Compilació/Resum Unitat 1 història contemporània 4t ESO. El segle XVIII: La crisi de l'antic règim.

1. Unitat 1
El Segle XVIII: La crisi de l'Antic Règim
Compilació @altauler

2. L’Antic Règim era el sistema social, polític i econòmic imperant a Europa previ a les revolucions liberals i industrials del s. XIX.
L’estructura social d’aquesta època va sorgir com a consolidació i evolució gradual del feudalisme propi de l’edat mitjana.
La població estava dividida entre Privilegiats i No privilegiats. Els primers estaven jurídicament per damunt de la majoria de la
Població, per tant s’acceptava la desigualtat de drets entre les persones. Això es traduïa en una societat que quedava
classificada en estaments: Societat estamental.

3. 1. Agricultura senyorial
L’agricultura era la base de l’economia. Era una agricultura de subsistència.
Aquesta economia entrava sovint en crisis per les anomenades crisis de subsistència: períodes d’escassetat d’aliments i de
puges de preus. Aquestes crisis estaven causades, generalment, per una climatologia adversa o enfrontaments bèl·lics.
La terra es trobava en mans de la noblesa i del clero, n’eren els grans propietaris. Aquesta propietat era transmesa de
generació en generació.
Societat agrària:
80% de la població porta a terme feines relacionades amb el
camp.
Poca productivitat i, en conseqüència, poc excedent per comerciar.
Endarreriment tecnològic amb eines poc evolucionades.
Dependència climatològica tant dels aiguats com de les sequeres.
Molts impostos per poder sostenir la part de la societat privilegiada.
Nutrició insuficient: falta de carn i dietes molt repetitives.
Revoltes periòdiques: fam, pujades de preus, misèria.

4. 2. Monarquia Absoluta
El rei tenia el poder absolut. La monarquia era hereditària, de pare a fill. El poder del rei emanava de Déu, i aquest caràcter
diví el convertia en el representant de Déu davant dels seus súbdits.
Tot i que el rei tenia els seus assessors (Consell d'Estat) i havia de consultar alguns afers als parlaments, nascuts a l'Edat
Mitjana, el seu poder era absolut. Això vol dir que controlava els 3 poders de l'estat: Legislatiu, Executiu i Judicial.
El monarca era l'expressió de la llei, la qual
emanava d'ell.
La màxima autoritat del govern, amb l'última paraula
a l'hora de prendre qualsevol decisió.
També el responsable de la justícia, que podia
aplicar a qualsevol dels seus súbdits a plaer.
En definitiva el responsable de tot el que suposava
el govern i control del seu regne, tant pel que fa a
les polítiques interiors com exteriors.

5. Privilegiats:
- Propietaris de la major part de les terres.
- Monopolització dels càrrecs.
- No pagaven impostos.
- Acumulació de grans riquesses.
- Altres privilegis: dret a la caça, no participar en la
construcció d'obres públiques, etc.
No Privilegiats:
- Immensa majoria de la població.
- Molta diversitat econòmica i social.
a) Burgesia: grans artesans, comerciants i
banquers. Grup econòmicament més actiu. La seva
riquesa havia augmentat, entre altres, gràcies al
comerç de manufactures
b) Classes populars urbanes: diferents treballadors
de les ciutats.
c) Pagesos: constituïen el 80% de la població.
Obligats a treballar les terres dels privilegiats.
Sovint, a més de pagar impostos com la resta de no
privilegiats, la seva vida anava lligada a la propietat
de la terra que treballaven, per tant, eren una
propietat més del senyor.
3. Societat estamental
La societat de l'Antic Règim era una societat desigual. Es
dividia en dos grups ben diferenciats, els Privilegiats
(noblesa i clergat) i els No Privilegiats (pagesos, classes
populars urbanes i burgesos).
La possibilitat d'ascens social o canvi de classe era
pràcticament impossible.

6. 4. La Il·lustració
La Il·lustració és un moviment de caràcter intel·lectual. Es va desenvolupar a Europa al tombant del segle XVIII i va posar
en qüestió els principis de l'Antic Règim.
Raó: La raó és l'únic mitjà per entendre el món, res no la pot substituir, ni l'autoritat, ni la tradició ni la revelació.
Progrés: La humanitat, amb la seva intel·ligència, ha d'assolir els coneixements que la permetin progressar com a societat.
Natura: Font de justícia i bondat. La societat corromp a les persones, les quals són bones per naturalesa.
Tolerància: L'educació i el ja esmentat progrés han de conduir a la tolerància, també religiosa. Cap religió és superior a les
altres.
Felicitat: Tothom hi té dret. És vist com l'objectiu últim de la vida humana.
Els dos pensadors anglesos que són a la base d'aquesta corrent de pensament Il·lustrat són Isaac Newton i John Locke.
Isaac Newton
És l'introductor del mètode científic basat en
l'observació i la comprovació posterior.
John Locke
Un dels principals crítics del poder absolut.
Defensor de la divisió de poders: legislatiu,
executiu i judicial, una jerarquització basada
en el contracte social.

7. Els pensadors il·lustrats van defensar principis com la llibertat i la igualtat de tots els éssers humans.
Es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones naixem iguals i lliures.
Eren ferms defensors de la mobilitat social i del mèrit personal segons la vàlua i la intel·ligència de cada persona.
S'oposaven al mercantilisme i apostaven per la fisiocràcia.
En definitiva la Il·lustració va acabar donant lloc a una nova doctrina, el liberalisme.
Principals pensadors il·lustrats
Montesquieu (1689-1755): Considerat un dels precursors del liberalisme. Va elaborar la teoria de la separació de poders.
Voltaire (1694-1778): Defensor del progrés, la tolerància i molt contrari al fanatisme religiós.
Jean-Jacques Rousseau (1712-1778): Conegut pels seus treballs sobre l'home, la societat i l'educació, especialment per
la seva teoria sobre el contracte social.
François Quesnay (1694-1774): Un dels pioners del pensament econòmic i teòric fisiocràtic.
Adam Smith (1723-1790): Un dels promotors de l'economia com a disciplina acadèmica. Proporcionà el marc teòric del
capitalisme. Sovint se'l considera el pare de l'economia moderna.

8. 5. L'Enciclopèdia
Projecte posat en marxa per dos pensadors il·lustrats, Denis Diderot i Jean le Rond d'Alembert.
El seu objectiu, al qual es van afegir estudiosos d'arreu, era publicar en una gran obra, inicialment 35 volums, tots els
coneixements de l'època. Coneixements fonamentats en la raó i en l'estudi de la natura.
L'Enciclopèdia va obtenir un gran èxit i va ajudar a la difusió de les idees de la Il·lustració. Així doncs, es va convertir en una
obra de referència que va escampar els coneixements que contenia arreu.
Primer volum de l'Encyclopédie a la biblioteca del Museu Teyler, junt a la del MuVIM
de València, un dels dos únics exemplars originals complets del món.

9. 5. Fallida de l’absolutisme
Anglaterra
Al segle XVII una guerra civil entre els defensors del Parlament i els defensors de la monarquia absoluta va acabar, l’any
1649, amb l’ajusticiament de Carles I i la proclamació de la república.
Oliver Cromwell, després d’haver impulsat el canvi polític, va transformar la república en una dictadura militar. Un cop mort
Cromwell, l’any 1660, es va restablir la monarquia.
Una segona revolució va acabar amb la monarquia absoluta dels Stuart, l’any 1689. El Parlament va oferir la corona a
Guillem d’Orange.
Anglaterra va ser el primer país en tenir una monarquia amb poder limitat, una monarquia parlamentària.
Carles I d’Anglaterra (1600-1649) Oliver Cromwell (1599-1658) Guillem III d’Anglaterra i II d’Escòcia
(1650-1702)

10. Despotisme Il·lustrat
Els dèspotes il·lustrats van promoure un cert reformisme tot actuant pel bé del poble. Tot i això es van reservar la capacitat
de decisió.
“Tot per al poble, però sense el poble”
La seva política reformista es va caracteritzar, seguint els principis de la Il·lustració, pel següent:
1.Racionalització de l’administració de l’estat.
2.Reforma de l’Ensenyament.
3.Modernització de l’agricultura.
4.Desenvolupament de les manufactures.
5.Liberalització parcial de la producció i el comerç.
Separació de poders
Al final d’aquest procés de trencament amb l’Antic
Règim s’ha d’acabar imposant la separació
de poders que, encara avui en dia, es troba
en la base dels actuals estats democràtics.

11. 6. Revolució Americana
Les tretze colònies angleses van protagonitzar al segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una metròpoli, seguint
les idees d’igualtat, llibertat i tolerància de l’Europa il·lustrada.
Els colons americans no estaven d’acord amb les taxes i impostos, així com tampoc amb el monopoli comercial que Gran
Bretanya exercia sobre el seu territori.
El 4 de juliol de 1776, les tretze colònies van redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica.
Aquesta declaració expressava el dret de totes les persones a la llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure dels
governants de respectar els “drets inalienables” del poble.

12. Constitució Americana
La guerra contra la metròpoli va ser llarga. Gran Bretanya va reconèixer la independència del territori americà el 1783,
després de la derrota de Yorktown.
El 1787, es va redactar la primera Constitució de la història. El text assegurava la separació i l’equilibri de poders, establia
un govern republicà i una estructura federal.
Per sobre dels Estats, se situava el govern federal, responsable dels assumptes exteriors, de la defensa, de les finances i
de la moneda del nou país.
La Constitució es completava amb una Declaració de Drets.

13. 7.Guerra de Successió
La Guerra de Successió es va produir després de la mort de Carles II d’Àustria, en proclamar-se Felip V rei d’Espanya.
La proclamació de Felip V de Borbó significava per les potències europees un enfortiment dels Borbons (francesos) a
Europa.
Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’Imperi austríac van declarar la guerra a França i a Espanya i van proposar un altre
candidat a la corona, l’arxiduc Carles d’Àustria.
El 1713, l’arxiduc Carles heretà la Corona d’Àustria i temoroses de l’excessiu poder dels Habsburg, les potències europees
van firmar el Tractat d’Utrecht que posà fi al conflicte i va reconèixer Felip V com a rei d’Espanya.

14. Els Borbons van unificar tot el territori, imposant unes lleis úniques, una idèntica administració i l’homogeneïtzació de totes
les seves institucions.
Felip V va anul·lar tots els furs i institucions de la Corona d’Aragó, i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el
sistema administratiu castellà a les terres de la Corona.
El territori va quedar dividit en províncies, al capdavant de les quals el rei va col·locar un capità general amb poder militar i
administratiu, que exercia com a governador.
A cada província es van crear audiències per a l’administració de justícia i es van implantar corregidors i intendents.
Edició impresa del Reial Decret 9-X-1715
Felip V d’Espanya (1683-1746)

15. 8.Creixement econòmic de Catalunya
El segle XVIII va ser per a Catalunya una etapa de creixement econòmic i demogràfic.
La causa essencial del creixement econòmic fou la vitalitat dels diversos grups socials del Principat.
Durant el segle XVIII hi va haver millores en l’agricultura, estimulades per l’existència dels censos emfitèutics, un
contracte agrari que permetia al pagès quedar-se amb part dels rendiments agraris.
L’expansió agrícola va contribuir al creixement de les manufactures cotoneres conegudes com a indianes.
Teixit d'indiana de Narcisse-Alexandre Buquet (Rouen v. 1855) Compilació @altauler