Òbviament, els homes no generem credibilitat amb eixos discursos “feministes”. No la podem tindre perquè, entre fugides d’estudi i silencis còmplices, deixem espai als masclistes de tota la vida que manipulen el nostre discurs, l’antiespecista, per a que jugue al seu favor. No tenim credibilitat perquè, entre nosaltres, n’hi ha que són capaços de mostrar que l’aprenentatge i el coneixement no és el fruit de la conscienciació, sinó un recurs per a negar els seus propis abusos masclistes amb xerrameca...

1. de1 4
10 semblances entre tots els masclistes (antiespecistes inclosos).
!
Les “10 diferències entre el feminisme burgés i el llibertari”, publicades a El Miliciano, blog de
difusión Anarcosindicalista y Libertario, Chiclana de la Frontera (Cádiz) , i compartides al Club de1
oyentes de Radio Klara , s’entrecreuaven al meu cap amb el comunicat de denúncia pública2
d’agressions masclistes dins del moviment antiespecista català. També, amb propostes per a
que els homes verbalitzem els nostres privilegis, per a que ens autoqüestionem i proposem les
nostres sol·lucions.
Amb la diferència 10, pense en la confidència d’un home antiespecista, feta amb el benentès que
operava eixa omertà de la Cosa Nostra masculina/patriarcal. Li preguntava a altre home com és
que no follava tot el que volia a dins d’un animalisme ple de dones tan “lliberals”. Després, li
parlà amb orgull de les osques al seu cinturó i, algunes, les assenyalà amb el nom i cognoms de
famoses animalistes. Li contà que, des de que la seua excompanya havia marxat de casa, tenia
un bon motiu per a vessar llàgrimes de cocodril que facilitaven les coses.
És una cosa semblant als homes que aprofiten els espais de lluita antiespecista per a convertir-
los en barrils plens de peixos on tirar la canya. Comencen amb floretes, continuen tensant els
límits amb les paraules i les mans, i s’aprofiten de les contencions i l’autocensura per a seguir
amb l’assetjament. Qui sap si encara més. En tot cas, el que fan és pervertir l’espai i la lluita fins
que esdevé dens i irrespirable per a moltes companyes que, en el nostra lluita, formen part de la
majoria.
I, quan la situació esclata, quan una dona alça la veu i, de sobte, apareixen les veus de més
dones, aquests homes i les persones que els donen suport comencen a dir que la lluita
antiespecista primer, que no hem de generar divisió. Després, culpabilitzen les víctimes i les
acusen d’encetar caces de bruixes. Moltes d’aquestes persones donen mostres de tindre
coneixements sobre terminologia feminista, LGTB i queer; semblen feministes compromesos,
ferms defensors de les relacions lliures i contraris a tota discriminació. I l’espai i la lluita passa de
ser dens i irrespirable a ser invivible per a moltes companyes que, repetisc, són la majoria en la
nostra lluita.
Òbviament, els homes no generem credibilitat amb eixos discursos “feministes”. No la podem
tindre perquè, entre fugides d’estudi i silencis còmplices, deixem espai als masclistes de tota la
vida que manipulen el nostre discurs, l’antiespecista, per a que jugue al seu favor. No tenim
Original en castellà, sense signatura, 06/03/2017, 10 diferencias entre el feminismo burgués y el libertario, http://1
elmilicianocnt-aitchiclana.blogspot.com.es/2017/03/10-diferencias-entre-el-feminismo.html?m=1.
08/03/2017,https://www.facebook.com/groups/106768026027928/permalink/1393237394047645/2

2. de2 4
credibilitat perquè, entre nosaltres, n’hi ha que són capaços de mostrar que l’aprenentatge i el
coneixement no és el fruit de la conscienciació, sinó un recurs per a negar els seus propis abusos
masclistes amb xerrameca.
No podem tindre credibilitat perquè fins i tot n’hi ha que volen convertir els espais no mixtes en
barrils plens de peixos on tirar la canya. Perquè fins i tot l’idiota de les osques al cinturó ha
mostrat públicament el seu interès en qüestionar-se públicament els privilegis. Qui sap,
probablement ha vist en això tot un filó.
N’hi ha moltes de semblances
entre tots els masclistes, també
entre els que fan ressonar la
seua hipocresia i el seu cinisme
entre proclames i discursos de
lluita, justícia i solidaritat. A
partir de les 10 diferències, jo
trobe totes aquestes:
1- Les feministes burgeses
cerquen la protecció de les
dones a través dels aparells
coercitius de l’estat. Les
feministes llibertàries advoquen
per l’autodefensa de les dones
en comunitat.
Tots els masclistes pretenen
establir on són els límits del
feminisme. Fins i tot, per a
e n c a b i r a d i n s e l s e u
masclisme.
2- El feminisme burgés desitja que totes les dones competisquen en “igualtat d’oportunitats” i
siguen retribuïdes segons els seus mèrits individuals. Al contrari, les feministes llibertàries lluiten
per que cada individu es desenvolupe solidàriament en igualtat i que cada qual siga satisfET
segons les seues necessitats.
Tots els masclistes rebutgen les lluites feministes que no encaixen en els seus límits.
Especialment, les que els assenyalen com a masclistes.
3- Les feministes burgeses desitgen la incorporació de les dones a llocs de poder, al parlament i
els exèrcits; a les altres gerències d’empreses capitalistes i als executius governamentals. Les
feministes llibertàries desitgen l’abolició de les institucions jeràrquiques. És per això que es
declaren antiestatistes, antimilitaristes i crítiques del parlamentarisme.
Tots els masclistes tenen por de les suposades “ànsies de poder” de les dones, perquè el privilegi
sempre li ha tingut por a la revolta.
4- El feminisme burgés sosté que la igualtat de gènere és un “dret humà” que ha de ser garantit
per l’estat. Les feministes llibertàries sostenen que l’estat no pot garantir la igualtat, ja que la
igualtat no es pot abastir mitjançant la jerarquització de la societat que genera l’organització
piramidal i repressiva de l’estat.
Tots els masclistes rebutgen el discurs feminista per feminista. Uns el desqualificaran perquè el
feminisme és burgés, altres perquè és comunista, altres perquè és llibertari… El problema real,
però, és que és feminista.
5- Les feministes burgeses creen “consciència feminista ciutadana”, és a dir, un conjunt de
pràctiques i valors que creen un subjecte dòcil i submís front a les relacions democràtiques-
neoliberals. Les feministes llibertàries creen “consciència de classe feminista”, és a dir, principis i
finalitats llibertàries amb la intenció d’abolir les relacions de poder i substituir-les per relacions
lliures en igualtat.

3. de3 4
Tots els masclistes defensen que les seues són les fonts principals dels saber, des de les que s’ha
de construir un discurs feminista subordinat. Per això, la “consciència de classe feminista”
aboleix unes relacions de poder alienes a unes suposadament inqüestionables “relacions lliures i
en igualtat” entre homes i dones.
6- Les feministes burgeses insisteixen en explicar històricament el feminisme mitjançant “onades”
(primera onada, segona onada, tercera onada, etc.), ignorant i censurant el feminisme obrer,
anarquista i comunitari. Les feministes llibertàries, sense obviar les aportacions teòriques i
conjunturals del feminisme hegemònic, es nodreixen sobre tot de les lluites històriques de les
dones de les classes oprimides i explotades.
Tots els masclistes escriuen la història del feminisme com a fet col·lateral i subordinat a la història
androcèntrica.
7- Les feministes burgeses volen un capitalisme “verd, amable i inclusiu”. Les feministes
llibertàries lluiten contra el capitalisme i contra tota forma d’opressió, siga econòmica, política o
cultural.
Tots els masclistes diuen voler dones combatives. Estan molts disposats a assenyalar l’enemic
del feminisme. El seu braç s’estira i, clar, sempre apunta ben lluny d’ells mateixos.
8- Les feministes burgeses es vinculen a organitzacions jeràrquiques i partits parlamentaris.
Promocionen l’electoralisme estatal i la importància de la inclusió de les dones en la política
burgesa. Les feministes llibertàries s’organitzen en associacions horitzontals, practiquen l’acció
directa, el suport mutu i l’autogestió.
Tots els masclistes neguen la necessitat de respostes feministes pròpies i organitzades. Tots
defensen que el feminisme s’ha d’ajustar a les SEUES cosmovisions, i que s’ha d’integrar a les
SEUES estructures funcionals i organitzatives.
9- Les feministes burgeses consideren de vital importància lleis de paritat de gènere per a
“feminitzar” les institucions jeràrquiques del capitalisme. Les feministes llibertàries consideren que
la lluita antipatriarcal no es tracta de dominar “equitativament” a la par que els mascles estatistes,
sinó en abolir les relacions de dominació.
Per a tots els masclistes, “allò important és la igualtat”. L’equitat, la paritat o la feminització no és
cap sol·lució per a una realitat que és patriarcal, desigual i masclista. Pels masclistes, les coses
no han d'anar massa ràpid ni massa lluny.
10- Les feministes burgeses desitgen que l’home col·labore en la divisió del treball a la llar i que
siga complement de la dona sota cànons binaristes. Les feministes llibertàries, en canvi,
qüestionen radicalment l’heteronormativitat, l’estructura patriarcal i el concepte d’amor que el
sosté.
Tots els masclistes poden fer triples salts mortals discursius per a donar-li la volta als arguments
feministes en el seu benefici. Poden parlar de discriminació quan s’entesten a ficar el nas a un
espai no mixt. Poden dir “el que ens uneix, primer”, quan del que s’ha de parlar és dels seus
privilegis i dels seus abusos. Fins i tot, poden parlar de binarisme, heteronormativitat i amor
romàntic quan el tema a tractar és que el terra no es frega a soles ni les camises apareixen
llavades i planxades a l’armari per art de màgia.
———
Comunicat (publicat per Eva Benet ).
3
Si toquen a una, ens toquen a totes!
Avui, 8 de març, volem denunciar una situació d'abús i injustícia dins del moviment animalista.
Companyes de lluita han patit agressions masclistes repetides i, en fer-les públiques, aquestes
companyes han estat menyspreades i les agressions patides minimitzades, fins i tot en alguns
casos s'ha arribat a la mofa. Hi ha persones que utilitzen l'alliberament animal com a excusa per
0 8 / 0 3 / 2 0 1 7 , h t t p s : / / w w w. f a c e b o o k . c o m / p h o t o . p h p ? f b i d = 1 3 5 8 2 6 3 6 1 0 8 6 0 6 3 9 & s e t = a .3
104047256282287.7986.100000310387306&type=3&theater

4. de4 4
p a r t i c i p a r e n a q u e s t s
esdeveniments o per encobrir-
los. Ens rebel·lem contra això,
aquí no hi ha espai per a
agressions d'aquesta índole i
tampoc per a agressors.
La interseccionalitat de lluites és
tan real com a necessària,
sembla que a algunes persones
se'ls oblida això i es posicionen
a favor de l'agressor.
Una agressió masclista és quan
un home atempta contra la
llibertat de dones i de persones
amb identitats no normatives,
utilitzant els privilegis que li dóna
el sistema heteropatriarcal:
mirades persistents, comentaris
sexuals desagradables, gestos
sexuals cap a companyes que
han deixat clara la seua incomoditat, tocaments sexuals indesitjats, invasió de l'espai personal,
burles, humiliacions, agressions físiques, xantatge emocional i moltes agressions més.
L'alliberament animal no pot ser una excusa per disculpar, minimitzar i invisibilitzar aquestes
agressions sexuals. Aquest és el moviment que volem?, un moviment en el qual nosaltres hem
d'estar sempre alerta pel que ens puga succeir? on es repeteixen les actituds que repudiem per
part dels opressors?
Les persones que disculpeu les agressions que sabeu, han succeït, no podeu cridar “unitat!” i
després girar el cap davant la violència que sofreixen les nostres companyes, ni molt menys
minimitzar els tipus de violència que no impliquen penetració o agressions físiques, perquè
aquestes també són agressions amb seqüeles en les víctimes i en la societat que les perpètua i
permet.
Com antiespecistes i feministes, creiem en la importància de la sororitat i si recolzeu aquest tipus
de situacions masclistes, us diferencieu poc de l'agressor.
No callarem.
Defensem els drets animals i també els drets humans. I el dret a militar en aquest moviment sense
ser agredides és un dret bàsic.
Feminisme per viure.
Estem juntes!
Barcelona, 8 de Març de 2017
Feministes per l'Alliberament Animal.