2. El neandertal, com el de la
imatge, es trobava entre els
primers avantpassats humans que
es reconeix com una altra
espècie d'ésser humà. Al fons es
mostra una mandíbula i un crani
de neandertal. Feia eines que són
diferents de les que es troben
amb més freqüència amb les
restes d'humans moderns.
3.
4. Els genomes similars entre humans i
ximpanzés suggereixen que vam
compartir un avantpassat comú fa
uns sis milions d'anys. Els testimonis
fòssils i el comportament dels
primats actuals, inclosos els humans,
donen pistes sobre el possible
aspecte i comportament d'aquella
espècie.
5. En els humans, l’escorça
cerebral es relaciona
amb la lectura, l'escrip-
tura i la resolució de
problemes complicats.
Aquesta part del cervell
dels primats, especial-
ment dels humans, es va
ampliar molt durant la
seva evolució.
Un estudi recent mostra que una sola mutació és la responsable de la creació
d'una superfície major en l’escorça cerebral del cervell de ratolins. Així, el
plegat de teixit cerebral va ser més gran en els ratolins als quals es va fer la
mutació (esquerra) que en els ratolins als quals no es va fer (dreta).
6. La quantitat de diferències genètiques entre nosaltres i els altres animals es
poden entendre com la distancia genètica que ens separa del nostre
avantpassat comú amb aquell animal. Per fer-nos una idea de la nostra relació
de proximitat amb altres organismes, aquí trobareu un dibuix del nostre
«veïnatge» genètic. Si el llevat fos a 40 km de distancia dels humans, tots els
mamífers quedarien en un radi de 2 km, i els ximpanzés viurien a l'altra banda
del carrer.
7. Tot i que la semblança amb nosaltres era evident, aquesta il·lustració del 1699
demostra que la connexió entre humans i mones no quedava gens clara. Una cria
de ximpanzé importada de l’Àfrica es va confondre per un adult i aquí se la veu
caminant com una persona amb un bastó.
8. Les espatlles flexibles i el gran sentit de l'equilibri permeten a aquesta
gimnasta aguantar-se sobre un sol braç i amb una pilota a sobre el cap. Aquestes
característiques, juntament amb el fet de tenir uns ulls grans que miren
endavant, un cervell gran, un morro curt, uns dits que s'aferren ràpidament,
unes ungles i una vida llarga, es vinculen amb altres primats i, concretament,
amb les mones. Ens trobem a la categoria denominada dels homínids, juntament
amb ximpanzés, goril·les, orangutans i gibons.
9. Els científics utilitzen diferents classi-
ficacions de família, o agrupacions, per
explicar les relacions.
Si es vol conèixer la presència o absèn-
cia de certes adaptacions, com el fet de
caminar dret, l'agrupació tradicional de
la dreta funciona molt bé. Si es volgués
accentuar la proximitat de la relació
genètica d'humans i ximpanzés, així com
la distancia genètica entre goril·les i
orangutans, es pot utilitzar l'agrupació
de més a la dreta.
