No fa molt que vaig veure aquest vídeo del xiquet que desmuntà Monsanto, la gran transnacional que imposa els cultius transgènics a escala mundial, en menys de 5 minuts. Es tracta del Birke Baehr, un xiquet que va fer aquesta presentació l’agost de 2010 a Carolina del Nord (EUA) quan tenia 11 anys. Em va impressionar, sobre tot, sentir el que diu i com ho diu. (...) Sembla que el Birke, a casa, a aprés a actuar com un gurú del màrqueting, malgrat que encara mou els braços de forma molt artificiosa. Per a ell, el “sistema” de l’ús i l’explotació animal (fent servir el seu llenguatge) s’ha disfressat de persona grangera amb barret de palla, envoltat de vaques–carn que riuen pels prats i porcs–carn que es rebolquen pel fang. I, així, el “sistema” aconsegueix parlar amb cara de nen durant cinc minuts.

1. La veu de la innocència. El petit Birke i el “sistema” especista.
Vull que sabeu que hi ha granges on les vaques mengen herba i els porcs es rebolquen al fang,
com jo pensava que havia de ser. De vegades, vaig a la granja de Bill com a voluntari per a veure
de prop i en persona d’on ve la carn que menge. Birke Baehr.
No fa molt que vaig veure aquest vídeo del xiquet que desmuntà Monsanto, la gran transnacional
que imposa els cultius transgènics a escala mundial, en menys de 5 minuts1. Es tracta del Birke
Baehr, un xiquet que va fer aquesta presentació l’agost de 2010 a Carolina del Nord (EUA) quan
tenia 11 anys. El vídeo és aquest:
Em va impressionar, sobre tot, sentir el que
diu i com ho diu. És un al·legat en defensa
dels productes de proximitat, que eliminen
tot el malbaratament de recursos i la
contaminació generada pel transport a grans
distàncies. Dels productes orgànics o
“ecològics”, suposadament obtinguts de la
terra de forma natural, sense cap component
químic sintètic ni enginyeria transgènica en
cap moment del procés de producció. Dic
“suposadament” perquè inclou els productes
de la indústria càrnia, que malgrat que es
pose l’etiqueta d’ecològica mai elimina els
productes químics.
Els porcs que el Birke veu jugar al fang i les
vaques que pasturen als prats quan va a la
granja on treballa com a voluntari, per a
veure de prop i en persona d’on ve la carn
que menja, també reben química. Cada
vegada que el negoci ho requereix reben tractaments antinaturals, com els anomenaria el Birke.
Charlas TED: un niño de 11 años desmonta Monsanto en
menos de 5 minutos.
http://www.youtube.com/watch?v=xmQ9ZMrZ-Qk
Són per a curar malalties, per a potenciar la cria, per a facilitar la manipulació... Inclouen
medicaments, intervencions quirúrgiques i altres agressions com el marcatge a foc, la castració i la
mutilació d’orelles i dents. Cap d’aquestes intervencions està pensada per a afavorir els animals,
només van destinades a afavorir la producció de la granja i tenen per missió que els animals ho
facen de la forma més ràpida i barata possible, com en qualsevol altre negoci d’explotació animal.
Només han de mantindre viu l’animal fins al moment en que el maten a l’escorxador, perquè ha
estat criat per a la producció de carn o perquè ja ha deixar de ser rendible per a la producció de llet,
ous, llana…
En un moment diu que estudia a casa, i no he pogut evitar pensar que la socialització t’obre mil
portes per a escapar. El sistema educatiu també és un mitjà d’adoctrinament que intenta evitar que
les veges, però no les pot amagar. A dins de casa es poden tancar totes eixes portes per a imposar
amb més facilitat l’adoctrinament i la manipulació, fins i tot amb l’aparença de rebel·lia.
Sembla que el Birke, a casa, a aprés a actuar com un gurú del màrqueting, malgrat que encara mou
els braços de forma molt artificiosa. Per a ell, el “sistema” de l’ús i l’explotació animal (fent servir el
seu llenguatge) s’ha disfressat de persona grangera amb barret de palla, envoltat de vaques–carn
que riuen pels prats i porcs–carn que es rebolquen pel fang. I, així, el “sistema” aconsegueix parlar
amb cara de nen durant cinc minuts.
El “sistema” diu coses com “prendre consciència”, “ser tu el canvi”, “cercar informació”… I posa la
bena als ulls del Birke, que veu un porc al fang i pensa que és menjar. L’ha manipulat i lo ha negat
informació, ha fet que no prenga consciència de la felicitat del porc i de la vaca, que no decidisca
ser el canvi que els permeta viure lliures mentre ell s’alimenta i creix fort, sense químics ni
transgènics i també sense patiment ni injustícia al plat. L’han apartat del veganisme.
1
YouTube, canal de l’Associació Democracia Real Ya (DRY), Charlas TED: “Un niño de 11 años desmonta a Monsanto en menos
de 5 minutos”. http://www.youtube.com/watch?v=xmQ9ZMrZ-Qk

2. Aquesta és la transcripció completa del discurs del sistema especista fet a través del Birke Baehr,
amb un llenguatge de lluita i de canvi que s’assembla molt al del moviment pels drets dels animals,
i amagat darrere del gegant de la contaminació química i transgènica, la transnacional Monsanto.
--Hola, em diuen Birke Baehr i tinc 11 anys. He vingut ací, hui, per a parlar del que està malament
al sistema alimentari. Voldria dir, en primer lloc, que em sorprèn com és de fàcil convèncer els
xiquets i xiquetes amb la comercialització i la publicitat. A la TV, a les escoles públiques i a
qualsevol lloc on mirem.
Em sembla que les empreses i grans corporacions sempre intenten que les xiquetes i els xiquets
com jo facen que els seus pares i mares compren coses que no són bones ni per a nosaltres ni pel
planeta. Als i les més xicotetes, especialment, els atreuen els embolcalls i paquets amb molts
colors i les joguines de plàstic. He d’admetre que jo solia ser així.
Solia pensar que tots els aliments provenien d’aquestes granges felices, amb els porcs al fang i les
vaques tot el dia a les pastures. Descobrí, però, que no era cert. Comencí a cercar aquestes coses
a la web, llibres i documentals, als viatges amb la meua família. Descobrí el costat fosc del
sistema alimentari industrial.
Primer estan els organismes i llavors genèticament modificats. És a dir, quan es manipula una
llavor a un laboratori per a fer alguna cosa no prevista per la natura, com prendre l’ADN d’un
peix i ficar-lo a l’ADN d’una tomata. Quin fàstic! No em malinterpreten, m’agraden el peix i les
tomates, però això és horrible (referit a una imatge de la presentació, amb una tomata amb cua i
aletes de peix).
Es planten les llavors i després creixen, i produeixen aliments que, com s’ha demostrat en animals
de laboratori, provoquen càncer i altres problemes. La gent ha estat menjant aliments produïts
d’aquesta manera des dels anys 1990, i la majoria ni tan sols sap que existeixen. Sabien que les
rates que menjaren dacsa genèticament modificada presentaren símptomes de toxicitat hepàtica
i renal? Entre altres: inflamació i lesions renals i augment de pes dels ronyons.
Quasi totes les llavors que mengem han estat genèticament modificades en alguna mesura. I,
permeteu-me que us diga, hi ha cereals a qualsevol lloc. I ni tan sols em referisc als aliments
animals concentrats (CAFO en anglès, de Concentrated Animal Feeding Operation). La major
part de persones agricultores utilitzen fertilitzants químics fets de combustibles fòssils, que
barregen amb la terra per a fer créixer les plantes. Ho fan perquè han despullat el sòl de tots els
seus nutrients, cultivant la mateixa cosa una i altra vegada. Després, es fumiguen fruites i
vegetals amb químics nocius, amb pesticides i herbicides, per a matar insectes i males herbes.
Quan plou, aquests productes es filtren i arriben fins a les vies fluvials i enverinen l’aigua també.
Després es tracten els aliments per a fer que duren més temps, per a que puguen viatjar milers de
quilòmetres des dels camps fins als supermercats.
Així que em pregunte: com puc canviar? Com puc canviar aquestes coses? I m’assabentí d’això:
descobrí que hi ha un moviment per a fer millor les coses (imatges amb logo d’Slow Food). Fa un
temps jo volia ser jugador de futbol professional, però decidí que millor anava a ser agricultor
orgànic. D’aquesta manera puc aconseguir un major impacte al món.
A aquest home, Joel Salatin, li diuen el granger boig perquè cultiva en contra del sistema. Com
que estudie a casa, un dia l’aní a escoltar. Aquest home, aquest granger boig, no fa servir
pesticides ni herbicides ni llavors genèticament modificades, i per això el sistema el considera
boig. Vull que sabeu que tots podem marcar una diferència, prendre decisions diferents,
comprant els aliments a produccions locals o al nostre veïnatge que coneixem des de sempre.
Algunes persones diuen que els aliments orgànics o locals són més cars, però, és veritat? Amb tot
el que he estat aprenent sobre el sistema alimentari em sembla que, o li paguem a la persona
productora o li paguem a l’hospital. Jo, definitivament, sé el que escolliria.
Vull que sabeu que hi ha granges per allí, com la granja Sequachie Cove de Bill Keener, a
Tennessee, on les vaques mengen herba i els porcs es rebolquen al fang, com jo pensava que havia
de ser. De vegades, vaig a la granja de Bill com a voluntari per a veure de prop i en persona d’on
ve la carn que menge.