Document de la Plataforma Carles Pinazo respecte a la carcinogenicitat de la carn roja i processada, establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
- "El nostre argument sempre ha estat la justícia”. Jesús Frare.
- “I ara, què farem?”. Manuel Sáez.
- "El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer avalua el consum de carn roja i de la carn processada”. Publicació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO), Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC/IARC).
- "Classificació estàndard de la IARC”. Publicació de Green Facts.
Si cada persona vegana rebera un cèntim d’euro per cada vegada que li han parlat dels seus ullals d’animal carnívor i del seu deute evolutiu amb la carn, totes tindrien… muntanyes de cèntims. Les xarxes socials, el territori dels mems i les sentències de 140 caràcters, són una font permanent de cèntims i, també, d’algunes aportacions més elaborades com les de, ni més ni menys, que el Pensador Seré, qui ens ofereix unes “consideracions morfofisiològiques del veganisme” des de la seua condició de persona biòloga...
Tornem a la casa on s’esforcen per no llançar res. Cada vegada, però, que han menjat 100gr de carn, com a mínim i sense tindre en compte els rius d’aigua que s’han consumit o les enormes quantitats de contaminants que s’han generat, han llançat 7 vegades aquest pes. De mitjana, un animal explotat consumeix 8kg de pinsos per a cada kg de carn que la indústria que l’explota aprofita comercialment del seu cadàver...
La nutrició és un procés biològic que es dona després de l’alimentació, i que consisteix en la absorció dels nutrients que aporta el menjar. No necessitem menjar de tot, necessitem menjar tots els nutrients: els constructors (proteïnes de les que obtindre els aminoàcids essencials); els energètics (hidrats de carboni i lípids, que són el combustible que ens dóna vida) i els reguladors (vitamines, minerals, fibra i, sobre tot, aigua, elements necessaris per a que els processos vitals es desenvolupen correctament). Una dieta vegana, sense ús ni explotació animal, pot cobrir totes aquestes necessitats sense cap problema. És un fet demostrat, corroborat per institucions científiques com l’Associació de dietistes i el Comitè de metges i metgesses per una medicina responsable dels Estats Units, l’Associació espanyola de dietistes - nutricionistes i moltes altres...
... El carnisme s’aferra al mite de la nostra hipocresia per a intentar tapar la veritat: el Carles ha mort d’un càncer colorectal, clarament associat a l’alimentació càrnia. D’això alertava el famós informe del Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer de l’OMS que ha estat ràpidament desqualificat pels poders al servei de la indústria, des de les càtedres universitàries i des dels mitjans de comunicació.
L’informe classificà la carn processada, la mateixa que lloa la Confraria del Gras i el Magre, com a carcinògena pels éssers humans dins del grup 1 de la classificació estàndard del CIIC/IARC. El grup 1 és el dels composts o factors físics carcinògens, “amb proves suficients que poden causar càncer”. En el cas de la carn processada (i també de la carn roja, classificada con a 2A: “probablement carcinògena”, amb proves suficients encara no concloents), les fortes evidències s’observaren “principalment amb el càncer colorectal, però també s’han vist associacions amb el càncer de pròstata i del càncer de pàncrees”.
El primer és una ressenya sobre la descoberta d’unes restes homínides de fa un milió i mig d’anys al jaciment d’Olduvai, i que corresponen a un xiquet de menys de 2 anys que patia anèmia . A l’article pretén que siga la “prova” de la dependència humana del consum de carn, element bàsic per a la nostra supervivència.
El següent article és encara més inquietant o, directament, fastigós. Parla d’una xiqueta amb una malaltia terminal que veié complert el seu somni de matar un ós, gràcies a l’organització United Special Sportsman Alliance Inc (USSA) . Aquesta organització benèfica està especialitzada en infants i joves amb malalties terminals i persones veteranes de guerra discapacitades, a qui ofereix realitzar el seu somni a l’aire lliure. Es tracta d’un organització vinculada a la indústria de la caça i la pesca, amb una galeria de fotos plena de xiquets i xiquetes abraçats a les armes, amb la diversitat funcional ben visible i proliferació de cadires de rodes, màquines portàtils de respiració assistida, etc. Al seu costat estan els cadàvers dels animals que acaben de matar....
Un programa més sobre, anem a dir-ho així, “formes d’alimentació alternatives, associades a formes i propostes de vida alternatives”. Fou a Cuatro i s’emeté el dimarts, 14 d’octubre a les 22:30h, es diu Box, En la caja i el condueix Juanra Bonet...
L’antiespecisme apareix molt col·lateralment i, sobre tot, amb la breu denúncia del Francisco Martín, històric del moviment, que diu: “ens centrem en els milers de milions d’animals que es crien per a que la gent se’ls menge i per a fer negoci amb ells”. Recomana el visionat d’Earthlings (2005) i sentencia aquest desig que, desgraciadament, està tan allunyat de la realitat: “cap persona es pot mantindre indiferent una vegada veu el que hi ha darrere [de l’explotació animal]”...
La gent vegana que viu al món de l’opulència, on el gen CRTC3 fa més nosa que servei, s’esforça en explicar que equilibra la seua alimentació de forma responsable...
No volem la planta de residus animals de la Vall d'Albaida, però… La necessi...Jesús Frare Garcia
... Ací és on apareix el problema del reportatge, que situa com a clau de tot plegat el com i no el què: “la ramaderia no és dolenta per ella mateixa, contribueix a la biodiversitat”, “fa falta modernitzar la ramaderia, no industrialitzar-la”. La sol·lució que planteja és una forma distinta de produir carn on ni tan sols s’ha de renunciar a la producció industrial que, això si, s’ha de reduir molt. Proposa una espècie de major protagonisme pel model antic i idealitzat de produccions autosuficients, de proximitat i ecològiques, convivint amb el model de producció industrial...
Si cada persona vegana rebera un cèntim d’euro per cada vegada que li han parlat dels seus ullals d’animal carnívor i del seu deute evolutiu amb la carn, totes tindrien… muntanyes de cèntims. Les xarxes socials, el territori dels mems i les sentències de 140 caràcters, són una font permanent de cèntims i, també, d’algunes aportacions més elaborades com les de, ni més ni menys, que el Pensador Seré, qui ens ofereix unes “consideracions morfofisiològiques del veganisme” des de la seua condició de persona biòloga...
Tornem a la casa on s’esforcen per no llançar res. Cada vegada, però, que han menjat 100gr de carn, com a mínim i sense tindre en compte els rius d’aigua que s’han consumit o les enormes quantitats de contaminants que s’han generat, han llançat 7 vegades aquest pes. De mitjana, un animal explotat consumeix 8kg de pinsos per a cada kg de carn que la indústria que l’explota aprofita comercialment del seu cadàver...
La nutrició és un procés biològic que es dona després de l’alimentació, i que consisteix en la absorció dels nutrients que aporta el menjar. No necessitem menjar de tot, necessitem menjar tots els nutrients: els constructors (proteïnes de les que obtindre els aminoàcids essencials); els energètics (hidrats de carboni i lípids, que són el combustible que ens dóna vida) i els reguladors (vitamines, minerals, fibra i, sobre tot, aigua, elements necessaris per a que els processos vitals es desenvolupen correctament). Una dieta vegana, sense ús ni explotació animal, pot cobrir totes aquestes necessitats sense cap problema. És un fet demostrat, corroborat per institucions científiques com l’Associació de dietistes i el Comitè de metges i metgesses per una medicina responsable dels Estats Units, l’Associació espanyola de dietistes - nutricionistes i moltes altres...
... El carnisme s’aferra al mite de la nostra hipocresia per a intentar tapar la veritat: el Carles ha mort d’un càncer colorectal, clarament associat a l’alimentació càrnia. D’això alertava el famós informe del Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer de l’OMS que ha estat ràpidament desqualificat pels poders al servei de la indústria, des de les càtedres universitàries i des dels mitjans de comunicació.
L’informe classificà la carn processada, la mateixa que lloa la Confraria del Gras i el Magre, com a carcinògena pels éssers humans dins del grup 1 de la classificació estàndard del CIIC/IARC. El grup 1 és el dels composts o factors físics carcinògens, “amb proves suficients que poden causar càncer”. En el cas de la carn processada (i també de la carn roja, classificada con a 2A: “probablement carcinògena”, amb proves suficients encara no concloents), les fortes evidències s’observaren “principalment amb el càncer colorectal, però també s’han vist associacions amb el càncer de pròstata i del càncer de pàncrees”.
El primer és una ressenya sobre la descoberta d’unes restes homínides de fa un milió i mig d’anys al jaciment d’Olduvai, i que corresponen a un xiquet de menys de 2 anys que patia anèmia . A l’article pretén que siga la “prova” de la dependència humana del consum de carn, element bàsic per a la nostra supervivència.
El següent article és encara més inquietant o, directament, fastigós. Parla d’una xiqueta amb una malaltia terminal que veié complert el seu somni de matar un ós, gràcies a l’organització United Special Sportsman Alliance Inc (USSA) . Aquesta organització benèfica està especialitzada en infants i joves amb malalties terminals i persones veteranes de guerra discapacitades, a qui ofereix realitzar el seu somni a l’aire lliure. Es tracta d’un organització vinculada a la indústria de la caça i la pesca, amb una galeria de fotos plena de xiquets i xiquetes abraçats a les armes, amb la diversitat funcional ben visible i proliferació de cadires de rodes, màquines portàtils de respiració assistida, etc. Al seu costat estan els cadàvers dels animals que acaben de matar....
Un programa més sobre, anem a dir-ho així, “formes d’alimentació alternatives, associades a formes i propostes de vida alternatives”. Fou a Cuatro i s’emeté el dimarts, 14 d’octubre a les 22:30h, es diu Box, En la caja i el condueix Juanra Bonet...
L’antiespecisme apareix molt col·lateralment i, sobre tot, amb la breu denúncia del Francisco Martín, històric del moviment, que diu: “ens centrem en els milers de milions d’animals que es crien per a que la gent se’ls menge i per a fer negoci amb ells”. Recomana el visionat d’Earthlings (2005) i sentencia aquest desig que, desgraciadament, està tan allunyat de la realitat: “cap persona es pot mantindre indiferent una vegada veu el que hi ha darrere [de l’explotació animal]”...
La gent vegana que viu al món de l’opulència, on el gen CRTC3 fa més nosa que servei, s’esforça en explicar que equilibra la seua alimentació de forma responsable...
No volem la planta de residus animals de la Vall d'Albaida, però… La necessi...Jesús Frare Garcia
... Ací és on apareix el problema del reportatge, que situa com a clau de tot plegat el com i no el què: “la ramaderia no és dolenta per ella mateixa, contribueix a la biodiversitat”, “fa falta modernitzar la ramaderia, no industrialitzar-la”. La sol·lució que planteja és una forma distinta de produir carn on ni tan sols s’ha de renunciar a la producció industrial que, això si, s’ha de reduir molt. Proposa una espècie de major protagonisme pel model antic i idealitzat de produccions autosuficients, de proximitat i ecològiques, convivint amb el model de producció industrial...
Què ens empassem? El programa de Salvados sobre alimentació.Jesús Frare Garcia
(...) Sembla que les coses no existisquen fins al dia que emeten aquest programa, com va passar amb l’anterior sobre l’accident de metro del 3 de juliol de 2006 a València (...). Les xarxes socials començaren a bullir sobre els grans descobriments i aportacions respecte a l’alimentació i, al dia següent, la gent que sap que sóc vegà em preguntava si l’havia vist.
(...) El programa fou un seguit d’entrevistes amb aparença de pluralitat que va servir per a que unes persones i altres repetiren que la industrialització de la producció és un progrés que ens ha garantit disponibilitat de menjar, i que hem d’assumir riscos per a continuar gaudint d’aquesta disponibilitat. De nou, estem davant del típic discurs conservador que vol deixar clar que el model ni tan sols es reforma, que es retoca i maquilla, i que, per suposat, mai es canvia. I, pel que fa als drets dels animals, el model d’explotació es defensa amb actitud reaccionària.
Quan acabà la projecció, jo em vaig preguntar: Què ens empassem? Les cadenes virals que han fet de Salvados una gran troballa, bandera d’integritat i de compromís amb la informació, si que són un autèntic hoax.
La influença aviària altament patògena fou descrita per primera vegada a Itàlia, el 1878 (...). Aquest és el cas detectat a les comarca del Segrià fa poc. Les víctimes han estat 13.000 gallines, un “lot” que, segons les informacions oficials, només mostrava un índex d’afectació del 2% (al voltant de les 260 gallines malaltes en tota l’explotació). El negoci és el negoci: les mataren a totes. Les convertiren en el seu trofeu de caça per a mostrar al món l’eficiència de la indústria i dels organismes públics al seu servei. Per a elles, no existeix la possibilitat de tractament veterinari...
... A les xarrades, apareixen gran part d’aquestes pors, dubtes i també disconformitats que solen donar per a cantar el bingo antivegà. Hem de entendre que són completament NORMALS: nosaltres ens ho hem buscat anant a l’encontre i apel·lant aquestes persones i els seus dubtes, que són com érem nosaltres, antiespecistes emplaçades, i els nostres dubtes. És el moment dels arguments, perquè els arguments trenquen millor les barreres de l’adoctrinament especista, sovint fets a prova de sentiments...
La sorprenent “notícia” de hui és que hauríem de menjar insectes. La FAO ha emés un informe que ha fet públic a través d’una notícia que, en el format audiovisual, anava acompanyada d’imatges d’un poblat al Camerun on cuinaven les llagostes que acabaven de caçar als camps. S’emeté ahir al TN Migdia de TV3.
L’informe presenta els insectes com un mitjà rendible i ecològic que es pot fer servir com a aliment amb el que lluitar contra la fam al món. Són rics en proteïnes i baixos en greixos, amb un elevat contingut de minerals com calci, ferro i zinc. Servirien com un recurs que ajudaria a promocionar els boscos com a un espai de producció que pot ser una important font de recursos, per a la subsistència (com ha estat sempre) i per a la generació d’excedents....
Fa uns dies, detingueren una dona que, posteriorment, ha estat acusada de matar el seu fill mentre l’atenien a l’hospital de Torrevella (Baix Segura) i quan ja estava sota custòdia de la policia. Al diari La Vanguardia, la notícia del 24/01/2014 sobre aquests fets estava encapçalada pel titular Katharina Katit-Stäheli, una vegana radical.
(...) Amb això, també volen recolzar un estat d’opinió que puga assumir la repressió del moviment pels drets dels animals. Perquè el següent pas és que, amb els recursos de totes i tots, es creen delictes a mida d’aquesta indústria per a perseguir qui mostra els abusos, les irregularitats i les mentides que amaguen a la foscor dels centres d’extermini que anomenen granges, escorxadors, zoos, aquaris, circs, laboratoris… En aquestes trames de prevaricació contra drets fonamentals de la ciutadania participen tota classe de poders públics...
Recentment, s’ha lliurat una batalla ciutadana contra la instal·lació d’una planta de “tractament” de residus animals a la Vall d’Albaida. Si s’haguera fet, a aquesta planta haurien arribat residus dels que les normatives europees classifiquen com a “tipus 1”: cadàvers de mascotes, de les víctimes dels laboratoris d’experimentació, dels esclaus dels zoos i circs, d’animals als que s’han innoculat substàncies prohibides o contaminants i, molt important: els cossos d’animals infectats per malalties transmissibles als éssers humans i els teixits susceptibles de transportar agents infecciosos.
Si hagueren portar la Carmen a un escorxador, l’hagueren penjat d’una pota del darrere i l’hagueren degollat, després haurien seleccionat les parts que les normatives assenyalen com a perilloses (algunes bísceres) i les hauríen portat a un lloc com el que volien fer a la Vall d’Albaida. La resta hauría pogut anar a la cadena de consum humà, mostrant des del principi com són de realment segures aquestes “mesures de prevenció”.
“Una humil vaca és la clau que ens fa humans”, diuen. Ací arribem a estar d’acord. La carn ens pot haver convertit en el que encara som: grups que exclouen i cosifiquen qui és diferent, que es doten d’una ideologia que justifica la llei de la força i que elaboren motius per a aprofitar-se de la feblesa dels altres, per a atacar, perseguir, furtar, matar, aniquilar i, sobre tot, sotmetre i esclavitzar. Tot podria ser resultat del caçador reconvertit en mascle cap de família, soldat, propietari, recaptador, sacerdot, dèspota, conqueridor i civilitzador. Aquest pot haver estat el germen de tots els sistemes de dominació, a més de l’especisme: l’heteropatriarcat, l’imperialisme o qualsevol de les formes d’apropiació de la riquesa generada pel treball de tothom que han evolucionat fins al capitalisme actual.
Com ha quedat clar des de Darwin, l’evolució no s’atura. No hem d’oblidar que l’evolució cap a l’Homo sapiens no és la definitiva, com mai no ho ha estat cap. Si el salt a l’alimentació omnívora fou una fita en eixa evolució, podria ser una d’eixes evolucions que marca el camí cap a l’extinció. La caça i la domesticació no serien altra cosa que estats intermedis que han quedat molt enrere front a les noves necessitats evolutives...
L’enginyer Sébastien Le Preste de Vauban (1633-1707) és convertí, al servei de Lluís XIV de França, en una referència de la història militar. A les seues Ociositats va incloure un breu estudi: Multiplicació teòrica d’una porca després de 10 anys, on proposà la cria de porcs per a afrontar les grans fams que patia la població en èpoques de males collites. Anys després, l’administració de Frederic el Gran de Prússia (1740-1786) impulsà el cultiu i consum de la creïlla. Es tracta d’un aliment molt energètic, font d’hidrats de carboni que aporta una gran quantitat de vitamina C i de potassi, a més de vitamines B1, B2, B3 i B6, magnesi, fòsfor, ferro i zinc. Molt menys exigent que el blat (la base alimentària de l’Europa medieval en forma de pa) s’adapta a climes freds i fa que la terra oferisca un gran rendiment.
Sovint, ens volen fer creure que la dieta de gran part de la població, amb carn, lactis i ous dominant a tots els àpats, és un fet natural. En realitat, la “tradició” alimentària és vegetal...
Existeixen altres solucions que, al menys, són millors que un exèrcit d’oficinistes obesos amb roba de camuflatge i escopetes de repetició, disparant a tot el que es mou i matant milers i milers d’animals. Són les tanques, els pastors elèctrics o, fins i tot, unes croquetes de sabor i olor desagradable pels senglars. Diuen que són cares. Ací, ja no importa si es pot crear una indústria.
Maten híbrids per a protegir els senglars que maten a milers perquè són una plaga. Repetisc: esquizofrènia especista: tenen mil veus al cap que diuen una cosa i la contraria i la contrària de la contrària. Davant d’això, cal reflexionar si no estem perdent el temps treballant els nostres arguments. Després, poses menjar per a un senglar i t’acusen de falta de civisme, fins i tot més que la “propietària” de Falset. Fas una acció directa i diuen que no tens principis...
Antiespecisme contra la planta de residus animals de la Vall d’Albaida.Jesús Frare Garcia
... És molt encoratjador trobar esforços no el que és bo pels éssers humans també ho és per a la resta d’animals. Nosaltres, la gent animalista, no volem la planta ni a la Vall d’Albaida ni enlloc. No volem aquestes terminals que han d’operar com els forns amb grans fumerals d’Auschwitz i que serveixen per a amagar sota l’estora les massacres i les seues conseqüències, fetes a cadascun dels llocs on hi ha explotació animal. No les volem perquè l’explotació animal no és ni normal, ni natural ni necessària, perquè sempre té alternatives ètiques...
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
Les persones consumidores han de ser conscients de les seues responsabilitats. És el que digué la representació de la COPA i la COCEGA , les organitzacions d’empreses agrícoles i ramaderes, durant una conferència sobre “benestar animal” organitzada per la unió Europea i la presidència de torn danesa , que tingué lloc el mes de febrer passat (2012).
Deck for our talk at Barcamp Bangalore Monsoon '15. The talk consists of experiences, stories and learnings from last one year of working closely with start-ups.
O grupo de Educação Física da escola vai realizar o corta mato escolar anual em 25 de Novembro, começando às 9h no átrio da escola, para selecionar alunos para competir no corta mato distrital em fevereiro; o corta mato escolar é um momento muito esperado pelos alunos para confraternizar e competir, e tem um grande impacto na experiência escolar de todos os envolvidos.
Este documento describe diferentes tipos de canales de distribución, incluyendo distribución intensiva, selectiva y exclusiva. También discute canales de marketing convencionales y verticales, uniones de empresas, sistemas multicanal y distribución inversa. Finalmente, propone algunas actividades relacionadas con ejemplos de distribución intensiva, selectiva y exclusiva, canales de distribución específicos y distribuidores que utilizan diferentes formas de canales.
Photography shoot risk assessment form portrait insideMegan Hughes
This document provides a template for conducting a risk assessment for an indoor portrait photography shoot. It identifies several potential hazards such as dropping cameras, tripping over equipment, lighting issues, and confined spaces. For each hazard, it evaluates who may be harmed, what property could be damaged, existing controls, and the risk level. Further actions are recommended based on the risk level, such as using neck straps, warning signs, fire extinguishers, backups, and alternate locations. The goal is to consider all hazards and implement controls to protect safety and equipment.
Francis Clark – Funding Update Workshop - November 2015PKF Francis Clark
As you may have read in our Grants and other Funding Update Newsletters, the funding landscape, specifically for grants, has been referred to as a revolving door. The latest entrants include various EISF calls, the South West Growth Fund & Innovation 4 Growth. We thought it opportune to run through the latest position on non-bank funding for SMEs, with a particular focus on the grant funding in your LEP area.
The document outlines the typical stages of the "Hero's Journey" monomyth described by Joseph Campbell. It provides examples from popular stories like Avatar, Lord of the Rings, Harry Potter, and Star Wars to illustrate each stage of the hero's path. This includes setting out on an adventure from their normal world, refusing or accepting a call to action, encountering mentors and allies, facing challenges, meeting a goddess figure, descending into darkness, overcoming death, and returning home transformed. Common archetypes and plot points across diverse stories are explained in the context of the classic hero's journey narrative structure.
Què ens empassem? El programa de Salvados sobre alimentació.Jesús Frare Garcia
(...) Sembla que les coses no existisquen fins al dia que emeten aquest programa, com va passar amb l’anterior sobre l’accident de metro del 3 de juliol de 2006 a València (...). Les xarxes socials començaren a bullir sobre els grans descobriments i aportacions respecte a l’alimentació i, al dia següent, la gent que sap que sóc vegà em preguntava si l’havia vist.
(...) El programa fou un seguit d’entrevistes amb aparença de pluralitat que va servir per a que unes persones i altres repetiren que la industrialització de la producció és un progrés que ens ha garantit disponibilitat de menjar, i que hem d’assumir riscos per a continuar gaudint d’aquesta disponibilitat. De nou, estem davant del típic discurs conservador que vol deixar clar que el model ni tan sols es reforma, que es retoca i maquilla, i que, per suposat, mai es canvia. I, pel que fa als drets dels animals, el model d’explotació es defensa amb actitud reaccionària.
Quan acabà la projecció, jo em vaig preguntar: Què ens empassem? Les cadenes virals que han fet de Salvados una gran troballa, bandera d’integritat i de compromís amb la informació, si que són un autèntic hoax.
La influença aviària altament patògena fou descrita per primera vegada a Itàlia, el 1878 (...). Aquest és el cas detectat a les comarca del Segrià fa poc. Les víctimes han estat 13.000 gallines, un “lot” que, segons les informacions oficials, només mostrava un índex d’afectació del 2% (al voltant de les 260 gallines malaltes en tota l’explotació). El negoci és el negoci: les mataren a totes. Les convertiren en el seu trofeu de caça per a mostrar al món l’eficiència de la indústria i dels organismes públics al seu servei. Per a elles, no existeix la possibilitat de tractament veterinari...
... A les xarrades, apareixen gran part d’aquestes pors, dubtes i també disconformitats que solen donar per a cantar el bingo antivegà. Hem de entendre que són completament NORMALS: nosaltres ens ho hem buscat anant a l’encontre i apel·lant aquestes persones i els seus dubtes, que són com érem nosaltres, antiespecistes emplaçades, i els nostres dubtes. És el moment dels arguments, perquè els arguments trenquen millor les barreres de l’adoctrinament especista, sovint fets a prova de sentiments...
La sorprenent “notícia” de hui és que hauríem de menjar insectes. La FAO ha emés un informe que ha fet públic a través d’una notícia que, en el format audiovisual, anava acompanyada d’imatges d’un poblat al Camerun on cuinaven les llagostes que acabaven de caçar als camps. S’emeté ahir al TN Migdia de TV3.
L’informe presenta els insectes com un mitjà rendible i ecològic que es pot fer servir com a aliment amb el que lluitar contra la fam al món. Són rics en proteïnes i baixos en greixos, amb un elevat contingut de minerals com calci, ferro i zinc. Servirien com un recurs que ajudaria a promocionar els boscos com a un espai de producció que pot ser una important font de recursos, per a la subsistència (com ha estat sempre) i per a la generació d’excedents....
Fa uns dies, detingueren una dona que, posteriorment, ha estat acusada de matar el seu fill mentre l’atenien a l’hospital de Torrevella (Baix Segura) i quan ja estava sota custòdia de la policia. Al diari La Vanguardia, la notícia del 24/01/2014 sobre aquests fets estava encapçalada pel titular Katharina Katit-Stäheli, una vegana radical.
(...) Amb això, també volen recolzar un estat d’opinió que puga assumir la repressió del moviment pels drets dels animals. Perquè el següent pas és que, amb els recursos de totes i tots, es creen delictes a mida d’aquesta indústria per a perseguir qui mostra els abusos, les irregularitats i les mentides que amaguen a la foscor dels centres d’extermini que anomenen granges, escorxadors, zoos, aquaris, circs, laboratoris… En aquestes trames de prevaricació contra drets fonamentals de la ciutadania participen tota classe de poders públics...
Recentment, s’ha lliurat una batalla ciutadana contra la instal·lació d’una planta de “tractament” de residus animals a la Vall d’Albaida. Si s’haguera fet, a aquesta planta haurien arribat residus dels que les normatives europees classifiquen com a “tipus 1”: cadàvers de mascotes, de les víctimes dels laboratoris d’experimentació, dels esclaus dels zoos i circs, d’animals als que s’han innoculat substàncies prohibides o contaminants i, molt important: els cossos d’animals infectats per malalties transmissibles als éssers humans i els teixits susceptibles de transportar agents infecciosos.
Si hagueren portar la Carmen a un escorxador, l’hagueren penjat d’una pota del darrere i l’hagueren degollat, després haurien seleccionat les parts que les normatives assenyalen com a perilloses (algunes bísceres) i les hauríen portat a un lloc com el que volien fer a la Vall d’Albaida. La resta hauría pogut anar a la cadena de consum humà, mostrant des del principi com són de realment segures aquestes “mesures de prevenció”.
“Una humil vaca és la clau que ens fa humans”, diuen. Ací arribem a estar d’acord. La carn ens pot haver convertit en el que encara som: grups que exclouen i cosifiquen qui és diferent, que es doten d’una ideologia que justifica la llei de la força i que elaboren motius per a aprofitar-se de la feblesa dels altres, per a atacar, perseguir, furtar, matar, aniquilar i, sobre tot, sotmetre i esclavitzar. Tot podria ser resultat del caçador reconvertit en mascle cap de família, soldat, propietari, recaptador, sacerdot, dèspota, conqueridor i civilitzador. Aquest pot haver estat el germen de tots els sistemes de dominació, a més de l’especisme: l’heteropatriarcat, l’imperialisme o qualsevol de les formes d’apropiació de la riquesa generada pel treball de tothom que han evolucionat fins al capitalisme actual.
Com ha quedat clar des de Darwin, l’evolució no s’atura. No hem d’oblidar que l’evolució cap a l’Homo sapiens no és la definitiva, com mai no ho ha estat cap. Si el salt a l’alimentació omnívora fou una fita en eixa evolució, podria ser una d’eixes evolucions que marca el camí cap a l’extinció. La caça i la domesticació no serien altra cosa que estats intermedis que han quedat molt enrere front a les noves necessitats evolutives...
L’enginyer Sébastien Le Preste de Vauban (1633-1707) és convertí, al servei de Lluís XIV de França, en una referència de la història militar. A les seues Ociositats va incloure un breu estudi: Multiplicació teòrica d’una porca després de 10 anys, on proposà la cria de porcs per a afrontar les grans fams que patia la població en èpoques de males collites. Anys després, l’administració de Frederic el Gran de Prússia (1740-1786) impulsà el cultiu i consum de la creïlla. Es tracta d’un aliment molt energètic, font d’hidrats de carboni que aporta una gran quantitat de vitamina C i de potassi, a més de vitamines B1, B2, B3 i B6, magnesi, fòsfor, ferro i zinc. Molt menys exigent que el blat (la base alimentària de l’Europa medieval en forma de pa) s’adapta a climes freds i fa que la terra oferisca un gran rendiment.
Sovint, ens volen fer creure que la dieta de gran part de la població, amb carn, lactis i ous dominant a tots els àpats, és un fet natural. En realitat, la “tradició” alimentària és vegetal...
Existeixen altres solucions que, al menys, són millors que un exèrcit d’oficinistes obesos amb roba de camuflatge i escopetes de repetició, disparant a tot el que es mou i matant milers i milers d’animals. Són les tanques, els pastors elèctrics o, fins i tot, unes croquetes de sabor i olor desagradable pels senglars. Diuen que són cares. Ací, ja no importa si es pot crear una indústria.
Maten híbrids per a protegir els senglars que maten a milers perquè són una plaga. Repetisc: esquizofrènia especista: tenen mil veus al cap que diuen una cosa i la contraria i la contrària de la contrària. Davant d’això, cal reflexionar si no estem perdent el temps treballant els nostres arguments. Després, poses menjar per a un senglar i t’acusen de falta de civisme, fins i tot més que la “propietària” de Falset. Fas una acció directa i diuen que no tens principis...
Antiespecisme contra la planta de residus animals de la Vall d’Albaida.Jesús Frare Garcia
... És molt encoratjador trobar esforços no el que és bo pels éssers humans també ho és per a la resta d’animals. Nosaltres, la gent animalista, no volem la planta ni a la Vall d’Albaida ni enlloc. No volem aquestes terminals que han d’operar com els forns amb grans fumerals d’Auschwitz i que serveixen per a amagar sota l’estora les massacres i les seues conseqüències, fetes a cadascun dels llocs on hi ha explotació animal. No les volem perquè l’explotació animal no és ni normal, ni natural ni necessària, perquè sempre té alternatives ètiques...
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
Les persones consumidores han de ser conscients de les seues responsabilitats. És el que digué la representació de la COPA i la COCEGA , les organitzacions d’empreses agrícoles i ramaderes, durant una conferència sobre “benestar animal” organitzada per la unió Europea i la presidència de torn danesa , que tingué lloc el mes de febrer passat (2012).
Deck for our talk at Barcamp Bangalore Monsoon '15. The talk consists of experiences, stories and learnings from last one year of working closely with start-ups.
O grupo de Educação Física da escola vai realizar o corta mato escolar anual em 25 de Novembro, começando às 9h no átrio da escola, para selecionar alunos para competir no corta mato distrital em fevereiro; o corta mato escolar é um momento muito esperado pelos alunos para confraternizar e competir, e tem um grande impacto na experiência escolar de todos os envolvidos.
Este documento describe diferentes tipos de canales de distribución, incluyendo distribución intensiva, selectiva y exclusiva. También discute canales de marketing convencionales y verticales, uniones de empresas, sistemas multicanal y distribución inversa. Finalmente, propone algunas actividades relacionadas con ejemplos de distribución intensiva, selectiva y exclusiva, canales de distribución específicos y distribuidores que utilizan diferentes formas de canales.
Photography shoot risk assessment form portrait insideMegan Hughes
This document provides a template for conducting a risk assessment for an indoor portrait photography shoot. It identifies several potential hazards such as dropping cameras, tripping over equipment, lighting issues, and confined spaces. For each hazard, it evaluates who may be harmed, what property could be damaged, existing controls, and the risk level. Further actions are recommended based on the risk level, such as using neck straps, warning signs, fire extinguishers, backups, and alternate locations. The goal is to consider all hazards and implement controls to protect safety and equipment.
Francis Clark – Funding Update Workshop - November 2015PKF Francis Clark
As you may have read in our Grants and other Funding Update Newsletters, the funding landscape, specifically for grants, has been referred to as a revolving door. The latest entrants include various EISF calls, the South West Growth Fund & Innovation 4 Growth. We thought it opportune to run through the latest position on non-bank funding for SMEs, with a particular focus on the grant funding in your LEP area.
The document outlines the typical stages of the "Hero's Journey" monomyth described by Joseph Campbell. It provides examples from popular stories like Avatar, Lord of the Rings, Harry Potter, and Star Wars to illustrate each stage of the hero's path. This includes setting out on an adventure from their normal world, refusing or accepting a call to action, encountering mentors and allies, facing challenges, meeting a goddess figure, descending into darkness, overcoming death, and returning home transformed. Common archetypes and plot points across diverse stories are explained in the context of the classic hero's journey narrative structure.
Este documento contiene 5 preguntas de opción múltiple sobre temas variados como métodos de extracción de petróleo, personajes literarios, leyes de Newton, números primos y la velocidad de la luz, seguidas de opciones de respuesta para seleccionar y verificar si es correcta o incorrecta.
Apresentação edilim 1º a plantas e animaisArco Iris
A escola municipal Arco-Íris-Polo desenvolveu um projeto sobre plantas e animais para os alunos do 1o ano A, sob a coordenação do professor Juvenal e da professora Susana.
Este documento describe cómo las TIC (tecnologías de la información y comunicación) se aplican en la educación, la empresa y la sociedad. En la educación, las TIC permiten nuevas metodologías que despiertan el interés de los estudiantes y brindan información de manera didáctica e innovadora. En las empresas, las TIC organizan la información y son una herramienta de competitividad. En la sociedad, las TIC permiten una conexión más fácil entre los medios interesados y organizan la información.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
L’Agència espanyola de seguretat alimentària i nutrició (AESAN) recomana que la carn d’animals matats a tirs i amb munició de plom no siga consumida per xiquets i xiquetes menors de 6 anys, dones embarassades i dones que es vulguen quedar embarassades. Per a persones adultes, el consum d’aquesta carn no hauria de superar la ració per setmana (aproximadament, 150 grams). Els consells “s’ham fet públics” mitjançant un informe del seu Comitè Científic emboscat a la web de l’Agència, sense que haja generat cap comunicació pública...
És una entrevista molt interessant que us convide a escoltar. M’interessà molt la comparativa amb la resta d’animals, amb afirmacions que no existeix cap espècie que, en condicions naturals, no regule la seua reproducció, i aportacions de la de la persona que cridà i digué: els animals són molt lògics, actuen pel be de la seua naturalesa i pel seu desenvolupament.
És una forma més, de les moltes que es poden veure i sentir, d’analitzar la nostra realitat com a animals. Som individus que, dintre de la biodiversitat, formem part d’una espècie anomenada Homo sapiens i que és una més entre tota la resta. Aquesta perspectiva serveix per a detectar la desnaturalització sostinguda en la idea de l’humà com a ésser elegit, dotat de raó i superior a tota la resta, o de l’home com a elegit i dotat de capacitat superiors sobre les dones, o de l’home dotat de diners i armes i poder per a imposar-se sobre races i classes populars. Així és com ens trobem amb fets naturals que han estats convertits en tabú, l’instrument desnaturalitzador i de control. Passa amb les sexualitats alienes al patró heteropatriarcal o amb la llibertat de les dones per a decidir sobre elles mateixes, sobre el seu propi cos....
El 1982, la revista Nature publicà la fotografia d’un ratolí que duplicava la mida dels de la seua espècie. Al laboratori, se li havia introduït diverses còpies del gen que codifica l’hormona del creixement dels animals humans. Era un nou paradigma científic: l’espècie humana pot modificar genèticament els altres animals .
Anys després que s’aconseguiren vegetals transgènics, arribava el torn dels animals.
Curta vida de cadenes i patiment. Monsanto, la investigació independent i le...Jesús Frare Garcia
El debat sobre la investigació de l’equip de Seralini posa en evidència Monsanto i la indústria bioquímica, amb les seues manipulacions i ocultacions per a sostindre el negoci dels transgènics. També posa en evidència la indústria de la investigació amb animals, que es delata ella mateixa: “El que oculta la carta oberta de les persones científiques independents és que no s’ha de qüestionar l’arbitrari dogma especista que dóna “validesa científica” a l’ús de rates Sprague–Dawley o de qualsevol altre animal als laboratoris, perquè es posen en evidència les trampes del sistema i aquest perd la seua falsa credibilitat. La controvèrsia no ha de fer evident que el rei no porta vestit”.
Us vaig a parlar del veganisme. Com que, per a molts de vosaltres, serà la primera vegada que rebeu una informació clara del que representa pels altres animals no tindre cap altra consideració que la de propietats dels i les humanes, no vaig a utilitzar cap imatge dura. Heu de saber, però, que el que mostren eixes imatges és la realitat de les granges, els escorxadors, els laboratoris, els zoos…
Vull que us fixeu en una cosa: el que jo diré ho diu la pròpia indústria de l’explotació animals. Només cal prestar atenció quan la seua veu ix als diaris, als telenotícies, etc. Quan afronten el debat amb l’animalisme, manipulen aquesta informació amb veritats a mitges, mentires senceres, ocultacions i ornaments. Però, molt sovint, s’obliden d’aquest debat i diuen les coses sense embuts. Jo us mostraré alguns exemples...
Senzillament, l’explotació és allò que assenyala el dit del moviment pels drets dels animals. Com que és difícil discutir sobre l’explotació animal per a qui la defensa, allò més fàcil és discutir sobre el dit. Dintre d’aquesta tendència es situen les denúncies sobre la coherència i la integritat de les persones veganes, com la de menjar vegetals que han crescut a camps femats o, la més famosa, la de menjar d’amagat pernil i formatge. També, sobre la seua separació de la realitat, la seua insensatesa o, directament, la seua bogeria, on s’enllaça sovint amb el delicte d’imposar el veganisme a fills i filles. La de formar una secta inquisitorial que persegueix les persones “normals”. La de la ridiculització que, en el cas de les dones, sol anar acompanyada de valoracions sobre el físic o el grau satisfacció sexual que mai han estat demanades, generalment fetes per bombes de colesterol i àcid úric amb potes que es pensen que son Brad Pitt. O, pitjor encara, la de la criminalització, amb acusacions d’agressions i, fins i tot, de practicar el terrorisme organitzat...
És una investigació argentina d’un equip del CERELA, COCINET i l’UNT. El treball està enfocat cap al mercat dels aliments funcionals, i el producte a desenvolupar és vegà: es tracta d’aprofitar els avantatges de la soja (baix cost i alt contingut en proteïnes) com a base per a elaborar productes fermentats i, entre d’altres alternatives, amb probiòtics. En aquest cas, la fermentació es fa utilitzant bacteris que produeixen B12. Altra alternativa provada és la d’un fermentat de soja enriquit amb vitamina B12 comercial. Descobrim que és un producte testat en animals...
Des que estic al moviment pels drets dels animals, la síndrome s’ha reconvertit. Ara, quan veig una bata blanca no puc evitar pensar tot el que representa i en la persona que la porta posada. Amb els anys, s’acumulen les trobades amb persones amb bata com la que em digué que la carn i la llet eren imprescindibles en la dieta i que, davant els meus arguments vegans, abandonà el camp de la nutrició i es traslladà al de la cultura ancestral i la disponibilitat de recursos.
Moltes bates blanques disfressen la foscor o la buidor, com les que mostren les dues històries que m’han fet pensar en elles...
La veu de la innocència. El petit Birke i el “sistema” especista.Jesús Frare Garcia
No fa molt que vaig veure aquest vídeo del xiquet que desmuntà Monsanto, la gran transnacional que imposa els cultius transgènics a escala mundial, en menys de 5 minuts. Es tracta del Birke Baehr, un xiquet que va fer aquesta presentació l’agost de 2010 a Carolina del Nord (EUA) quan tenia 11 anys. Em va impressionar, sobre tot, sentir el que diu i com ho diu.
(...) Sembla que el Birke, a casa, a aprés a actuar com un gurú del màrqueting, malgrat que encara mou els braços de forma molt artificiosa. Per a ell, el “sistema” de l’ús i l’explotació animal (fent servir el seu llenguatge) s’ha disfressat de persona grangera amb barret de palla, envoltat de vaques–carn que riuen pels prats i porcs–carn que es rebolquen pel fang. I, així, el “sistema” aconsegueix parlar amb cara de nen durant cinc minuts.
"Mites en alimentació i càncer", Julio Basulto, webinar AIFiV, ASPCATPonenciesASPCAT
Ponència de Julio Basulto sobre "Mites en alimentació i càncer", del webinar "Mites en alimentació" celebrat el dia 26 d'octubre de 2021 en el marc de l'AIFV2021.
Mans negres. “Mercat de la mascota i indústria orgànica i naturista”. Jesús Frare Garcia
Estem davant del que podria ser un patró. Des de la defensa d’aquests grana negocis, es construeix l’argument d’una fosca indústria milionària amb tàctiques de desinformació per a imposar un discurs acientífic, que manipula les bones intencions de les persones activistes (ecologistes, per una alimentació saludable o antitaurines) fins i tot per a fer accions contra les indústries “científicament correctes”...
Tots hem sentit a parlar de que el gos del veí o el gat del meu amic té càncer. I és que el càncer és una malaltia no només exclusiva de les persones, sinó que també afecta als animals.
Cientifisme especista. El Tribunal y la foguera de Galileu. Jesús Frare Garcia
La millor part de l’article és la dels tòpics sense cap base que Yanes ha declarat reals (visca la ciència!) per a la seua “argumentació”. A partir del recull d’aquests aforismes repetits fins a la sacietat, aventure la hipòtesi que l’home és un taurí i que es posa especialment nerviós davant la possibilitat de deixar de menjar pernil de jabugo. Les probabilitats que siga així son enormes, és ciència estadística...
Resposta de Greenpeace davant la carta dels premis Nobel sobre els transgènicsJesús Frare Garcia
(...) L’arròs daurat modificat genèticament no existeix, no està disponible. És un projecte fallit que després de 20 anys segueix en la fase d'investigació i en el qual s'han invertit centenars de milions de dòlars. Per la qual cosa, s'està defensant un arròs que no existeix i que no s'ha demostrat viable en 20 anys d'investigació com a solució a la fam al món. D'altra banda, encara està per demostrar si aquest arròs modificat genèticament pot millorar el nivell nutricional de les persones amb deficiència de vitamina A.
Mentre se segueix investigant en cultius transgènics que donen solució als problemes agronòmics i manca de determinats nutrients, els avenços en la millora convencional ja estan oferint els cultius promesos per l'enginyeria genètica. Per exemple, tant l'arròs tolerant a les inundacions com a la sequera ja són als camps de les persones agricultores i la dacsa resistent a la sequera està disponible en moltes parts d'Àfrica, on més es necessita. També existeixen ja cultius nutricionalment millorats, sense necessitat d'utilitzar l'enginyeria genètica, però sens dubte, la solució més sostenible és millorar l'accés a una alimentació sana i variada.
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les vo...Jesús Frare Garcia
És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).Jesús Frare Garcia
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
La suposada garantia anticremades del disseny dels ferros ha esdevingut pràcticament l’únic argument en defensa de l’embolat. Això és el que diu el ramader i veterinari Daniel Machancoses al seu famós vídeo “l’art d’embolar”: “veiem perfectament que de la punta de la banya a la bola de foc, el bou no es crema”. Si deixem de banda que és l’allargament dels ferros el que facilita que el bou es creme al llom mentre es recargola per a espolsar-se el foc de les banyes, ens trobem amb la dura realitat que, si poses dos bous embolats junts, aquestes “mesures de seguretat” són inútils, i la seua defensa és ridícula.
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...Jesús Frare Garcia
No negaré cap dels esforços fets ni les millores assolides. El problema està en que no hauríem de treballar només amb les medalletes que aquesta opció es pot posar. Aquest fet recorda molt el treball propagandístic dels animalistes de Podem a les xarxes socials, anunciant a bombo i plateret cadascun d’aquests passos endavant i utilitzant-los de nou per a tapar cada mostra d’immobilisme, cada frustració o cada desil·lusió en matèria de protecció i drets animals generades per aquests “governs del canvi”, entesos com aquells que han trencat el bipartidisme postfranquista amb el vot indignat del 15M. La cosa és tan asimètrica que fer la foto sempre pel perfil bo és negar la realitat.
“Els fets sempre són millor que les paraules”. Resposta a Sergio García Torr...
El nostre argument sempre ha estat la justícia. Avaluació pel CII sobre el Càncer (OMS) del consum de carn.
1. Alimentació, justícia i salut.
Informació sobre la relació entre consum de carn i càncer.
El nostre argument sempre ha estat la justícia. Jesús Frare.
I ara, què farem? Manuel Sáez.
Pàgina de1 11
2. El nostre argument sempre ha estat la justícia.
Jesús Frare, membre de la Folgança d’Algemesí i de la Plataforma Carles Pinazo.
———
L’Organització Mundial de la Salut, a través del seu Centre Internacional d’Investigacions sobre el
Càncer, ha classificat el consum de carn roja amb una carcinogenicitat del grup 2A, és a dir:
probablement cancerígena pels éssers humans a partir d’evidències que són concloents en la
investigació amb animals i que confirmen les obtingudes amb éssers humans. Pel que fa a la
carn processada, la classificació ha estat dins del grup 1: cancerígena pels éssers humans a
partir d’evidencies suficients en les investigacions en éssers humans.
El següent gràfic fa un resum del que significa aquest anunci:
Pàgina de2 11
Aliment avaluat Carn roja Carn processada
Grup de
classificació
pel CIIV-OMS
Grup 2A Grup 1
Probablement carcinogen pels éssers
humans
Carcinògena pels éssers humans.
Proves en
estudis
científics
Limitades en éssers humans.
Suficients en experimentació animal.
Suficients en éssers humans.
Definició
Carn muscular de mamífers
Per tant, no inclou:
Carn de peixos
Carn d’aus
(pollastre, ànecs, titots…)
Tenen la seua pròpia classificació.
Carn transformada a través de:
- El salat.
- El curat.
- La fermentació.
- El fumatge.
- Altres processats per a millorar el seu
sabor o la seua conservació.
Són tractaments que poden anar
associats els uns als altres. El curat va
de la mà del salat i al fermentat, i moltes
carns curades i processades estan
fumades.
Poden contindre carn muscular i altres
com menuts (cor, morella, fetge, cervell,
etc.), subproductes carnis (sang, greix,
pell, budells…) o carns d’aus.
Tipus
Talls de carn de
porc, garrí,
bou, vaca, vedella,
cavall, poltre,
ovella, xai,
cabra, cabrit…
Caça major (cérvol, mufló, senglar…)
per ella mateixa, sense comptar altres
factors de risc com la contaminació per
plom.
…
Pernil curat, cecina (de bou, cérvol, cavall,
etc.).
Embotit sec com la llonganissa de pasqua,
llonganissa, fuet, xoriço, espetec,
pepperoni, pastrami, etc.
Pernil cuit, mortadel·la, titot cuit, etc.
Cansalada.
Embotit fresc com botifarres, llonganisses,
xoriços, etc.
F r a n k f u r t s / s a l s i t x e s , h o t d o g s ,
hamburgueses, mandonguilles, carn
picada i adobada…
Aliments carnis en llanda o en conserva,
salses càrnies.
3. Les evidències més concloents, tant per la carn roja com per la processada, es refereixen al
càncer colorectal, seguides per les càncer de pròstata i al càncer pàncrees. Segons el
comunicat de l’OMS, per cada 50 grams de carn processada que es consumeixen diàriament, el
risc de patir càncer colorectal augmenta en un 18%.
Com a persones i grups defensors dels drets dels animals, el sensacionalisme i el missatge de la
por no formen part de la nostra estratègia. Des de que existeix el nostre moviment, sempre hem
treballat per mostrar la VERITAT que la indústria d’explotació animal vol amagar per a afavorir els
seus interessos.
Aquest treball per la veritat va dirigit, principalment, a mostrar l’infern de l’explotació animal. Eixe
infern sistemàticament negat, tergiversat, dissimulat o banalitzat per la indústria i el conjunt
d’interessos econòmics abocats en la explotació animal. És eixa veritat ocultada a la ciutadania
que es resumeix en la famosa imatge dels escorxadors amb parets de vidre que començà a
mostrar La Jungla, la famosa novel·la d’Upton Sinclair sobre l’explotació humana i el genocidi
animal als escorxadors de Chicago, de 1906.
Les terribles imatges del que pateixen els animals no tenen altra intenció que obrir les fosques
cortines amb les que tapen la vida dels milions que són criats, torturats i matats per a fer abrics
amb la seua pell, per a menjar la
seua carn, per que servisquen
de conillets d’Índies, per a fer
d e l s e u p a t i m e n t u n
espectacle… Les imatges
obtingudes a les granges, els
escorxadors, els laboratoris, els
circs, els zoos, etc., son les
seues parets de vidre.
Quan la informació trenca amb
l’ocultació, només els queda
tornar a la tergiversació, la
manipulació i la banalització, tot
fonamentat en les tres N:
normal, natural, necessari . Així1
s’ha justificat la indescriptible
vida d’un porc a una granja, la
matança dels vedells que no
s’han de veure la llet de les
s e u e s m a r e s o l a l e n t a
destrucció de gallines a les
granges d’ous. “Sempre s’ha
fet, no té sentit fer-ho d’altra
manera i, encara més important:
ho necessitem”.
L’argument de la necessitat és
una falsedat que creix en
espiral. La mentida inicial és
que la carn és necessària per a
la nostra salut. Després, la
converteixen imprescindible, i a
partir d’aquesta segona mentida
volen convertir les dietes que
rebutgen l’ús d’animals en
insuficients, deficitàries,
generadores de carències i,
Joy, Melany, Por qué amamos a los perros, nos comemos a los cerdos y nos vestimos con las vacas. Una1
introducción al carnismo, Madrid, Plaza y Valdés, 2013. Traducció de l’anglès al castellà: Garcia, Audrey (coordinació);
Asensio, Montserrat (traducció); Cadenas, Olga (revisió). P. 100-115.
Pàgina de3 11
4. finalment, insanes. Finalment, s’arriben a polítiques públiques com les de no permetre dietes
veganes als menjadors escolars, imposant el consum de carn .
2
Per la seua banda, el moviment pels drets dels animals sempre ha defensat la veritat: que una
alimentació vegana, sense cap forma d’ús i explotació animal, és completa i sana, garanteix
l’aportació de tots els nutrients essencials de forma suficient. No s’ha de patir per cap, des de
les famoses proteïnes fins a la B12, passant pel calci, el ferro, etc. Tot està present en quantitats
més que necessàries als aliments d’origen vegetal, com han deixat clar les principals
organitzacions de Nutrició i Dietètica a nivell mundial.
Nosaltres, les persones i els moviments antiespecistes, sempre hem insistit que el veganisme és
un mitjà per a una fi: la justícia. És una eina eficient i sense cap conseqüència
contraproduent per ell mateix, que permet portar fins al final el respecte pels drets fonamentals
que compartim tots els animals amb interessos que ens són propis: l’interès per viure i per ser
lliure, per no patir presó i esclavitud, per no rebre el tracte que es dóna a un objecte que és
propietat d’altre, per mantindre la nostra integritat i no patir dolor, per no patir tortura. El
veganisme ens permet rebutjar l’explotació dels altres animals sense haver de renunciar a una
dieta suficient i sana. A més, la dieta vegana és l’única que pot ser ecològicament sostenible
d’una forma justa, igualitària i, de nou, suficient per a tots els éssers humans del planeta.
El veganisme és la negació de
l’argument de necessitat de la
indústria d’explotació animal,
que es reforça amb el
coneixement científic com el
que acaba d’aportar l’OMS
sobre la carcinogenicitat del
consum de carn, a partir d’un
treball d’anàlisi de més de
800 estudis fets durant els
últims 20 anys i que han
acumulat, lamentablement,
una quantitat incomptable de
víctimes de la experimentació
amb animals.
La carn és eixe aliment que
n o n o m é s n o é s
imprescindible ni necessari,
sinó que ha d’estar molt
limitat en el seu consum tal i
com s’estableix, des de fa
molt, a la pròpia piràmide
càrnia dels aliments.
Repetisc, és senzillament el
que el moviment pels drets
dels animals sempre ha defensat. No ens cal exagerar ni sobredimensionar aquesta informació.
No anem a manipular cap dada com la del 18% d’increment de risc de patir càncer per cada 50gr
de carn processada consumida DIÀRIAMENT. Eixe percentatge depèn de cada persona, de la
seua edat, del temps que porta afectada per cadascun dels factors de risc, etc. Si el risc per a
una persona es poguera avaluar en el 50%, s’incrementarà fins al 59%; si el d’altra és de l’1%,
l’increment és fins a l’1’18%.
No ha tardat en quedar clar, però, que ens caldrà continuar lluitant front a la manipulació amb la
que intenten tapar aquesta informació amb allò de sempre: manipulació, tergiversació,
desinformació, relativització, banalització… Ens tornen a bombardejar amb “persones expertes”
que neguen que els aliments siguen cancerígens, amb suposats estudis científics que demostren
Igualtat Animal, 14/10/2011, Prohibido ser veganx en Francia, http://www.igualdadanimal.org/noticias/6164/prohibido-2
ser-vegano-en-francia
Pàgina de4 11
Piràmide càrnia de l’USDA (Department of Agriculture).
5. el contrari, amb suposades formes per a contrarestar els efectes cancerígens de la carn o, com
no podia ser d’altra forma, amb relativitzacions del nivell d’”alguna cosa hem de morir”.
Responc amb paraules del T. Colin Campbell a l’Estudi Xina , publicat per primera vegada, en3
anglès, el 2005: no és necessari ser una persona científica per a descobrir que la possibilitat de
morir fa molt que es manté estable en el mateix valor: 100%. Només n’hi ha una cosa que farem
segur a la vida, i és morir. Sovint, he conegut persones que recorren a aquest fet per a justificar la
seua ambivalència front a la informació sobre la salut. Jo tinc, però, una perspectiva diferent. Mai
he pretés gaudir d’una bona salut amb l’esperança de ser immortal. Tindre una bona salut
significa ser capaç de gaudir plenament del temps què disposem. Vol dir gaudir del millor estat
possible durant la nostra vida i evitar penoses i prolongades batalles contra la malaltia. N’hi
moltes de formes millors de viure i de morir.
També responc amb les paraules del meu company, Manuel Sáez. La millor de totes les formes
de viure i de morir és fer-ho sense aixafar els i les més febles.
Campbell, T. Collin, Campbell, Thomas M., El Estudio de China, Dallas, BenBella Books, 2012. Traducció de l’anglès3
al castellà d’Editorial Sirio. P. 83: enfermedades de pobres y enfermedades de ricos.
Pàgina de5 11
6. I ara, què farem?
Manuel Sáez,
membre de la PUPA-UPV, d’Iniciativa Animalista-PIA i de la Plataforma Carles
Pinazo
———
Publicat a La Veu del País Valencià .
4
Volia escriure un altre article:
“L'Escombreta Del Vàter”, així
que el deixaré per a la següent
com a segona part d'aquest.
El dilluns 26 d'octubre de 2015
es recordarà com un dia molt
important a la vida de totes les
persones del nostre planeta,
també per a tots els animals.
La notícia ha estat un colp
immens. Tant en un, com en
altre sentit.
El dissabte anterior a aquesta
data, estava parlant amb un
a m i c , d e q ü e s t i o n s
vegetarianes. Vam acabar
parlant de l'home més ric del
món, de Bill Gates. Jo deia que
era un visionari, que ho és. I
per casualitat, així ha quedat
palès.
Moltes mares i molts pares, sobretot mares, es fan a hores d'ara aquesta pregunta. Una pregunta
molt delicada per aquest grup de persones. No per a mi ni per a molta més gent, gràcies al destí.
La notícia que ha tingut la valentia d'emetre l'Organització Mundial de la Salut sembla terrible.
Terrible per als omnívors, és clar. Les persones vegetarianes estem molt tranquil·les.
El gir més gran que s'ha donat a Europa sobre el tipus d'alimentació, i als últims cent anys, va ser
al Regne Unit. Es van fer un fum de gent vegetarians i vegetarianes. La culpa d'això va ser la por.
Sí, la por a la síndrome de les vaques boges, i altres malalties provinents de l'ús d'animals.
Després de gairebé quinze anys, l'OMS s'atreveix a dir que la xarcuteria es fica al mateix nivell de
consum perillós com ara el tabac o l'amiant. I sospita que el consum de carn roja també pot anar
en aquest camí. L'estudi original i científic on es basa aquesta recerca data del 1991. Ja ha
plogut.
Schopenhauer deia que davant la veritat, primer es rebutja, després es ridiculitza, i finalment
s'accepta. Moltes persones no donen crèdit a la notícia de l'OMS. El sector implicat ho nega, és
clar. I la confusió està servida. Perquè s'escolten tot tipus d'arguments. I fins i tot hi ha
publicacions on no es diu tot el que es pot dir. Com per exemple un tècnic en nutrició que diu que
l'alternativa a la proteïna de la carn roja és la carn no roja o el peix. Evidentment, tenim una altra
alternativa, molt més segura, els vegetals, que aporten el mateix nivell de proteïna. Tot és qüestió
d'informar-se, mínimament. Una solució meravellosa, exempta de tot dubte. Per què no ho
intentem?
El visionari Bill Gates fa temps que s'ha capficat al negoci de les carns vegetals. És sens dubte un
visionari. Sap que el planeta necessita aquest gir, on el negoci pot ser inacabable. L'altre dia un
bon amic, Deivid, em deia: “No lo veo, pero lo voy a intentar”. Intentar menjar menys carn i anar
cap al vegetarianisme. Crec que aquest és el bon camí. Provar. Per què no? Perquè no us podeu
adonar de com de meravellós pot ser? Les receptes vegetarianes, veganes, són literalment
http://opinions.laveupv.com/manuel-saez/blog/6099/i-ara-que-farem4
Pàgina de6 11
7. encisadores. I si no, mireu pàgines web com la de DimensiónVegana o la de CreativeVegan.
Espectaculars. Tot no és ensalada i verdures a la planxa, no.
En qualsevol cas, crec que no podem jugar-nos la nostra vida, i la de la nostra família, a un simple
número probabilístic. Per tant, la pregunta, sabent que una altra forma d'alimentació és possible,
és:
“ I Ara Què Farem?”
Pàgina de7 11
8. Document 1. El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer avalua el consum de
carn roja i de la carn processada.
Publicació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO), Centre Internacional
d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC/IARC).
Traducció de l’original en castellà: El Centro Internacional de Investigaciones sobre el Cáncer
evalúa el consumo de la carne roja y de la carne procesada .
5
Comunicat de premsa del Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer. Lió.
El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIV), l’òrgan de l’Organització Mundial
de la Salut (OMS) especialitzat en el càncer, ha avaluat la carcinogenicitat del consum de carn
roja i de carn processada.
Carn roja. Després d’una revisió exhaustiva de la literatura científica acumulada, un grup de
treball de 22 persones expertes de 10 països, convocat pel programa de monografies del CIIC,
classificà el consum de carn roja com a probablement carcinogen pels éssers humans (grup
2A), basat en evidència limitada que el consum de carn roja causa càncer als éssers humans i
forta evidència mecanicista recolzant l’efecte carcinogen.
Aquesta associació s’observà principalment amb el càncer colorectal, però també s’han vist
associacions amb el càncer de pàncrees i el càncer de pròstata.
Carn processada. La carn processada es classificà com a carcinògena pels éssers humans
(grup 1) basada en evidència suficient en éssers humans que el consum de carn processada
causa càncer colorectal.
Consum de la carn i els seus efectes. El consum de la carn varia molt entre els països, des
d’un xicotet percentatge fins a un 100% de les persones que mengen carn roja, depenent del
país, i proporcions una mica més baixes en el consum de carns processades.
Les persones expertes conclogueren que cada porció de 50 grams de carn processada
consumida diàriament augmenta el risc de càncer colorectal en un 18%.
“Per a un individu, el risc de desenvolupar càncer colorectal pel seu consum de carn
processada segueix sent xicotet, però aquest risc augmenta amb la quantitat de carn
consumida”, digué el doctor Kurt Straif, cap del programa de monografies del CIIC. “Veient el
gran nombre de persones que consumeixen carn processada, l’impacte global sobre la incidència
del càncer és d’importància per a la salut pública”, afegí.
El grup de treball del CIIC considerà més de 800 estudis que investigaren associacions per a
més d’una dotzena de tipus de càncer amb el consum de carn roja i de carn processada a molts
països i poblacions amb dietes diverses. L’evidència més influent provingué de grans estudis de
tipus prospectiu realitzats els últims 20 anys.
Salut pública. “Aquestes troballes recolzen encara més les actuals recomanacions de salut
pública respecte a limitar el consum de carn”, digué el doctor Christopher Wild, director del CIIC.
“Al mateix temps, la carn roja té un valor nutricional. Per tant, aquests resultats són importants
per a permetre els governs i les agències reguladores internacionals realitzar avaluacions de risc,
amb la finalitat de balancejar els riscs i beneficis de consumir carn roja i carn processada, i poder
oferir les millors recomanacions dietètiques possibles”, indicà.
Nota de redacció:
Carn roja es refereix a tots els tipus de carn muscular de mamífers, com la carn de bou, de
vedell, de porc, de xai, de cavall o de cabra. para los redactores.
Carn processada es refereix a la carn que s’ha transformat a través del salat, el curat, la
fermentació, el fumat o altres processats per a millorar el seu sabor o la seua conservació.
La majoria de les carns processades contenen carn de porc o de bou, però també poden
contenir altres carns roges, aus, menuts i subproductes carnis com la sang. Exemples de
26/10/2015 , http://www.who.int/mediacentre/news/releases/2015/cancer-red-meat/es/5
Pàgina de8 11
9. carns processades inclouen frankfurts (hot dogs/salsixes), pernil, llonganisses, carn en
conserva (corned beef), cecina, carn en llanda i les preparacions i salses a base de carn.
Un resum de les avaluacions finals està disponible en línia a The Lancet Oncology, i les
avaluacions en detall es publicaran com a volum 114 de les monografies del CIIC.
El Centre Internacions d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC) forma part de l’Organització
Mundial de la Salut. La seua missió és coordinar i realitzar investigacions sobre les causes del
càncer en éssers humans, els mecanismes de la carcinogènesis, i desenvolupar estratègies
científiques pel control del càncer. El Centre està involucrat en la investigació epidemiològica i la
investigació de laboratori, en la disseminació d’informació científica a través de publicacions,
reunions, cursos i beques.
Per a més informació, pose’s en contacte amb:
Véronique Terrasse, responsable de premsa-CIIC. Mòbil: 33 472 738 366. Mail: terrassev@iarc.fr
Nicolas Gaudin, comunicacions-CIIC. Mail: com@iarc.fr
Pàgina de9 11
10. Document 2. Classificació estàndard de la IARC.
Publicació de Green Facts. Traducció de l’original en castellà: Clasificación estándard de la
IARC .
6
Composts o factors físics sobre carcinogenicitat pels éssers humans, avaluats per la IARC
(Agència Internacional per a la Investigació del Càncer).
Classificats en 4 grups, en base a proves científiques existents sobre carcinogènesis.
GRUP 1. CARCINOGEN. Proves suficients que confirmen que pot causar càncer.
L’agent (o mescla) és carcinogen pels éssers humans. Les condicions de l’exposició comporten
exposicions carcinògenes pels éssers humans.
Aquesta categoria s’aplica quan existeixen proves suficients de carcinogenicitat en éssers
humans. Excepcionalment, un agent (o mescla) pot ser inclòs en aquesta categoria si les proves
en éssers humans no són suficients, però si ho són en animals d’experimentació i existeixen
proves contundents en éssers humans exposats que l’agent (o mescla) actua mitjançant
mecanismes rellevants per a la carcinogenicitat.
Alguns exemples són els asbests, el benzè i la radiació ionitzant.
GRUP 2. En aquesta categoria estan els agents, les mescles i les condicions d’exposició per a les
què s’ha demostrat, en un extrem, que les proves sobre la carcinogenicitat pels éssers humans
són probablement suficients i, en l’altre extrem, que no n’hi ha de proves sobre la carcinogenicitat
pels éssers humans però si pels animals de laboratori. Els agents, les barreges o les condicions
d’exposició es classifiquen en el grup 2A (probablement carcinogen pels éssers humans) i el 2B
(possiblement carcinogen pels éssers humans) segons proves epidemiològiques o de laboratori
sobre carcinogenicitat i altres dades importants.
GRUP 2A. PROBABLEMENT CARCINOGEN. Proves suficients que pot causar càncer, però
actualment no són concloents.
L’agent (o mescla) és probablement carcinogen pels éssers humans. Les condicions de
l’exposició comporten exposicions probablement carcinògenes pels éssers humans.
Aquesta categoria s’utilitza quan existeixen proves limitades de la carcinogenicitat en éssers
humans i proves suficients en experimentació animal. En alguns casos, un agent (o mescla) es
pot incloure en aquesta categoria si existeixen proves inadequades de carcinogenicitat en éssers
humans i proves suficients en animals d’experimentació, existint una forta evidència que en la
carcinogènesi estan implicats mecanismes que també operen en els éssers humans.
Excepcionalment, un agent, mescla o condició pot ser classificat en aquesta categoria únicament
en base a proves limitades de carcinogenicitat en éssers humans.
Alguns exemples són els gasos d’escapament dels motors dièsel, el formaldehid i els PCB.
GRUP 2B. POSSIBLEMENT CARCINOGEN. Algunes proves que pot causar càncer, però de
moment estan lluny de ser concloents.
L’agent (o mescla) és possiblement carcinogen pels éssers humans.
Les condicions de l’exposició comporten exposicions possiblement carcinògenes pels éssers
humans. Aquesta categoria inclou agents, mescles o condicions d’exposició pels que existeixen
proves limitades de carcinogenicitat en éssers humans i proves insuficients en experimentació
animal. També pot ser utilitzada quan existisquen proves inadequades de carcinogenicitat en
éssers humans, però suficients en experimentació animal.
Ocasionalment, un agent, mescla o condició d’exposició pels que existisquen proves inadequades
de carcinogenicitat en éssers humans, però limitades en animals d’experimentació juntament amb
altres dades significatives de recolzament, pot ser inclòs en aquest grup.
http://www.greenfacts.org/es/glosario/abc/clasificacion-iarc.htm#a106
Pàgina de10 11
11. Alguns exemples són la llana de vidre, l’estirè i els gasos d’escapament dels motors de gasolina.
GRUPO 3. NO POT SER CLASSIFICAT. Cap prova que els cause.
L’agent (o mescla o condició d’exposició) no es pot classificar respecte a la seua carcinogenicitat
pels éssers humans.
Aquesta categoria és utilitzada àmpliament per a aquells agents, mescles o condicions
d’exposició per a les quals existeixen proves inadequades de carcinogenicitat en éssers humans i
inadequades o limitades en animals d’experimentació. Excepcionalment, aquells agents (o
mescles) pels quals les proves de carcinogenicitat són inadequades en éssers humans, però
suficients en animals d’experimentació, poden ser inclosos en aquesta categoria quan
existisquen fortes evidències que el mecanisme de carcinogenicitat en animals d’experimentació
no opera en éssers humans.
S’inclouen en aquesta categoria aquells agents, mescles i condicions d’exposició que no poden
ser catalogats en altres grups. Alguns exemples són l’antracè, la cafeïna i la il·luminació
fluorescent.
GRUP 4. PROBABLEMENT NO CARCINOGEN. Proves suficients que no en causa.
L’agent (o mescla) és probablement no carcinogen pels éssers humans.
En aquesta categoria s’inclouen els agents o mescles pels quals existeixen proves que
suggereixen l’absència de carcinogenicitat en éssers humans i en animals d’experimentació. En
alguns casos es pot incloure en aquest grup els agents o mescles pels quals les proves de
carcinogenicitat en éssers humans són inadequades, però amb proves que suggereixen absència
de carcinogenicitat en experimentació animal, confirmades congruentment per un ampli espectre
d’altres dades significatives.
L’únic agent d’aquest grup es la caprolactama.
Font: UIPAC Glossary of Terms Used in Toxicology Classification of Carcinogenicity. Traduït al
castellà per Green Facts.
Pàgina de11 11