Ud 3 recursos de la natura

2,063 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,063
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
266
Actions
Shares
0
Downloads
57
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ud 3 recursos de la natura

  1. 1. Els recursos de la natura Necessitem recursos de la natura per …
  2. 3. Fonts renovables o alternatives Fonts energètiques tradicionals Energia nuclear Petroli Carbó Gas natural Solar Eòlica Biomassa Geotèrmica Onades Hidràulica Inconvenients Avantatges Fonts
  3. 4. Cercs
  4. 5. Vandellós
  5. 13. Pellets: biomassa
  6. 14. Fonts d’energia
  7. 17. L’aigua un recurs escàs
  8. 19. Les demandes d’aigua <ul><li>Ús agrícola i ramader </li></ul><ul><ul><li>80% </li></ul></ul><ul><ul><li>Regadiu en augment  gran productivitat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Problemes: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Contaminació de l’aigua per ús d’adobs químics, pesticides i purins. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Solucions: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Control de l’abocament de purins. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Reg per aspersió i per degoteig </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>No regar a ple sol </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Manteniment dels canals de reg. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/dol%E7a2.htm </li></ul></ul></ul>
  9. 20. <ul><li>Ús urbà i industrial </li></ul><ul><ul><li>Indústria: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Paperera i pell. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Refrigeració de maquinària i neteja i eliminació de residus. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Urbà: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Usos domèstics: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Potabilitat </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Subministrament: aigües fluvials i aqüífers </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Litorals sobrepoblats i turisme  restriccions. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Solucions: contaminació de les aigües per abocaments d’aigües residuals  clavegueres  depuradores </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>http://www.gencat.cat/mediamb/ea/virtual/e-balagu.htm </li></ul></ul>
  10. 21. Polítiques hídriques <ul><li>Transvassements </li></ul><ul><ul><li>Petits per a les ciutats </li></ul></ul><ul><ul><li>Grans obres d’enginyeria: cost elevat i evaporació, canvis en els aqüífers i aportació de sediments. </li></ul></ul><ul><li>Dessalinització de l’aigua del mar </li></ul><ul><ul><li>Plantes dessalinitzadores: car i consum energètic elevat. </li></ul></ul><ul><ul><li>http://www.atll.cat/site/unitFiles/404/dessaladora.pdf </li></ul></ul><ul><li>Recuperació d’aqüífers </li></ul><ul><ul><li>Sobreexplotació  disminuir el nivell, dessecació total o parcial. </li></ul></ul><ul><ul><li>Salinització de l’aigua (imatge) i contaminació aigua subterrània. </li></ul></ul><ul><li>Plans de sanejament dels rius: </li></ul><ul><ul><li>Control sobre els abocaments </li></ul></ul><ul><ul><li>Col·lectors i plantes depuradores </li></ul></ul>
  11. 24. Depuradora
  12. 25. Recursos energètics <ul><li>Espanya: augment de consum. </li></ul><ul><li>País dependent  poc autoabastament: </li></ul><ul><ul><li>Petroli i gas natural: consum més alt i menor autoabastament. </li></ul></ul><ul><li>PEN: (Plans Energètics nacionals, dins UE: pactes) </li></ul><ul><ul><li>Reforçar energies tradicionals: carbó i hidràulica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Reduir consum de petroli </li></ul></ul><ul><ul><li>Diversificar fonts: augmentar la participació del gas natural i introduir energies renovables. </li></ul></ul><ul><ul><li>Polítiques d’eficiència i estalvi. </li></ul></ul><ul><li>Altres propostes: xarxa ferroviària: reduir transport per carretera. </li></ul>
  13. 26. L’aigua com a recurs energètic <ul><li>Segons: Hispagua: Sistema Espanyol d’informació sobre l’aigua. </li></ul><ul><li>AVANTATGES: </li></ul><ul><li>És inesgotable, sempre i quan continuï el cicle de l’aigua. Energia renovable. </li></ul><ul><li>És autòctona, perquè la font energètica està en el propi territori, per tant, redueixen les importacions d’energia elèctrica des de països tercers. </li></ul><ul><li>No necessita sistemes de refrigeració o calderes, per tant disminueixen les despeses. </li></ul><ul><li>No contamina l’atmosfera, ja que no produeix escalfor ni emissions de gasos contaminants. Es podria considerar energia neta. </li></ul><ul><li>Permet emmagatzemar aigua per a regadius i altres usos d’emergència com l’extinció d’incendis. </li></ul><ul><li>Quan la central va unida a la construcció d’una presa, permet regular el cabal dels rius i facilita la infraestructura necessària per a activitats d’oci: pesca, rem, bany, etc. </li></ul>
  14. 27. <ul><li>Inconvenients </li></ul><ul><li>El seu rendiment depèn de les condicions meteorològiques. Sequeres = producció disminueix. </li></ul><ul><li>Es necessiten condicions ambientals molt concretes: corrents fluvials suficientment grans, orografia accidentada. A més, les centrals acostumen a localitzar-se lluny dels centres de consum  cal construir la infraestructura necessaria per trasnportar l’electricitat. </li></ul><ul><li>La construcció de grans preses altera els ecosistemes: espècies animals que remunten els rius per a desovar veuen interromput el seu cicle. Els sediments s’acumulen en el fons  nutrients i sediments no arriben a les zones baixes. </li></ul><ul><li>La construcció d’embassaments pot plantejar problemes socials i demogràfics: abandonament de pobles, expropiacions de sòls. </li></ul><ul><li>Major contaminació de l’aigua: l’aigua dels embassaments no disposa de la mateixa salubritat que l’aigua que flueix  pot ocasionar focus infecciosos. </li></ul>
  15. 28. <ul><li>Representa el 20 % de l’energia consumida al món. </li></ul><ul><li>En augment als països en vies de desenvolupament. </li></ul><ul><li>Energia renovable, però neta?(no contaminant) </li></ul><ul><li>Funcionament: </li></ul><ul><ul><li>Aprofitament dels salts d’aigua  força  centrals hidroelèctriques. </li></ul></ul>
  16. 29. Central hidroelèctrica
  17. 30. El carbó <ul><li>Energia de la revolució industrial inicial. </li></ul><ul><li>Avantatge: constant i eficaç. </li></ul><ul><li>Des de la 2ª meitat del XX: retrocés davant dels hidrocarburs (petroli i gas natural)  vinculació amb els preus del petroli. </li></ul>
  18. 31. Problemes del carbó <ul><li>Qualitat baixa a Espanya  poca hulla  poc carbó de coc (siderúrgia: ferro). </li></ul><ul><li>Cost de producció elevat, causes: </li></ul><ul><ul><li>Vetes estretes i terrenys molt fallats  no ús de grans màquines. </li></ul></ul><ul><ul><li>Barrejat amb altres materials  neteja </li></ul></ul><ul><ul><li>Part molt friable (s’engruna)  dificulta el transport. </li></ul></ul><ul><ul><li>=> Importació de Sud-Àfrica, Indonèsia, Polònia i Rússia. </li></ul></ul>
  19. 32. Àrees espanyoles <ul><li>Àrea asturlleonesa: </li></ul><ul><ul><li>Astúries: Langreo, Laviana, Mieres, Figaredo i La Camocha (hulla de qualitat excel·lent). </li></ul></ul><ul><ul><li>Lleó i Palència: antracita i hulla. </li></ul></ul><ul><li>Àrea sud: qualitat inferior al nord. </li></ul><ul><ul><li>Ciudad Real (Puertollano). </li></ul></ul><ul><ul><li>Còrdova (Bélmez i Peñarroya) </li></ul></ul><ul><li>Àrea Catalunya i Aragó: </li></ul><ul><ul><li>Alt Llobregat i Terol: lignits. </li></ul></ul>
  20. 33. Mapa de la producció de minerals, 2006 a Espanya.
  21. 34. Mina de Puertollano: explotació <ul><li>Forat inicial </li></ul><ul><li>Escombrera exterior </li></ul><ul><li>Zona restaurada </li></ul><ul><li>Cavitat intermitja </li></ul><ul><li>Puertollano </li></ul><ul><li>Complex petroquímic Repsol-YPF </li></ul>
  22. 35. La Camocha
  23. 36. Política estatal respecte al carbó <ul><li>Estat vol mantenir-la per reduir dependència en hidrocarburs. </li></ul><ul><li> procés de concentració de la producció  reajustaments (taula p.62) </li></ul><ul><li> Protecció de les empreses: Hunosa, Minas de Figaredo o La Camocha. </li></ul><ul><li>http://www.hunosa.es/es/framework.hps </li></ul>
  24. 37. Política UE <ul><li>Subvencions europees a les mines d’antracita, hulla i lignit negre. </li></ul><ul><li>Ajuda en dubte a partir de 2010 pels acords de Kyoto: reduir emissions de CO2  centrals tèrmiques contaminen l’atmosfera i pluja àcida. </li></ul><ul><li>http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/acida.htm </li></ul><ul><li>http://www.tv3.cat/videos/216990789 </li></ul><ul><li>http://www.tv3.cat/videos/1602259 </li></ul>
  25. 38. Pluja àcida <ul><li>òxid de sofre i de nitrogen </li></ul>
  26. 39. Els hidrocarburs: el petroli i el gas natural <ul><li>Repartiment desigual: no coincideixen els països productors amb els consumidors. </li></ul><ul><li>Control d’aquestes: </li></ul><ul><ul><li>Aliances polítiques </li></ul></ul><ul><ul><li>Conflictes  en augment pel tema del zènit del petroli. </li></ul></ul>
  27. 40. Països productors de petroli (2006) Font: “The World’s Top Oil Producers, 2006” a Middle East Issues . 6 de setembre de 2007.
  28. 41. <ul><li>Membres de l’OPEP: </li></ul><ul><ul><li>Venezuela </li></ul></ul><ul><ul><li>Aràbia Saudita </li></ul></ul><ul><ul><li>Iraq </li></ul></ul><ul><ul><li>Iran </li></ul></ul><ul><ul><li>Kuwait </li></ul></ul><ul><ul><li>Argèlia </li></ul></ul><ul><ul><li>Angola </li></ul></ul><ul><ul><li>Equador </li></ul></ul><ul><ul><li>Nigèria </li></ul></ul><ul><ul><li>Emirats Àrabs Units </li></ul></ul><ul><ul><li>Líbia </li></ul></ul><ul><ul><li>Qatar </li></ul></ul><ul><ul><li>Més membres observadors: Sudan, Mèxic, Noruega, Rússia, Kazajistan, Oman, i Egipte. </li></ul></ul>
  29. 42. <ul><li>Després de la 2ª Guerra Mundial: creixement econòmic dels països industrialitzats (2ª Revolució Industrial). </li></ul><ul><li>Problemes: </li></ul><ul><ul><li>no és renovable  possible esgotament de les reserves. </li></ul></ul><ul><ul><li>Dependència econòmica  crisis lligades als preus del petroli (1973). </li></ul></ul>
  30. 45. Espanya i el petroli <ul><li>Producció insignificant: 0.43 % </li></ul><ul><li>Consum elevat: 48.52 % </li></ul><ul><li>Dependència exterior: Rússia, Mèxic i Aràbia Saudita. </li></ul><ul><li>Polítiques actuals: </li></ul><ul><ul><li>Diversificació de la procedència </li></ul></ul><ul><ul><li>Control del transport i refinatge al propi país (9 refinaries). </li></ul></ul><ul><ul><li>Empreses espanyoles que controlen refinatge i distribució a Espanya a través de les seves inversions a països productors: REPSOL. (taula p. 63) </li></ul></ul>
  31. 46. El gas natural <ul><li>Mescla de gasos: </li></ul><ul><ul><li>70 % metà </li></ul></ul><ul><ul><li>Fins a un 20 % de nitrogen </li></ul></ul><ul><ul><li>Fins a un 20% de diòxid de carboni </li></ul></ul><ul><ul><li>Fins a un 10 % d’ età </li></ul></ul><ul><li>El gas i Espanya: </li></ul><ul><ul><li>Reserves a Osca i als golfs de Biscaia i Cadis. </li></ul></ul><ul><ul><li>dependència de l’exterior: Algèria  gasoductes. </li></ul></ul><ul><ul><li>explotació per part de grans empreses: Gas Natural. </li></ul></ul><ul><ul><li>En creixement per ús domèstic i industrial  2008 va augmentar la venda un 10 %. </li></ul></ul>
  32. 47. <ul><li>Avantatges: </li></ul><ul><ul><li>menys contaminant de CO2 </li></ul></ul><ul><li>Inconvenients: </li></ul><ul><ul><li>Gasos sobrants contaminants </li></ul></ul><ul><ul><li>Reserves i dependents del gas natural. </li></ul></ul>
  33. 48. Productors de gas natural
  34. 49. Energia nuclear <ul><li>Quan els àtoms es divideixen s'allibera una gran quantitat d'energia. </li></ul><ul><li>L' urani , un mineral radioactiu per naturalesa, és el combustible més utilitzat en els reactors nuclears, ja que en el seu estat natural els àtoms que el formen són molt inestables i tendeixen a dividir-se lentament. Aquest fenomen natural genera petites quantitats d'energia i radiació. Però en els reactors els àtoms d'urani 235 es divideixen molt ràpidament i, per tant, alliberen molta més energia. Aquest procés s'anomena fissió nuclear. </li></ul>
  35. 50. <ul><li>Avantatges: </li></ul><ul><li>L'energia obtinguda així és un milió de vegades superior a la que es produeix en cremar un fragment de carbó de la mateixa massa. </li></ul><ul><li>energia neta , ja que no produeix gasos contaminants com els que desprenen els combustibles fòssils (carbó, petroli, gas). </li></ul>
  36. 51. <ul><li>Inconvenients: </li></ul><ul><ul><li>radioactivitat =>control exhaustiu dels nivells de radioactivitat que es generen a les centrals nuclears </li></ul></ul><ul><ul><li>residus extremadament radioactius, perillosos i de llarga vida, que no sabem com eliminar. Les radiacions que emeten aquests residus són nocives per als éssers vius, perquè alteren la informació genètica que rep la seva descendència. </li></ul></ul><ul><ul><li>despeses de construcció i manteniment de les centrals nuclears són molt elevades </li></ul></ul><ul><ul><li>la vida d'una central nuclear és només de 30 a 40 anys. Després cal tancar-la hermèticament. </li></ul></ul><ul><ul><li>accident que produeixi una alliberació catastròfica de radioactivitat, que pot contaminar milers de quilòmetres quadrats i afectar a milions de persones. </li></ul></ul>
  37. 52. Les barres d'urani exhaurides són residus d'alt nivell radioactiu.     A les mines d'urani es produeixen escòries radioactives que contaminen la zona del voltant <ul><li>Les peces de les armes nuclears desactivades són radioactives. </li></ul><ul><li>Les proves nuclears que fan alguns països alliberen molta radioactivitat. </li></ul>
  38. 53. Efectes de la radioctivitat <ul><li>Si una persona s'exposa a un nivell elevat de radiació pot patir la malaltia de la radiació. </li></ul><ul><ul><li>Els símptomes principals són vòmits, pèrdues dels cabells i hemorràgies i pot arribar a produir la mort. </li></ul></ul><ul><ul><li>A més es produeixen tumors malignes, úlceres d'estómac, perforacions d'intestí i malformacions en els fetus de les dones embarassades que han estat exposades a la radiació. </li></ul></ul><ul><li>Txernòbil (uns 5 milions de persones van quedar afectades per la radioactivitat i moltes van morir). </li></ul><ul><li>efectes els milers de persones que van morir a Hiroshima i Nagasaki, al Japó, després dels llançament de les primeres bombes atòmiques. </li></ul>
  39. 56. <ul><li>Contesta les següents preguntes sobre l'energia nuclear a Espanya: </li></ul><ul><ul><li>Com funciona l'energia nuclear? </li></ul></ul><ul><ul><li>Quins són els principals avantatges d'aquest tipus d'energia? I els inconvenients </li></ul></ul><ul><ul><li>Quins factors plantegen la possibilitat de recórrer a l'energia nuclear?: </li></ul></ul>
  40. 57. Energies renovables: les noves <ul><li>Energia obtinguda de fonts naturals inexhauribles. </li></ul><ul><li>Energia de l’aigua. </li></ul><ul><li>A Espanya: p.65 </li></ul><ul><ul><li>Solar </li></ul></ul><ul><ul><li>Eòlica </li></ul></ul><ul><ul><li>Biomassa </li></ul></ul><ul><ul><li>Geotèrmica </li></ul></ul>
  41. 58. Energia solar <ul><li>Potencial a Espanya: 70 % del territori amb + de 2500h anuals de sol. </li></ul><ul><li>Avantatges: </li></ul><ul><ul><li>És neta i no contaminant. </li></ul></ul><ul><ul><li>La durada d’una instal·lació solar és molt llarga tot i que no és il·limitada. Atès que els materials estan sotmesos a un envelliment, cal fer el manteniment a la instal·lació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Gratis i inexhaurible. </li></ul></ul>
  42. 59. Central solar de Tabernas (Almeria) http://www.psa.es/webesp/index.php
  43. 60. <ul><li>Inconvenients: </li></ul><ul><ul><li>Aparició irregular del Sol. </li></ul></ul><ul><ul><li>No és emmagatzemable sense transformació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Per a la seva captació es necessiten grans superficies. </li></ul></ul><ul><ul><li>Això que en principi és un inconvenient té els seus avantatges: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Fer una ciutat on els habitatges aprofitin l’energia solar  s’ha de construir en grans espais verds i edificis no gaire alts => urbanisme tenint en compte el sol. </li></ul></ul></ul>
  44. 61. Energia eòlica <ul><li>Espanya: forts vents pel relleu. </li></ul><ul><li>CCAA: Castella, Galícia, Aragó i Andalusia. </li></ul><ul><li>Major parc d’Europa: Tarifa. </li></ul><ul><li>Avantatges: </li></ul><ul><ul><li>És renovable i neta. </li></ul></ul><ul><ul><li>És molt fàcil d'obtenir. </li></ul></ul><ul><li>Inconvenients: </li></ul><ul><ul><li>L'espai que requereix la seva instal·lació. </li></ul></ul><ul><ul><li>la mort d'aus. </li></ul></ul><ul><ul><li>el manteniment dels aerogeneradors. </li></ul></ul><ul><ul><li>la manca de continuitat en el subministrament elèctric. </li></ul></ul>
  45. 62. Energia de la biomassa <ul><li>Avantatges: </li></ul><ul><ul><li>El procés d'obtenció és senzill. </li></ul></ul><ul><ul><li>escassa contaminació. </li></ul></ul><ul><ul><li>Aprofitament dels residus mitjançant digestors. </li></ul></ul><ul><li>Inconvenients: </li></ul><ul><ul><li>En el cas de la biomassa natural, la demanda actual excedeix el ritme de regeneració dels boscos, i això influeix directament en l'increment de l'efecte hivernacle. (Brasil: etanol) </li></ul></ul><ul><ul><li>Preus dels aliments a l’alça (menys aliments) </li></ul></ul>
  46. 63. Energia geotèrmica <ul><li>L'energia geotèrmica és aquella que té el seu origen en la calor interna de la Terra ja que en zones de l'escorça terrestre on existeix activitat volcànica o sísmica, es produeix un calentament de les aigües subterrànies. Aquest tipus d'aprofitament energètic té lloc en els jaciments energètics, que es classifiquen segons si el focus de calor és de baixa o alta temperatura. Posteriorment mitjançant la tecnologia s'injecta aigua freda que es converteix en vapor sobreescalfat per efecte del focus de calor i tot seguit aquest vapor s'extreu. El vapor generat acciona el grup turbina-alternador i es genera l'energia elèctrica. </li></ul>
  47. 64. <ul><li>Avantatges: </li></ul><ul><ul><li>No presenta efectes negatius sobre el medi ambient. Amb una planificació adequada, els dipòsits podrien durar molts segles. </li></ul></ul><ul><li>Inconvenients: </li></ul><ul><ul><li>L'aprofitament d'aquesta energia es força costós a causa tant de factors geològics com tecnològics. </li></ul></ul>
  48. 65. Recursos minerals no fòssils <ul><li>Tradici ó minera </li></ul><ul><li>Marc europeu – per ò proc è s de reconversi ó industrial: </li></ul><ul><ul><li>Amb els objectius de: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>incrementar la productivitat </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Millorar el medi ambient </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Fomentar I+D </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>concentraci ó empresarial </li></ul></ul><ul><ul><li>innovaci ó tecnol ò gica </li></ul></ul>
  49. 66. <ul><li>Situació actual: </li></ul><ul><ul><li>Tancament de jaciments per la competència de jaciments de fora la UE i pels problemes mediambientals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Mineria no metàl·lica important (mineria industrial) </li></ul></ul><ul><ul><li>Roques industrials en creixement (àrids, aglomerats, roques de construcció, vidre, productes ceràmics) </li></ul></ul>
  50. 67. Mineria metàl·lica <ul><li>S’obtenen els metalls: </li></ul><ul><ul><li>Ferro, pirita, coure, plom, zinc, estany, mercuri, or i plata. </li></ul></ul><ul><li>Localització : mines  sòcol hercinià (paleozoic) </li></ul><ul><li>usos: </li></ul><ul><ul><li>Indústries de base: metal·lúrgia i química </li></ul></ul><ul><ul><li>Indústries de transformació </li></ul></ul><ul><li>retrocés DEFINITIU: TANCAMENT D’EMPRESES (Rio Tinto a Huelva de coure i pirita) </li></ul><ul><li>Quadre de la p. 66. </li></ul>
  51. 69. Mineria no metàl·lica <ul><li>Localització : formacions paleozoiques i conques del Terciari. </li></ul><ul><li>Sal: en decreixement. </li></ul><ul><ul><li>Sal gemma (Cantàbria) </li></ul></ul><ul><ul><li>Sal marina (salines del litoral mediterrani i del sud-atlàntic: San Fernando a Cadis.) </li></ul></ul><ul><ul><li> usos: alimentaris, condimentació, conservació, per elaborar àcid clorhídric, sosa càustica, plàstics, pvc. </li></ul></ul><ul><ul><li>Sals potàssiques: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>fertilitzants i indústria química </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Localització : lacustres de Navarra a Catalunya. </li></ul></ul></ul>
  52. 70. <ul><li>Saragossa, mines de sal </li></ul><ul><li>San Fernando, mines de sal marina </li></ul>
  53. 71. <ul><li>Mines de sal potàssica de Cardona </li></ul>
  54. 72. Roques industrials <ul><li>Dinamisme </li></ul><ul><li>Pedreres  construcció i indústria química. </li></ul><ul><li>Roques: calcària, argila, pissarres, graves, sorra, granit i marbre. </li></ul><ul><li>+ de 600 en el territori. </li></ul>
  55. 73. Catalunya: l’aigua <ul><li>Conca de l’Ebre: </li></ul><ul><ul><li>8 % del total dels habitants </li></ul></ul><ul><ul><li>60 % dels recursos per explotar. </li></ul></ul><ul><ul><li>95 % demanda per l’agricultura i ramaderia. </li></ul></ul><ul><li>Conques internes: </li></ul><ul><ul><li>92 % del total dels habitants </li></ul></ul><ul><ul><li>64 % per ús urbà i 36 % per l’agricultura i ramaderia. </li></ul></ul><ul><ul><li>Deficitària per estiatges i per manca d’inversions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Alerta amb la sequera de 2008  dessalinitzadores, Recuperació d’aqüífers, millora dels canals, reutilitzar aigua. </li></ul></ul>
  56. 74. Catalunya: energia <ul><li>Dependència estrangera o espanyola. </li></ul><ul><li>Carbó: centrals tèrmiques (Fígols) </li></ul><ul><li>Centrals nuclears: Ascó i Vandellós  transport complex  litoral. </li></ul><ul><li>Energia hidroelèctrica : Noguera Pallaressa i Ribagorçana, Ter i Ebre. </li></ul><ul><li>Energies alternatives: biomassa i en segon terme eòlica. </li></ul><ul><li>P. 69 quadre </li></ul>
  57. 75. Catalunya: minerals <ul><li>Decreixement de la sal gemma i potassa. </li></ul><ul><ul><li>Sallent: potassa. </li></ul></ul><ul><ul><li>Salines: poques i problemes de salinització dels aqüífers </li></ul></ul><ul><li>Roques industrials: </li></ul><ul><ul><li>Prosperitat per la construcció </li></ul></ul>
  58. 76. Embasaments de Catalunya
  59. 77. <ul><li>http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1226254461208201571719 </li></ul>

×