8. Entre vocals
a) ix: darrere a, e, o, u (no semivocal) : boix, guixar,
peix, reixa, uixer, maduixa, brioix, Marràqueix.
Però x en alguns cognoms: Dexeus.
b) x: darrere i: guix, bixest, eixir, Quixot, dervix. I
darrere u de diftong: disbauxa, xiuxiueig.
fricatiu sord /ʃ/: x, ix
9. x- inicial (en occidental, pocs casos)
a) prefixos xeno-, xero-, xilo-: xenofòbia,
xerografia, xilòfon.
b) Diversos mots: xarampió. I mots d’origen aràbic:
xaloc, xarop, xeringa, xifra.
c) Alguns topònims i antropònims: Xavier, Xàbia,
Ximena, Xenofont, etc. (però [tʃ] en Xilxes).
fricatiu sord /ʃ/: x, ix
10. d) ix final síl·laba + cons.: manlleus:
matrioixca, paixtu, Puixkin, caixmir.
e) ch, sh, sc, sch: en manlleus no adaptats:
chaise-longue, chardonnay; sex-shop,
Washington, geisha, sushi; Brescia; kirsch.
fricatiu sord /ʃ/: x, ix
C2
11. a) x: inici de paraula, darrere de consonant i
final de paraula rere consonant: xiquet, xinès,
xec, punxar, torxa, bolxevic, Elx, la Manxa,
Manxúria, Beerxeba; guerx, manx, ponx.
b) tx: normalment entre vocals: cautxú, cotxe.
Excepte uns pocs casos amb x: clixé. Però x
en prefixats: electroxoc, proxinès, (fricatiu en
or., africat en occ.)
africat sord [tʃ]: x, ig, tx
12. c) tx inicial i entre vocals: és freqüent en noms
d’origen estranger: fetitxe, gaspatxo,
maputxe, patxaran, putxinel·li, quètxup,
quítxua, taitxí; Txaikovski, Kamtxatka,
Txetxènia, Txèquia (i txec), Txad (i txadià).
africat sord [tʃ]: x, ig, tx
C2
13. d) Final de mot:
- g, j, tg, tj interior = -ig final: roges > roig (grafia
més comuna)
- tx interior = tx final: despatxar > despatx
- -ig. darrere vocal tònica que no siga i: assaig
(cf. assajar), lleig (lletja, enlletgir), puig (pujol),
safareig (safaretjos).
-g + i tònica: desig (desitjar), fastig (fastijós),
mig, migdia (mitja).
Compte: amb i àtona, la g = [k]: càstig, pròdig.
- -tx: capritx (encapritxar), escabetx. I manlleus:
matx, sandvitx; Rostropóvitx.
africat sord [tʃ]: x, ig, tx
14. a) g, tg / j, tj en distribució complementària:
- g, tg + e, i: gener, formatge, Sitges.
- j, tj + a, o, u: javelina, platja.
africat sonor [dᴣ]: g, j, tg, tj
Excepcions:
- -ecc-, -ect-: injecció, projectar, objecció.
- Cultismes: jejú, jerarquia, jeroglífic, majestat.
- Manlleus com jeep, jersei o jet, jujitsu.
- final de síl·laba, j en manlleus: rajput [ʃ],
Bréjnev [ʒ].
15. a) g, tg / j, tj en distribució complementària:
- g, tg + e, i: gener, formatge, Sitges.
- j, tj + a, o, u: javelina, platja.
africat sonor [dᴣ]: g, j, tg, tj
Excepcions:
- -ecc-, -ect-: injecció, projectar, objecció.
- Cultismes: jerarquia, jeroglífic, Jehovà, Jeroni,
Jerusalem, majestat.
b) grup adj- culte: adjacent, adjectiu,
adjudicar, adjurar; i en alguns noms
estrangers: Tadjikistan.
16. a) En terminacions -atge i -etge i en derivats:
avantatge, coratge (encoratjar), salvatge, setge
(assetjament). Però g imaginació, derivat culte de imatge.
b) En certs noms i adjectius d’ús freqüent: calitja,
ferotge, lletja (lletjor), petja, politja, sitja.
c) En els verbs desitjar, enutjar, estotjar, trepitjar, rsotjar,
i derivats (desitjós...). La distinció de verbs en -jar/-tjar:
- És més abundant la terminació -jar: pujar, rajar.
- Només una 50 de casos amb -tjar: viatjar, hostatjar.
Distinció sonores: grafies j, g / dígrats tj, tg
18. b) So fricatiu sonor: noteu distingir, extingir, burgès,
(cast. distinguir...). O pijama, vigia pronunciats [dƷ]
diferents del castellà /X/: mojar.
c) En alemany, basc i altres llengües la g té sempre
valor oclusiu velar: Hegel, Bergen, Volkswagen, Otxagi.
c) OIEC17’: En valencià central tots els sons
palatoalveolars sonors es fan sords, realitzacions que
resten fora dels registres formals: [t
͡ ʃ]ent, [t
͡ ʃ]ove, plu[t
͡ ʃ]a,
taron[t
͡ ʃ]a;
Estàndard oral
C2
19. a) Ortografia en préstecs adaptats i no adaptats:
- Paraules adaptades. haixix, Txaikovski.
- Adaptats del francès: beix, brioix, pastitx, i sons sonors:
aliatge, cupatge (‘vestit femení d’anar per casa’).
- En canvi no adaptats: collage, quiche, Chopin.
b) Ortografia excepcional de j + e.
- Cientificotècnics o cultismes: dejecte, ejector, jebuseu.
- Manlleus: aràujia (planta), jerbu, jujitsu (esport).
- Antropònims i topònims hebreus Jeremies.
- de l’anglès (sovint d’origen francès): jet, jersei, jeep.
- Un altre grup de mots poc importants: jejú o jejúnum.
- Topònims: Fiji (illes); jap.: illes Fuji; àrabs: Djebel.
- final síl, j en manlleus: rajput [ʃ], Bréjnev [ʒ].
Mots d’especial dificultat
C2
20. c) tx- inicial de paraula.
- Topònims i gentilicis: Txad, txadià, txerkès, txetxé,
Txetxènia, Txèquia.
- Cognoms estrangers: Txaikovski, Txebixev, Txèkhov,
Khruixtxov.
- Altres llengües: txapela, txibtxa. txistu, txistera.
d) En prefixats amb grups consonàntics cal
pronunciar totes les consonants: obj-: objecció; obs-:
obstinació; proj-: projecte; subj-: subjacent; projectil,
injunció, abjuració, abjecte, subjugar.
Mots d’especial dificultat
C2
