economia

1. UNITAT 1: EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE
L’ANTIC RÈGIM

2. Definició de l’Antic Règim:
Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i
polític que procedia de la descomposició del feudalisme
medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la
R l ió I d i l i lib l (S XIX)
Revolució Industrial i liberal (S. XIX).
Característiques:
q
− una població estancada,
− una economia agrària de tipus feudal-senyorial en
una economia agrària de tipus feudal senyorial en
pugna amb un incipient capitalisme comercial,
− una societat estamental i
− un sistema polític absolutista
un sistema polític absolutista.

3. 1.- PERQUÉ VA ENTRAR EN CRISI AL S.XVIII?
Q
A.- Economia agricola i senyorial
SOCIETAT AGRÀRIA
 La terra era la principal font de
iq esa
‐ 80% població
‐ Poc productiva
‐ Retràs tecnològic
riquesa.
 La propietat de la terra estava
vinculada a: la noblesa, a l’Església, als
municipis o a la Corona g
‐ Dependència del clima
‐ Producció limitada
‐ Rotació triennal amb guaret
municipis o a la Corona.
 La burgesia duia a terme activitats
artesanals i manufactureres,
desenvolupades al segle XIII del comerç
‐ Impostos
‐ Mala nutrició (no carn)
‐ Revoltes (fam, preus,
p g ç
d’ultramar.
misèria, pocs aliments...)

4. B- Una societat fonamentada en privilegis (estaments)
p g ( )
ESTAMENT:
Un estament es correspon amb un grup social. També
se l’anomena estat o ordre. Són grups tancats en els
quals l’ascens social és molt difícil.
 Societat dividida en tres estaments o grups
socials, amb escassa mobilitat entre ells: la
,
noblesa, el clergat (PRIVILEGIATS) i el tercer
estat (NO PRIVILEGIATS).
 Societat basada en la desigualtat d’origen,
perquè el naixement determinava la pertinença
a un grup o altre i era molt difícil canviar de
posició social
posició social.
 Societat basada en la Desigualtat civil: la
divisió social es basava en el privilegi jurídic

7. C- La monarquia absoluta del dret diví
q
 Monarquia absoluta: forma de govern en què el poder suprem
q g q p p
està en mans d’una sola persona anomenada rei, sobirà,
emperador, monarca.
 El poder del monarca destacava per damunt de tots els altres
 El poder del monarca destacava per damunt de tots els altres
estaments
 Dret diví
 Poder absolut:característiques. Ex. més complet: la
monarquia francesa dels Borbó, sobretot la de Lluís XIV (“rei
Sol”)
Sol )
Els límits de la monarquia absoluta: llei divina, dret natural i lleis
q ,
fonamentals de cada regne

9. É
"És només en la meva persona on resideix el
poder sobirà, el caràcter propi del qual és
l'esperit de consell, de justícia i de raó; és a
mi a qui deuen els meus cortesans la seva
q
existència i la seva autoritat; la plenitud de
la seva autoritat que ells no exerceixen més
que en el meu nom resideix sempre en mi i no
pot tornar-se mai contra mi; només a mi
pot tornar-se mai contra mi; només a mi
pertany el poder legislatiu sense dependència
i sense divisió; és per la meva autoritat que
els oficials del meu Tall procedeixen no a la
f ió i ó l i t l bli ió i
formació, sinó al registre, a la publicació i a
l'execució de la llei; l'ordre públic emana de
mi, i els drets i els interessos de la Nació,
dels quals se sol fer un cos separat del
Monarca, estan units necessàriament al meu
i no descansen més que a les meves mans."
Discurs de Luis XV al Parlament de París el
3 de març de 1766.

10. D- Els factors impulsors del canvi
- Creixement econòmic, aspiracions de canvi del
Tercer Estat i, sobretot la burgesia.
- Empobriment de les classes LA CRISI S’ORIGINA EN LES
ZONES RURALS
- populars a les ciutats que
- van provocar mobilitzacions.
ZONES RURALS
MALES COLLITES
REDUCCIÓ DE LA
VENDA DE
- Aparició dels Il·lustrats AUGMENT DEL
PREU DEL BLAT
VENDA DE
PRODUCTES
ARTESANALS
FAM
DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS
ATUR
DISMINUCIÓ DELS
INGRESSOS REALS
REVOLTES
INGRESSOS REALS
(dèficit
pressupostari)
DE FAM

11. U1 RESUM DE L’ANTIC RÈGIM:
ó
Noblesa
PRIVILEGIATS
SOCIETAT
ESTAMENTAL
Divisió
en tres
estaments
Clergat
Classes
populars
Immobilisme vertical
PRIVILEGIATS
NO PRIVILEGIATS
Dues bases
Predomini del
Immobilisme vertical
Privilegi
Producció de subsistència
Endarreriment tècnic
L’ANTIC
RÈGIM
ECONOMIA
PREINDUSTRIAL
sector primari
Indústria
artesana<
Endarreriment tècnic
Subsisteix el senyoriu
Gremis
Fàbriques reials
artesana<
Impuls
comercial
Fàbriques reials
Comerç exterior = Companyies comercials
MONOPOLI
Comerç interior: problemes
MONARQUIA
ABSOLUTA
Comerç interior: problemes
El rei controla tots els poders
Les persones no tenen drets
ABSOLUTA
p
El rei és representant de Déu

12. 2.- CREIXEMENT ECONOMIC I DESENVOLUPAMENT BURGÉS
Augment
demografic:
Entre 1680 i 1800 augment de 100 a 200 milions de h
Entre 1680 i 1800, augment de 100 a 200 milions de h.
Causes:
- Reducció de guerres
g
- Reducció d’epidèmies
- Augment de la natalitat
- Augment demogràfic = estímul per a l’economia

13. Augment població
Augment població
Augment
Canvi clau
tendència
natalitat
tendència

14. Desenvolupament agrícola i manufacturer:
 L’augment de la població
 el creixement de la necessitat de productes manufacturats
demanda a les colònies
controls pels gremis
controls pels gremis
Era necessari per a crèixer, lliurar-se treball industrial domèstic
Van augmentar les manufactures a partir del segle XVIII, uns
establiments subvencionats, impulsats per l’Estat o d’iniciativa privada,
que concentraven un nombre elevat de treballadors sota un mateix sostre,
que concentraven un nombre elevat de treballadors sota un mateix sostre,
és a dir, el precedent de les fàbriques modernes. BURGESIA

15. L’ascens de la burgesia
L ascens de la burgesia
El grup més dinàmic econòmic i culturalment.
Però dificultat per accedir al poder polític reservat a
Però, dificultat per accedir al poder polític, reservat a
la noblesa.
Activitats:
- burgesia rendista: ingressos que li
proporcionaven les seves propietats (urbanes i/o
rurals)
rurals).
- La burgesia financera: banquers o cobradors
d’impostos.
d impostos.
- La burgesia manufacturera es dedicava a la
indústria.
- la petita burgesia vivia de la seva feina com
artesans, comerciants o professionals liberals
(metges notaris etc )
(metges, notaris, etc.).

16. Comerç triangular:
Important creixement per: productes valorats (cacau,
tabac, café, sucre, cotó…
Colònies com a mercats importants, manufactures
Noves rutes marítimes
Gran importància del comerç d’esclaus

17. 3.- ELS PRIMERS SISTEMES
PARLAMENTARIS: GRAN BRETANYA I EEUU
Llegir llibre, fer esquema i activitats 1,2 i 3

18. 4 LA IL·LUSTRACIÓ CONTRA L’ANTIC RÈGIM
4.- LA IL·LUSTRACIÓ CONTRA L ANTIC RÈGIM
 La Il.lustració: moviment intel·lectual a Europa,
sobretot França, al segle XVIII, es va caracteritzar
per l’aparició i el desenvolupament d’una nova forma
per l aparició i el desenvolupament d una nova forma
de pensar i veure la realitat social.
 Pensament:
 Pensament:
- llibertad de consciència i de pensament
cap religió sobre ningun altra
- cap religió sobre ningun altra
- tolerància entre homes i idees
organització basada en els principis de llibertad i
- organització basada en els principis de llibertad i
igualdad.
- Progrés
- Progrés

19. La crítica de l’Antic Règim (no està al llibre)
Nova doctrina política: LIBERALISME
Filòsofs més importants:
- Montesquieu divisió de poders
q p
- Rousseau contracte social i sobirania nacional
- Voltaire defensor de la llibertad de
consciència (tolerància religiosa)
Els il·lustrats s’oposen a la societat estamental

21. El liberalisme econòmic
El liberalisme econòmic
Nova doctrina: FISIOCRÀCIA, principal teóric
Quesney, advocaven per la llibertad econòmica i la
Quesney, advocaven per la llibertad econòmica i la
iniciativa individual, s’oposa al mercantilisme.

22. El despotisme il·lustrat
“Todo para el pueblo pero sin el pueblo”
Mesures reformistes aplicades per monarques absoluts.
p p q
Trets més comuns:
- racionalització de l’administració
- Foment de l’educació
- Modernització econòmica, llibertad de comerç.
o e ac ó eco ò ca, e a e co e ç.
Malgrat els canvis hi havia una
contradicció, no es podia mantenir
contradicció, no es podia mantenir
l’Antic Règim.

24. 5.- L’ENCICLOPÈDIA DIFON ELS NOUS
CONEIXEMENTS
Nous descobriments i desenvolupament del
coneixement integrats en una obra:
L’Enciclopèdia principals impulsors; Diderot i
L Enciclopèdia, principals impulsors; Diderot i
d’Alembert, il·lustrats francesos. (1751-1772)
Objectiu:
Estimular els contactes entre els científics de
Estimular els contactes entre els científics de
tota Europa i difondre els descobriments
Entre un públic instruït
Entre un públic instruït.

25. 6 LA MONARQUIA BORBÓNICA A ESPANYA
6.- LA MONARQUIA BORBÓNICA A ESPANYA
Una nova dinastia governa Espanya
À
Mor Carles II, últim Àustria espanyol, nomena hereu al
“francés”, problema successori: Guerra de Successió
Pàg. 17
Aspirants:
- Felip V (francés, nét de Lluis XIV)
Arxiduc Carles d’Augsburg
- Arxiduc Carles d Augsburg
Resultat:
Victòria de Felip, establiment de la
Casa Borbó i Decrets de Nova Planta:
Casa Borbó i Decrets de Nova Planta:
uniformització territorial

26. El Tratado de Utrecht 1713.
El tratado estipuló lo siguiente:
El tratado estipuló lo siguiente:
- Felipe V reconocido por las
potencias europeas como Rey de
España renunciando a cualquier
spa a e u c a do a cua qu e
posible derecho a la corona
francesa.
-Los Países Bajos españoles y
j p y
los territorios italianos
(Nápoles y Cerdeña)pasaron a
Austria.
- El reino de Saboya se anexionó la
isla de Sicilia.
- Inglaterra obtuvo Gibraltar,
Menorca y el navío de
permiso (derecho limitado a
comerciar con las Indias españolas)
l i t d ( i
y el asiento de negros (permiso
para comerciar con esclavos en las
Indias).
El Tratado de Utrecht marcó el
inicio de la hegemonía británica

27. 7.- JOVELLANOS, UN IL·LUSTRAT
,
ESPANYOL
Llegir pàgines 18 i 19, fer resum i exercici 2 i 3 pàg
19
19
Gaspar Melchor de Carles III
Gaspar Melchor de Carles III
Jovellanos

28. 8.- EL REGNE DE VALÈNCIA EN EL SEGLE
XVIII
La Guerra de Successió i les seues conseqüències
Més conflicte social:
nobles (botiflers) Felip V
classes baixes i llauradors Arxiduc Carles
1705 partidaris de Carles, (maulets) desembarquen a
Dènia i a Altea arribant fins València, peró derrotats
a Almansa (25/04/1707)
R lt t DECRET DE NOVA PLANTA
Resultat: DECRET DE NOVA PLANTA
(IMPOSICIÓ DE LES LLEIS
(IMPOSICIÓ DE LES LLEIS
CASTELLANES)

29. L’expansió de l’economia en el segle XVIII
AGRICULTURA: Ampliació de terres de conreu
AGRICULTURA: Ampliació de terres de conreu
(regadiu i dessecació) i infraestructures
Principals conreus; olivera, vinya, blat i garrofera.
p ; , y , g
Llegum, hortalisses, dacsa, lli, cànem i arrós. A
finals del segle, també tarongers
ARTESANIA: Teixits de llana i seda i indústria
ceràmica
COMERÇ P i i l l d’Al d i E
COMERÇ: Principal port, el d’Alacant, destins: Europa
i colònies americanes., productes: arròs, panses, vi
aiguardent teixits de seda i ceràmica
aiguardent, teixits de seda i ceràmica.

30. El sorgiment de nous grups socials
El sorgiment de nous grups socials
- Grups privilegiats:
Senyors clero rei i una nova classe la burgesia
- Senyors, clero, rei i una nova classe, la burgesia
agrària
- Llauradors i jornalers
Llauradors i jornalers
- Pocs eren propietaris, la major part treballava en
petites explotacions amb contractes renovables.
p p
- Molts s’arruinaren, pergueren les terres i passaren a
jornalers.
- La Il·lustració valenciana
- El pare va ser: Gregori Maians i Siscar ( creació de
p g (
l’Acadèmia Valenciana)
- Antoni Josep Cavanilles (botànic i naturalista),
Francesc Pérez i Baier i Jorge Juan.

31. 9.- DEL REFINAMENT ROCOCÓ AL
RACIONALISME NEOCLÀSSIC.
Art que representa els gustos de l’aristocràcia.
- La difusió d’idees il·lustrades
- Descobriment de jaciments configuraren el
arqueològics grecoromans neoclassicisme
Panteó de
París
Juramento de los Horacios
Jacques Luis David, 1784