Successfully reported this slideshow.
VOCABULARI BÀSIC: ANTIC RÈGIM

CONCEPTE

DEFINICIÓ

Alou

Domini ple i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o...
VOCABULARI BÀSIC: ANTIC RÈGIM

Fisiocràcia
Habeas Corpus
Il·lustració

Liberalisme econòmic

Locke, John

Manufactures

Ma...
VOCABULARI BÀSIC: ANTIC RÈGIM

Propietat vinculada
Putting out system
(Treball domèstic)

Rotació triennal

Rousseau, Jean...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Microsoft word vocabulari-antic règim

913 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Microsoft word vocabulari-antic règim

  1. 1. VOCABULARI BÀSIC: ANTIC RÈGIM CONCEPTE DEFINICIÓ Alou Domini ple i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles, que diferia, així, del que hom tenia en feu o en emfiteusi. Prové del mot franc alôd, que significa domini íntegre. Dedicada al policultiu (bàsicament cerealístic), en què cada regió havia de produir tot allò que necessitava malgrat que el clima o la terra no foren favorables. Organització política, econòmica i social existent a Europa des del final del període feudal (XVI) fins a la revolució francesa (finals del XVIII). El cicle caracteritzat per una elevada natalitat (40-50 ‰), una elevada mortalitat (25-35 ‰), una mortalitat infantil molt elevada i una esperança de vida bastant baixa (30 anys), amb la qual cosa cosa el creixement natural de la població era escàs o nul. Cada un dels períodes crònics de fam característics de les societats agràries anteriors a la Revolució Industrial, provocats per un descens important de les collites de cereals durant dos o més anys consecutius (generalment, a causa d'una climatologia negativa).Feien augmentar la mortalitat i, per tant, impedien el creixement sostingut de la població. Sistema de govern que, sent monarquia absoluta, dóna suport als pensadors de la Il·lustració i pretén actuar d’acord amb les seues idees, però sense deixar que el poble participe de cap manera en el govern. Conjunt de beneficis i rendes que perceben els senyors. El tipus d’economia de l’Antic Règim basada en la vinculació de la terra en mans dels nobles. Aquests nobles rebien les rendes i prestacions dels camperols en virtut dels seus drets senyorials. L’agricultura era la principal activitat econòmica. Obra francesa que pretenia reunir tot el saber de l’època (s. XVIII) coordinada per Diderot, els col·laboradors de la qual (D’Alembert, Turgot, Mostesquieu, Voltaire, etc) pretenien expressar el pensament racionalista i crític. Suposa la primera obra de les seues característiques, la seua difusió tingué influí en la difusió de la ideologia il.lustrada. És l’obligació de lliurar la desena part de les collites a l’Església per assegurar el manteniment del culte i del clergat. Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d'una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenintne el domini directe. A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l'emfiteuta o senyor útil; generalment, a l'acte d'establiment, l'emfiteuta paga una quantitat d'entrada. l'Antic Règim, grup social amb una certa base jurídica i dotat d'esperit corporatiu, no tan impermeable com la casta, però que implicava l'existència d'unes normes per a entrar-hi o sortir-ne. El clergat sotmés a una “regla” o norma, és el clergat dels ordes religiosos, tan masculí com femení. El clergat que “vivia en el segle”, és a dir, que vivia amb contacte amb la gent, els rectors de parròquia, canonges i bisbes. Associació d’artesans d’un mateix ofici. La seua funció era regular tots i cada un dels aspectes del treball artesanal, des de l’educació de l’aprenent, el volum de producció, els preus i els processos de venda. També defensaven els seus interessos davant dels governs municipals o estatal. Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis. Intercanvi de mercaderies entre tres àrees econòmiques diferents, què només pot efectuar-se quan intervenen totes elles. Un exemple foren les relacions entre Amèrica, Europa i Àfrica durant el segle XVII. Europa proporcionava als caps africans teixits i armes, és a dir productes acabats; Àfrica proporcionava esclaus a Amèrica, i aquesta darrera metalls preciosos, matèries primeres i productes colonials (sucre, tabac, etc) a Agricultura de subsistència Antic Règim Cicle Demogràfic antic Crisi de subsistències Despotisme Il·lustrat Drets senyorials Economia senyorial Enciclopèdia Delme Emfiteusi Estament Clergat regular Clergat secular Gremi Comerç colonial Comerç triangular 1
  2. 2. VOCABULARI BÀSIC: ANTIC RÈGIM Fisiocràcia Habeas Corpus Il·lustració Liberalisme econòmic Locke, John Manufactures Mans mortes Mercantilisme Monarquia Absoluta Monarquia Parlamentària Montesquieu, Charles Louis de Secondat, baró de Openfields Parlament Primogenitura (cast. Mayorazgo) Europa. Teoria econòmica que defensa la idea que tota riquesa prové de la terra. S’oposa al mercantilisme. Manament judicial necessari perquè qualsevol detenció siga legal. És una garantia de llibertat política. Moviment intel·lectual del segle XVIII que va influir en la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. Defensava l’ús de la raó en contraposició al geocentrisme medieval. Van criticar profundament l’Antic Règim perquè proposaven un model de societat basat en la llibertat i la igualtat. Doctrina econòmica segons la qual l’activitat econòmica es regeix per les lleis naturals que han de deixar actuar la llibertat individual, d’empresa i d’intercanvi. El liberalisme s’oposa a la intervenció de l’estat en l’economia. Doctrina formulada per Adam Smith i practicada per durant tot el segle XIX, sobretot en l’economia britànica. (17632-1704).Filòsof empirista i pedagog anglés del segle XVII. És un dels pares del Liberalisme, segons John Locke, els éssers humans tenen drets als quals no hi poden renunciar, sent aquesta la base fonamental del sistema liberal: la necessitat de respectar els drets que els homes posseeixen de forma innata. Els governants no poden actuar com vulguen, han de respectar els drets individuals, estant així limitats. El poder no és absolut, sinó que ha de respectar els drets humans. Aquestes teories apareixen desenvolupades en els Assaigs sobre el govern civil (1660-1662). Forma de producció industrial apareguda al segle XVIII. Era un taller de dimensions considerables, amb un nombre elevat de treballadors, que produïa artesanalment productes de consum (teixits) o de luxe (tapissos, porcellana, cristall) per a vendre'ls als mercats internacionals per mitjà del comerç colonial. Suposa una forma de producció intermèdia entre el taller (petites dimensions-treball manual) i la fàbrica (grans dimensions-treball amb màquines). Les manufactures eren establiments subvencionats, impulsats per la corona o la noblesa (a l'Europa continental) o d'iniciativa privada (a Anglaterra) Béns amortitzats de l’Església, és a dir, que ningú no els podia vendre ni desprendrese’n. Els constituïen cases i terres que eren cedides en testament pels particulars a l’Església per tal que aquesta vetlara per les seues ànimes. Teoria econòmica del segle XVI que privilegia l’exportació davant la importació, perquè considerava que la riquesa d’un país depenia de la quantitat de metalls preciosos de què disposava. Forma de govern en la qual el poder del monarca és absolut; el rei està per damunt dels altres estaments. Sistema de govern en el qual el poder de la corona està limitat pel Parlament i la Constitució. (1689 - 1755), filòsof francès del Segle de les Llums. Elaborà una filosofia política del liberalisme política, anomenada la doctrina de la separació de poders (executiu, legislatiu i judicial), concepte que estableix que els poders d'un govern sobirà han de estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, per tal de previndre que una persona o un grup tingui massa poder. Doctrina formulada en la seua obra l’Esperit de les Lleis (1748). Sistema d’explotació camps oberts (openfields en anglès), mitjançant el qual les parcel·les de cada llaurador no estaven separades per cap tipus de tanca o bardissa vegetal; implica un sistema de cultiu de caràcter col·lectiu, on les decisions eren preses de manera conjunta pels tots els membres de la comunitat camperola. Institució d’origen medieval en la qual es reunien els tres estaments per aprovar nous impostos, suplir el monarca en situacions excepcional o ratificar la coronació d’un nou rei. No compartia la sobirania amb cap altra institució i no havia de sotmetre’s a cap control. Institució jurídica per la qual es vinculava el primogènit d’un llinatge nobiliari una determinada part del patrimoni familiar (cases, terres, títols...) que no podia vendre’s ni 2
  3. 3. VOCABULARI BÀSIC: ANTIC RÈGIM Propietat vinculada Putting out system (Treball domèstic) Rotació triennal Rousseau, Jean Jacques Senyoriu jurisdiccional Senyoriu territorial Sobirania Societat estamental Tercer Estat Voltaire, Marie anomenat François Arouet, desprendre’s en tot o en part sinó que l’havia de transmetre de generació en generació, al primogènit , que només podia gaudir de les rendes. Constitueix un instrument per a unir i consolidar grans patrimonis. Terres que no poden considerar-se de propietat privada i que estan vinculades a un títol nobiliari, a l’Església, a un municipi o a la Corona. Concepte anglès que anomena el sistema domèstic de producció. Amb aquest concepte anomenem la producció de manufactures que es duia a efecte per la família rural en el marc d’un indústria rural dispersa, en el qual els comerciants proporcionaven els mitjans de producció i la matèria primera a la família camperola, els pagaven pel seu treball i comercialitzaven el productes tèxtils. La rotació triennal era un sistema de cultivo típic de l’ Europa Atlàntica durant l’edat Mitjana. Es basava en l’alternança en els camps de conreu d’un cereal d’hivern durant el primer any, un cereal de primavera el segon any i al final un any de guaret. (1712 – 1778) Un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, d’origen suís. La filosofia política de Rousseau se situa dins del corrent contractualista dels filòsofs britànics dels segles XVII i XVIII. Precursor del pensament democràtic, el seu punt de partida és una crítica contra la ingenuïtat del pensament il·lustrat, especialment en la tasca que la Il·lustració atorgà a la cultura i al coneixement com a proveïdor de bondat. Defensà que la cultura és una capa de convencions i arbitrarietats que se superposa a l'home originari, açò és natural. El seu pensament està perfectament condensat en El Contracte Social (17652), entre altres . Comportava l'exercici, en major o menor grau, de certes funcions públiques (justícia, gestió municipal i ordre públic) per part del seu titular sobre tots els habitants en l'àmbit de la senyoria, foren o no conreadors de les seues terres. Conjunt de terres d’un senyor conreades per serfs (colons, pagesos, etc) i comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment adscrits al territori i obligats a diverses càrregues de natura personal i reial. Es dividia en dues parts, la reserva senyorial i els masos. Poder suprem sobre súbdits no limitat per cap llei, només responsable davant de Déu, únic titular de tota sobirania. Tipus de societat basada en l’existència d’estaments, que eren grups als quals es pertanyia per raó de naixement i en els quals la mobilitat socials era molt difícil. Nom amb el qual hom coneixia, durant l’Antic Règim, al conjunt de dels individus que no pertanyien a l’estament nobiliari ni clerical. Eren el conjunt d’individus que abastaven des dels burgesos més rics fins als camperols sense terra. (1694-1778), fou un escriptor i filòsof francès del Segle de les Llums. Amb ell s'inicia la figura de l'intel·lectual compromès amb el servei de la veritat, de la justícia i de la llibertat de pensament. Fou escollit membre de l'Acadèmia francesa el 1746. Tota la seua obra és una crítica constant contra les institucions, valors i creences de l’Antic Règim. 3

×