Diferencies entre filosofia, religio i ciencia, amb especial atencio a l origen del ser huma

1. FILOSOFIA / RELIGIÓ / CIÈNCIA

2. INDEX
Relació Filosofia /Religió
Relació Filosofia /Ciència
L’origen del ser humà
La religió
L’expresió de l’experiència de Deu
Les Estructures religioses
Sagrat i profà
Espais i temps sagrats
Institucionalització de la religió

3. RELACIÓ FILOSOFIA/RELIGIÓ
Estudi del Ser humà, però des de diferents
perspectives
• En comú
– Volen resoldre preguntes a damunt el ser humà
– Es preocupen pel comportament
– Es universalista i multidisciplinar

4. RELACIÓ FILOSOFIA/RELIGIÓ
• Diferències
RELIGIO FILOSOFIA
Es basa en la fe Es basa en la raó
Es estàtica Se renova

5. RELACIÓ FILOSOFIA/CIENCIA
• Durant molt de temps era el mateix
• Segle XVI
– CIENCIA - FILOSOFIA
Llenguatge matemàtic Llenguatge filosòfic
Comprobables Racional i crític
Mètode científic No existeix un final
Exactes Analitza i valora
Naturals

6. Qualsevol pensament és filosòfic?’
• El pensament filosòfic es pot definir com un
impuls que posseeix l'ésser humà, que li permet
diferenciar-se de si mateix
• És un pensament que busca, investiga i examina
les respostes sobre certs fets fonamentals que no
són explicats per la ciència, i que porten l'home a
ser plenament racional.
• No qualsevol pensament és filosòfic. Ha de
respondre a prenguntes trascendents.

7. Per exemple: L’origen del ser humà
• La explicació és diferent si busquem respostes
en la ciència, en la religió o en la filosofia,
perque les tres busquen respostes partint de
un suposts diferents.
• La ciència des de la biologia
• La religió des de Deu i els valors que vol
transmetre
• La filosofia des del sentit de la vida

8. Som els únics sers que es pregunten pel
significat de la seua pròpia existència
Només a partir de Darwin s'ha comprés
que no som l'espècie escollida, sinó una
espècie única entre moltes altres
espècies úniques, encara que això sí,
meravellosament intel·ligent.
J.L. ARSUAGA e I. MARTÍNEZ:
La especie elegida
L’ ORIGEN BIOLÒGIC

9. L’ORIGEN RELIGIÓS
Al principi, Déu va crear el cel i la terra, … i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües. ... I Déu digué:
--Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la
seva llavor, per tota la terra.
I va ser així. … I al quart dia Déu digué:
--Que les aigües produeixin éssers vius que s'hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta
del cel. … I Deu veié que tot això era bo.
Déu digué:
--Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el
bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s'hi arrosseguen.
Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí
dient-los:
--Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells
del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra.
Déu digué encara:
--Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la
seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes
les bestioles que s'arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l'herba verda per aliment.
I va ser així.
Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.
Gènesi, cap 1

10. Origen de la Naturalesa
RELIGIÓ CIÈNCIA
MITESCIÈNCIA
RELIGIó MITES

11. L’expresió de l’Experiència de Deu
Si l'experiència religiosa posa en contacte amb el misteri,
només es podrà expressar per mitjans diferents: Símbols i
ritus.
Els símbols apareixen bàsicament en tres dimensions:
Els somnis (oníric)
La poesia (poètic)
La religió
Els ritus són estructures carregades de
sentit que recreen de manera ordenada
alguna cosa important

12. Les estructures religioses
La manifestación de lo sagrado sacraliza el lugar o el objeto en que se
realiza.
El grupo humano que participa de la misma experiencia religiosa se
constituye en comunidad y crea las instituciones adecuadas para prolongar y
mantener su creencia. De este modo la religión se convierte en una
estructura de sentido

13. Sagrat i profà
L'homogeneïtat del món queda trencada quan un lloc es
manifesta numinós.
La realitat s'organitza en dos àmbits:
El sagrat i el profà
La sacralització d'un objecte no el priva del seu ésser natural.
Entre el sagrat i profà hi ha una ruptura.
Si el profà toca allò sagrat, aquest pot perir.
Per això sorgeixen els tabús (prohibicions rituals)
Els ritus d'iniciació són un dels elements més comuns de les
religions: Els passos d'un estat a un altre.

14. Espais i temps sagrats
Quan en un lloc es manifesta allò sagrat, aquest lloc es
sacralitza.
Dóna un ordre - cosmos- al món, traient-ho del caos.
Les religions són les que doten a l'home d'estructures
d'orientació i sentit.
El mateix passarà amb el temps
Hi ha temps forts, sagrats.
Etern retorn
Només la religió bíblica esdevé una excepció

15. Institucionalització de la religió
Las experiencias religiosas profundas suelen ser
privativas de pocos individuos, pero se comunican
a todos.
De este modo surge la comunidad religiosa.
Su estabilidad exige que los elementos esenciales
de la religión sean institucionalizados (dogmas,
ritos, fiestas, etc…)

16. Si ho has entés, hauries de saber…
• Quines diferències hi ha entre Ciència,
filosofia i religió
• Explicar l’origen del ser humà des de les tres
dimensions
• Explicar dins de la religió allò que es sagrat i
profà