Unitat 1: Crisi de l'Antic Régim

1. L’Antic Règim

2. Concepte
Podria definir-se
Com el conjunt de trets polítics, jurídics, socials i
econòmics, que caracteritzaven a Europa i les seves
colònies durant els segles XVII i XVIII.
El terme “Antic Règim”
 L'empraren per primera vegada els revolucionaris
francesos per designar despectivament l’estructura
política i social del seu país.
 Posteriorment, s’utilitzà per designar aquesta realitat
política i institucional en altres estats.

3. Característiques
• Una demografia antiga
• Una economia agrària
• Una estructura social en “estaments”
• Una forma de govern absolutista

4. L’Antic Règim
Una demografia antiga

5. Una demografia antiga
Caracteritzada per un escàs creixement vegetatiu
Amb altes taxes de natalitat, contrarestades per alts índexs de
mortalitat (especialment infantil).

6. Una demografia antiga
Amb un fràgil equilibri entre població i recursos
 Els escassos rendiments agrícoles i la irregularitat de las
collites desencadenen reiterades crisis de subsistència que
desemboquen en fam i predisposen al desenvolupament de
malalties epidèmiques.
 El resultat es una mortalitat catastròfica.

7. Una demografia antiga
Que pateix canvis en el segle XVIII
 En algunes zones (Anglaterra, França) augmenten els
excedents alimentaris, i una millor nutrició condueix a la
disminució de la fam i de les epidèmies.

8. Una demografia antiga
El resultat fou:
 Un substancial creixement demogràfic, que no
afectà per igual a tot el continent.
 Aquest creixement va contribuir a augmentar la
demanda d’aliments i manufactures, així com un
augment de la disponibilitat de mà d’obra per al
camp i la indústria, factors essencials en el fenomen
de la revolució agrícola i industrial.

9. L’Antic Règim
Una economia agrària

10. Una economia de base agrària
 3/4 parts de la població activa estaven ocupats en
l’activitat agrícola i ramadera.
 La principal font de riquesa és la terra.

11. Una economia de base agrària
La indústria és de caràcter artesanal
Conserva encara trets gremials.

12. Una economia de base agrària
El comerç més rellevant és el de llarga distància
Els intercanvis interns són escassos i complicats, degut a les deficients
comunicacions i a la inexistència de un mercat intern unificat.

13. Una economia de base agrària
El desenvolupament urbà és escàs
 El poblet és el centre de l'organització i producció. Són
escasses les ciutats amb més de 50.000 habitants. A
mitjans del segle XVIII en algunes zones (Anglaterra)
comença una important emigració del camp a la ciutat.
 Això repercutirà en un desenvolupament sense precedents
del fenòmen de l’urbanisme.

14. Una economia de base agrària
L’estructura de la propietat
És fonamentalment de caràcter senyorial, basada en grans
propietats, els propietaris d’aquestes reben quantioses rendes
de caràcter feudal procedents d’una gran massa de camperols

15. L’Antic Règim
Una estructura social estamental

16. Una estructura social estamental
 Articulada en estaments
Un estament es correspon amb un estrat o grup social, definit per
un comú estil de vida i funció semblant. És de caràcter
impermeable.
 Cada membre de la societat pertany a un estament
Aquest li nega o concedeix privilegis, és a dir l’exempció
d’obligacions o el dret a avantatges exclusives. A l’estament
privilegiat s’accedeix (tret del clergat) por naixement o per
concessió especial del monarca.
 La rígida societat estamental entra en crisi
Arran dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució
Francesa), obrint pas a la societat capitalista.

17. Una estructura social estamental

18. L’Antic Règim
Un govern absolutista

19. Un govern absolutista
Es basa ideològicament en la fórmula:
“Monarquia de Dret Diví”. Afirma que el poder li es concedit al Rei
per Déu i no té límits terrenals i el Rei és responsable solament
davant de Déu.

20. Un govern absolutista
Els instruments que utilitzen els reis absoluts són:
 Els Consells de Ministres
 L’Exèrcit
 La Burocràcia i la Diplomàcia.

21. Un govern absolutista
Aquesta fórmula de govern va trobar resistència:
 Mitjançant el "Despotisme Il·lustrat“ els reis
buscaran destruir aquesta oposició i atreure a altres
sectors socials.

22. Un govern absolutista
Model de monarquia absoluta
-La francesa, encarnada en la figura del rei Luis XIV.

23. Un govern absolutista
Hi va haver excepcions a aquesta forma de govern
 Les Províncias Unides (Holanda)
 La República de Venècia
 Anglaterra

24. Un govern absolutista
El seu màxim esplendor el va assolir:
 Durant la 2ª meitat del segle XVII i gran part del segle
XVIII.
 La seva fi tindrà lloc després de la revolució burguesa a
França (1789) i altres revolucions posteriors que van
esclatar al segle XIX.

25. L’ Antic Règim
La I·lustració

26. La I·lustració
Concepte
 Podria definir-se com el movimient filosòfic, literari i
científic que es desenvolupa a Europa i les seves
colònias al llarg del segle XVIII (“de les Llums”).
 Va suposar una important modernització cultural i
l’intent de transformar les antigues estructures de
l’Antic Règim.

27. La I·lustració
Idees fonamentals
 La Raó
És l’únic mitjà per aconseguir la veritat i, juntament o amb el
progrès, constitueix el camí per arribar a la felicitat.
 El Progrès
A aquest d’arriba gràcies a la Ciència; en combinació amb la
tècnica, permet l’avanç de la humanitat de manera evolutiva i
indefinida.
 La Naturalesa
És l’origen de tot el genuí, veritable i autèntic. La societat és la que
falseja i corromp a l’home, que és bo en estat natural.
 La Felicitat
És un bé al que tot home té dret i constitueix un fi en sí mateixa.

28. La I·lustració
Vehicles de difusió
 Les societats científiques, literàries o
artístiques i les acadèmies.
 Els Salons. Tertúlies o reunions d’il·lustrats.
 La Enciclopèdia, dirigida per Diderot i
D’Alembert

29. El pensament il·ustrat
Antecedents
S’han de buscar a Anglaterra i Holanda durant el
segle XVII.
La I·lustració

30. El pensament il·lustrat
A la seva vessant política:
Es desenvolupa en l’obra dels següents autors:
 Montesquieu. Elabora la teoria de la divisió de poders
(legislatiu,judicial i executiu)
 Voltaire. Va defensar la necessitat d’un parlament que
limités el poder del rei, i d’un sistema d’impostos
(fiscal) que no recaigués exclusivament en el poble.
 Rousseau. Va definir el “contracte social”, com a
resultat d’un pacte entre tots els ciutadans, i el principi
de la soberania nacional: el poder emana del lliure
consentiment de tots els ciutadans, expressat
mitjançant el vot.
La I·lustració

31. La I·lustració
El pensament il·ustrat
A la seva vessant econòmica:
Es concreta en dos noves corrents: la fisiocràcia o liberalisme, que
xocaran amb la tendència dominant del moment, el mercantilisme.
• Fisiocràcia
Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa,
més exactament, de l’agricultura. El seu principal teòric és Quesnay.
• Liberalisme
Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat no radica ni en l’acumulació
de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura
(fisiocràcia), sinó en la llibertat. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat
econòmica. El seu principal teòric és Adam Smith.