manifesto 8m

1. MANIFIESTO FINAL 8M / 2022
[CATALÀ]
Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones Treballadores, les veïnes de Nou
Barris tornem a sortir als carrers, organitzades, per defensar i reivindicar una vida
digna. Perquè tenim memòria, volem recordar a totes aquelles dones i dissidents de
gènere que ens han precedit en la lluita. A totes elles devem el que tenim, perquè
ningú ens ha regalat mai res. Per elles, per nosaltres i per les que vindran,
reivindiquem el 8 de març, una jornada de commemoració de diversos fets històrics
que van traspassar fronteres i en la qual escrivim la nostra pròpia història.
Un feminisme revolucionari ha de saber diferenciar-se de les corrents del feminisme
neoliberals, racistes i trànsfobes. Volem enunciar alt i clar: no hi ha feminisme sense
l'alliberament de la classe treballadora, que és diversa i plural. El feixisme està
agafant força i sabem que els seus atacs són contra nosaltres, promovent la
putofòbia, la lgtbifòbia, l'antigitanisme, la islamofòbia, el racisme, el classisme i el
masclisme, i que, si no l'aturem, cada vegada guanyarà més terreny.
Som una amenaça per la seva mentalitat i les seves polítiques. No tenim por: ens
trobaran organitzades i juntes. Avui també recuperem l'essència i l'esperit de les
nostres àvies, del No passaran! Som hereves de les del davantal i de les del fusell,
de les que hem vist lluitar a casa, al front i al barri.
Fem crida a un 8M que sigui una jornada de lluita i combativa.
Moltes dones no tenen accés al dret de fer vaga, principalment aquelles sotmeses a
treballs precaritzats i/o sense papers. El patriarcat i el capitalisme ens condemnen a
treballar als sectors més precaritzats i a feines de menor reconeixement. Sabem que
la bretxa salarial continua present, si és que es té accés al mercat laboral, i que
patim discriminació a la feina. Una bretxa que s'agreuja encara més amb una llei
d'estrangeria que fa que les dones migrants, en arribar a Europa, perdin tots els
seus drets; ni tan sols tenen el dret de ser aquí. És racista i misògina, i amplifica
l'explotació laboral i els abusos sexuals. El patriarcat, el colonialisme i el capital són
aliats. Per això, no podem entendre un feminisme que no sigui antiracista, perquè
l'explotació per a moltes no és només doble, sinó també múltiple.
Volem insistir en la necessitat de construir un feminisme que qüestioni tots els
models d'opressió i explotació; un feminisme que posi la vida al centre.
A més, l'explotació a la feina i a la llar, es perpetua també arribada la jubilació amb
un sistema de pensions que invisibilitza el treball reproductiu i de cures. Avui,
encara, ens trobem en una crisi de model i de sistema. Una crisi que no és nova,
sinó un estat permanent del capitalisme, que ens està portant a un col·lapse iminent

2. davant l'emergència climàtica i social. Perquè el capitalisme és la crisi. És per això
que també cridem a la vaga de consum. No treballis i no facis treballar.
La desigualtat, l'abús i la discriminació que pateixen les dissidències de gènere i les
dones cada dia provoquen i agreugen els problemes de salut mental. De fet, es
destaca que un dels principals factors de risc és el gènere i les seves dissidències.
Ara més que mai, la salut mental està al centre. Planta cara contra les violències!
Reivindiquem la salut mental. Contra les violències, reivindiquem un sistema sanitari
que no ens estigmatitzi i patologitzi.
Com a classe treballadora, ens sobren els motius per articular un moviment fort des
de la perifèria: que té rostre de dona, treballadora, dissident i migrada.
Des de la perifèria de Nou Barris, ens organitzem i ens defensem. Aquí, ara i
sempre plantem cara al sistema!
T'animem a sumar-te a les mobilitzacions. Perquè juntes som més fortes.
SI NOSALTRES PAREM, EL MÓN S'ATURA!!!
[CASTELLANO ]
Este 8 de marzo, Día Internacional de las Mujeres Trabajadoras, las vecinas de Nou
Barris volvemos a salir a las calles, organizadas, para defender y reivindicar una
vida digna. Porque tenemos memoria, queremos recordar a todas aquellas mujeres
y disidentes de género que nos han precedido en la lucha. A todas ellas les
debemos lo que tenemos, porque nadie nos ha regalado nunca nada. Por ellas, por
nosotras y por las que vendrán, reivindicamos este 8 de marzo una jornada de
conmemoración de varios hechos históricos que traspasaron fronteras y en la cual
escribimos nuestra propia historia.
Un feminismo revolucionario tiene que saber diferenciarse de las corrientes del
feminismo neoliberales, racistas y tránsfobas. Queremos enunciar alto y claro: no
hay feminismo sin la liberación de la clase trabajadora, que es diversa y plural. El
fascismo está cogiendo fuerza y sabemos que sus ataques son contra nosotras,
promoviendo la putofobia, la lgtbifobia, el antigitanismo, la islamofobia, el racismo, el
clasismo y el machismo, y que, si no lo paramos, cada vez ganará más terreno.
Somos una amenaza para su mentalidad y sus políticas. No tenemos miedo: nos
encontrarán organizadas y juntas. Hoy también recuperamos la esencia y el espíritu
de nuestras abuelas, las del No pasarán! Somos herederas de las del delantal y de
las del fusil, de las que hemos visto luchar en casa, en el frente y en el barrio.
Hacemos un llamamiento a un 8M que sea una jornada de lucha y combativa.

3. Muchas mujeres no tienen acceso al derecho de hacer huelga, principalmente
aquellas sometidas a trabajos precarizados y/o sin papeles. El patriarcado y el
capitalismo nos condenan a trabajar a los sectores más precarizados y a trabajos de
menor reconocimiento. Sabemos que la brecha salarial continúa presente, si es que
se tiene acceso al mercado laboral, y que sufrimos discriminación en el trabajo. Una
brecha que se agrava todavía más con una ley de extranjería que hace que las
mujeres migrantes, al llegar a Europa, pierdan todos sus derechos; ni siquiera tienen
el derecho de estar aquí. Es racista y misógina, y amplifica la explotación laboral y
los abusos sexuales. El patriarcado, el colonialismo y el capital son aliados. Por eso,
no podemos entender un feminismo que no sea antirracista, porque la explotación
para muchas no es solo doble, sino también múltiple.
Queremos insistir en la necesidad de construir un feminismo que cuestione todos los
modelos de opresión y explotación; un feminismo que ponga la vida en el centro.
Además, la explotación en el trabajo y en el hogar se perpetúa también llegada la
jubilación con un sistema de pensiones que invisibiliza el trabajo reproductivo y de
cuidados. Hoy, todavía, nos encontramos en una crisis de modelo y de sistema. Una
crisis que no es nueva, sino un estado permanente del capitalismo, que nos está
llevando a un colapso inminente ante la emergencia climática y social. Porque el
capitalismo es la crisis. Es por eso que también apelamos a la huelga de consumo.
No trabajes y no hagas trabajar.
La desigualdad, el abuso y la discriminación que sufren las disidencias de género y
las mujeres cada día provocan y agravan los problemas de salud mental. De hecho,
se destaca que uno de los principales factores de riesgo es el género y sus
disidencias. Ahora más que nunca, la salud mental está en el centro. Nos plantamos
contra las violencias! Reivindicamos la salud mental. Contra las violencias,
reivindicamos un sistema sanitario que no nos estigmatice y patologice.
Como clase trabajadora, nos sobran los motivos para articular un movimiento fuerte
desde la periferia: que tiene rostro de mujer, trabajadora, disidente y migrada.
Desde la periferia de Nou Barris, nos organizamos y nos defendemos. ¡Aquí, ahora
y siempre contra el sistema!
Te animamos a sumarte a las movilizaciones. Porque juntas somos más fuertes.
SI NOSOTROS PARAMOS, EL MUNDO SE PARA!!!
[FRANÇAIS]

4. Ce 8 mars, journée internationale des femmes, les voisines de Nou Barris, nous
ressortons dans les rues, organisées, pour défendre et revendiquer une vie digne.
Parce que nous avons une mémoire historique, nous voulons nous souvenir de
toutes les femmes et les dissidents de genre qui nous ont précédés dans la lutte.
Nous leur devons tout ce que nous avons, parce que personne ne nous a jamais rien
donné. Pour elles, pour nous et pour celles qui viendront, nous revendiquons ce 8
mars une journée de commémoration de plusieurs événements historiques qui ont
franchi les frontières et dans laquelle nous écrivons notre propre histoire.
Un féminisme révolutionnaire doit savoir se différencier des courants du féminisme
néolibéral, raciste et transphobie. Nous voulons énoncer haut et fort : il n’y a pas de
féminisme sans la libération de la classe ouvrière, qui est diverse et plurielle. Le
fascisme prend de la force et nous savons que ses attaques sont contre nous, en
promouvant la putophobie, la lgtbi-phobie, l’anti-gitanisme, l’islamophobie, le
racisme, le classicisme et le sexisme, et que, si nous ne l’arrêtons pas, il gagnera du
terrain.
Nous sommes une menace pour leur mentalité et leurs politiques. Nous n’avons pas
peur: ils nous trouveront organisées et ensemble. Aujourd’hui, nous retrouvons aussi
l’essence et l’esprit de nos grands-mères, celles du <<Ils ne passeront pas!>>. Nous
sommes les héritières du tablier et du fusil, dont nous avons vu se battre à la
maison, au front et dans le quartier.
Nous appelons à un 8 mars qui soit une journée de lutte et de combat.
De nombreuses femmes n’ont même pas le droit de faire grève, principalement celles
qui sont soumises à des travaux précarisés et/ou sans papiers. Le patriarcat et le
capitalisme nous condamnent à travailler dans les secteurs les plus précarisés et à
des emplois moins reconnus. Nous savons que l’écart salarial est toujours présent,
si tant est que nous ayons accès au marché du travail, et que nous souffrons de
discrimination sur le lieu de travail. Un écart qui est encore aggravé par une loi sur
les étrangers qui fait que les femmes migrantes, une fois arrivées en Europe, perdent
tous leurs droits; elles n’ont même pas le droit d’être ici. La loi est raciste et
misogyne, et elle amplifie l’exploitation du travail et les abus sexuels. Le patriarcat, le
colonialisme et le capital en sont alliés. C’est pourquoi que nous ne pouvons pas
comprendre un féminisme qui n’est pas antiraciste, car l’exploitation, pour beaucoup
d’entre nous, n’est pas seulement double, mais aussi multiple.
Nous voulons insister sur la nécessité de construire un féminisme qui remet en
question tous les modèles d’oppression et d’exploitation, un féminisme qui place la
vie au centre.

5. En outre, l’exploitation au travail et à la maison se perpétue également à la retraite
avec un système de pensions qui rend invisible le travail de reproduction et de soins.
Aujourd’hui encore, nous nous trouvons dans une crise de modèle et de système.
Une crise qui n’est pas nouvelle, mais un état permanent du capitalisme, qui nous
conduit à un effondrement imminent face à l’urgence climatique et sociale. Parce
que le capitalisme est la crise. C’est pourquoi nous appelons aussi à la grève des
consommateurs. Ne travaillez pas et ne faites pas travailler.
L’inégalité, l’abus et la discrimination dont sont victimes les dissidents de genre et
les femmes provoquent et aggravent chaque jour les problèmes de santé mentale.
En fait, il est souligné que l’un des principaux facteurs de risque est le genre et ses
dissidences. Maintenant plus que jamais, la santé mentale est au centre. Nous nous
opposons aux violences ! Nous revendiquons la santé mentale. Contre les violences,
nous revendiquons un système de santé qui ne nous stigmatise pas et ne nous
pathologise pas.
En tant que classe ouvrière, nous avons toutes les raisons d’articuler un mouvement
fort depuis la périphérie : celui a le visage d’une femme, d’une travailleuse, d’une
dissidente et d’une migrante.
Dès la périphérie de Nou Barris, nous nous organisons et nous défendons. Ici,
maintenant et toujours contre le système!
Nous vous encourageons à rejoindre les mobilisations. Parce que ensemble, nous
sommes plus fortes.
SI NOUS ARRÊTONS, LE MONDE S’ARRÊTE!