Teoria de l'accentuació

1. L’accentuació gràfica

2. Índex - L’accentuació: 1- Classes d’accents . 2- Classes de mots polisíl·labs segons la posició de l’accent . 3- Accentuació de mots aguts . 4- Accentuació de mots plans . 5- Accentuació de mots esdrúixols . Dificultats en l’accentuació dels polisíl•labs L’accent diacrític . La dièresi . Diftongs Exercicis accentuació

3. Classes d’accents Hi ha dues classes d’accent gràfic : accent greu (`). S’escriu damunt les vocals obertes accent agut (´). S’escriu damunt les vocals tancades La a només pot portar accent greu : à La i i la u només poden portar accent agut : í, ú La e i la o porten accent greu quan són obertes ( cafè, arròs ) i accent agut quan són tancades ( portaré, avió ) ÍNDEX

4. Classes de mots polisíl·labs segons la posició de l’accent Segons on recaigui l’accent (marcat gràficament o no), els mots de més d’una síl·laba poden ser : aguts , quan la síl·laba tònica és l’última: portaré, vindrem plans , quan la síl·laba tònica és la penúltima: gràfic, llapis esdrúixols , quan la síl·laba tònica és l’antepenúltima: química ÍNDEX

5. Accentuació dels mots aguts Tots els mots aguts porten accent gràfic si acaben en alguna d’aquestes dotze terminacions: -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in. huracà, cafè, jardí, camió, algú, gimnas, francès, pastís, arròs, andalús, aerotrèn, Berlín No porten accent gràfic les paraules agudes acabades en els diftongs: -ai, -ei, -ui, -au, -eu,-iu, -ou, seguits o no de s: esplai, esplais, jersei, jerseis, heroi, herois, avui, escandinau, aiguaneu, correu, tindreu, veniu,convius, enrenou. Sí que porten accent gràfic, perquè no acaben en diftong, sinó en hiatus: biscaí, genuí, Lluís, país, pingüí, roí, veí. ÍNDEX MOTS PLANS MOTS ESDRÚIXOLS

6. Accentuació dels mots plans Tots els mots plans s’accentuen quan no acaben en cap de les terminacions anteriors: àrab, biòleg, cantéssim, conèixer, dèbil, estudiàvem, mèrit, tímid També s’accentuen els mots plans acabats en diftong, seguit o no de s : anàveu, còncau, còncaus, donaríeu, somriguéssiu, tròlei, tròleis ÍNDEX MOTS AGUTS MOTS ESDRÚIXOLS

7. Accentuació dels mots esdrúixols Els mots esdrúixols s’accentuen sempre: càpsula, època, península, sòlida, única . ÍNDEX MOTS PLANS MOTS AGUTS

8. Dificultats en l’accentuació dels polisíl•labs, sobretot per interferència amb el castellà a) Cal anar en compte de no accentuar mots aguts com els següents, ja que no acaben en cap de les dotze terminacions indicades: aerotrens, algun, alguns, Anton, Ferran, orangutans, pingüins, Ramon, segons b) Tampoc s’han d’accentuar mots plans com aquests: actua, actues, contigua, contigües, envien, envies, examens, fenomen, Maria, melodia, obliqua, obliqües, puguin, misogin Però sí que s’han d’accentuar aquests altres: exàmens, fenòmens, òrgans, òrgan, polígon, polígons, telèfon, telèfons ja que són mots plans que no acaben en cap de les dotze terminacions indicades. ÍNDEX INTERFERÈNCIA AMB EL CASTELLÀ(2)

9. Dificultats en l’accentuació dels polisíl•labs, sobretot per interferència amb el castellà (2) c) Cal tenir en compte que s’han d’accentuar mots com els següents perquè són esdrúixols: ciència = ci/èn/ci/a còpia = cò/pi/a decadència, desgràcia, distància, estàtua, farmàcia, indústria, línia, maquinària, notícia Els adverbis en acabats en -ment conserven l’accent gràfic de l’adjectiu a partir del qual s’ha format: àgilment, contínuament, dòcilment Si l’adjectiu originari no porta accent gràfic, tampoc no n’ha de portar l’adverbi que en deriva: bonament, expressament, feliçment, honestament En els mots compostos que s’escriuen com un sol mot, només el segon element conserva l’accent: fisicoquímic, radioterapia . ÍNDEX INTERFERÈNCIA AMB EL CASTELLÀ

10. Accent diacrític (Definició) S'anomena accent diacrític aquell accent que es col·loca sobre algunes paraules, que seguint les normes generals no haurien de portar accent, per distingir-les d'unes altres paraules que s'escriuen igual però que es pronuncien diferent. A continuació, teniu la llista de totes les paraules que porten accent diacrític en català: ÍNDEX ACCENT DIACRÍTIC: 1 , 2 , 3 , EN COMPOSTOS

11. Accent diacrític (tipus -1-) amb accent bé (plural béns): possessions; adverbi; conjunció bóta : recipient cóc : coca Cóll : topònim cóm : obi cóp : cerro; mesura de capacitat; gran copa cós : cursa déu (plural déus): divinitat Déu : nom propi d'algun déu monoteista dóna , dónes : formes del verb donar és : forma del verb ser féu : passat de fer fóra : verb ser jóc : aviram jóc , jócs (però joca): ajocat Lés : topònim mà (però mans): part final del braç més : quantitatiu mèu : miol del gat ÍNDEX ACCENT DIACRÍTIC: DEFINICIÓ , 2 , 3 , EN COMPOSTOS sense accent be : nom de la lletra b; xai, anyell, corder bota : calçat; verb botar coc : cuiner; carbó; bacteri coll : part del cos com : adverbi cop : encontre violent, colp cos : conjunt d'un organisme; corporació deu : font; numeral deus : fonts; formes del verb deure dona , dones : ésser humà de gènere femení; muller es : pronom reflexiu feu : domini, senyoria; present de fer fora : adverbi joc , jocs : acció de jugar, entreteniment les : article; pronom; adjectiu (antònim de il·lès) ma : (plural mes ): adjectiu possessiu mes : dotzena part d'un any; possessiu; però; participi de metre meu : possessiu

12. Accent diacrític (tipus -2-) mòlt , mòlta : participi de moldre mòlta : acció de moldre món (però mons): univers móra : (plural móres): fruita Móra : forma part d'alguns topònims nét (néta, néts, nétes): parentiu familiar nós : plural majestàtic ós , óssos : animal óssa , ósses : animal pèl (plural pèls): vellositat pórca : faixa de terra què : relatiu tònic, interrogatiu rés : pregària ròssa : animal vell i flac sé : forma del verb saber séc : plec de roba sègle : sègol sèu : greix sí : adverbi (afirmació) ÍNDEX ACCENT DIACRÍTIC: DEFINICIÓ 1 , 3 , EN COMPOSTOS molt , molta : quantitatiu mon (plural mos ): possessiu mon (plural mons ): nom d'una llengua; relatiu a aquesta llengua mora : dona magribina; retard net ( neta , nets , netes ): adjectiu nos : pronom personal feble os , ossos : part de l'esquelet ossa , osses : ossada, esquelet pel , pels : contracció de per + el , per + els porca : femella del porc que : relatiu -sense preposició-, exclamatiu res : pronom; pl. de re (nota musical) rossa : dona amb els cabells clars se : pronom reflexiu sec : eixut; forma del verb seure segle : cent anys seu : catedral; pronom possessiu; forma del verb seure si : nota musical; cavitat d'un ós; pronom reflexiu; conjunció

13. Accent diacrític (tipus -3-) sóc : verb ser sòl (plural sòls): terra són : verb ser té : verb tenir tòt : broc gros ús : acció d'usar; substantiu véns , vénen: formes del verb venir vés : verb anar véu : passat de veure vós : pronom personal fort ÍNDEX ACCENT DIACRÍTIC: DEFINICIÓ , 1 , 2 , EN COMPOSTOS soc : calçat; tros de fusta; mercat sol , sols : astre; nota; col·loide; sense companyia; verb soler son : acte de dormir; unitat física te : planta i infusió; nom de la lletra t ; pronom tot : adjectiu us : pronom personal feble vens , venen : formes del verb vendre ves : tros de tela; lletra v en pl.; reducció de veges veu : so de les cordes vocals; present de veure vos : pronom personal feble

14. Accent diacrític (en compostos) L'accent diacrític es conserva en els compostos: déu : adéu, pregadéu ... féu : desféu, reféu ... mòlta : remòlta ... món : rodamón ... nét : besnét, renét ... pèl : contrapèl, repèl ... sòl : subsòl ... ÍNDEX ACCENT DIACRÍTIC: DEFINICIÓ , 1 , 2 , 3 ,

15. La dièresi (definició) El signe que anomenem dièresi (¨) consisteix en dos puntets que posem damunt les lletres I, U (ï/ü) en els casos següents: ÍNDEX LA DIÈRESI: 1 , 2 , 3 , 4

16. La dièresi (1) Quan volem indicar que cal pronunciar una u darrera G/Q davant de les lletres E/I: aigüera, pasqües, pingüí, obliqüitat ,... Per senyalar gràficament que dues vocals contigües no formen diftong, sinó hiat: raïm, traïdor, diürn, reüll, estudiïn ,... En aquest cas, però, si per les regles d'accentuació calia accentuar la vocal I/U, no hi posarem dièresi, sinó accent: país, Lluís ,... ÍNDEX LA DIÈRESI: DEFINICIÓ , 2 , 3 , 4

17. La dièresi (2) PER EXCEPCIÓ, no posem dièresi en els casos següents: En mots acabats en vocal + US/UM, de procedència llatina: Màrius , harmònium, pòdium ,... (Remarquem que les combinacions -iu- d'aquests mots no formen diftong, sinó hiat.) En mots començats pels prefixos anti-, co-, contra-, re-, semi-, seguits de vocal: antiinflamatori , coincidència , contraindicar , reunir , semiindicació ,... Però: reïx (verb reeixir ) i reüll . En els mots acabats en vocal + els sufixos -isme/-ista: egoisme , dadaista ,... Però: proïsme, lluïsme ,... En els verbs acabats en vocal + IR, els temps de futur, condicional, infinitiu i gerundi: beneiré, agrairia, conduir , substituint ,... (Convé recordar que en aquests verbs nombroses formes porten accent o dièresi, quan entre dues vocals es produeix hiat: agraït, agraíssiu, beneïm , beneït ,... Remarquem també la forma de present de subjuntiu dels verbs acabats en vocal + AR: crear: creï, creïs, creïn,... canviar: canviï, canviïs, canviïn. lloar: lloï, lloïs, lloïn. suar: suï, suïs, suïn. ÍNDEX LA DIÈRESI: DEFINICIÓ , 1 , 3 , 4

18. La dièresi (3) - Per ressaltar que I/U intervocàliques (que altrament, serien consonants: noia, cauen són tòniques i, per tant, vocals, quan no duen accent: beneïa, beneïes, beneïen ; però amb accent: beneíem, beneíeu . - Per a l'ús correcte de la dièresi és convenient de tenir en compte: -Generalment si es produeix hiat en un mot primitiu, també es produeix als derivats: - veí - veïna, veïns, veïnat, veïnatge,... - ruïna - arruïnar, arruïnat, ruïnós,... - saüc - saüquer, saüqueret,.. (Però: país - països . Si bé: paisatge ) ÍNDEX LA DIÈRESI: DEFINICIÓ , 1 , 2 , 4

19. La dièresi (4) Convé no estalviar consultes al Diccionari per anar fixant visualment la grafia dels mots amb dièresi, especialment en el cas de mots cultes: DIFTONG HIAT heroic heroïcitat fluid fluïdesa laic laïcitat trapezoide trapezoïdal ÍNDEX LA DIÈRESI: DEFINICIÓ , 1 , 2 , 3

20. Diftong (definició) Un diftong és la unió de dues vocals que es pronuncien juntes en una mateixa síl•laba. Quan hi ha dues vocals en contacte que no formen diftong, es parla d'un hiatus o hiat. A la majoria de llengües per tenir diftong una de les dues vocals ha de ser feble o tancada (I,U, o anàlogues). Els diftongs es poden classificar segons les vocals que els formen, de tal manera que hi ha diftongs creixents (quan passa de vocal feble a forta) o decreixents; tancats (el segon element té un punt d'articulació més tancat que el primer) o oberts; i curts o llargs, quan en aquella llengua existeix quantitat vocàlica. Les vocals que formen un diftong duren menys que quan apareixen separadament i es produeix un fenomen d'assimilació pel qual s'altera el seu timbre o sonoritat original. ÍNDEX DIFTONG: TIPUS

21. Diftong (tipus) Hi ha dos tipus de diftongs: Creixents : formats per, Primer element: una g/q + segon element: u sonora + tercer element: una vocal qualsevol: qua , qüe , qüi , quo , gua , güe , güi , guo Primer element: i/u en posició inicial de mot + vocal, o bé i/u enmig del mot entre vocals + segon element: vocal. Decreixents : ai , ei , oi , ui , au , eu , iu , ou i uu . També formen diftong les vocals que actuen com a consonants ( exemple: ca-uen; no-ia ) Per trencar un diftong en català s'usa un accent quan les normes generals d'accentuació gràfica de les agudes, planes i esdrúixoles ho permeten, i una dièresi quan no és així ( exemple: pa-ís; pa-ï-sos ). ÍNDEX DIFTONG: DEFINICIÓ

22. Exercicis accentuació Full 1 Full 2 Full 3 Full 4 Full 5 Full 6