3. 3
L'article: concepte i funcions
L'article expressa el gènere i el
nombre del substantiu del qual
depèn.
Funcions: a. Determinació;
b. Actualització;
c. Individualització;
d. Substantivació;
e. Concretització;
f. Totalització;
g. Existencialitat.
4. 4
L'article: concepte i funcions
tres graus de determinació:
- Completa: Us parlaré dels
viatges (art. det.)
- Incompleta: Us parlaré d'uns
viatges (art. indef.)
- Manca total de determinació:
Us parlaré de viatges (Ø).
7. Apostrofació
el, la
> l’
de >
d’
- Davant vocal o h muda: l'avi, l'hereu, l'illa,
l'única, l’Úrsula, d’or, d’honor, d’Urgell.
- Davant sigles sil·labejades o lletrejades i
nombres on es pronuncia vocal inicial:
l’IVA, l’FBI, l’11, l’URSS, l’NBA, d’ATS.
- Davant noms polisíl·labs de lletres d’altres
alfabets (f.): l’alfa, l’àlef, d’òmicron
el
> l’
- Davant manlleus amb s + cons. (o
pronuncia e de suport):
l’statu quo, l’striptease, l’ftalat de potassi,
l’zwitterió
8. Apostrofació
en, na > n’
(personal i
tractament
- Com el, la: N'Antoni, n'Àgueda,
en Tomeu, na Teresa.
lo, es, so, sa
> l’, s’
(articles)
- Com el, la: sa sal, s'Agulla, so
dit, s'auto, tot lo dia, tot l'any.
[
9. No apostrofació
la - Davant i, u àtones, precedides o no de h: la
idea, la humanitat, la unió, la història,
- Davant alguns mots: la una (hora), la ira, la
host, la Haia.
la,
de
- Davant s + cons.: la schola cantorum, la
Scala, de scherzos; República Democràtica
de Sri Lanka, un discurs de Jdànov.
- Davant lletres i noms de lletres: la a, la s,
la efa, la hac, de a, de s, de ema.
10. No apostrofació
la, de - davant noms monosíl·labs de lletres
d’altres alfabets o que comencen per
sons que es poden sensibilitzar: la ain, la
het, seguit de he.
11. No apostrofació
el, la,
de
- Davant i, u semivocals (precedides
o no de h): el iogurt, el uombat; la
iarda, la UOC; tintura de iode, riure de
hiena, la conferència de Ialta.
- Davant h aspirada: el Halley, la
Hansa, la high-life; els actors de
Hollywood, ganes de halar, un discurs
ple de has! i hums!
- Davant ús metalingüístic (va en
cursiva): El gerundi de escriure és
escrivint.
12.
a) el, la, de + mots abreujats. S’apostrofen
davant mots abreujats que si estigueren desplegats
s’apostrofarien: l’ap. 5 (‘apartat’), l’Excma. Sra.
Presidenta, pres. d’ind. (‘present d’indicatiu’).
b) el, la + acrònims començats per i, u
semivocàliques: no s’apostrofen: el IEN, la UOC.
En canvi i, u vocàliques s’apostrofen: l’IEC, l’IULA.
Apostrofació: remarques de l’OIEC17:
13.
c) el, la, de + símbols. No s’apostrofen: el H és
un gas molt volàtil, 10 mg de As
Excepte: (la rosa dels vents, tractats com sigles:
tant bufa de l’E com de l’O).
Però és preferible apostrofar davant compostos
en què el 1r element és un símbol el nom del qual
comença per una vocal: l’α-retinol (llegit «l’alfa-
retinol»), l’l-dopamina («l’eladopamina» o «la
levodopamina»).
Remarques de l’OIEC17:
14.
d) el, la, de + fragments marcats
tipogràficament: cursiva o davant cometes:
L’Ara trau un nou suplement;
Llegeix un article d’El Temps;
El presentador va emfasitzar que ell era l’«únic»;
El conseller va qualificar aquest fet d’«irrepetible»;
Tinc llibres d’«El Club de Butxaca».
Remarques de l’OIEC17:
15.
e) de: s’apostrofa davant noms d’entitats o
grups, i de topònims estrangers no adaptats
començats per article, el qual s’escriu, per tant,
amb inicial majúscula: les rebaixes d’El Siglo, la
tertúlia d’Els Quatre Gats, la plaça d’El Callao.
Remarques de l’OIEC17:
17.
L'article el, la, ha caigut en desús en moltes
comarques: el Miquel, la Fani.
No és obligatori de servir-se’n, però el seu ús no
denota un nivell col·loquial.
L’article personal:
el, la
18.
L'article en, na de tractament (= don) s'escriu
en minúscula: el rei en Jaume, la Font d’en
Carròs, Carrer de na Jordana.
No és obligatori de servir-se'n. Fins i tot es
recomana no usar-lo amb noms de personatges
històrics: Pau Casals, Beethoven, Joan XXIII
(*les simfonies d'en Beethoven) perquè dona un
to de familiaritat impropi de figures històriques
L’article de tractament:
en, na (GNV06)
20. Contracció de l’article
CONTRACCIÓ
Davant consonant
APOSTROFACIÓ
Davant vocal
a, de, per +
el
a, de, per +
el
(personal)
ca + el, en
(personal)
Vaig al camp
Vinc del mercat
Vaig pel passeig
Vinc de cal metge
He cridat al Pere
L'amiga del Pere
Pregunta pel Toni
Ve de cal Tano
Van a can Pinet
Vaig a l'estudi
Vinc de l'escola
Puge per l'arbre
Vaig a ca l'adroguer
He cridat a l'Eva
El pis de l'Eva
Viu a ca l'Eva
Viu a ca l'Antoni
Van a ca n'Hug
21. Notes:
a) No es fa contracció quan cal fer l’apostrofació de
l’article.
b) Es fa la contracció amb les preposicions compostes:
abans del març; cap al nord; des del gener; fins al retorn;
per al pare.
Contracció de l’article
23. 26
article: omissió
a) Possessius àtons o forma llur. Mon pare;
llurs parents.
b) Alguns noms de festes anuals usats en
abstracte: Nadal, Cap d'Any, Pasqua.
c) Substantius units en idea general: dia i nit,
cel i terra, etc.
e) Proverbis: Home net, home quiet.
f) Títols de llibres, articles: Gramàtica russa.
g) Rètols i indicacions: Informació,
Generalitat de...
24. 27
article: omissió
h) Davant infinitius o relatiu de subordinades
substantives:
Que se n'haguera anat, l'entristia.
Cantar a la dutxa és relaxant.
(Però sí en frases com El saber no ocupa lloc; El
menjar d'avui m'ha fet mal, on l’infinitiu té valor de
substantiu). Altres: el deure, el beure, l'ésser,
l'haver, el parlar, el poder, el voler.
25. 28
article: enumeracions
a) Si el 1r element porta article, convé posar-ne davant els
altres quan designen un element distint: Vam visitar el
monestir i el museu de Ripoll.
b) Quan el conjunt té identitat semàntica, pot suprimir-se
l'article del 2n i seg. termes: Convoca tots els xiquets i
xiquetes.
c)És desitjable mantenir l'article quan els elements de
l'enumeració tenen gènere diferent: Estan tots en contra, les
infermeres, els metges i el auxiliars de clínica.
d) En enumeracions llargues, s'elideix: homes, dones,
xiquets, xiquetes, vells, tothom va sortir a rebre-la.
26. 29
article: dies de la setmana
a) Valor de immediatesa (dia de la setmana
immediatament anterior o posterior respecta
al moment de parla): sense article:
Dijous anem al cine (=dijous que ve)
- Però art + adj. + dia (adj. que reforça el caràcter
de proximitat immediata [vinent, passat, propvinent,
proppassat, entrant, que ve, pròxim, proper,
anterior, següent, l'endemà]).
El pròxim dijous és festa.
- Si l'adj. va posposat, l’art. se suprimeix:
Dijous que ve anirem al cine.
27. 30
article: dies de la setmana
b) Dia concret. Amb article:
El dijous 23 d'octubre és festa.
c) Freqüència. Amb article:
El dijous anem a classes de ball ( = tots els
dijous)
28. 31
article: interf. castellà
a) Expressions (castellà amb art.
/valencià tendeix a elidir-lo)
no abrir la boca / no badar boca
desandar el camino / desfer camí
al cuidado de / a cura de
Dado el caso / donat cas que...
contra la corriente / contra corrent
Poner la mesa / Parar (o desparar) taula
29. 33
article: interf. castellà
b) Expressions (cast.: art. / val. art.)
Pidió que constara en acta / constara en
l'acta
No da abasto / no dona l'abast
como anillo al dedo / com l'anell al dit
Sin ayuda de nadie... / sense l'ajuda de
ningú
30. 36
article: toponímia
Ús molt fluctuant recurs: www.esadir.cat
a) Comarques, rius i muntanyes: pràcticament totes en
duen: el Xúquer, la Mariola, els Serrans...
b) Estats, països, regions i continents:
- La majoria no usen article, Uruguai, Xina, Argentina; però
dins d'una frase: Els habitants del Canadà;
- Sí que n’usen: l'Antàrtida, les Balears, les Filipines...
- Si que n’usen qualificats o compostos duen article:
l'Àsia Central, l'Europa de l'Est, l'Alemanya Federal, els EUA...
Excepcions: Irlanda del Nord, Corea del Sud/N,
- És preferible amb article: l'Afganistan, l'Iraq, el Tibet.
c) Poblacions: La majoria sense article: París, Barcelona,
València, Castelló. Però hi ha un munt que en porten: la Pobla
Llarga, el Caire, l'Alguer, es Mercadal, etc.
32. 38
7. lo neutre
En valencià antic existia la
forma lo masculí, que
modernament ha passat a el en
la llengua literària: lo pare, lo
carro, los amics > el pare, el
carro, els amics.
La normativa rebutja l'ús d'un
lo neutre, considerat calcat del
castellà.
33. 39
Lo neutre: valors
1. Valor abstracte o general.
- el, el mateix, l'altre, això...
- un substantiu adequat o SN: cosa, qüestió, assumpte
- gir distint.
34. 40
Lo que (relatiu)
*lo + que (sense antecedent): això que dius, les
coses que, el que…
*Lo que dius és cert / Les coses que dius és cert.
*lo que (antecedent genèric): la qual cosa, cosa
que (després de prep. sols: la qual cosa):
Ell ens ha deixat, la qual cosa és horrible
Solucions més genuïnes: refer la sintaxi:
*Lo que més em molesta... / Em molesta, sobretot,...
*No sap lo que vol / Passa que no sap què vol.
35. 41
Lo + interrogatiu que
*Lo + que : que, el que, quina cosa.
Vegem si endevines què pense? (quina cosa
pense)
Tu no saps de què sóc capaç (les coses de què
sóc...)
36. 42
Lo + de
*lo + de (completives): això de...
Si no soluciona això de la beca no cobrarà. (subs)
Quant a això de no insistir és perquè... (verb)
És allò de sempre / la cançó de sempre. (adv.)
37. 43
Lo + adjectiu, participi o possessiu
*lo + adj. o participi: el que, allò que, les coses o
substantiu adient.
*Lo intolerable és callar. / El que és intolerable...
*D’acord amb lo previst... / D'acord amb allò que...
*Digué que mantindria lo pactat / ... el pacte
*lo + possessiu: base buida o cons. relatiu:
*On deixe lo meu? / On deixe les meues coses
*Lo teu és l’handbol / El teu fort és l'handbol.
Únic cas en què s’admet: el + adj. o pp.:
No distingeix entre el salat i el dolç.
38. 44
Lo + construcc. adverbials
*lo + adv. Cas semblant a l'adjectiu: com
és, com és de, el que, quant, que:
*Fixa’t lo tard que és / Fixa't com és de tard.
*lo més + adj. (comparatives): la cosa, o
substantiu adequat:
La cosa més trista és que s'hagen quedat...
Lo más profundo de su alma / La part més pregona.
39. 45
Lo abstractiu: remarques
Demostratius açò, això, allò. Només s’admeten les
construccions dem. + relatiu, dem. + prep. o dem.
+ conj. que, però mai *demostr + adj. o participi:
*Això dit / Això que et dic, allò que va quedar. (relat.)
Allò de l'altre dia és greu.
Això que no hi aniré, és molt dir. (conj. que)
40. 46
Lo abstractiu: remarques
Fórmules buides. Desfan ambigüitats i donen major
naturalitat: el fet, el cas, la cosa, el punt, etc. o bé
reestructurar la sintaxi de l'oració.
Lo gracioso del caso / La cosa més graciosa és que
Lo importante de la reunión / El punt més important...
En lo más emocionante se fué la luz / en l'escena més
emocionant...
Lo único por lo que lo siento / L'única raó que em fa
lament
42. 48
Lo neutre + adj ponderatiu concordat
Adjectiu ponderatiu concordat amb el
substantiu en gènere i nombre i amb ser de
verb principal. L'adjectiu pot qualificar un
substantiu o tota una oració substantivada: com
és de, fins a quin punt, fins on, el que és, quant,
quin (quina) (valor intensiu):
Fixa't com és de bonica la virtut.
No et sabria dir fins a quin punt era...
Poc et penses el que és fatigós aquell camí.
43. 49
Lo neutre + adj ponderatiu concordat
*lo *construccions correctes
No et pots ni imaginar lo bé
que ens ho hem passat.
Em sorprén lo bé que toca el
piano.
Ho faré lo més ràpid possible.
Vine lo més prompte possible.
Encara no està lo suficientment
madur.
Fixa’t lo tard que és.
No et pots ni imaginar que bé
que ens ho hem passat.
Em sorprén com toca de bé el
piano.
Ho faré tan ràpid com puga.
Vine com més prompte millor.
Encara no està prou madur.
Fixa’t com és de tard.
44. 50
Lo neutre: valors
3. Modismes o locucions.
Expressions particulars de cada llengua. No es
poden traduir literalment.
45. 51
Lo neutre: modismes
D'antuvi, de primer (por lo pronto)
Quant a (lo referent a) (por lo que respecta a)
La resta, el restant (el resto)
Pel cap baix vingueren 100 xiquetes (por lo
menos)
46. 52
Lo neutre: frases fetes
Com solucionem aquestes expressions?
A lo lejos / a la llunyania
A lo loco (hablar) / ?
A lo loco (conduir) / ?
A lo mejor / ?
A lo sumo / ?
Con lo puesto / ?
De lo contrario / ?
De lo lindo / ?
47. 53
Lo neutre: frases fetes
A lo lejos / a la llunyania
A lo loco / (parlar) a la babalà, (conduir) com un
boig
A lo mejor / potser, és possible que, a la millor
A lo sumo / com a màxim
Con lo puesto / amb la camisa a l'esquena
De lo contrario / si no, en cas contrari, d'altra
manera
De lo lindo / d'allò més bé
48. 55
Lo neutre: locucions i frases fetes
Recursos
Dicc locucions i frases fetes angl – cat
http://visca.com/apac/dites/
Dicci sinònims de frase fetes (UAB)
http://ddd.uab.cat/pub/llibres/
2006/89642/
Diccionari_sinonims_Espinal_a2006.pdf
Dicc locucions i frases fetes (imprès)
Joana Raspall - Joan Martí, Ed. 62, 1984
UPV, solucionaris exercicis MS
http://www.upv.es/cav/recursos/claus/
mitja/M%20C%20L%20Unitat
%2019%20Locucions,%20frases%20fetes
%20i%20refranys.pdf
49. 56
Recursos audiovisuals
Polimèdia
- L’apòstrof. Alguns casos especials
- Ús incorrecte de lo neutre
- Ús i omissió de l’article
- L’article. Exercicis
Gramàtiques en línia i altres recursos
- www.esadir
- AVL. Gramàtica normativa valenciana, València, 2006.
<https://www.avl.gva.es/documents/31987/65233/GNV>
