme en Català
Judaisme en CatalàJudaisme en Català
Judaisme en Català
 
T2 La vida: origen i evolució
T2 La vida: origen i evolucióT2 La vida: origen i evolució
T2 La vida: origen i evolució
 
Teories origen de la vida
Teories origen de la vidaTeories origen de la vida
Teories origen de la vida
 
Religions
ReligionsReligions
Religions
 
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
U2. la religió per a què serveix i què ens aporta.
 
Estoïcisme
EstoïcismeEstoïcisme
Estoïcisme
 
Descartes, Déu, ésser humà i món.
Descartes, Déu, ésser humà i món.Descartes, Déu, ésser humà i món.
Descartes, Déu, ésser humà i món.
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
 

More from Rafa Garcerán

Treballs 3er trimestre
Treballs 3er trimestreTreballs 3er trimestre
Treballs 3er trimestre
Rafa Garcerán
 
Treballs i dates
Treballs i datesTreballs i dates
Treballs i dates
Rafa Garcerán
 
2. Dades i treballs
2. Dades i treballs2. Dades i treballs
2. Dades i treballs
Rafa Garcerán
 
0. Presentacio
0. Presentacio0. Presentacio
0. Presentacio
Rafa Garcerán
 
Personalitat
PersonalitatPersonalitat
Personalitat
Rafa Garcerán
 
Treballs
TreballsTreballs
Treballs
Rafa Garcerán
 
Treballs i dates 2on trimestre
Treballs i dates 2on trimestreTreballs i dates 2on trimestre
Treballs i dates 2on trimestre
Rafa Garcerán
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentació
Rafa Garcerán
 
Presentacio
PresentacioPresentacio
Presentacio
Rafa Garcerán
 
Mecanismes de defensa
Mecanismes de defensaMecanismes de defensa
Mecanismes de defensa
Rafa Garcerán
 
Etica
EticaEtica
Dilemas morales
Dilemas moralesDilemas morales
Dilemas morales
Rafa Garcerán
 
12. moral
12. moral12. moral
12. moral
Rafa Garcerán
 
Espiritualidad
EspiritualidadEspiritualidad
Espiritualidad
Rafa Garcerán
 
9. felicidad
9. felicidad9. felicidad
9. felicidad
Rafa Garcerán
 
8. el tiempo
8. el tiempo8. el tiempo
8. el tiempo
Rafa Garcerán
 
6. El Sentit de la Vida
6. El Sentit de la Vida6. El Sentit de la Vida
6. El Sentit de la Vida
Rafa Garcerán
 
5. metafísica
5. metafísica5. metafísica
5. metafísica
Rafa Garcerán
 
4. coneixement
4. coneixement4. coneixement
4. coneixement
Rafa Garcerán
 
La veritat
La veritatLa veritat
La veritat
Rafa Garcerán
 

More from Rafa Garcerán (20)

Treballs 3er trimestre
Treballs 3er trimestreTreballs 3er trimestre
Treballs 3er trimestre
 
Treballs i dates
Treballs i datesTreballs i dates
Treballs i dates
 
2. Dades i treballs
2. Dades i treballs2. Dades i treballs
2. Dades i treballs
 
0. Presentacio
0. Presentacio0. Presentacio
0. Presentacio
 
Personalitat
PersonalitatPersonalitat
Personalitat
 
Treballs
TreballsTreballs
Treballs
 
Treballs i dates 2on trimestre
Treballs i dates 2on trimestreTreballs i dates 2on trimestre
Treballs i dates 2on trimestre
 
Presentació
PresentacióPresentació
Presentació
 
Presentacio
PresentacioPresentacio
Presentacio
 
Mecanismes de defensa
Mecanismes de defensaMecanismes de defensa
Mecanismes de defensa
 
Etica
EticaEtica
Etica
 
Dilemas morales
Dilemas moralesDilemas morales
Dilemas morales
 
12. moral
12. moral12. moral
12. moral
 
Espiritualidad
EspiritualidadEspiritualidad
Espiritualidad
 
9. felicidad
9. felicidad9. felicidad
9. felicidad
 
8. el tiempo
8. el tiempo8. el tiempo
8. el tiempo
 
6. El Sentit de la Vida
6. El Sentit de la Vida6. El Sentit de la Vida
6. El Sentit de la Vida
 
5. metafísica
5. metafísica5. metafísica
5. metafísica
 
4. coneixement
4. coneixement4. coneixement
4. coneixement
 
La veritat
La veritatLa veritat
La veritat
 

Recently uploaded

INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
Ernest Lluch
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
SuperAdmin9
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
EscolaRoserCapdevila18
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
Ernest Lluch
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Institut-Escola Les Vinyes
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
Ernest Lluch
 
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
EMMAMUOZMARTINEZ
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
EscolaRoserCapdevila18
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
LLuelles Perera Maria del Mar
 

Recently uploaded (9)

INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
 
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
 

religio i ciencia

  • 1. FILOSOFIA / RELIGIÓ / CIÈNCIA
  • 2. INDEX Relació Filosofia /Religió Relació Filosofia /Ciència L’origen del ser humà La religió L’expresió de l’experiència de Deu Les Estructures religioses Sagrat i profà Espais i temps sagrats Institucionalització de la religió
  • 3. RELACIÓ FILOSOFIA/RELIGIÓ Estudi del Ser humà, però des de diferents perspectives • En comú – Volen resoldre preguntes a damunt el ser humà – Es preocupen pel comportament – Es universalista i multidisciplinar
  • 4. RELACIÓ FILOSOFIA/RELIGIÓ • Diferències RELIGIO FILOSOFIA Es basa en la fe Es basa en la raó Es estàtica Se renova
  • 5. RELACIÓ FILOSOFIA/CIENCIA • Durant molt de temps era el mateix • Segle XVI – CIENCIA - FILOSOFIA Llenguatge matemàtic Llenguatge filosòfic Comprobables Racional i crític Mètode científic No existeix un final Exactes Analitza i valora Naturals
  • 6. Qualsevol pensament és filosòfic?’ • El pensament filosòfic es pot definir com un impuls que posseeix l'ésser humà, que li permet diferenciar-se de si mateix • És un pensament que busca, investiga i examina les respostes sobre certs fets fonamentals que no són explicats per la ciència, i que porten l'home a ser plenament racional. • No qualsevol pensament és filosòfic. Ha de respondre a prenguntes trascendents.
  • 7. Per exemple: L’origen del ser humà • La explicació és diferent si busquem respostes en la ciència, en la religió o en la filosofia, perque les tres busquen respostes partint de un suposts diferents. • La ciència des de la biologia • La religió des de Deu i els valors que vol transmetre • La filosofia des del sentit de la vida
  • 8. Som els únics sers que es pregunten pel significat de la seua pròpia existència Només a partir de Darwin s'ha comprés que no som l'espècie escollida, sinó una espècie única entre moltes altres espècies úniques, encara que això sí, meravellosament intel·ligent. J.L. ARSUAGA e I. MARTÍNEZ: La especie elegida L’ ORIGEN BIOLÒGIC
  • 9. L’ORIGEN RELIGIÓS Al principi, Déu va crear el cel i la terra, … i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües. ... I Déu digué: --Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra. I va ser així. … I al quart dia Déu digué: --Que les aigües produeixin éssers vius que s'hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel. … I Deu veié que tot això era bo. Déu digué: --Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s'hi arrosseguen. Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: --Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra. Déu digué encara: --Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s'arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l'herba verda per aliment. I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia. Gènesi, cap 1
  • 10. Origen de la Naturalesa RELIGIÓ CIÈNCIA MITESCIÈNCIA RELIGIó MITES
  • 11. L’expresió de l’Experiència de Deu Si l'experiència religiosa posa en contacte amb el misteri, només es podrà expressar per mitjans diferents: Símbols i ritus. Els símbols apareixen bàsicament en tres dimensions: Els somnis (oníric) La poesia (poètic) La religió Els ritus són estructures carregades de sentit que recreen de manera ordenada alguna cosa important
  • 12. Les estructures religioses La manifestación de lo sagrado sacraliza el lugar o el objeto en que se realiza. El grupo humano que participa de la misma experiencia religiosa se constituye en comunidad y crea las instituciones adecuadas para prolongar y mantener su creencia. De este modo la religión se convierte en una estructura de sentido
  • 13. Sagrat i profà L'homogeneïtat del món queda trencada quan un lloc es manifesta numinós. La realitat s'organitza en dos àmbits: El sagrat i el profà La sacralització d'un objecte no el priva del seu ésser natural. Entre el sagrat i profà hi ha una ruptura. Si el profà toca allò sagrat, aquest pot perir. Per això sorgeixen els tabús (prohibicions rituals) Els ritus d'iniciació són un dels elements més comuns de les religions: Els passos d'un estat a un altre.
  • 14. Espais i temps sagrats Quan en un lloc es manifesta allò sagrat, aquest lloc es sacralitza. Dóna un ordre - cosmos- al món, traient-ho del caos. Les religions són les que doten a l'home d'estructures d'orientació i sentit. El mateix passarà amb el temps Hi ha temps forts, sagrats. Etern retorn Només la religió bíblica esdevé una excepció
  • 15. Institucionalització de la religió Las experiencias religiosas profundas suelen ser privativas de pocos individuos, pero se comunican a todos. De este modo surge la comunidad religiosa. Su estabilidad exige que los elementos esenciales de la religión sean institucionalizados (dogmas, ritos, fiestas, etc…)
  • 16. Si ho has entés, hauries de saber… • Quines diferències hi ha entre Ciència, filosofia i religió • Explicar l’origen del ser humà des de les tres dimensions • Explicar dins de la religió allò que es sagrat i profà