relleu, costaner, rassa, tòmbol, penya-segat, platja, albufera

1. EL RELLEU COSTANER
PENINSULAR
2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

2. Les formes del relleu costaner
• Les costes peninsulars són predominantment
rectilínies, excepte les gallegues.
Costa
gallega

3. Les formes del relleu costaner

4. Les formes del relleu costaner
Els caps. Són ixents profunds de la costa
que entren mar endins.
Els golfs. Són entrants profunds de la
mar a la costa.

5. Les formes del relleu costaner
Els penya-segats. Són costes que
penetren al mar amb un fort
pendent. L’erosió del mar crea
coves, arcs marins i farallons.

6. Les formes del relleu costaner

7. Les formes del relleu costaner
Les platges. Són extensions planes i de poc pendent d’arena, grava
o còdols.

8. Les formes del relleu costaner
Les rases. Són plataformes d’erosió marina
paral·leles a la costa que han quedat elevades
sobre el nivell de la mar.
Les ries. Són entrants costaners que resulten de la
invasió del mar d’una vall fluvial.

9. Les formes del relleu costaner
Les maresmes. Són planes de fang. Es formen en badies baixes que
s’omplin amb els sediments aportats pels rius.
La badia. Entrada del mar en la costa, més petita que un golf.

10. Les formes del relleu costaner
Les fletxes litorals. Són barres d’arena que prolonguen una costa
rectilínia i arenosa cap a l’interior d’una badia. Si la fletxa tanca el
front de la badia s’anomena cordó litoral.

11. Les formes del relleu costaner
Les albuferes. Són llacs costaners salats separats de la mar per un
cordó litoral que tanca la badia. Solen tenir aportacions hídriques
terrestres.

12. Les formes del relleu costaner
Els tómbols. Són cordons d’arena
que uneixen illots rocosos a la
costa.
El delta. Ixents costaners formats pels sediments que aporta un riu
i que el mar no pot redistribuir.

13. Les formes del relleu costaner
Dibuix que mostra la
formació d’un
tómbol, en concret
el del Penyal d’Ifach.

14. Les formes del relleu costaner
Les dunes. Són monticles d’arena
propis de costes arenoses. Es formen
pel transport i acumulació d’arena pel
vent, la qual queda fixada per la
vegetació.

15. Les costes atlàntiques
Es diferencies en tres zones:
La costa cantàbrica. Rectilínia, destaquen els penya-segats i les rases. Les ries que
hi ha són curtes.
Ria de Bilbao Rasa del litoral asturià

16. Les costes atlàntiques
Les ries gallegues. Costa més retallada i
accidentada per la invasió del mar de les
valls fluvials. El mar pot entrar fins a
25/35 Km.
Ria de Vigo

17. Les costes atlàntiques
La costa atlàntica
andalusa. Costa rectilínia
que té com a formes de
relleu més destacables les
maresmes, les platges de
dunes i les fletxes.
Fletxa d’El Rompido
Zahara de los Atunes
Maresmes de Doñana Punta de tarifa

18. Les costes mediterrànies
Distingim tres sectors:
El sector bètic. Des del penyal de Gibraltar fins al cap de
la Nau. Presenta trams escarpats allà on la serralada bètica
discorre paral·lela a la costa, i trams de costa baixa quan la
serralada s’endinsa i deixa una estreta franja litoral. En
aquests trams es localitzen platges i albuferes.
Costa de Granada
Costa de Xàbia
Platja de Sant
Joan (Alacant)

19. Les costes mediterrànies
El golf de València. Des del cap de la Nau al
delta de l'Ebre. Es caracteritza per àmplies
platges arenoses,ja que és una zona plana
formada després de la darrera orogènia. També
presenta maresmes (aiguamolls), albuferes i
tómbols.
Platja de Gandia
Vista aèria de l’Albufera de València
Marjal de Pego-Oliva

20. Les costes mediterrànies
Tómbol de Peníscola

21. Les costes mediterrànies
El litoral català. S’estén des del delta de
l'Ebre a la Costa Brava. És molt variat, ja que
presenta alguns deltes (Ebre, Llobregat); costes
abruptes quan la serralada litoral catalana
arriba al mar i platges (entre els promontoris
rocosos).
Costa Brava Delta de l'Ebre