Gramàtica del substantiu i de l'adjectiu. Aspectes de formació, sintaxi i semàntica

1. Substantiu i adjectiu
Frederic Sentandreu

2. 1. Substantiu: plural
2. Substantiu: gènere
3. Substantiu: semàntica
4. Adjectiu: gènere i nombre
5. Adjectiu: semàntica

3. 1. Substantiu: formació del plural

4. Plurals en -s
Substantius acabats en consonant o en vocal àtona excepte –a:
Carrer, jersei, pare, tribu carrers, jerseis, pares, tribus.
Però alguns substantius en –e àtona fan plural en –s o –ns: (en –ns són formes clàssiques:
home, freixe, jove, marge, orgue, rave, terme: hòmens/homes, etc.

5. Plurals en -es
Substantius acabats en –a àtona: dona, dones; idea, idees.
Observeu els canvis ortogràfics entre singular i plural (afecten també la regla 3):
c - qu: boca, boques; ç c: raça, races; j, g tj, tg: pluja, pluges; platja, platges
g - gu: arruga, arrugues; gu, qu gü, qü: aigua, aigües; pasqua, pasqües.

6. Plurals en –ns (etimologia)
La majoria dels noms aguts acabats en vocal tònica: bacallà, bacallans; mà, mans;
frens; béns; pins; marroquins; veí, veïns.
Excepcions (per etimologia diferent), segueixen la regla general d’afegir -s:
- noms de les lletres: les as, les bes, etc.).
- noms de les notes musicals: els dos, els res, els mis...
- Partícules gramaticals substantivades: els perquès, els sís, els peròs, els nos, etc.
- Una sèrie de noms, molts provinents del francès: sofà, tarannà, cafè, canapè, comitè,
mercè, oboè, té, clixé, consomé, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí,
esquí, frenesí, bambú, cautxú, menú, tabú, tissú, xampú, zebú i uns pocs més.
- noms acabats en -r: dinars, menjars, sopars, tsars.

7. Plurals en –os
Substantius masculins terminats en vocal tònica + -s:
- s: gas, gasos; marqués, marquesos; país, països; abús, abusos; vers, versos; as, cas,
gimnàs; arnés, pes, compromís, encís, incís, matís, permís, tornavís; repòs, autobús, etc.
- ç: braç (braços), lluç, comerç, etc.
Excepcions: femenins afegeixen -s: les calçs; les falçs, façs ('cares').
- x: reflex (reflexos); crucifix, influx... Excepcions: linx (linxs), dux (duxs), esfinx, esfinxs),
apèndix (apèndixs), índex (índexs), vèrtex (vèrtexs), faxs. I mots femenins: les hèlixs.
- ix: calaix (calaixos), peix, guix, etc...
- tx: despatx (despatxos), esquitx, cartutx... Excepció: per desfer ambigüitat: matx
(matxs)

8. Dupliquen s
Un nombre considerable de mots acabats en vocal tònica + -s i que són majoria
respecte dels anteriors.
Cap regla indica quan es duplica la s, però: dupliquen la s els derivats amb sufix -ís i -
ús: canyissos, pallussos i els relacionats amb mots amb /s/: russos. No la dupliquen els
derivats amb sufix -és i -ós i els relacionats amb la grafia /z/: esposos, pesos.
-as: cabàs; capatàs; compàs; embaràs; -es: accés, congrés, interès, progrés,
xerès...
-is: passadís, pastís, tapís; -os: arròs, cos, terròs, gos; -us: arcabús, embús, tramús...

9. Doble forms de plural: -s/-os
Noms masculins terminats en -sc, -st, -xt i -ig:
-sc: disc > discs/discos; - st: gust > gusts/gustos;
- xt: text < texts/textos. -ig: passeig > passeigs (altres: goig, assaig, test, tast).
Els femenins acabats en –st només admeten el pl. en –s: posts, hosts, forests.
Estil (Poling17: Excepcionalment, cal considerar preferibles les formes en -s en el mots
raigs i tests (‘proves’), I alguns termes científics, generalment de biología: protists, blasts
(i compostos: caliptoblasts, etc.), cists (i sarcocists, etc.), i plasts (i leucoplasts, etc.).

10. Doble forms de plural: -s/-os
Noms masculins terminats en -sc, -st, -xt i -ig:
-sc: disc > discs/discos; - st: gust > gusts/gustos;
- xt: text < texts/textos. -ig: passeig > passeigs (altres: goig, assaig, test, tast).
Els femenins acabats en –st només admeten el pl. en –s: posts, hosts, forests.
Estil (Poling17: Excepcionalment, cal considerar preferibles les formes en -s en el mots
raigs i tests (‘proves’), I alguns termes científics, generalment de biología: protists, blasts
(i compostos: caliptoblasts, etc.), cists (i sarcocists, etc.), i plasts (i leucoplasts, etc.).

11. Invariables
(excepció a plurals en –os, -ossos):
- Els dies de la setmana: els dilluns, els dimarts, els dijous.
- Els masculins aguts: algeps; bis, ens, fons, plus, temps...
- Tots els femenins acabats en -s: ics, pols (f.), tos, urbs, glotis, càries...
- Tots els mots no aguts: atles, alferes, llapis, albatros, cactus, bíceps, pàncrees,
tipus,..
- Els compostos el 2n element dels quals és una forma en plural: un/uns comptagotes,
llepafils, posagots, torcamans.

12. Defectius
s'usen exclusivament bé en singular (singularia tantum), bé en plural (pluralia tantum).
- Singularia tantum: la major part dels abstractes (caos, coratge), alguns col·lectius de
persones (la plebs, la prole), certes malalties (malària, pallola, tifus...); elements químics
i metalls (hidrogen...); alguns productes alimentaris (blat, llet...); parts del dia (bon dia,
vesprada, nit). Nota: alguns admeten plural però sense valor quantificador estricte (les
mels valencianes ='una classe de mel determinada').
- Pluralia tantum: peces de vestir o instruments que consten de dues parts o més unides
indivisiblement (calçotets, pantalons, tisores, alicates...); certes malalties (les angines,
les paperes...); alguns jocs (les birles, els escacs...); i en subs. que representen una vaga
idea de multiplicitat (els annals, els antípodes, els honoraris...).

13. Defectius
a) Català (singular) - castellà (plural) (singularia tantum)
gelosia, rodalia (=proximitats d'x), Ponç Pilat.
Compostos: blancaneu, parafang, guardabosc, gratacel, rentavaixella, marcapàs,
parabrisa, paraigua, portaequipatge, trencaglaç.
Alguns topònims: Rambla, la (cast. Ramblas)
b) Català (plural) - castellà (singular) (pluralia tantum):
diners (diner ' moneda antiga'), estovalles, farinetes, postres (les), acaballes, afores,
beceroles, cosquerelles, escorrialles.

14. Fossilitzat en sing. o pl.
En expressions, en singular:
Canta como los ángeles / ... com un àngel.
Basta de bromas / Prou broma
Es un caballo de carreras / ...cavall de cursa
No remuevas las cenizas... / no remogues la cendra...
En el reino de los cielos / regne del cel
En plural:
Si vamos a campo traviesa / camps a través
Mi mujer está fuera de cuenta / fora de comptes
Habla como un descosido / xerra pels descosits
No me interesa, ¿entendido? / No m'interessa, entesos?

15. Noms propis recategotizats com a comuns
Fa el plural seguint la seua estructura morfològica: un apol·lo/uns apol·los; un
ciceró/uns cicerons, un eistein/uns einsteins (perden la majúscula).
En alguns casos la lexicalització és dubtosa:
- malnoms. Solen indicar morfològicament el plural: les Conilles, els Morruts, els Pauets.
- dinasties i llinatges. Invariables: els Borbó. els Borja, els Romanov.
- cognoms de col·lectiu familiar. Invariables: els Cerdà, els March, els Trénor.

16. Noms propis
3. Gènere dels noms propis
La major part dels topònims acabats en -a àtona es consideren femenins (la Barcelona
modernista, la comarca de la Llitera), però n’hi ha que són masculins (el Matarranya, el Baix
Segura). Els que presenten altres terminacions se solen considerar masculins (el Perpinyà
d’abans, l’Alacant mariner, el París nocturn), amb alguna excepció com la Safor o la Tet.
En els noms propis formats a partir d’un nom comú, aquest darrer determina el gènere (la
Unió Europea, els Estats Units, les Corts Valencianes). En el cas dels mitjans de locomoció,
recintes o institucions, el gènere és el del nom comú de la classe a què pertanyen, siga
explícit o no: l’avió Bona Ventura o el Bona Ventura, el (tren) Costa Daurada, la (Sala) Prat
de la Riba, l’Hospital Verge del Toro o el Verge del Toro, la (Universitat) Jaume I.
Pel que fa a les sigles, aquest tipus de nom propi pren el gènere del nucli del sintagma
nominal que abreuja. Tenim, per exemple, el MACBA (Museu d’Art Contemporani de
Barcelona) i la UGT (Unió General de Treballadors)

17. Compostos
a) Compost soldat o amb guionet, el morfema de plural va en el 2n element: altaveus,
gira-sols.
b) Constituents separats, solament pren morfema el 1r element: camions cisterna,
decrets llei.
c) Compost adj. + subs. o a l’inrevés, escrits separats, adopten tots dos morfemes de
plural: baixos relleus, caces bombarders, policies locals.

18. Préstecs adaptats
Fan el plural seguint les regles del valencià
singular plural llengua originària singular plural llengua originària
aquelarre
brioix
currículum
aquelarres
brioixos
currículums
basc
francès
llatí
espagueti
míting
xeic
espaguetis
mítings
xeics
italià
anglès
àrab

19. Préstecs no adaptats
singular plural
adaptat
plural
originari
llengua
originària
ikastola
land
leu
lev
whisky
ikastoles
lands
leus
levs
whiskys
ikastolak
lànder
lei
leva
whiskies
basc
alemany
romanés
búlgar
anglés
En tot cas, són acceptables tant una solució com l’altra. Tot i això es
recomana seguir les regles del valencià.
Excepció: camps d'especialitat
Els castrati [sing. castrato]; un concert de lieder de Brahms [sing. lied]

20. Plural: distinció de significat
singular plural
Les restes de l’antiguitat
grecoromana.
És una autoritat en la matèria.
Cuba era una colònia
espanyola.
És un record de son pare.
Es dedica a la compravenda
d’antiguitats.
Ha convidat les autoritats.
A l’estiu els xiquets se’n van de
colònies.
Dona records a la teua germana.

21. Compostos
a) Compost soldat o amb guionet, el morfema de plural va en el 2n element: altaveus,
gira-sols.
b) Constituents separats, solament pren morfema el 1r element: camions cisterna,
decrets llei.
c) Compost adj. + subs. o a l’inrevés, escrits separats, adopten tots dos morfemes de
plural: baixos relleus, caces bombarders, policies locals.

22. 2. Substantiu i adjectiu: gènere
singular

23. subs. i adj.: gènere singular
a) Substantius i adjectius femenins: en -a: corda, pesta, psiquiatra; digna, grisa; Lluïsa.
Excepcions: en -a (belga, celta, ioga, trànsfuga; Sèneca), especialment terminacions -
arca (patriarca), -cida (insecticida), -cola (terrícola), -crata (aristòcrata), -ista
(periodista), -ita (hipòcrita), -ota ( patriota), -pata (psicòpata) i -peda (logopeda).
b) Substantius i adjectius masculins en singular: -e (cilindre, formatge, psiquiatre;
tendre; Jaume; Egipte) o en –o: ferro, piano; guerxo, viudo; Ximo; Muro.
Excepcions: en -u: individu, ingenu, i en diftong: niu, brou; masc. sing. en -us, -os:
cactus, fetus; albatros, caos, termos, Màriuss.

24. subs. i adj.: gènere singular
c) Terminacions d'apel·latius plans o esdrúixols els ètims dels quals terminen en –as
(solen ser grecollatins): -es (àlies, càrdies, galimaties, mecenes, pàncrees), Jeremies,
Pitàgores, etc. Excepte: Caucas, Damas, en què -as és radical grec.
Excepcions: en -e: base, cúspide, efígie, febre; adj. Invariables: bilingüe, rude i mots
terminats en -aire (captaire, escombriaire), -ble (noble, veritable) i -oide (tiroide).

25. Substantiu: gènere natural
1. Afegiment de -a al masculí
a) Acabats en consonant: + –a: xiquet- xiqueta; fill- filla; gat- gata; nét- néta
b) Acabats en vocal tònica: + -na: germà, beduí, lleó, campió. Alguns en vocal àtona:
rei (reina o regina).
Excepcions
a) Acabats en –e, –o àtones -a (moro / mora, alumne / alumna, sogre / sogra,
deixeble / deixebla, monjo / monja, poltre / poltra; moro / Mora; Pius / Pia).
b) Acabats en consonant + -i, -u àtones -a: funcionari / funcionària, individu /
indivídua

26. Particularitats foneticoortogràfiques i
morfològiques
a) Accent i dièresi: avi/àvia; vidu/vídua; marquès/marquesa; Lluís/Lluïsa...
b) Duplicació de -s: gos/gossa; tramús/tramussos, etc.
c) Duplicació l > l·l: Marcel/Marcel·la; pupil pupil·la; gal i Gal/gàl·lia i Gàl·lia;
d) Sonorització (p, t, c, f > b, d, g, v): llop/lloba; serf/serva; cunyat cunyada;
amic/amiga.
e) -u > -va, -ia, -a: hereu/hereva; en canvi: Andreu/Andreua; Pau/Paula; reu/rea
f) Morfologia: -òleg > -òloga: arqueòleg, fenòleg, psicòleg, cardiòleg.
g) Altres casos: príncep-princesa.
Però, aquestes alteracions no són sistemàtiques: gata, canadenca, filantropa, filòsofa.

27. Altres casos de formació del femení
a) Sufixos específics del femení (poc freqüents)
• -essa: (títols, càrrecs ii professions i alt.): baronessa, comtessa, duquessa, abadessa,
alcaldessa, consolessa, jutgessa, metgessa, sacerdotessa, sastressa, deessa (o dea),
hostessa, ogressa, tigressa, gegantessa o geganta. Excepcions: marquesa, pagesa,
burgesa (afegim sufix -a a un mot acabat en –s). Compte: diaca no té fem.:
diaquessa*.
• -ina: gallina, heroina, tsarina; veïna, Angelina o Àngela, Jordina, Jòrdia, Josepa o
Josefina.
• -iu: actor / actriu, emperadriu. Noteu: -tor -triu; -dor/-driu. Però la majoria de mots
acabats en -tor, -dor, fan el femení regular: director, doctor.

28. Altres casos de formació del femení
a) Sufixos específics del femení (poc freqüents)
• -essa: (designant generalment títols o càrrecs): comtessa, duquessa, alcaldessa,
jutgessa, metgessa, sacerdotessa, deessa (o dea), hostessa, ogressa. Excepcions:
marquesa, burgesa (sufix -a a + mot acabat en –s). Compte: diaca: diaquessa*.
• -ina: gallina, heroina, tsarina, Angelina o Àngela, Jordina, Jòrdia, Josepa o Josefina.
• -iu: actor / actriu, emperadriu. Noteu: -tor -triu; -dor/-driu. Però la majoria de mots
acabats en -tor, -dor, fan el femení regular: director, doctor.
b) Formació del masculí amb el sufix -ot a partir del femení
abella /abellot (o abegot), fura (també és un peix) / furot o furó;
guatlla, guilla (=guineu); merla; perdiu; bruixa, dida

29. Substantiu: altres formacions del femení
ase /somera amo / mestressa
boc (o cabró, cabrot) / cabra gendre / sogra (o jove)
cavall / egua o euga hereu / pubilla (marit de la pubilla: pubill o
hereuer)
gall dindi o indiot home /dona
marrà / ovella marit / muller
porc / truja oncle (dialectalment tio o tiet) / tia
toro (o brau, bou) / vaca pare / mare
sogre / nora
c) Radicals diferents en masculí i en femení

30. Altres casos de formació del femení
d) Una forma per als dos gèneres
d1) -aire: boletaire (el o la), captaire, terrissaire.
-ista: (diec2) adentista (un/una); GNV06: dentiste m. / dentista f.; -cida: homicida,
suïcida; -ta: antípoda, acròbata.
d2) I subs. habilitats d'adj. d'una terminació: noble, belga, persa, jove, salvatge, àrab,
màrtir.
d3) Alguns substantius acabats en -ú tònica són invariables: manxú, hindú, papú.
d4) Epicens. Substantius que designen indistintament mascles i femelles d’una mateixa
espècie. Els distingim afegint els mots mascle o femella: el rossinyol mascle o femella,
el mosquit, la zebra, la formiga.

31. Altres casos de formació del femení
d) Una forma per als dos gèneres
d1) -aire: boletaire (el o la), captaire, terrissaire.
-ista: (diec2) adentista (un/una), modista (eviteu modisto); GNV06: dentiste m. / dentista
f.; -cida: homicida, suïcida; -ta: antípoda, acròbata.
d2) I subs. habilitats d'adj. d'una terminació: noble, belga, persa, jove, salvatge, àrab,
màrtir.
d3) Alguns substantius acabats en -ú tònica són invariables: manxú, hindú, papú.
d4) Epicens. Substantius que designen indistintament mascles i femelles d’una mateixa
espècie. Els distingim afegint els mots mascle o femella: el rossinyol mascle o femella, la
cadernera; el mosquit, el nyu, la zebra, la formiga, el fardatxo.

32. Gènere diferent = significat diferent
Origen igual però s’han especialitzat semànticament
MASCULÍ FEMENÍ
el fi (objectiu, propòsit)
un editorial (article de fons)
un full (paper)
el llum (aparell, dispositiu lluminós)
el son (dormida, acció)
el terra (sòl, paviment)
el web (lloc web=conjunt de pàg.)
la fi (final, acabament)
una editorial (empresa editora)
una fulla (arbre)
la llum (claror, forma d'energia)
la son (desig de dormir)
la terra (en tots els altres sentits)
la web (pàgina web)
Diferents en origen
el clau (de clavar)
el pols (batec)
el pudor (r q. sona modèstia)
el salut (salutació)
el vall (excavació, rasa, fossat)
la clau (d'obrir i tancar, etc.)
la pols (partícules)
la pudor (r muda; bravada, mala olor)
la salut (trobar-se bé)
la vall (depressió entre muntanyes,
conca)

33. Dos gèneres = mateix significat
mar; aviram; art; crisma; èmfasi; esfinx; fantasma; llama (mamífer andí); grip; laudes;
sarment; serpent, però la serp; pivot; vessant (aiguavés); vodka.
La llengua literària usa a vegades com a femenins noms abstractes acabats en -or:
amor, ardor, color, fervor, fragor, honor, horror, rancor, rubor, sabor, sopor, temor, valor.
• mar: és femení en certes expressions terminològiques: mar brava, mar arrissada,
alta mar. O en frases fetes: està la mar de content.
• art: És masculí en: viure bé és un art, l'art de la guerra, exercitar un art, art dramàtic,
art grec, seté art. És femení: art poètica, belles arts, arts gràfiques, males arts.

34. Interferències del castellà
MASCULINS
allargador (alargadera)
avantatge
bacteri
compte
contrallum
corrent
costum
dot (dote)
escafandre
estratagema
estruç
fel, el
front, el
interrogant
interviu
lleixiu
malt (malta)
pebre vermell, roig
pendent (desnivell)
regle
senyal
solitari (malaltia)
titella (marioneta)
torticoli
(masculins i plurals)
afores, els
espinacs
llegums
narius (narices)
tèrmits

35. Interferències del castellà: femení
acne (la)
allau, una
apoteosi, (la)
aroma
cel·lofana
cercavila, la
destrosses, les
disfressa
empenya (empeine)
icona
incisives, les (dents)
marató, la
marcada
(perruqueria)
marjal, la
megatona (megatón)
merenga (merengue)
molles (de somier,
etc.)
oïda (sentit)
psicoanàlisi, la
tatio, la
sida, la (una síndrome)
(femení plural)
alicates, les
hematies, les
postres, les
potingues, les

36. 3. Substantiu: semántica

37. Definició
Els substantius designen éssers, objectes o nocions pensats com a independents, tant si
aquesta dependència és real i referencial (casa, arbre, llibre...), com si és simplement
mental (mental, blancor, virtut...).

38. Classificació dels substantius
abstracte (blancor)
concret
propi
topònim (Castelló) major (Gandia)
menor (partida del Raval)
antropònim
(Andreu)
llinatges (Llopis)
renoms (el Fuster, el Nassut)
comú
no comptable
(fusta)
comptable
individual humà (xic)
no humà (teula, llibre)
col·lectiu
humà (xicalla)
no humà (teulada,
biblioteca)

39. - Concrets: designen entitats del món real o que es conceben com a tals; Abstractes:
designen conceptes no materials. Són copsats per processos cognitius i no pels sentits (vista,
oïda...): idea, incertesa, etc.
- Comuns: classe sencera d'elements amb trets semblants. / Propis: identifiquen sense
ambigüitat un únic element. Topònims: llocs./ Antropònims: designen persones.
- Comptables (o discontinus) representen entitats aïllades, independents i enumerables; no
comptables (o de massa) representen substàncies, matèries o magnituds quantificables o
mesurables. Per això els comptables tant poden usar-se en singular com en plural, mentre
que els no comptables, en principi, només admeten la forma singular: Tinc fred / *Tinc freds.
Les llengües divergeixen pel que fa a la classificació. Pex. en català notícia és
comptable i gent no comptable, mentre que anglès news és no comptable i people és
comptable.
- Individuals: usats en singular, designen un sol element: teula / Col·lectius: conjunt d'éssers o
objectes: teulada, xicalla.
- Humà / no humà. Diferenciats pels trets +/-animat; +/-humà.
Classificació

40. La nominalització o substantivació sintàctica consisteix a obtenir noms a partir
d'altres classes de mots. Per aquest motiu, poden funcionar de nucli d’un SN les
categories:
a) Un infinitiu. L'esmorzar estava boníssim.
b) Un adjectiu o participi. amb determinant: Preferesc el roi; El rostit estava bo
c) Una proposició substantiva completiva: Que vingues em molesta un poc.
d) Una proposició relativa: Qui vulga vindre al viatge pot fer-ho.
e) Qualsevol paraula substantivada: el vaivé de l'èxit; El perquè estava clar; Un no
rotund.
Quan la nominalització es fa a partir del verb d’una oració subordinada, convertim
l’oració composta en simple: Ignorava que fóra noble. > Ignorava la seua noblesa.
Nominalització

41. Complementa per coordinació el SN. Poden fer d’aposició un adjectiu, un substantiu o
un SN, i s’uneixen al nom amb pauses (comes):
• Aposició explicativa: l'adjacent reitera el significat del nom: N'Enric, estudiant de
COU, ha aprovat; els meus germans, Francesc i Pere, vénen avui.
• Aposició especificativa: l'adjacent restringeix el significat del nom: la filla del meu veí,
és alta com un pi.
Aposició

42. 4. Adjectiu: gènere i nombre

43. Model I. Ø , -a, -s, -es
singular plural
masculí femení (+a) masculí (+s) femení (+es)
fort forta forts fortes
lícit lícita lícits lícites
net neta nets nets
prim prima prims primes
sonor sonora sonors sonores

44. Model II. Ø , -a, -os, -es
Acabats en
vocal tònica
+
Singular Plural
masculí femení masculí femení
-s/-s- fals falsa falsos falses
-s/-ss- gras grassa grassos grasses
-ç/c dolç dolça dolços dolces
-x convex convexa convexos convexes
-ix baix baixa baixos baixes
-tx gavatx gavatxa gavatxos gavatxes

45. Model II. Remarques
Duplicació de s: terminacions tòniques -às, -ís: escassa, corredissa. Hi ha moltes
excepcions: concisa, grisa, insubmisa.
Les terminacions -és, -ós, -ús solen no duplicar la -s-: contagiosa. Hi ha moltes
excepcions: grossa, nussa.
Subgrup: doble forma plural masculí: -S / -OS: els adjectius terminats en -sc, -st, -xt:
fresc, frescos o frescs; -st: trist, tristos o trists; -xt: mixt, mixtos o mixts
Prefereixen model I: els terminats en -ig: lleigs, migs; roigs.

46. Model III. Adjectius d’una sola
terminació m. i f.
masc. i fem. Excepcions =doble terminació
-ble amable, feble, possible,
noble, soluble
-al, -el, -il igual, fidel, fàcil anòmala, paral·lela, tranquil·la
-ar regular avara, ignara
-erior superior
-ant amargant santa
-ent prudent calenta, dolenta, geganta, lluenta, coenta i
cultismes en -lent: corpulent/a, opulenta,
pestilenta...

47. Model IV.
Una forma en sing. dues en pl.
Adj. acabats en singular (m. i f.) m. pl. (-os) f. Pl. (-es)
-aç audaç audaços audaces
-iç feliç feliços felices
-oç atroç atroços atroces

48. Invariables en nombre
a) nom dels colors no naturals (deriven del nom d'una cosa):
Pantalons beix
Els jugadors blaugrana
b) substantius en aposició amb valor d'adjectiu:
Empreses clau del sector
c) Cognoms, dinasties (estil)
els Àustria, els Trastàmara, els Borja, els Baixauli, els Borbó.
Cognoms i renoms: la Palopa, la Fustera, el Sofio.

49. Gènere i professió
Alcaldessa, ambaixadora (o ambaixadriu), cacic (cacica*), capatassa, científica
Comedianta, cònsol o consolessa, detectiva, dibuixanta, gerentajutgessa, metgessa
ministra (ministressa*), notària, pallassa, xofera
Alguns es confonen amb l'objecte o altres paraules, però s'han d’utilitzar igualment:
cafetera, cap, cartera, música, política.
Quan no és possible usar el morfema femení es marca amb el determinant: la
cònjuge, la testimoni, la cap. Gran part de mots acabats en -al són invariables: la
caporal, la fiscal, la general, la menestral, una liberal, una professional, però: la
manescala, l’oficiala, la generala.

50. 5. Adjectiu: semàntica

51. Adjectiu
L'adjectiu atribueix propietats a una entitat o classifica de
maneres diverses els objectes concrets o abstractes, els
esdeveniments, els processos, els estats o les accions que
denoten els noms. És una classe oberta, juntament amb el
substantiu.

52. Adjectiu qualificatiu
Anomenen propietats de les entitats que denoten els noms que el
parlant vol distingir d'entre moltes altres propietats actuals o possibles.
Aquestes propietats són graduables (pex. amb adverbis: és molt/poc,
una mica benèvol). Excepte els de color i de forma, que són
complementaris.

53. Adjectiu qualificatiu: classificació
a) Adjectius de dimensió. gran, ample, angost, curt, exigu, gruixut, immens, profund.
b) Adjectius de propietats físiques. sentits (vista, oïda...) o amb l'estat físic observable:
àcid, agut, aspre, bast, brillant, calent, dolç, dur, llis, malalt, net, olorós, opac,
pesant, pestilent, rígid, rítmic, salat, setinat, tebi, tènue, tèrbol, tou, translúcid,
trencat.
c) Adjectius de velocitat (9) i posició (10). Ambdues classes es comporten
gramaticalment d'una manera similar: (9) accelerat, instantani, lent, prest,
prompte, ràpid, veloç. (10) ajupit, allunyat, alt (o elevat), baix, dret, estès, exterior,
inclinat, inferior, oblic, proper, recolzat, supí, superior.
d) Adjectius d'edat. vell/jove, anacrònic, juvenil, madur, perpetu, primerenc,
pubescent, recent, sexagenari, veterà.
e) Adjectius de color i forma. blau; butà, grafit, llimona, rosa, salmó, turquesa;
ataronjat; groc cadmi. Forma: arredonit, quadrat, deforme, poligonal, allargassat.

54. Adjectiu qualificatiu: classificació
f) Adjectius de caràcter. Indiquen trets caracteriològics de persones, i
animals superiors, i domèstics. actiu, agressiu, àvid, benigne, depressiu,
epicuri, feliç, gelós, immoral.
g) Adjectius d'avaluació. Expressen judicis subjectius (diferents dels que
expressen qualitats observables com grups, a), b), c), d), e)) (15) absurd,
al·lucinant, amè, autèntic, bell, deliciós, delirant, diferent, elegant,
fidedigne, grat, igual,, lleig, meravellós, normal, obvi, perfecte, pur,
satisfactori, sinistre..

55. Adjectiu qualificatiu: posició oracional
La posició canònica de l'adjectiu és la postnominal. En SN definits, l'adjectiu de qualitat
extrema o d'alt contingut afectiu pot anar davant o darrer del nom sense provocar
diferències d'interpretació: l'horrorós succés / el succés horrorós.
En canvi els adj. descriptius sí que solen induir a una interpretació restrictiva en posició
postnominal: els materials resistents, els vehicles ràpids. En posició prenominal
s'anomenen epítets i solen realçar una qualitat: els joves espectadors; els llargs cabells
de la noia; el roig granat...

56. Adjectiu de relació
També coneguts com a pseudoadjectius són modificadors que apareixen
sempre en posició postnominal. No expressen qualitats sinó entitats:
Estructura molecular; Estudi antropològic. pesca balenera.
El contrast interpretatiu entre els adjectius qualificatius i els de relació es pot
il·lustrar amb els derivats maternal i materna: maternal fa referència a una
qualitat i, com a tal, és susceptible de ser avaluada en graus diversos dins d'una
escala: un gest (poc/molt/bastant) maternal. El seu ús no implica relació de
parentiu entre emissor i receptor.

57. Adjectiu de relació: classificació
a) Adjectius temàtics. Si el nom no és derivat, s'associen amb les nocions de possessió
(intel·lectual o física) o tema / pacient: discurs papal (discurs del papa), planificació
viària (planificació de vies [de comunicació].
Els adjectius ètnics o referencials, subgrup d'adjectius de relació, denoten grups
d'éssers humans. L'Aliança Atlàntica. Alguns adj derivats de noms propis es
recategoritzen en qualificatius: situació kafkiana, estil apocalíptic.

58. Adjectiu de relació: classificació
b) Adjectius classificatoris. recurs administratiu diferent a un recurs de reposició o un
recurs d'alçada.
Un subgrup són les expressions idiomàtiques lexicalitzades del tipus humor negre,
calefacció central, (l’adj. qualificatiu passa a classificatori).
El cas contrari d'adj. de relació recategoritzat com a qualificatiu es pot trobar en
expressions com frase lapidària, on lapidària no s'interpreta en el sentit locatiu de 'frase
escrita en una pedra' sinó en un sentit qualitatiu: 'frase concisa, sentenciosa'.

59. Adjectiu adverbials
Ni expressen propietats ni denoten entitats. En alguns casos, tenen característiques
semàntiques similars a la dels verbs modals; en altres casos, aporten trets aspectuals o
circumstancials.

60. Adjectiu adverbials: classificació
Els modals expressen la necessitat o la possibilitat de la realització d'accions o
processos o de l'assoliment d’estats o existència:
Un possible pacte entre la Xina i el Japó.
El presumpte hereu d'aquesta casa.
Els aspectuals modifiquen trets semàntics temporals, com esdeveniments o
processos:
Els freqüents atacs entre xinesos i japonesos.
Alguns viatges ocasionals de l'hereu a sa casa.
Els adj. advervials circumstancials indiquen situació (espai o temps) o manera:
Una ullada ràpida a la història de la Xina i el Japó.
L'avís previ a l'hereu.
Adverbis adjectivals o adverbis curts, que modifiquen el SV:
L'arqueòleg va excavar fondo.
Parles massa alt.

61. Graus de l’adjectiu
El morfema de grau (de significació) té tres valors:
- Positiu, atribuïble a tots els adjectius (grau no marcat).
- Comparatiu oposa tres valors, amb sengles morfemes:
1. Inferioritat: menys; 2. Igualtat: tan...com, 3. Superioritat: més
Comparatiu sintèctic, adaptat del llatí: millor, pitjor, major, menor.
- Superlatiu: d'inferioritat: El xic menys alt del curs; de superioritat: El xic més alt del
curs;
- Superlatiu absolut: -íssim: duríssim.