Convencions tipogràfiques. Ús de majúscula. Minúscula. Expressions numèriques

1. Estilística
Majúscules i minúscules
Expressions numèriques
Frederic Sentandreu

2. ÍNDEX
1. Majúscules i minúscules
2. Expressions numèriques

3. 1. Majúscules i minúscules

4. Majúscules: funcions
- La funció delimitativa serveix per saber exactament l’extensió d’una
denominació que té més d’un nom (pex. Institut Valencià d’Art Modern
(IVAM)).
- La funció demarcativa s’usa d’acord amb la posició que ocupa la paraula
en el text (majúscula a començament de text o després de punt o després
d’un signe final d’interrogació o d’admiració.
- La funció de destacar s’usa sobretot en certs textos publicitaris per cridar
l’atenció, i només admissible en textos molt delimitats (La millor Moda ara
li pot eixir Gratis).
- La funció distintiva serveix per distingir els noms propis dels comuns o
genèrics i és la que causa més qüestions d’estil.

5. Majúscules: funcions (notes)
Nota 1. En el cas que les paraules comencen amb un dígraf, cal tenir en
compte que la majúscula només afecta la primera lletra:
*LLombai, *TXèkhov; Llombai; Txèkhov.
Nota 2. Més usos distintius de les majúscules: persones (tractaments
estrangers, tractaments abreujats), organismes (institucions i establiments,
òrgans de gestió, usos abreujats); ensenyaments (estudis, cursos i
assignatures, jornades i simposis, conferències i discursos); documents
(oficials, acreditatius, parts de documents); publicacions i obres d’art;
objectes personalitzats i productes; llocs (edificis, dependències d’edificis),
etc.

6. Majúscules: a) sobrenoms, noms artístics, dinasties...
Sobrenoms, renoms, malnoms, noms artístics o pseudònims, hipocorístics,
etc.
Pere el Gran, el Timbaler del Bruc, Ramon de cal Mut, Víctor Català
(pseud. de Caterina Albert), Orfidus, el Noi del Poble-sec (Joan Manuel
Serrat), Pep, Cesc, Fina, Barba-roja, Can Culleretes.
Dinasties i llinatges (i en singular):
els Borbó, els Trastàmara, els Camarena, els Sardà.

7. Majúscules: b) festivitats, fets i períodes històrics
Festivitats, religioses o polítiques:
Divendres Sant, Setmana Santa, Cap d’Any, Pasqua, Tots Sants, Sant Jordi,
Primer de Maig, Nou d’octubre.
Fets i períodes històrics. Usos fluctuants. Guerra del Golf o guerra del Golf.
- Hi ha usos amb més consens: Humanisme, Renaixement i Renaixença.
- Solen dur majúscula les denominacions de fets històrics que inclouen
numerals: Primera Guerra Mundial, Segona República,
- o noms comuns que ja formen part de la denominació del fet concret:
Revolució Francesa o Revolució industrial.

8. Majúscules: c) títols d’obres
(llibres, revistes, pel·lícules, teatre, musicals, etc.):
Has vist La guerra de les galàxies?
Has escoltat el CD La darrera pluja?
Ara, si és el títol d’una publicació periòdica o d’una col·lecció, cal escriure
totes les paraules principals amb majúscula.
Ha publica un llibre a la col·lecció Columna Jove
Ha eixit el número 10 de la revista Els Quatre Gats

9. Majúscules: d) marques comercials
Per espessir les pestanyes, la marca més coneguda és Rimmel
la revista TBO va nàixer a Barcelona l’any 1917
Però en ús genèric, en minúscula:
Se m’ha corregut el rímmel; Quantes mosques, no teniu flit?; Passa’m
el cel·lo (o la cel·lofana); M’agrada aquesta vamba (Wamba); Es passa
el dia llegint tebeos

10. Majúscules: e) tractaments protocol·laris
g) Tractaments protocol·laris.
el Molt Honorable Senyor Ximo Puig, president de la Generalitat
Valenciana.
Altres: Excel·lentíssim, Eminentíssim, Reverendíssima...

11. Majúscules: f) organismes, entitats, òrgans gestió...
Com a noms propis en majúscula tots els subs. i adj. inclòs el genèric que
forma part de la denominació; però en minúscula, si s'usen de manera
genèrica):
la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme
l’Ajuntament de Gandia
el representant de l’Associació de Veïns del Raval
Han vingut a la reunió totes les associacions de veïns (ús genèric)

12. Majúscules: f) organismes, entitats
- Igualment en denominacions abreujades, fins i tot quan sols utilitzem el
genèric de la denominació:
Enguany es presenta a les proves de la Junta Qualificadora.
- En minúscula quan el genèric s’utilitza com a comú, quan s’acompanya
d’un especificador diferent de l’art. definit, o d’un compl. especificatiu, i
també quan va en plural:
Aquesta conselleria no té competències en ensenyament.
[determinat per aquesta, passa a tenir valor de nom comú].
La conselleria competent en matèria de cultura... [compl. especificatiu].
No ha estudiat en cap universitat.

13. Majúscules: f) organismes, entitats
- L'article que forma part de la denominació d'una institució o establiment
comercial va en majúscula: el bar La Plaça
- Els genèrics de denominacions de llocs o establiments com cafeteria, bar,
restaurant, hospital, convent, palau, església, museu, teatre, etc., s'escriuen
amb majúscula quan efectivament ens referim a l’empresa, l’organisme o la
institució com a tal, i el genèric forme part d’aquest nom reconegut.
El Museu del Prado obri temporada.
És directora de l’Hospital General.

14. Majúscules: f) organismes, entitats
- També s’escriuen amb majúscula aquests genèrics quan han perdut el seu
significat originari i formen part del nom propi.
Dissabte vinent actua al Palau de la Música de València.
- Però, si el genèric fa referència al lloc o a l’establiment físic com a tal, i no a
l’empresa o a la institució que l’empara, es pot escriure amb minúscula.
A l’església del Patriarca hi ha pintures esplèndides.
Dinarem al restaurant del Mar.

15. Majúscules: g) documents administratius
Sols en majúscula la 1a paraula de la denominació:
Reial decret 1631/2009, de 30 d’octubre...
Programa de les Nacions Unides per als assentaments humans.
Pla general d’ordenació urbana de València.
- Igualment quan s'utilitzen denominacions abreujades:
Llei orgànica del poder judicial
C2

16. Majúscules: g) documents administratius
- Excepcions 1 (van en minúscula aquests documents):
a) Documents diversos com: acta, anunci, plec de prescripcions, diligència,
notificació, document nacional d’identitat (DNI)
b) Documents que tenen valor de referència genèrica:
La constitució alemanya de 1919 és coneguda com la Constitució de Weimar.
- Excepcions 2 (van en majúscula els subs. i adj. de la denominació):
a) Documents singulars (per la seua repercussió social i durabilitat temporal, es
poden qualificar com a documents singulars).
la Constitució Espanyola; l’Estatut dels Treballadors
b) Documents històrics:
la Declaració Universal dels Drets Humans, els Furs de València.
C2

17. Majúscules: alguns pocs mots
Uns pocs mots, com administració, església, exèrcit, corona, estat, govern,
etc., poden ser noms comuns amb els significats lèxics usuals, però també
poden usar-se com a noms propis de les institucions (o del conjunt
d’institucions) corresponents, vistes com a ens únics i individualitzats entesos
en un sentit abstracte. Usats com a noms propis, cal escriure’ls amb
majúscula:
l’Administració, l’Església, l’Exèrcit, la Corona, l’Estat, el Govern, la Hisenda
Pública, etc.
C2

18. Majúscules: h) alguns pocs mots
- Si el nom de la institució és individualitzat o concretat per un adjectiu o
complement amb minúscula, excepte si algun mot que conté és per si mateix un
nom propi:
l’Administració estatal, l’Administració de l’Estat, l’Església anglicana, l’Estat
espanyol.
- En canvi, en casos com la Hisenda Pública, el Ministeri Fiscal, etc., l’adjectiu forma
amb el substantiu un conjunt inseparable dins d’un únic nom propi, i s’escriu amb
majúscula.
C2

19. Majúscules: h) alguns pocs mots
- En els casos de Generalitat Valenciana i Govern Valencià, es considera que, per
tradició, els adj. pertanyen al nom propi, i per tant s’escriuen amb majúscula.
- Els mots de què tractem en aquest punt poden usar-se també, amb el significat
lèxic usual, com a substantius comptables, particularment quan van en plural, o bé
en singular amb un especificador o un compl. especificatiu, i aleshores han d’anar
amb minúscula.
L’Administració pública és eficaç.
Les administracions basca i francesa han signat un acord contra el terrorisme.
C2

20. Majúscules: i) categories o figures legals
S’escriuen amb majúscula els noms propis d’entitats que inclouen genèrics que
expressen la categoria o figura legal instituïda.
El Parc Natural del Carrascar de la Font Roja inclou la serra del Menejador.
- Ara bé, quan aquesta genèrics funcionen com a nom comú, per exemple, quan es
troben en funció d’atribut, predicatiu, o bé en plural, s’escriuen amb minúscula.
La Cova Negra és paratge natural municipal.
- També amb minúscula els noms col·lectius del tipus patrimoni històric, cultural,
etc., quan funcionen com a nom comú.
El patrimoni cultural valencià està protegit per llei.

21. Minúscules
a) Càrrecs i títols nobiliaris (però en majúscula si van immediatament després d’un
tractament protocol·lari).
El president de la Generalitat; La directora de l’escola; L’alcalde de Sant Joan,
comte, baronessa, reina...
b) Divisions temporals de l’any (dies de la setmana, mesos i estacions de l’any.
c) Articles el, la, en, na en topònims (vg. ampliació en tema: Traducció de
topònims):
la Font d’en Carròs, la Vall d’en Bas.

22. 2. Expressions numèriques

23. Minúscules
En textos literaris es prefereixen les lletres. En textos científics, econòmics o
estadístics solen dominar les xifres. Dins de cada cas, hi podríem trobar
múltiples excepcions.

24. Números i lletres: generalitats
a) Cal unificar l’ús, en xifres o lletres, en la mateixa frase. I per claredat, cal escriure
les xifres amb tots els dígits: Val de 10.000 a 12.000 € de millor que Val de 10 a
12.000 €.
b) Punt entre les xifres, l'usem en xifres que es llegeixen per milers: 2.530.000 €.
- S'usen espais: telèfons fixos 962 430 521; i mòbils 623 345 456
- No intercalen espai: codis postals: 46270; anys: 1978; números de pàgines,
columnes o versos: pàg. 1340; vv. 1340; tampoc bitllets de loteria, accions;
número dels manuscrits.
c) Preferim les abreviatures dels ordinals amb punt: 1r., 4t., 5è., per coherència amb
la resta d'abreviatures. (millor que 1r, 2n)

25. Números i lletres: generalitats
d) Decimals: s'escriuen separant unitats enteres de decimals per coma baixa:
1,5 mm
e) Escriurem com a norma general, els ordinals amb lletres, sobretot dins del
cos del text, llevat d'adreces, encapçalaments, en què es poden usar les
abreviatures. Es poden usar números cardinals com a ordinals.
g) Final de línia: no separem la xifra del símbol o abreviatura: 25 km i no 25-
km;
h) s'apostrofen els números escrits amb xifres que en llegir-los pronunciem
vocal: l’1, l’XI.

26. Lletres: preferència a les xifres en
a) Quantitats aproximades: Hi havia dues-centes persones (però 189
persones)
b) En titulars o inici de frase o paràgraf: Dotze ferits en un accident de tren.
c) Textos literaris, administratius i jurídics: He rebut de Duni SA dos mil euros.
d) Edats i durades: Tinc vint-i-tres anys; Va tardar dos anys i mig a casar-se.
e) Dècades: i en singular: els anys vint; els anys seixanta.

27. Lletres: preferència a les xifres en
f) Indicacions horàries: Ix de treballar a la una del migdia. Diferents sistemes:
- sistema valencià: les deu i mitja; les cinc i vint. En números: 5.20 amb punt.
- sistema de quarts: 5,45 (tres quarts de sis), 5,50 (tres quarts i cinc minuts de
sis).
- sistema internacional. 3,42. Les tres i quaranta dos minuts.
g) Congressos i activitats diverses: Primeres Jornades de Llengua i literatura.
h) Locucions i frases fetes: Anava de vint-i-un botó; ho va fer en un tres i no res; viu
a la quinta forca; això és can Seixanta; cada dos per tres arriba tard.

28. Xifres romanes
a) Segles.
b) Carreteres nacionals. N-340
c) Reis i papes, concilis, dinasties, congressos.
Joan Pau II, I Congrès Internacional de Lingüística
d) Jornades o activitats diverses, festivals, fires i competicions.
e) Regions militars, zones hospitalàries, districtes urbans. Districte IV,
Campanar

29. Recursos

30. Recursos: manuals
Criteris lingüístics administració
valenciana
Gripau

31. Recursos:
manuals
Majúscules i minúscules, Biblioteca
tècnica de Política Lingüistica, Gencat.