Presentació sobre el primer tema de 4t ESO d'història.

1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM
Segle XVIII

2. Introducció
Concepte d’Antic Règim: sistema econòmic, social i
polític present a Europa entre els segles XVI i XIX (etapa
final del feudalisme) i que es caracteritza pel règim
econòmic senyorial amb una agricultura de subsistència,
una societat estamental i l’absolutisme monàrquic.
Característiques:
– Règim econòmic senyorial (naixent ja el capitalisme comercial)
– Societat estamental
– Població estancada: natalitat i mortalitat altes
– Monarquia absoluta

3. L’Europa del segle XVIII
Una agricultura senyorial
• L’agricultura era l’activitat principal. Era una agricultura de
subsistència, basada en 4 característiques principals:
 La rotació triennal i el guaret.
 Els rendiments eren molt baixos i s’orientaven a l’autoconsum.
 No hi havia especialització.
 Els intercanvis eren escassos i es feien en mercats locals o
regionals.
• Les collites marcaven el ritme d’una economia colpejada
periòdicament per les crisis de subsistència, que eren períodes
d’escassetat d’aliments i de puges de preus. Generaven fam i
misèria, i, sovint, revoltes populars.
• La terra pertanyia als nobles i al clergat, les grans propietats dels
quals es transmetien de generació en generació. La majoria de la
població eren pagesos, sotmesos a un règim senyorial, que
treballaven les terres dels seus senyors a canvi de pagar impostos.

4. L’Europa del segle XVIII
Una monarquia absoluta
• La monarquia d’origen diví concentrava els tres
poders en la persona del rei que, quan ho demanava,
estava assessorat pels Consells d’Estat i un Parlament
d’origen medieval composat per representants dels
tres estaments (noblesa, clergat i poble o tercer
estat) que, en el passat, havia tingut l’atribució
d’aprovar nous impostos.

5. L’Europa del segle XVIII
L’expansió econòmica
• La firma del Tractat d’Utrecht (1713), a banda de posar
fi a la Guerra de Successió mentre implantava la
Monarquia Absoluta a Espanya, va aportar un llarg
temps de pau degut a cert equilibri internacional que,
a la vegada, tingué com a conseqüència directa
l’augment demogràfic a tota Europa (passat de 100
milions en 1650 als 200 milions d’habitants del 1800)
que va fer créixer la demanda de productes i, per
tant, l’expansió econòmica. Les monarquies van
potenciar la instal·lació de manufactures i van
protegir les companyies marítimes que incrementaren
notablement els intercanvis comercials amb les
colònies i els territoris extraeuropeus.

6. La societat estamental
Els no privilegiats
• L’estat popular constituïa el sector dels no
privilegiats. Eren la immensa majoria de la població i
agrupava persones molt diferents, econòmicament i
socialment. La burgesia incloïa els grans artesans,
comerciants i banquers. Era el grup més actiu
econòmicament i la seva riquesa havia augmentat.
Les classes populars urbanes agrupaven els
treballadors manuals de les ciutats. Els pagesos
constituïen el grup més nombrós de la població.
Estaven obligats a treballar les terres dels grups
privilegiats, als quals pagaven impostos elevats.

7. El pensament il·lustrat
Què és la Il·lustració?
• Un moviment intel·lectual que va qüestionar tots els
principis de l’absolutisme, tot col·locant la raó com la
base principal del coneixement, potenciant
l’optimisme sobre la capacitat de l’ésser humà amb
una confiança desmesurada en el progrés constant de
la humanitat, posant en pràctica els descobriments
científics i aplicant les aportacions dels filòsofs en la
societat i en la política perquè consideraven
l’educació com el millor mitjà per a difondre la raó.

8. El pensament il·lustrat
• Els precedents foren: John Locke que crítica a l’Antic
Règim i demanda de divisió de poders, igualtat legal i
drets bàsics de l’individu i Isaac Newton I el seu
mètode científic.

9. El pensament il·lustrat
Els filòsofs del Segle de les Llums
• Els orígens de la Il·lustració es troben al segle XVII, en
el racionalisme de Descartes. Les figures més
destacades de la Il·lustració van ser Diderot,
Montesquieu, Rousseau, Voltaire i D’Alembert. La
nova ideologia es va difondre al marge dels centres
oficials, com les universitats o les acadèmies, perquè
en gran part continuaven controlats per l’església. Els
mitjans de difusió utilitzats per la Il·lustració van ser
principalment els salons, la maçoneria,la premsa i tot
tipus de publicacions.

10. El pensament il·lustrat
El pensament econòmic: La Fisiocràcia
• En oposició al mercantilisme, defensaven el
predomini de l’agricultura coma base de la riquesa
d’un país, així com la propietat privada i la llibertat de
comerç tot oposant-se a la intervenció de l’Estat en
l’economia.

11. El pensament il·lustrat
“En un Estat en què un home sols o una sola corporació de pròcers, de
nobles, o de poble, administrarà els tres poders i tindrà la facultat de fer
les lleis, d’executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i les
disputes dels particulars, tot es perdria completament. (...) Els prínceps
que volen ser dèspotes sempre comencen reunint totes les magistratures
en ells mateixos: alguns reis d’Europa acaparen tots els grans càrrecs de
l’Estat.”
MONTESQUIEU: L’esperit de les lleis, 1748.
El pensament polític: El liberalisme
• Els pensadors il·lustrats no elaboraren una doctrina
política homogènia ni van aconseguir eliminar els
fonaments de l’absolutisme. En canvi, destacaren tres
autors per la influència dels seus textos polítics:
Montesquieu que va desenvolupar el principi de la
separació de poders (executiu, legislatiu i judicial),
Rousseau que va elaborar la base teòrica de la
democràcia segons la qual la sobirania (el poder)
resideix en el poble o tercer estat (i no en el monarca
com als temps de l’absolutisme) i Voltaire que va
criticar els prejudicis religiosos de l’Antic Règim i va
proposar el sistema parlamentari per limitar les
atribucions del monarca.

12. El pensament il·lustrat
L’Enciclopèdia
• Fou la primera gran obra
impresa que reunia tots
els coneixements de
l’època fonamentats en la
raó i en l’estudi de la
naturalesa. Es va
començar a publicar el
1751 i comprenia un total
de 35 volums, on van
col·laborar els principals
intel·lectuals del moment
per difondre les principals
idees de la Il·lustració.

13. La fallida de l’absolutisme
Les revolucions angleses
• Al segle XVII es va produir una guerra civil entre els
defensors del Parlament i els de la monarquia
absoluta. El 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat i es va
proclamar la república. Oliver Cromwell, el principal
impulsor del canvi polític, va acabar transformant la
república en una dictadura militar. El 1660, després de
la mort de Cromwell, es va restablir la monarquia. El
1689, una segona revolució va acabar amb la
monarquia absoluta dels Stuart i el Parlament va
oferir la corona a Guillem d’Orange. Així, Anglaterra
fou el primer país que va tenir una monarquia de
poder limitat. Es va instaurar una monarquia
parlamentària.

14. La fallida de l’absolutisme
El Despotisme il·lustrat
• Malgrat l’exemple anglès, la majoria dels monarques
europeus seguien exercint un poder absolut. No obstant
això, alguns monarques com Frederic II de Prússia, M.
Teresa d’Àustria, Caterina de Rússia i Carles III d’Espanya
van intentar fer compatibles el principi d’autoritat de
l’absolutisme amb la idea de progrés, racionalització i
modernitat de la Il·lustració. Els dèspotes il·lustrats i els
seus ministres van promoure un cert reformisme per
actuar a favor del bé del poble, però reservant-se la
capacitat de decisió. La seva política reformista es va
caracteritzar per la racionalització de l’administració de
l’Estat, la reforma de l’ensenyament, la modernització de
l’agricultura, etc.

15. La revolució americana
Els Estats Units d’Amèrica
• Les tretze colònies angleses van protagonitzar al
segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una
metròpoli, seguint les idees d’igualtat, llibertat i
tolerància de l’Europa il·lustrada. Els colons americans
no estaven d’acord amb les taxes i impostos, així com
tampoc amb el monopoli comercial que Gran
Bretanya exercia sobre el seu territori. El 4 de juliol de
1776, les tretze colònies van redactar la Declaració
d’Independència dels Estats Units d’Amèrica. Aquesta
declaració expressava el dret de totes les persones a
la llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure dels
governants de respectar els “drets inalienables” del
poble.
Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són
dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la
recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals
obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma
de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou
Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el
seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. (...) Però quan una llarga
sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble
a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la
seva futura seguretat. (...)
Per tant, els Representants dels Estats Units d'Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea,
apel·lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per l'Autoritat del bon Poble
d'aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per
Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica.
We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal, that they are endowed by their Creator with
certain unalienable Rights, that among these are Life, Liberty and the pursuit of Happiness.--That to secure these
rights, Governments are instituted among Men, deriving their just powers from the consent of the governed, --That
whenever any Form of Government becomes destructive of these ends, it is the Right of the People to alter or to
abolish it, and to institute new Government, laying its foundation on such principles and organizing its powers in
such form, as to them shall seem most likely to effect their Safety and Happiness. (…) But when a long train of
abuses and usurpations, pursuing invariably the same Object evinces a design to reduce them under absolute
Despotism, it is their right, it is their duty, to throw off such Government, and to provide new Guards for their future
security.(…)
We, therefore, the Representatives of the united States of America, in General Congress, Assembled, appealing
to the Supreme Judge of the world for the rectitude of our intentions, do, in the Name, and by Authority of the good
People of these Colonies, solemnly publish and declare, That these United Colonies are, and of Right ought to be
Free and Independent States; that they are Absolved from all Allegiance to the British Crown.
Declaració d’Independència Declaration of dels Independence Estats Units (Philadelphia, (Filadèlfia, 4 de 4th juliol of July de 1776).

16. La revolució americana
La Constitució dels Estats Units
• La guerra contra la metròpoli va ser llarga. Gran
Bretanya va reconèixer la independència del territori
americà el 1783, després de la derrota de Yorktown. El
1787, es va redactar la primera Constitució de la
història. El text assegurava la separació i l’equilibri de
poders, establia un govern republicà i una estructura
federal. Per sobre dels estats, se situava el govern
federal, responsable dels assumptes exteriors, de la
defensa, de les finances i de la moneda del nou país.
La Constitució es completava amb una Declaració de
Drets.

17. El segle XVIII a Espanya: els Borbó
La Guerra de Successió (1701-1714)
• La Guerra de Successió es va produir després de la
mort de Carles II d’Àustria, en proclamar-se Felip V rei
d’Espanya. La proclamació de Felip V de Borbó
significava per a les potències europees un
enfortiment dels Borbó (francesos) a Europa. Gran
Bretanya, Holanda, Portugal i l’Imperi austríac van
declarar la guerra a França i a Espanya i van proposar
un altre candidat a la corona, l’arxiduc Carles
d’Àustria. El 1713, l’arxiduc Carles heretà la Corona
d’Àustria i temorosos de l’excessiu poder dels
Habsburg, les potències europees van firmar el
Tractat d’Utrecht que posà fi al conflicte i va
reconèixer Felip V com a rei d’Espanya.

18. El segle XVIII a Espanya: els Borbó
La resistència catalana
• Un cop signada la pau entre els contendents, només
Barcelona i algunes ciutats de Catalunya van
continuar oposant-se a Felip V. Ocupat gairebé tot el
territori català, Barcelona va ser assetjada durant
catorze mesos. La ciutat fou defensada sota el
comandament de Rafael Casanova i Antoni de
Villarroel.
• L’11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V van
ocupar Barcelona. Una setmana després també va
capitular Cardona i tota Catalunya va quedar sotmesa
a l’autoritat dels Borbó.

19. El segle XVIII a Espanya: els Borbó
La resistència catalana
• Un cop signada la pau entre els contendents, només
Barcelona i algunes ciutats de Catalunya van
continuar oposant-se a Felip V. Ocupat gairebé tot el
territori català, Barcelona va ser assetjada durant
catorze mesos. La ciutat fou defensada sota el
comandament de Rafael Casanova i Antoni de
Villarroel.
• L’11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V van
ocupar Barcelona. Una setmana després també va
capitular Cardona i tota Catalunya va quedar sotmesa
a l’autoritat dels Borbó.

20. El segle XVIII a Espanya: els Borbó
L’absolutisme borbònic
• Els primers Borbó espanyols (Felip V i Ferran VI) van
implantar el model d’absolutisme centralista francès.
Tots els poders residien en el monarca i les Corts van
quedar quasi anul·lades. Per a governar, el rei
s’ajudava d’uns assessors o secretaris, i es reunien al
Gabinet, antecedent del Consell de Ministres. Les
Corts van desaparèixer, excepte les castellanes, i la
tasca legislativa depenia només de les institucions
directament controlades pel monarca. Els Consells es
van mantenir.

21. El segle XVIII a Espanya: els Borbó
L’uniformisme territorial
• Els Borbó van unificar tot el territori, imposant unes
lleis úniques, una idèntica administració i
l’homogeneïtzació de totes les seues institucions.
Felip V va anul·lar tots els furs i institucions de la
Corona d’Aragó, i amb els Decrets de Nova Planta es
va imposar el sistema administratiu castellà a les
terres de la Corona. El territori va quedar dividit en
províncies, al front de les quals el rei va col·locar un
capità general amb poder militar i administratiu, que
exercia com a governador. A cada província es van
crear audiències per a l’administració de justícia i es
van implantar corregidors i intendents.

22. El creixement econòmic i el
reformisme il·lustrat
El creixement econòmic de Catalunya
• El S. XVIII fou una etapa de creixement econòmic i
demogràfic per a Catalunya. Entre 1717 i 1797 la
població es va doblar, fins gairebé el milió
d’habitants. Catalunya no havia patit de forma tan
greu els efectes de la crisi del XVII com Castella. Les
reformes fiscals dels Borbó van beneficiar Catalunya.
L’agricultura es modernitzà i s’especialitzà
(viticultura) augmentant els rendiments. Els censos
emfitèutics, contractes agraris estables, estimulaven
als pagesos a millorar .També hi ha creixement de les
manufactures cotoneres (indianes). La liberalització
del comerç va permetre l'expansió de companyes
comercials que negociaven amb el comerç.