Flexió substantiu i adjectiu: gènere JQCV C1 i C2

1. FLEXIÓ DEL SUBSTANTIU
I DE L’ADJECTIU: EL GÈNERE
 El gènere del substantiu:
– Formació
– Títols, oficis i professions
– Doble gènere i significats diferents
– Divergències de gènere amb el
castellà
 El gènere de l'adjectiu:
– Formació
– Adj. variables
– Posició respecte del nom
 Concordança

2. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU
formació
 Els substantius que designen éssers animats solen tindre dos gèneres:
masculí i femení. La resta, solen ser d'una única terminació.
1. Regla general: masc. acabat en cons.:
+ -a: noi - noia, gat - gata, fill – filla * En afegir la -a, la nova paraula té una síl·laba més i pot variar
l’accentuació: avi/àvia
* El fet d’afegir la -a pot modificar la darrera grafia del masculí:
p > b (llop - lloba) c > g (amic - amiga)
t > d (nebot - neboda) f > v (serf - serva)
u > v (jueu - jueva) l > l·l (Camil > Camil·la)
ig > j (boig-boja)
2. Terminacions específiques: masc. acabats en vocal, diftong o consonant.
- essa / -esa: baró – baronessa / príncep - princesa
- (i)na: lleó – lleona ; gall – gallina
- va/-ea: esclau-esclava, europeu-europea
- driu/-triu: emperador-emperadriu, actor - actriu excepció : director – directora
-òloga: psicòleg – psicòloga
3. Heterònims, mots provinents d'arrel diferent: home – dona

3. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU
formació
4. Substantius d'una sola terminació acabats en:
- a: el/la guàrdia... - ista/e: el/la dentista, maquinista... - cida: el/la homicida
- aire: el/la captaire... - ant: un/ una amant, cantant... - arca: el/la patriarca
- (í)cola:un/una cavernícola - ble: el/la compable - ta: un/una pirata
- latra: un/una egòlatra - (m)ent: un/ una cobrament, supervivent...
Altres invariables: cap, conserge, forense, xef... Però: president – presidenta, estudianta, comercianta
5. Masculins formats a partir d’un femení: -ot: bruixa-bruixot, abella-abellot
6. Noms masculins acabats en -am/-um: brancam, pixum
7. Epicens: hi ha noms d’animals que són invariables. Si es vol distingir el sexe, cal afegir-hi els mots
mascle o femella: cadernera mascle - cadernera femella
8. Ambigus (de doble gènere): l'art grec però les belles arts ; la superfície del mar però fer-se a la mar ;
un/a antípoda però els antípodes

4.  Cal evitar un ús sexista del llenguatge:
1. Emprant genèrics reals: persones (millor que homes); ciutadania (millor
que ciutadà); professorat (millor que professors)...
2. Utilitzant les formes femenines existents: ajudanta,
àrbitra, bidella, bombera, bussa, capatassa, cartera,
cirurgiana, crítica, estudianta, fematera, fustera, geneta,
generala, sergenta, síndica, tinenta, xofera/xòfera…
3. És preferible reservar la forma en -essa per a títols nobiliaris
i càrrecs o oficis consolidats: duquessa, metgessa...
EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU
llenguatge igualitari

5. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU
doble gènere i significats diferents
PARAULES SIGNIFICATS
Un ordre
Una ordre
Disposar en l’ordre que convé
Manament
El planeta
La planeta
Astre
Destí
El pols
La pols
Batec de la sang, templa
Partícules
El son
La son
Acte de dormir
Ganes de dormir
El terra
La terra
Pis, paviment
Tots els altres sentits
El pudor
La pudor
Vergonya
Mala olor
PARAULES SIGNIFICATS
El canal
La canal
Entre continents
Conducte
El clau
La clau
De clavar
Per a obrir
El vall
La vall
Fossat
Depressió
El fi
La fi
Objectiu, propòsit
Final
El full
La fulla
De paper
De l’arbre
El llum
La llum
Aparell que fa la llum
Claredat
El còlera
La còlera
Enfermetat
Ira, furor

6. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU
doble gènere i significats diferents C2
PARAULES SIGNIFICATS
Un albor
Una albor
Peix
Blancor
El clímax
La clímax
Moment culminant
Figura retòrica, etapa final
El levita
La levita
Israelita de la tribú Leví
Peça de vestir
El paleta
La paleta
Obrer
Pala petita
El post
La post
Lloc ocupat per les tropes
Fusta
El salut
La salut
Salutació
Bon estat
PARAULES SIGNIFICATS
El son
La son
Manera de dormir
Ganes de dormir
El coma
La coma
Quadre clínic greu
Signe de puntuació
El cremallera
La cremallera
Ferrocarril
Resta de casos
El deu
La deu
Número 10
Font, doll d'aigua
El capital
La capital
Diners
Ciutat
El talent
La talent
Aptitud/ disposició /
moneda
Gana
El fantasma
La fantasma
Aparició d'un mort
Persona que simula

7. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU
divergències amb el castellà
EN VALENCIÀ SÓN EN FEMENÍ
La calor La icona
La clímax Les postres
La dent Una anàlisi
La resplendor Fer la mona
La resta Una olor / aroma
La síndrome Les alicates
La suor La remor
Les estrenes Una dita
Una estrena Una disfressa
EN VALENCIÀ SÓN EN MASCULÍ
El compte El corrent
El costum El pendent
El deute El queixal
El dot El senyal
El dubte Els afores
El marge Els espinacs
El genoll Els llegums
El lleixiu Un avantatge
El nas / El front Els espinacs
El titella Un orde (religiós)
Un estratagema Un cataplasma

8. EL GÈNERE DEL SUBSTANTIU
divergències amb el castellà C2
EN VALENCIÀ SÓN EN FEMENÍ
L'acne Una allau
Una arma Una espelma
L'esperma Una crep
Una potinga Una marató
Una dita Les profiteroles
La sucrera L'agror
L'espremedora La sida
La flaire L'escalopa
L'índole La letargia
EN VALENCIÀ SÓN EN MASCULÍ
L'afront / El front Un bacteri
El batent (d'una porta) El càrcer (la presó)
Un enzim Un escafandre
Un escaire El picaporta
El somrís El somriure
El ret (xarxa cabells) El tortícoli
El maluc El solitari (paràsit
intestinal)
Els antípodes Els narius
Els pesos L'engonal
El palmell (de la mà) El pany
El sotsobre El tèrmit

9. EL GÈNERE DE L’ADJECTIU
formació
 L’adjectiu adopta el gènere del substantiu que
modifica.
1. Model regular: afegint -a
a l’adjectiu acabat en cons.: brut - bruta, cortés-cortesa, lent-lenta
a l’adjectiu acabat en –i, -u: abstemi-abstèmia, cru-crua
* El fet d’afegir la -a pot modificar la darrera grafia del masculí:
t > d menut-menuda; exquisit-exquisida Però: curt-curta
c > g groc-groga Però: sec-seca
s > s/ss francés-francesa; ros-rossa
ig > -j/-tj boig-boja, lleig-lletja
leg >-loga anàleg-anàloga Però: sacríleg-sacrílega
l > l·l nul-nul·la
2. Afegint –na a l’adjectiu acabat en vocal tònica: bo-bona, roí-roïna
3. Canviant –e/-o àtones > -a: agre-agra, fofo-fofa, pobre-pobra
4. Adj. acabats en DIFTONG
-u > -v : natiu-nativa, tou-tova
-eu > -ea/-ava: ateu-atea, hereu-hereva

10. EL GÈNERE DE L’ADJECTIU
adjectius invariables
terminacions EXEMPLES terminacions EXEMPLES
-aire xerraire -cida raticida
-al, -el, -il Ideal/fidel/fàcil -color multicolor
-aç, -iç , -oç, -uç eficaç/feliç/veloç/
balbuç
-ícola agrícola
-ar similar -(er)ior posterior
-ble creïble -ista / -iste ecologista
-atge, -otge, -etge oratge/rellotge/
heretge
-ant elegant
-a/-e àtones demòcrata/lliure -ent Coherent,
pudent (inv. per
al DIEC però, variable
per a l'AVL)
* Altres casos: greu, miop, rude, sublim, suau

11. EL GÈNERE DE L’ADJECTIU
adjectius invariables C2
terminacions EXEMPLES terminacions EXEMPLES
-ànime Equànime però
magnànima
-forme Deforme
-oide Antropoide, ovoide -latra Egòlatra
-au, -eu (diftongs) Suau, breu -or Major, inferior
Una terminació en
singular i dues en
plural: -aç, -iç, -oç
Audaç
Atroç
Audaços
Atroços
Audaces
Atroces
Dues terminacions en
singular i una en
plural:
Nacionalista
Ritualista
Nacionaliste
Ritualiste
Nacionalistes
Ritualistes
Altres: Àrab Llepafils Víking
Decent Bullent

12. La posició de l’adjectiu respecte del substantiu
C2
 És preferible posposar l’adjectiu qualificatiu al nom.
 Casos en què sol anteposar-se:
– Més d'un adj. que qualifiquen un mateix nom: uns moderns
procediments pedagògics
– L'adj. present(fa de demos.): el present document
– L'adj. de cortesia: benvolguda amiga
– Certs qualificatius generen matisos lèxics:
• Adj. posposat → objectivitat: persona bona
• Adj. anteposat → èmfasi: bona persona
– Casos modificats per l'ús: un determinat cas (esmentat) / un cas
determinat (concret)
 Van davant: un mal treballador, el primer pis...

13. La concordança entre l’adjectiu i el substantiu
C2
 En general, l'adj. concorda en gèn. i nom. amb el subst.
 Però:
– Un adj. afecta més d'un nom en sg. amb el mateix gèn. → l'adj. va en
pl. i en el mateix gèn.:
Enguany farem dansa i cançó tradicionals
– Dos o més noms de diferent gèn. → adj. en pl. i masc. És millor posar
el nom masc. en segon lloc.
Una pel·li i un aperitiu gratuïts. Un aperitiu i una pel·lícula gratuïts
– Noms afins permeten concordança amb el més pròxim,
independentment del gèn.
Dolor i sofrença física/físiques.
– Adj. de color poden concordar en masc. amb noms fem. o en masc.
sg. tot i que el nom estiga en pl.
La mar era d'un blau intens. Uns papers verd fosc.