El 1982, la revista Nature publicà la fotografia d’un ratolí que duplicava la mida dels de la seua espècie. Al laboratori, se li havia introduït diverses còpies del gen que codifica l’hormona del creixement dels animals humans. Era un nou paradigma científic: l’espècie humana pot modificar genèticament els altres animals . Anys després que s’aconseguiren vegetals transgènics, arribava el torn dels animals.

1. A tota màquina! Animals fabricats.
A partir d’Els gens que mengem, de Daniel Ramón (1997, Alzira, Bromera-PUV).
L’objectiu no és produir vaques tan grans com elefants, un malentès que continua en
l’actualitat, sinó introduir trets específics d’interès econòmic en els animals de granja.
J. Van Brunt.
El 1982, la revista Nature publicà la fotografia d’un ratolí que
duplicava la mida dels de la seua espècie. Al laboratori, se li havia
introduït diverses còpies del gen que codifica l’hormona del
creixement dels animals humans. Era un nou paradigma científic:
l’espècie humana pot modificar genèticament els altres animals1.
Anys després que s’aconseguiren vegetals transgènics, arribava el
torn dels animals. La tècnica és molt més complicada: la
microinjecció consisteix en la fecundació in vitro, amb el DNA
exogen, d’oòcits2 visualitzats per centrifugació a baixa velocitat o
amb colorants específics, que s’implanten a femelles. Quan es supera la fase d’experiments,
aquestes esclaves gesten animals fets a mida de les exigències humanes.
L’eficàcia d’aquest procés és molt baixa: s’han d’implantar molts oòcits, ja que la gran majoria
es perden durant la gestació. La implantació es per microinjecció, un procediment molt
complicat. Si es fa tard i ja han començat les divisions cel·lulars, es pot produir el que es coneix
com a animals mosaic, que porten el gen exogen només a alguns teixits i, sovint, sense el resultat
desitjat. Aquests individus, si no són viables, seran rebutjats3.
L’espècie humana modifica genèticament els animals des de que els
començaren a esclavitzar. Amb l’enginyeria genètica només s’ha
trobat una eina més sofisticada per a l’objectiu de sempre: l’adaptació
de les espècies “domesticades” als interessos humans. Ara, les
vaques que “donen” més llet, els porcs que engreixen més ràpid o les
gallines que possen més ous ja no s’obtenen per selecció i
encreuament de mascles i femelles, sinó que ixen del laboratori.
Els vertebrats produeixen, a la pituïtària, l’hormona del creixement.
Per a “construir” animals més grans, s’introdueixen gens d’una
espècie en altra, com va fer la Universitat de Pennsilvània (EUA)
quan creà porcs amb l’hormona de creixement de les vaques. Els
animals guanyaven pes més ràpidament i acumulaven menys greix subcutani. L’equip
d’investigació defensava aquesta carn com a més apta per a les persones amb problemes de
colesterol. Però els animals presentaven diversos transtorns físics: els porcells naixien amb un
pes inferior al normal, tenien poca gana i tendien a la letàrgia; els adults tenien un nivell de
fertilitat molt baix; a causa de l’excés d’aquesta hormona a la sang, desenvolupen artritis i tenen
una alta incidència d’úlceres4.
També es treballa per a obtindre individus que es puguen explotar més fàcilment, amb menys
cost. La palaia àrtica és un peix que pot viure a aigües molt fredes, ja que produeix una proteïna
de 50 aminoàcids que actua com a anticongelant cel·lular, que impedeix que l’aigua que forma
part de les cèl·lules es congele. S’ha clonat el gen que codifica aquesta proteïna i s’ha introduït
a salmons, amb la intenció de poder criar-los a aigües fredes. El 1997, els resultats encara no
1
P. 58.
2
Cèl·lula sexual femenina que dona lloc als òvul.
3
P. 58-59.
4
P. 60-61.

2. eren satisfactoris, ja que els individus transgènics no produïen suficient concentració de la
proteïna. Els salmons morien congelats5.
La biotecnologia també cerca cèl·lules d’alt valor afegit, amb aplicacions en processos
industrials o en l’elaboració de productes
sintètics com medicaments, combustibles,
fertilitzants, etc. Molts d’aquests compostos
són proteïnes. Els gens que les codifiquen
han estat clonats, i s'intentà generar-les a
través d’hostes heteròlegs com els bacteris,
fongs o llevats, sense obtindre resultats. Per a
la síntesi d’aquestes proteïnes són necessàries
modificacions que les cèl·lules microbianes
no tenen capacitat de fer6. Però en els fluids
corporals aquestes modificacions són
efectives i, per això, es pensà en produir-les a la sang o la llet d’alguns animals de granja. Es pot
fer que una vaca produïsca 10.000 litres de llet per l’any, cada un amb 35 grams de proteïna
transgènica. I és molt fàcil de recollir: només han de munyir els animals.
L’estratègia elegida consisteix en canviar els promotors dels gens per altres gens que codifiquen
proteïnes presents a la llet, com la ß-lactoglobulina o la ß-caseïna. Majoritàries a aquest fluid,
els promotors que les codifiquen s’activen fortament als teixits de les glàndules mamàries i, així,
produeixen la proteïna exògena només en la llet7. El 1987, la Universitat de Bethesda
(Maryland, EUA) i l’empresa Genetics modificaren rates genèticament, amb còpies de
l’activador del plasminogen humà, proteïna capaç de dissoldre els trombes que produeixen les
oclusions coronàries. Llet de rata amb 300 nanograms per litre d’aquest principi actiu front els
atacs de cor8.
Hi ha més exemples: ovelles transgèniques amb el gen que codifica el factor antihemofílic
humà IX (la falta d’aquesta proteïna genera l’hemofília B); altres amb el gen que codifica l’α-1-
antisprisina, per a tractar malalts d’emfisema; vaques transgèniques que generen llet amb còpies
del gen de l’α-S1-caseïna, que inhibeix el creixement de
determinats bacteris i serveix com a aliment per a persones
immunodeprimides; conills amb el gen que codifica la
interleuquina-2, sota el control del promotor de la ß-caseïna…9.
La indústria d’explotació animal s’amaga darrere de grans
descobriments relacionats amb el càncer, la SIDA, les malalties
neuronals, etc. Totes elles depenen de la tortura i mort d’animals
de laboratori transgènics: rates que desenvolupen càncers, conills
que integren en la seua genètica principis actius que es volen
contrastar amb alguna malaltia, etc. No estic contra de la ciència,
però si contra l’ús, la tortura i la mort d’individus pel suposat be
de la ciència. Ús com el que es va fer amb les víctimes jueves de
l’experimentació nazi, o amb les víctimes xinesses de l’Esquadró
731 japonès.
A més, la immensa majoria dels animals víctimes dels
experiments no serveixen per a aquestes causes nobles. Conills
5
P. 66-67.
6
P. 62.
7
P. 62-65.
8
P. 64.
9
P. 64-66.

3. que pateixen el test de Draize per a provar productes de neteja o cosmètics; ratolins víctimes del
test LD50 amb tota classe de químics; experiments de psiquiatria que només demostren la
malaltia dels torturadors… A aquestes tortures, s’afegeixen uns experiments que generen
víctimes per a arribar a produir millors esclaves.
Dia 10 de desembre. Dia internacional dels drets humans, dia internacional dels drets de tots els
animals. Un record per a totes aquestes víctimes de la explotació animal.
A toda máquina! Animales fabricados.
A partir de Els gens que mengem (Los genes que comemos), de Daniel Ramón (1997, Alzira,
Bromera-PUV).
El objetivo no es producir vacas tan grandes como elefantes, un malentendido que continúa en
la actualidad, sino introducir rasgos específicos de interés económico en los animales de granja.
J. Van Brunt.
En 1982, la revista Nature publicó la fotografía de un ratón que
duplicaba el tamaño de los de su especie. En el laboratorio, se le
había introducido varias copias del gen que codifica la hormona del
crecimiento de los animales humanos. Era un nuevo paradigma
científico: la especie humana puede modificar genéticamente a los
animales10.
Años después de que se consiguieran vegetales transgénicos, llegaba
el turno de los animales. La técnica es mucho más complicada: la
microinyección consiste en la fecundación in vitro, con el ADN
exógeno, de ovocitos11 visualizados por centrifugación a baja
velocidad o con colorantes específicos, que se implantan en hembras. Cuando se supera la fase
de experimentos, estas esclavas gestan animales hechos a medida de las exigencias humanas.
La eficacia de este proceso es muy baja: se deben implantar muchos ovocitos, ya que la gran
mayoría se pierden durante la gestación. La implantación es por microinyección, un
procedimiento muy complicado. Si se hace tarde y ya han empezado las divisiones celulares, se
puede producir lo que se conoce como animales mosaico, que llevan el gen exógeno sólo en
algunos tejidos y, a menudo, sin el resultado deseado. Estos individuos, si no son viables, serán
rechazados12.
La especie humana modifica genéticamente a los animales desde que
los empezaron a esclavizar. Con la ingeniería genética sólo se ha
encontrado una herramienta más sofisticada para el objetivo de
siempre: la adaptación de las especies "domesticadas" a los intereses
humanos. Ahora, las vacas que "dan" más leche, los cerdos que
engordan más rápido o las gallinas que ponen más huevos ya no se
obtienen por selección y cruce de machos y hembras, sino que salen
del laboratorio.
Los vertebrados producen, en la pituitaria, la hormona del
crecimiento. Para "construir" animales más grandes, se introducen
genes de una especie en otra, como hizo la Universidad de
10
P. 58.
11
Célula sexual femenina que de la que surge el óvulo.
12
P. 58-59.

4. Pensilvania (EEUU) cuando creó cerdos con la hormona de crecimiento de las vacas. Los
animales ganaban peso más rápido y acumulaban menos grasa subcutánea. El equipo de
investigación defendía esta carne como más apta para las personas con problemas de colesterol.
Pero los animales presentaban diversos trastornos físicos: los jabatos nacían con un peso inferior
al normal, tenían poco apetito y tendían a la letargo, los adultos tenían un nivel de fertilidad muy
bajo; debido al exceso de esta hormona en la sangre, desarrollan artritis y tienen una alto
incidencia de úlceras13.
También se trabaja para obtener individuos que se puedan explotar más fácilmente, con menos
coste. La platija ártica es un pez que puede vivir en aguas muy frías, ya que produce una proteína
de 50 aminoácidos que actúa como anticongelante celular, que impide que el agua que forma
parte de las células se congele. Se ha clonado el gen que codifica esta proteína y se ha
introducido en salmones, con la intención de poder criarlos en aguas frías. En 1997, los
resultados aún no eran satisfactorios, ya que los individuos transgénicos no producían suficiente
concentración de la proteína. Los salmones morían congelados14.
La biotecnología también busca células de
alto valor añadido, con aplicaciones en
procesos industriales o en la elaboración de
productos sintéticos como medicamentos,
combustibles, fertilizantes, etc. Muchos de
estos compuestos son proteínas. Los genes
que las codifican han sido clonados, y se
intentó generar a través de huéspedes
heterólogos como las bacterias, hongos o
levaduras, sin obtener resultados. Para la
síntesis de estas proteínas son necesarias
modificaciones que las células microbianas no
tienen capacidad de hacer15. Pero en los fluidos corporales estas modificaciones son efectivas y,
por ello, se pensó en producirlas en la sangre o la leche de algunos animales de granja. Se puede
hacer que una vaca produzca 10.000 litros de leche al año, cada uno con 35 gramos de proteína
transgénica. Y es muy fácil de recoger: sólo tienen que ordeñar los animales.
La estrategia elegida consiste en cambiar los promotores de los
genes por otros genes que codifican proteínas presientes en la
leche, como la ß-lactoglobulina o la ß-caseína. Mayoritarias en
este fluido, los promotores que las codifican activan fuertemente
los tejidos de las glándulas mamarias y, así, producen la proteína
exógena sólo en la leche16. En 1987, la Universidad de Bethesda
(Maryland, EEUU) y la empresa Genetics modificaron ratas
genéticamente, con copias del activador del plasminógeno
humano, proteína capaz de disolver los trombos que producen las
oclusiones coronarias. Leche de rata con 300 nanogramos por
litro de este principio activo frente a los ataques de corazón17.
Hay más ejemplos: ovejas transgénicas con el gen que codifica el
factor antihemofílico humano IX (la falta de esta proteína genera
la hemofilia B), otras con el gen que codifica la α-1-antisprisina,
para tratar enfermos de 'enfisema; vacas transgénicas que generan
13
P. 60-61.
14
P. 66-67.
15
P. 62.
16
P. 62-65.
17
P. 64.

5. leche con copias del gen de la α-S1-caseína, que inhibe el crecimiento de determinadas bacterias
y sirve como alimento para personas inmunodeprimidas, conejos con el gen que codifica la
interleuquina-2, bajo el control del promotor de la ß-caseína ...18.
La industria de explotación animal se esconde detrás de grandes descubrimientos relacionados
con el cáncer, el SIDA, las enfermedades neuronales, etc. Todas ellas dependen de la tortura y
muerte de animales de laboratorio transgénicos: ratas que desarrollan cánceres, conejos que
integran en su genética principios activos que se quieren contrastar con alguna enfermedad, etc.
No estoy contra la ciencia, pero si contra el uso, la tortura y la muerte de individuos por el
supuesto bien de la ciencia. Uso como el que se hizo con las víctimas judías de la
experimentación nazi, o con las víctimas chinas del Escuadrón 731 japonés.
Además, la inmensa mayoría de los animales víctimas de los experimentos no sirven para estas
causas nobles. Conejos que sufren el test de Draize para probar productos de limpieza o
cosméticos; ratones víctimas del test LD50 con toda clase de químicos; experimentos de
psiquiatría que sólo demuestran la enfermedad de los torturadores ... A estas torturas, se añaden
unos experimentos que generan víctimas para llegar a producir mejores esclavas.
Día 10 de diciembre. Día internacional de los derechos humanos, día internacional de los
derechos de todos los animales. Un recuerdo para todas estas víctimas de la explotación animal.
18
P. 64-66.