L’enginyer Sébastien Le Preste de Vauban (1633-1707) és convertí, al servei de Lluís XIV de França, en una referència de la història militar. A les seues Ociositats va incloure un breu estudi: Multiplicació teòrica d’una porca després de 10 anys, on proposà la cria de porcs per a afrontar les grans fams que patia la població en èpoques de males collites. Anys després, l’administració de Frederic el Gran de Prússia (1740-1786) impulsà el cultiu i consum de la creïlla. Es tracta d’un aliment molt energètic, font d’hidrats de carboni que aporta una gran quantitat de vitamina C i de potassi, a més de vitamines B1, B2, B3 i B6, magnesi, fòsfor, ferro i zinc. Molt menys exigent que el blat (la base alimentària de l’Europa medieval en forma de pa) s’adapta a climes freds i fa que la terra oferisca un gran rendiment.
Sovint, ens volen fer creure que la dieta de gran part de la població, amb carn, lactis i ous dominant a tots els àpats, és un fet natural. En realitat, la “tradició” alimentària és vegetal...
Alimentació sostenible IV: ous, lactis i mel (01/02/2011)Jesús Frare Garcia
Quan parlem dels “animals convertits en aliments”, l’escorxador és l’objectiu. Els “animals que han de produir aliments”, quasi sempre femelles, també tenen aquest destí final, però com a deriva dels processos d’ús i explotació als que queden sotmeses durant la seua vida. Per tant, viuen un infern més llarg. Tan llarg com el de les truges, condemnades a parir, una i altra vegada, els garrins que es maten per a omplir els aparadors de les carnisseries. Condemnades a restar a aquelles corts fosques i insalubres fins que deixen de ser màquines de parir, amb una “producció” d’uns 25 garrins per any. És la vida miserable de les gallines en bateria, de les vaques, ovelles i cabres lleteres, o de les abelles de la mel.
L’enginyer Sébastien Le Preste de Vauban (1633-1707) és convertí, al servei de Lluís XIV de França, en una referència de la història militar. A les seues Ociositats va incloure un breu estudi: Multiplicació teòrica d’una porca després de 10 anys, on proposà la cria de porcs per a afrontar les grans fams que patia la població en èpoques de males collites. Anys després, l’administració de Frederic el Gran de Prússia (1740-1786) impulsà el cultiu i consum de la creïlla. Es tracta d’un aliment molt energètic, font d’hidrats de carboni que aporta una gran quantitat de vitamina C i de potassi, a més de vitamines B1, B2, B3 i B6, magnesi, fòsfor, ferro i zinc. Molt menys exigent que el blat (la base alimentària de l’Europa medieval en forma de pa) s’adapta a climes freds i fa que la terra oferisca un gran rendiment.
Sovint, ens volen fer creure que la dieta de gran part de la població, amb carn, lactis i ous dominant a tots els àpats, és un fet natural. En realitat, la “tradició” alimentària és vegetal...
Alimentació sostenible IV: ous, lactis i mel (01/02/2011)Jesús Frare Garcia
Quan parlem dels “animals convertits en aliments”, l’escorxador és l’objectiu. Els “animals que han de produir aliments”, quasi sempre femelles, també tenen aquest destí final, però com a deriva dels processos d’ús i explotació als que queden sotmeses durant la seua vida. Per tant, viuen un infern més llarg. Tan llarg com el de les truges, condemnades a parir, una i altra vegada, els garrins que es maten per a omplir els aparadors de les carnisseries. Condemnades a restar a aquelles corts fosques i insalubres fins que deixen de ser màquines de parir, amb una “producció” d’uns 25 garrins per any. És la vida miserable de les gallines en bateria, de les vaques, ovelles i cabres lleteres, o de les abelles de la mel.
“Una humil vaca és la clau que ens fa humans”, diuen. Ací arribem a estar d’acord. La carn ens pot haver convertit en el que encara som: grups que exclouen i cosifiquen qui és diferent, que es doten d’una ideologia que justifica la llei de la força i que elaboren motius per a aprofitar-se de la feblesa dels altres, per a atacar, perseguir, furtar, matar, aniquilar i, sobre tot, sotmetre i esclavitzar. Tot podria ser resultat del caçador reconvertit en mascle cap de família, soldat, propietari, recaptador, sacerdot, dèspota, conqueridor i civilitzador. Aquest pot haver estat el germen de tots els sistemes de dominació, a més de l’especisme: l’heteropatriarcat, l’imperialisme o qualsevol de les formes d’apropiació de la riquesa generada pel treball de tothom que han evolucionat fins al capitalisme actual.
Com ha quedat clar des de Darwin, l’evolució no s’atura. No hem d’oblidar que l’evolució cap a l’Homo sapiens no és la definitiva, com mai no ho ha estat cap. Si el salt a l’alimentació omnívora fou una fita en eixa evolució, podria ser una d’eixes evolucions que marca el camí cap a l’extinció. La caça i la domesticació no serien altra cosa que estats intermedis que han quedat molt enrere front a les noves necessitats evolutives...
Fa un parell de mesos, ens informaven que un centenar de voltors es llançaren contra un ramat d’ovelles i mataren més de 30 animals . Com si Els ocells de Hitchcok s’hagueren fet realitat, era un més entre desenes d’atacs voltors , éssers estanys d’un món tridimensional que els fa perillosament lliures. Són els dolents alats, malfactors organitzats que maten tot el que poden i s’enfronten als humans defensors del ramat.
Parlem de la ramaderia, que converteix els espais naturals en els magatzems de la seua matèria prima i als ossos, llops o voltors que hi viuen en pàries que assetgen la seua propietat...
No volem la planta de residus animals de la Vall d'Albaida, però… La necessi...Jesús Frare Garcia
... Ací és on apareix el problema del reportatge, que situa com a clau de tot plegat el com i no el què: “la ramaderia no és dolenta per ella mateixa, contribueix a la biodiversitat”, “fa falta modernitzar la ramaderia, no industrialitzar-la”. La sol·lució que planteja és una forma distinta de produir carn on ni tan sols s’ha de renunciar a la producció industrial que, això si, s’ha de reduir molt. Proposa una espècie de major protagonisme pel model antic i idealitzat de produccions autosuficients, de proximitat i ecològiques, convivint amb el model de producció industrial...
Només hem de llegir un text molt senzill, fet per la indústria de la llet . El primer paràgraf és una declaració d’intencions que mostra una realitat que s’ha de tindre clara sempre que parlem d’ús i explotació animal: allò que importa, per damunt de tot, és la seua rendibilitat. Parlem d’un negoci i els animals són els seus “objectes”, les seues màquines de fer diners. El benefici està per damunt de les necessitats dels animals, i el “benestar” estarà sempre supeditat al seu cost.
El documento describe las características físicas y funcionales de varias razas de ganado bovino, equino, porcino, ovino y caprino. Se detallan aspectos como el tamaño, color, conformación y aptitudes productivas de cada raza.
“Una humil vaca és la clau que ens fa humans”, diuen. Ací arribem a estar d’acord. La carn ens pot haver convertit en el que encara som: grups que exclouen i cosifiquen qui és diferent, que es doten d’una ideologia que justifica la llei de la força i que elaboren motius per a aprofitar-se de la feblesa dels altres, per a atacar, perseguir, furtar, matar, aniquilar i, sobre tot, sotmetre i esclavitzar. Tot podria ser resultat del caçador reconvertit en mascle cap de família, soldat, propietari, recaptador, sacerdot, dèspota, conqueridor i civilitzador. Aquest pot haver estat el germen de tots els sistemes de dominació, a més de l’especisme: l’heteropatriarcat, l’imperialisme o qualsevol de les formes d’apropiació de la riquesa generada pel treball de tothom que han evolucionat fins al capitalisme actual.
Com ha quedat clar des de Darwin, l’evolució no s’atura. No hem d’oblidar que l’evolució cap a l’Homo sapiens no és la definitiva, com mai no ho ha estat cap. Si el salt a l’alimentació omnívora fou una fita en eixa evolució, podria ser una d’eixes evolucions que marca el camí cap a l’extinció. La caça i la domesticació no serien altra cosa que estats intermedis que han quedat molt enrere front a les noves necessitats evolutives...
Fa un parell de mesos, ens informaven que un centenar de voltors es llançaren contra un ramat d’ovelles i mataren més de 30 animals . Com si Els ocells de Hitchcok s’hagueren fet realitat, era un més entre desenes d’atacs voltors , éssers estanys d’un món tridimensional que els fa perillosament lliures. Són els dolents alats, malfactors organitzats que maten tot el que poden i s’enfronten als humans defensors del ramat.
Parlem de la ramaderia, que converteix els espais naturals en els magatzems de la seua matèria prima i als ossos, llops o voltors que hi viuen en pàries que assetgen la seua propietat...
No volem la planta de residus animals de la Vall d'Albaida, però… La necessi...Jesús Frare Garcia
... Ací és on apareix el problema del reportatge, que situa com a clau de tot plegat el com i no el què: “la ramaderia no és dolenta per ella mateixa, contribueix a la biodiversitat”, “fa falta modernitzar la ramaderia, no industrialitzar-la”. La sol·lució que planteja és una forma distinta de produir carn on ni tan sols s’ha de renunciar a la producció industrial que, això si, s’ha de reduir molt. Proposa una espècie de major protagonisme pel model antic i idealitzat de produccions autosuficients, de proximitat i ecològiques, convivint amb el model de producció industrial...
Només hem de llegir un text molt senzill, fet per la indústria de la llet . El primer paràgraf és una declaració d’intencions que mostra una realitat que s’ha de tindre clara sempre que parlem d’ús i explotació animal: allò que importa, per damunt de tot, és la seua rendibilitat. Parlem d’un negoci i els animals són els seus “objectes”, les seues màquines de fer diners. El benefici està per damunt de les necessitats dels animals, i el “benestar” estarà sempre supeditat al seu cost.
El documento describe las características físicas y funcionales de varias razas de ganado bovino, equino, porcino, ovino y caprino. Se detallan aspectos como el tamaño, color, conformación y aptitudes productivas de cada raza.
Este documento trata sobre el sector secundario en España. Explica las diferentes etapas de la industrialización española desde el siglo XIX hasta la actualidad, incluyendo los inicios con retraso, la consolidación durante el desarrollismo, la crisis económica y reconversión industrial, y la historia reciente. También describe los principales sectores industriales, la estructura empresarial, los espacios y áreas industriales, y las fuentes de energía y materias primas que son clave para la industria.
Este documento resume los principales tipos de agricultura y ganadería, así como la pesca. Describe la agricultura de subsistencia, la agricultura de mercado, la ganadería tradicional y comercial, y la pesca tradicional e industrial. También analiza los problemas actuales de la sobreexplotación de los recursos pesqueros y la necesidad de adoptar un modelo sostenible.
Este documento presenta una introducción al sector primario en España, incluyendo la agricultura, ganadería y pesca. Explica los factores físicos y humanos que influyen en estas actividades, como la geografía, clima, propiedad de la tierra, población, y políticas. También describe la diversidad de cultivos, ganado, y usos de la tierra rural, así como los paisajes y espacios rurales en dinámica y crisis. Finalmente, discute temas como la agricultura ecológica y sostenible, y los recursos
El documento describe el sector primario de la economía, incluyendo la agricultura, ganadería, silvicultura y pesca. Explica que el sector primario obtiene recursos de la naturaleza para proporcionar alimentos y materias primas a otros sectores. También describe los diferentes tipos de espacios agrarios, sistemas de cultivo, paisajes agrícolas, clasificaciones de ganadería, explotación forestal y pesca, así como los efectos ambientales y medidas correctoras relacionadas con estas actividades.
El 12 de gener de 1706 ha estat el més cruel i luctuós de la Història de Vila-real (Plana Baixa): 253 veïns perderen la vida a mans de les tropes borbòniques del Comte de Las Torres que entraren a la Vila medieval (d'uns 3.000 habitants) de pau fingida. Amb el Decret de Nova Planta de juny de 1707 desapareixia el Regne de València fundat, com la mateixa Vila-real, per Jaume I amb l'abolició dels Furs i el Dret Civil Valencià per part de Felip V que resta invertit al Museu de l'Almodí de Xàtiva per decissió del vila-realenc En Carles Sarthou Carreres.