El 25 de març de 2011 es produí la segona onada de manifestacions contra el maltractament animal, un moviment sorgit de les xarxes socials amb la tortura i mort del petit Schnauzy con a catalitzador. Milers de persones es mobilitzaren per a reclamar accions legislatives de protecció animal i contra el maltractament, aquesta vegada coordinades per la Iniciativa popular contra el maltractament animal . Als Països Catalans, la mobilització arribà a Alacant, Barcelona, Eivissa, Figueres, Girona, Lleida, Ciutat de Mallorca, Maó, Tarragona i València . La Iniciativa planteja dos objectius específics: l’enduriment de les penes per maltractament d’animals de companyia i amansats, segons els conceptes emprats al Codi penal espanyol , i l’adhesió de l’estat al conveni europeu de protecció d’animals domèstics . Aquest últim objectiu ha estat denunciat des de determinats sectors de l’animalisme, que tornen a optar per responsabilitzar les iniciatives possibilistes de l’especisme contra el que lluiten...

1. Per les escales.
El 25 de març de 2011 es
produí la segona onada de
manifestacions
contra
el
maltractament animal, un
moviment sorgit de les xarxes
socials amb la tortura i mort
del petit Schnauzy1 con a
catalitzador.
Milers
de
persones es mobilitzaren per a
reclamar accions legislatives de
protecció animal i contra el maltractament, aquesta
vegada coordinades per la Iniciativa popular contra
el maltractament animal2. Als Països Catalans, la
mobilització arribà a Alacant, Barcelona, Eivissa,
Figueres, Girona, Lleida, Ciutat de Mallorca, Maó,
Tarragona i València3.
https://www.youtube.com/watch?v=JfdNS6RMsM&feature=player_embedded
La Iniciativa planteja dos objectius específics:
l’enduriment de les penes per maltractament
d’animals de companyia i amansats, segons els
conceptes emprats al Codi penal espanyol 4, i
l’adhesió de l’estat al conveni europeu de protecció
d’animals domèstics5. Aquest últim objectiu ha estat
denunciat des de determinats sectors de
l’animalisme,
que
tornen
a
optar
per
responsabilitzar les iniciatives possibilistes de
l’especisme contra el que lluiten.
La seua atenció s’ha centrat en l’article 12 del conveni, que estableix que, quan un estat signant
decidisca que s’han d’exterminar animals de companyia abandonats, en considerar el seu nombre
excessiu, ha d’utilitzar mètodes que no causen dolor, patiment o angoixa. Defensen que l’adhesió
a aquest conveni és el mateix que recolzar i aprovar l’extermini.
Ès cert: el conveni regula l’extermini. Estableix limitacions: el procés ha d’estar sota control
veterinari o de persones amb els coneixements suficients; per a matar s’ha d’anestesiar prèviament
o s’ha d’aplicar qualsevol altre mitjà que assegure la pèrdua immediata de coneixement, sobre tot si
s’utilitzen mètodes com l’ofegament, l’electrocució o l’ús de drogues o substàncies tòxiques. El
conveni regula l’extermini, no el prohibeix.
Estableix que un animal de companyia és aquell mantingut o destinat a ser mantingut per l'ésser
humà, en particular, a sa casa per a ús privat i la companyonia, i, per tant, va més enllà de gossos
1
http://animalismecat.blogspot.com/2011/02/schnauzy.htm
2
http://www.noalmaltratoanimal.org/
3
Notícies sobre les manifestacions:
Alacant:
http://www.diarioinformacion.com/alicante/2011/03/25/multitudinaria-protesta-alicante-maltratoanimal/1108869.html
- Barcelona: http://www.youtube.com/watch?v=hVRH7xXQ7Rg
http://www.europapress.cat/societat/noticia-700-activistes-manifesten-contra-maltractament-animal-barcelona20110325214922.html
- Eivissa: http://www.anunciosenred.com/anuncio/308586/ibiza-manifestacion-perros-maltrato
- Figueres: http://www.youtube.com/watch?v=j1d68Ekhiy8&feature=player_embedded
- Girona: http://www.facebook.com/event.php?eid=157039667684364
- Lleida: http://www.segre.com/detall-de-la-noticia/article/volen-penes-mes-dures-contra-els-mals-tractes-als-animals/
- Ciutat de Mallorca: http://www.youtube.com/watch?v=DiIxeGJ6oJk&feature=related
- Maó: http://www.protectoraciutadella.com/?p=451
- Tarragona: http://www.noalmaltratoanimal.org/images/carteles/tarragonaschnauziA4nkjet_c.pdf
- València: http://www.facebook.com/album.php?aid=56164&id=100000068690372&fbid=208892619123026
4
Article 337 del Codi Penal. Butlletí Oficial de l’Estat. Text consolidat de la LO 10/1995, de 23 de novembre).
http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/act.php?id=BOE-A-1995-25444
5
http://conventions.coe.int/treaty/en/Treaties/Html/125.htm

2. i gats, oferint un marc concret i més ample que l’establert pel Codi penal espanyol. Les persones
són responsables dels seus animal de companyia, han de tindre cura d’ells, els han d’alimentar
adequadament i no els poden abandonar. Prohibeix les operacions quirúrgiques no curatives com
la desungulació, la retallada d’orelles o el tall de les cordes vocals, i prohibeix qualsevol altra forma
de causar dolor innecessari, patiment o angoixa.
L’adhesió al conveni obligaria a mesures de protecció per a tots els animals de companyia. S’hauria
d’actuar contra els abandonaments que, només pel que respecta a gossos i gats, superen els
200.000 per any a l’estat espanyol. Les persones que abandonen un animal al mig d’una carretera
s’enfrontarien a mesures legals i sancionadores fermes. Hi hauria controls eficients de cartilles i
microxips identificatius, instruments disuassius que protegeixen els drets d’aquests animals. Seria
el fonament de campanyes de conscienciació que permetrien establir les bases per a reformes legals
més ambicioses, com la esterilització obligatòria.
Allà on es pengen del coll els llebrers que no cacen be, amb les potes de darrere a tocar del terra per
a que tinguen una mort lenta i angoixant, el conveni seria com un tsunami que acabaria fent pagar
els seus abusos a més d’un senyoret de be. Allà on la gent marxa i abandona gossos i gats a dins
dels habitatges fins que moren de set i fam, el conveni els podria fer tornar a corre-cuita. Animals
mutilats i llançats a dins de pous, cadellets deixats a la seua sort, persones que abandonen animals
amb microxips, segures de la seua impunitat… Per a totes aquestes realitats, el conveni obre noves
perspectives.
I, a les terres de la tortura taurina, dels bous al carrer… El conveni seria com una finestra oberta al
nord, per on entraria una brisa suau i fresca, de primavera, que començaria a foragitar la ferum, la
pudor de ranci, les olors de guardat.
El conveni no és l’objectiu de l’animalisme, però
representaria un avanç significatiu. Es un esglaó de
l’escala que hem de pujar com a moviment, un avanç
en la sensibilització que permetrà arribar als nostres
objectius finals. Els seus preceptes són especistes,
perquè especistes són les societats i els poders que
l’han rubricat. Però implica compromisos significatius
i avanços complicats d’assolir. Potser siguen poca cosa
a Holanda o Suècia, però es un pas endavant a un estat
que no ratifica el conveni malgrat que està en vigor des
del 1987.
Una de les imatges que millor representa el sostre de
cristall que limita la promoció de les dones dins el
mercat laboral és la d’una dona que puja per una
escala, graó rere a graó, carregada de títols i màsters,
de la doble jornada a la seua llar, dels seus fills i filles,
de les persones majors de les que te cura, de la
sobrecàrrega de treball que assumeix per a demostrar
que és tan bona com un home. Mentre avança amb
moltes dificultats, veu un munt d’homes, lliures de tot
equipatge, que pugen a un ascensor reservat per a ells.
No s’ha d’oblidar de continuar el seu ascens per
l’escala mentre lluita contra la injustícia, perquè cada
graó és una aportació a eixa lluita.
Estic fart d’udols que venen del fons d’un pou. Estic fart dels fruïts estranys6, dels llebrers que
pengen de les branques. Estic fart de veure’ls com riuen, orgullosos de les seues gestes.
L’animalisme, com el feminisme, ha d’aprendre a pujar per les escales. No es pot quedar palplantat
al replà i mirant cap a l’ascensor, sempre renegant. Un graó i després un altre, cap amunt. Per
això, recolze els objectius de la Iniciativa popular contra el maltractament animal.
6
Strange fruit, d’Abel Meeropol (1939) es va fer mundialment famosa amb la veu de Billie Holliday. És una denúncia
dels linxaments de negres als estats del sud, amb els cadàvers penjats de les branques i que es podreixen al sol com a
símbol. Fou un dels primers himnes del moviment pels drets civils nord-americà.