Unitat 1   Pdf   L Antic RèGim 09 10
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Unitat 1 Pdf L Antic RèGim 09 10

on

  • 2,938 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,938
Views on SlideShare
2,393
Embed Views
545

Actions

Likes
1
Downloads
67
Comments
0

7 Embeds 545

http://hmcserramarina.blogspot.com.es 297
http://hmcserramarina.blogspot.com 234
http://www.hmcserramarina.blogspot.com 9
http://www.slideshare.net 2
http://www.hmcserramarina.blogspot.com.es 1
https://jujo00obo2o234ungd3t8qjfcjrs3o6k-a-sites-opensocial.googleusercontent.com 1
http://www.slideee.com 1
More...

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Unitat 1 Pdf L Antic RèGim 09 10 Presentation Transcript

  • 1. L’Antic Règim
  • 2. Concepte Podria definir-se Com el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics, que caracteritzaren a Europa i les seves colònies al llarg dels segles XVII i XVIII. El Terme  Fou emprat per primera vegada pels revolucionaris francesos per tal de designar despectivament l’estructura política i social de la França del moment, a les quals havia posat fi la R.F.  Posteriorment, s’utilitzà per tal de designar aquella realitat política i institucional, estesa a altres països a més de França.
  • 3. Característiques Una demografia antiga Una economia agrària Una estructura social estamental Una forma de govern absolutista La situació ideològica
  • 4. Una demografia antiga Escàs creixement vegetatiu Propiciat per elevades taxes de natalitat i fecunditat (35/40%o), contrarestades per alts índex de mortalitat (30/40%o, especialment la infantil). Inestable equilibri entre població i recursos  Els baixos rendiments agrícoles, acompanyats de la irregularitat de les collites, desencadena crisis de subsistència que desemboquen en grans fams i propicien malalties epidèmiques.  El resultat són grans mortaldats catastròfiques.
  • 5. Que experimenta canvis en el segle XVIII  En algunes zones (Anglaterra, França), augmenten els excedents alimentaris, i una millor nutrició condueix a la disminució de fams i epidèmies.  Un altre factor que influí en la millora, encara que de manera menys determinants, fou el progrés de la medicina. El resultat  Un important creixement demogràfic, que no afectà per igual a tot el continent.  Aquest creixement contribuí a l’increment de la demanda d’aliments i manufactures, així com un augment de la disponibilitat de mà d’obra per al camps i la indústria, factors essencials en el fenomen de la revolució agrícola i industrial.
  • 6. Una economia de base agrària 3/4 parts de la població activa es concentren en l’activitat agrícola i ramadera. La principal font de riquesa és la terra. La major part de les terres eren vinculades. El conjunt de terres en mans d’un noble o eclesiàstic eren la senyoria territorial (reserva senyorial i masos), I les terres on gaudien de jurisdicció eren la Senyoria jurisdiccional
  • 7. Producció insuficient -Agricultura de subsistència -Policultiu -Autoconsum (mercats locals i fires) -Endarreriment tècnic -2 tipus d’explotació: Camps oberts (openfield) Terres comunals Els grans propietaris rebien importants rendes de caràcter feudal procedents d’una ingent massa de camperols. Eren freqüents les Crisis de subsistència
  • 8. La indústria és de caràcter artesanal Al segle XVIII trobem tres tipus d’activitat industrial Gremis, a les ciutats (provenen de l’Edat Mitjana) Indústria domèstica (surt amb el desenvolupament del comerç als s. XVI i XVII). Producció a les cases dels camperols. Manufactures (al s. XVIII, concentren treballadors en un lloc. Productes de luxe)
  • 9. El comerç predominant és el de llarga distància Els intercanvis interns són escassos i complicats, degut a les deficiències en les comunicacions i a la inexistència d’un mercat intern unificat. -Camins i carreteres. Mitjans lents. -Navegació marítima i fluvial. -Comerç interior. -Comerç colonial.
  • 10. El desenvolupament urbà és escàs  El poble és el centre d’organització i producció. Les ciutats de més de 50.000 habitants són gairebé inexistents. A mitjans del segle XVIII en algunes zones (Anglaterra) es produeix una emigració del camp a la ciutat.  Això repercutirà en un desenvolupament sense precedents del fenomen urbà.
  • 11. Una estructura social estamental  Articulada en estaments Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per un comú estil de vida i anàloga funció. És de caràcter impermeable.  Cada membre de la societat pertany a un estament Aquest li nega o li concedeix privilegis, és a dir, l’exenció d’obligacions o el dret a avantatges exclusives. A l’estament privilegiat s’accedeix (amb l’excepció del clergat) per naixement o per concessió especial del monarca.  La rígida societat estamental entra en crisi Arran dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució Francesa), obrint pas a la societat capitalista.
  • 12. Un govern absolutista Fonamentat ideològicament en la fórmula “Monarquia de Dret Diví”. Bossuet afirma que el poder li es concedit al Rei per Déu i, per tants, no té límits terrenals. El Rei només es responsable davant Déu. Els instruments que utilitzen els reis absoluts són:  Els Consells de ministres  L’Exèrcit  La Burocràcia i la Diplomàcia
  • 13. Aquesta fórmula de govern trobà resistència  Essencialment, la que provenia dels defensors dels privilegis feudals detentats per la noblesa i el clergat, heretats d’època medieval.  Mitjançant el "Despotisme Il·lustrat“ els reis intentaran destruir aquesta oposició i guanyar-se a altres sectors socials. Paradigma de monarquia absoluta La francesa, encarnada en la figura del rei Lluís XIV.
  • 14. El seu moment culminant arribarà  Durant la 2ª meitat del segle XVII i gran part del segle XVIII.  La seva fi arribarà després de la revolució burgesa en França (1789) i els posteriors esclats revolucionaris del segle XIX. Es donaren excepcions a aquesta forma de govern  Les Províncies Unides (Holanda)  La República de Venècia  Anglaterra
  • 15. La situació ideològica. La Il·lustració Concepte  Moviment filosòfic, literari i científic que es desenvolupà en Europa i les seves colònies al llarg del segle XVIII (“de les Llums”).  Suposà una important modernització cultural i l’intent de transformar les estructures de l’Antic Règim. El pensament il·lustrat Antecedents Cal cercar-los en Anglaterra i Holanda durant el segle XVII. Destaca la figura de Newton.
  • 16. Idees fonamentals  La Raó És l’únic mitjà per aconseguir la veritat i, juntament amb el progrés, constitueix el camí per assolir la felicitat.  El Progrés A ell s’arriba gràcies a la ciència; en combinació amb la tècnica, permet l’avenç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida.  La Naturalesa És l’origen de tot allò que és genuí, vertader i autèntic. La societat és la que falseja i corromp l’home, bo en estat natural.  La Felicitat És un bé al que tot home té dret i constitueix un fi en ella mateixa.
  • 17. La Il·lustració Vehicles de difusió  Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics.  Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats.  Els salons. Tertúlies o reunions d’il·lustrats.  L’Enciclopèdia
  • 18. El pensament polític il·lustrat Cal destacar J. L. - L'Estat garantia de les Locke llibertats individuals Voltaire -Llibertat de pensament i tolerància religiosa -Divisió de poders, Montesq “L’esperit de les lleis”, uieu -”Contracte social” L’home 1748. Rousseau és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre) rea les bases del liberalisme polític Montesquieu Rousseau Voltaire
  • 19. El pensament econòmic il·lustrat Es concreta en dos nous corrents: la fisiocràcia i el liberalisme, que entren en colisió amb la tendència imperant del moment, el mercantilisme. • Fisiocràcia Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa, exactament de l’agricultura. El seu principal teòric és Quesnay. • Liberalisme Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertad. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. El seu principal teòric és Adam Smith.
  • 20. L’Antic Règim (com a -Creixement lent de la resum) població Es caracteritzava Economi -Agricultura tradicional per a -Dels tallers artesanals a les manufactures Societat -Privilegiats (noblesa, -Comerç colonial estament clergues) -Sistema econòmic al Estat -No privilegiats -Tercer -Sobirania reial (llei divina) mercantilista El segle XVIII absolutis Estat- (burgesia, classes - va aparèixer la ta populars) de la Il·lustració Per influència Exèrcit,burocràcia,diplomàci es desenvolupa el Despotisme Il·lustrat Il·lustra Es caracteritza a ció La raó, el “segle de les llums” Dóna lloc al Felicitat, progrés, reformisme, tolerància, Natura L’Enciclopèdia (Diderot i d’Alembert) Pensament polític il·lustrat