Kobe és una ciutat japonesa de la prefectura de Hoygo, a la gran illa Honsu. El seu port era un dels més importants del Japó quan, a mitjans del segle XIX, l’imperialisme nord-americà i europeu acabà amb el sakoku (país tancat) mitjançant la convenció de Kaganawa. A aquell port, els diners estrangers posaren sobre la taula carn de les grans vaques japoneses, amb les seues característiques vetes de greix que fan que semble marbre roig. (...) Ara, el mite de Kobe és un lloc comú de la manipulació ideològica, convertit en notícia cada vegada que el circ de la indústria crida “Passen i vegen!”.

1. Estètica disfressada d’ètica. El mite de Kobe.
Les investigacions constaten que la millora del benestar animal permet obtindre un producte de
major qualitat. Les persones consumidores estan disposades a pagar més per aliments que
complisquen els estàndards exigits, estan fent un esforç a l’hora de comprar “benestar animal” de
certs productes, perquè és una garantia de salubritat i qualitat de productes.
Cooperativa Coren (Arrabaldo, Ourense).Comunicat arran de la concessió a l‟empresa, el 2007, de
l‟etiqueta Freedom Food per la Royal Society for the Prevention of Cruelty to Animals (RPSCA).
Al comunicat, Coren rebateja la històrica organització benestarista britànica com la Royal Society
for Cruelty to Animals(podríem dir que molt encertadament1).
Encapçalament del comunicat.
Estètica disfressada d’ètica. El mite de Kobe.
Vaca i vedell de raça Wagyu, que crien a Kobe i altres llocs del Japó.
Kobe és una ciutat
japonesa de la prefectura
de Hoygo, a la gran illa
Honsu. El seu port era un
dels més importants del
Japó quan, a mitjans del
segle XIX, l‟imperialisme
nord-americà i europeu
acabà amb el sakoku (país
tancat)
mitjançant
la
convenció de Kaganawa.
A aquell port, els diners
estrangers posaren sobre
la taula carn de les grans
vaques japoneses, amb les
seues característiques vetes de greix que fan que semble marbre roig.
A partir d‟aleshores, s‟estengué per tot el món el mite d‟unes vaques que veuen cervesa, reben
massatges diaris amb sake i escolten música relaxant fins el dia que les degollen i esquarteren. Res
de tot això és veritat: les característiques de les vaques del Japó són conseqüència dels
encreuaments i la selecció d‟individus i dels condicionaments ambientals (ecosistemes, clima,
alimentació, etc)2. Passa el mateix o molt paregut amb els porcs de raça ibèrica, les cabres caixmir
(especialment dels fetus, als quals arrenquen la seua tendra coberta de llana després de matar la
cabra gestant) els esturions beluga, les martes gibelines…
Coren, 2007, Los pollos felices de Coren, http://www.coren.es/mostrarnoticia&id=438&titulo=Los%20pollos%20felices%20de%20coren
2 El País, 18/10/2008, El misterio de la ternera de Kobe,
http://elpais.com/diario/2008/10/18/viajero/1224361443_850215.html
1

2. El fet és que fa molt que s‟extrauen productes “exclusius” de l‟esclavitud i explotació animal. Tots
necessiten una història, el recurs publicitari i comercial que sostéeixos preus inaccessibles per a la
majoria. Són objectes pensats pel luxe i l‟ostentació, marques d‟estatus que enlluernen nous rics,
snobs amb més pretensió que diners i pobres que es creuen el capitalisme i saliven des de l‟altra
banda de l‟aparador. La novetat és que el mite de les vaques felices ha vingut com un anell al dit
per als nous mites del benestarisme animal, i viceversa.
Altre exemple: semental de la raça japonesa Akaushi, de la qual
els explotadors obtenen una carn de característiques semblants
a la de la raça Wagyu. Les empreses de l'expresident mexicà
Vicente Fox estan criant aquesta raça a aquell país.
Ara, el mite de Kobe és un lloc comú de la
manipulació ideològica, convertit en
notícia cada vegada que el circ de la
indústria crida “Passen i vegen!”. Un
exemple és la “notícia” publicada per Las
Provincias3 sobre una granja lletera de
Requena4 on, segons diuen, tenen molta
cura pel confort de les esclaves, no només
per respecte als animals sinó per
millorar al màxim la qualitat de la llet.
El text està ple de pistes sobre la realitat
de les vaques lleteres: “als vedells se‟ls
insereixen dos xips de control5”;
“l‟empresa pensa en el 2015, quan
desapareguen les quotes lleteres de
l‟UE”… El que volen, però, és que
l‟atenció es centre en la publicitat del
subtítol: “Una granja de Requena mima
els „seus‟ animals en cubículums
individualitzats amb llits de làtex”.
Sovint, la cosa és molt més explícita. La
carn que suposadament és de Kobe, no sabem si de vaca o de vedella, s‟arriba a pagar a 100€ el
bistec, i alguna gent es frega les mans mentre s‟entesta en inventar una gallina dels ous d‟or com la
japonesa. Com que a Kobe les vaques veuen cervesa, les de França veuran un litre de vi diari6 i, a
més de crear un nou fals mite, serviran per a canalitzar els excedents de vi de taula d‟aquell estat.
Altres ja pensen en embotit i pernils fets amb els cadàvers de porcs que hagen begut vi del Penedès
o de Rioja, o en carn de vedella que haja begut cava català7.Volen dir que aquella carn era d'un
animal que ha estat feliç, com fan la indústria taurina amb els bous que torturen a les places.
Del que es tracta és de convertir la sensibilitat pels animals en un valor comercial que unfle els
preus tant com ho fa l‟ostentació i l‟exclusivitat i que, a més, servisca per a amagar la veritat de la
explotació animal. Els nous mites que es multipliquen diuen: “No han patit. La tranquil·litat costa
diners”. Fins i tot han trobat la complicitat de velles organitzacions benestaristes, amb les arrels
clavades al segle XIX, que també viuen del filó de les consciències lleugerament remogudes que
necessiten mirar cap a altra banda. Aquestes organitzacions també utilitzen el recurs del potencial
econòmic de les reformes benestaristes per a les seues campanyes, com les destinades a implantar
als escorxadors “millores8” com les dissenyades per la gurú del benestarisme Temple Gardin9.
Tot plegat és com possar-li al pescador la capa i el bàcul del papat. Discurs estafant per a calmar
consciències fonamentat en falsetats, ajustat als interessos capitalistes i vestit amb el luxe de velles
http://www.lasprovincias.es/
Las Provincias.es, 20/12/2011, Vacas que viven como marquesas.
http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=5859310540260687270#audiencestats
5
Animalisme CAT, 08/11/2012, Llet. http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/11/llet.html. Vedells mascles per a
una explotació lletera?
6 10 Sentits, 23/07/2012, A França s’augura un increment del consum de vi gràcies a les vaques.
http://www.10sentits.cat/2012/07/23/a-franca-incrementa-consum-vi-vaques/
7
Japanzone.cat, 28/08/2012, Vedella de Kobe, http://www.japanzone.cat/2012/08/28/vedella-de-kobe/
8
Albeitar Portal de Veterinaria, 20/11/2009, Los mataderos tendran que contar con un responsable específico de
bienestar animal, http://albeitar.portalveterinaria.com/noticia/7361/ACTUALIDAD/Los-mataderos-tendran-quecontar-con-un-responsable-especifico-de-bienestar-animal.html
9
http://en.wikipedia.org/wiki/Temple_Grandin
3
4

3. tradicions. És difícil que puguen enganyar més gent que la que vol ser enganyada.
És molt senzill: no és possible que cap dels pollastres broiler de Coren hagen estat mai “feliços”
perquè han viscut amuntegats mentre, a causa de la seua genètica, s‟inflaven sobre unes potes que
no els poden aguantar drets. Que puguen sobreviure sense que les potes se'ls gangrenen no és un
valor per a la indústria. Més enllà de les 5 setmanes de vida, el temps que tarden en anar de l'ou a
l'escorxador havent acumulat 3kg de pes, no hi ha res per a Coren.
Els escorxadors de disseny son escenaris pels ganivets que tallen tràquees que encara respiren, i el
cadascun d‟aquests talls inicia una lenta carrera cap a la mort que pot guanyar l‟asfíxia o el
dessagnament. El dolor acompanya els animals que, en el cas de les vaques, estan lleugerament
estabornides per una bola de ferro clavada al cap, però que senten el dolor dels seus ossos que es
trenquen mentre els seus centenars de quilos pengen de les potes del darrere.
Com passa amb les vaques de Kobe, els diners només compren una mentida.
D'una pàgina catalana de venda de carn "ecològica" per internet.
Si voleu tranquilitat i salut, compreu productes lliures d‟ús i explotació animal. Una vida vegana
cobrirà totes les vostres necessitats i respectarà els drets dels altres animals. Us costarà trobar
esnobisme a preu d‟or però si el voleu, també n‟hi ha. Lamentablement.