Els últims grans incendis forestals ens han mostrat una terrible vesant del que significa l’estatus legal de propietat pels altres animals. Com que no volen que aquestes propietats es convertisquen en obstacles pels treballs d’extinció, millor que moren asfixiades o cremades vives als tancats i que es convertisquen en pèrdues materials a assumir per les companyies d’assegurances. I, com si foren cadires o cases, queden enrere mentre els i les humanes s’allunyen del perill. Però es fa evident que són propietats atípiques. A diferència de les cadires o les cases, s’amunteguen contra les parets de les seues presons i criden desesperadament quan senten el fum o quan veuen que les flames són a tocar. A diferència dels arbres, es converteixen en la imatge més desoladora per a qui és a prop de les flames i veu boles de foc que fugen i perden velocitat fins que s’aturen en sec...