1. L’Antic Règim

2. Concepte Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (S. XIX). Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir: una població estancada , una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb un incipient capitalisme comercial , una societat estamental i un sistema polític absolutista . L’Antic Règim El terme Aquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789 per referir-se a la situació del seu país abans de la Revolució Francesa .

3. Característiques

4. L’Antic Règim Model demogràfic antic

5. Model demogràfic antic Estancament demogràfic Caracteritzat per un escàs creixement vegetatiu, a mb unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades , una esperança de vida baixa i l’existència d’unes crisis demogràfiques periòdiques . Hi ha un fràgil equilibri entre població i recursos Els baixos rendiments agraris i la irregularitat de les collites desencadenaven repetides crisis de subsistència que portàvem fams, malalties i epidèmies . Les conseqüències eren una mortalitat molt elevada amb l’escàs creixement de la població .

6. L’Antic Règim Una economia agrícola i senyorial L’Antic Règim

7. Una economia de subsistència La terra era la principal font de riquesa . La major part de la gent treballava al camp. La propietat de la terra estava vinculada a: la noblesa, a l’Església, als municipis o a la Corona. Senyoria territorial : La propietat de la terra Reserva senyorial Masos Els drets senyorials Senyoria jurisdiccional (drets senyorials): territorials : prestacions personals i monopolis senyorials. jurisdiccionals : dret de ban, impartir justícia, dret d’immunitat

8. Una economia de subsistència Crisis des subsistència Es tractava de crisis econòmiques periòdiques , de les societats de l’Antic Règim, provocades per les males collites com a conseqüència de: guerra, gelades, sequera, seguides de l’augment de preus dels aliments i productes artesanals, que portaven a la fam i a l’atur, i fins i tot a la mort. Era una agricultura de subsistència dedicada al policonreu (cereals). I una producció ramadera també insuficient . LA CRISI S’ORIGINA EN LES ZONES RURALS.. MALES COLLITES AUGMENT DEL PREU DEL BLAT FAM DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS REDUCCIÓ DE LA VENDA DE PRODUCTES ARTESANALS ATUR DISMINUCIÓ DELS INGRESSOS REALS (dèficit pressupostari))

9. Una economia de subsistència Indústria tradicional i manufactures Món rural (artesanal) Món urbà (artesanal i industrial) Família pagesa Gremis Unitat de producció bàsica Treball domèstic Gremis (treball artesanal) Manufactures (industrial) Fàbriques domestic system factory system - manufactures

10. Una economia de subsistència Comerç i transports Comerç interior Comerç colonial local i comarcal Escassos excedents Baix nivell d’especialització Insuficiència dels transports, especialment per camins i carreteres Els intercanvis a les fires Noves rutes comercials, colònies ultramarines Proporcionava matèries primeres a les industries Permetia vendre objectes manufacturats Grans beneficis a les companyies comercials Desenvolupament del capitalisme comercial Proliferació de mercaders, banquers i prestamistes La navegació marítima i fluvial era el sistema de transport més fàcil i barat

11. L’Antic Règim Una estructura social estamental

12. Una estructura social estamental Què són els estaments? Un estament es correspon amb un grup de social , definit per un comú estil de vida i anàloga funció. També se l’anomena estat o ordre . Són grups tancats en els quals l’ascens social és molt difícil, gairebé impermeable . Cada membre de la societat pertany a un estament Tradicionalment hi ha tres estaments: el clergat , la noblesa i l’estat pla . La societat estamental es caracteritzava per la desigualtat civil, que comportava la divisió de dos grups: els privilegiats i els no privilegiats. Els primers (clergat io noblesa) gaudien de tots els drets i estaven exempts de pagar impostos, els segons (estat pla o tercer estat) no tenien cap prerrogativa i havien de suportar totes les càrregues fiscals. A l’estament privilegiat de la noblesa s’hi accedeix per naixement o per concessió especial del monarca. La rígida societat estamental entra en crisis Arrel dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució Francesa), s’obrirà pas la societat capitalista.

13. Una estructura social estamental

14. L’Antic Règim Un sistema polític absolutista

15. Un sistema polític absolutista Fonamentat ideològicament en la fórmula “ Monarquia de dret diví ”. L’autoritat del monarca provenia de Déu, en nom del qual exercia el poder. El monarca concentrava en la seva persona tots els poders (legislatiu, executiu i judicial). Bossuet El monarca Poder absolut Nomenava els magistrats Administrava justícia Dirigia la política exterior Cap de l’exèrcit

16. Un sistema polític absolutista Els instruments que utilitzen els reis absoluts són: El Consell d’Estat i els secretaris d’Estat (ministres). L’administració local en mans de governadors o intendents La Burocràcia (funcionaris encarregats d’executar les ordres reials, administrar justícia, recaptar impostos ) i la Diplomàcia (pels assumptes externs). L’exèrcit . Instruments de govern

17. Un sistema polític absolutista Aquesta fórmula de govern va trobar resistència D’una part, dels grups socials defensors dels privilegis feudals, la noblesa i el clergat . I d’altra banda, els reis van intentar destruir aquesta oposició i atreure d’altres sectors socials, mitjançant el Despotisme il·lustrat . Resistències i oposició

18. Un sistema polític absolutista Va haver-hi excepcions a aquesta forma de govern: Espanya, Portugal, Països Baixos, L’imperi austriac, Països nòrdics i Rússia eren MONARQUIES IL·LUSTRADES . Les Províncies Unides (Holanda) i la República de Venècia, eren REPÚBLIQUES OLIGÀRQUIQUES Anglaterra, al Segle XVIII, era ja una MONARQUIA PARLAMENTÀRIA Els Estats Units es convertiren en una REPÚBLICA CONSTITUCIONAL El paradigma de monarquia absoluta La francesa, encarnada en la figura del rei Lluís XIV . Model absolutista i alternatives

19. Un sistema polític absolutista Serà durant la 2ª meitat del segle XVII i gran part del segle XVIII. La fi de l’absolutisme monàrquic esdevindrà amb la revolució burgesa a França (1789) i els posteriors esclats revolucionaris del segle XIX (1820, 1830, 1848). El seu màxim esplendor

20. L’Antic Règim La Il·lustració

21. La Il·lustració Podria definir-se com el moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII (“ segle de les Llums ”). Les idees il·lustrades van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. Va suposar una important modernització cultural i l’intent de transformar les caduques estructures de l’Antic Règim. La influència de la Il·lustració es va concretar en dues fases : un primer moment, la via reformista , dóna lloc a l’aparició del Despotisme Il·lustrat , i un segon moment, la via revolucionària amb la Revolució francesa . Concepte de Il·lustració

22. La Il·lustració La Raó La intel·ligència humana és l’únic mitjà per entendre i explicar el món. Ni l’autoritat, ni la tradició, ni la revelació no podien substituir la raó. El Progrés S’aconsegueix a través de la ciència , i aquesta en combinació amb la tècnica, permeten l’avanç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. Eren partidaris ferms de l’educació i del progrés . La Naturalesa Creien que la naturalesa era una font de justícia i de bondat. La societat és la que falseja i corromp l’ home, el qual és bo en estat natural. La Tolerància Van defensar la tolerància en les relacions humanes. Rebutjaven la superioritat de qualsevol religió sobre les altres i condemnaven la intolerància religiosa La Felicitat És l’objectiu últim de la vida humana. Tothom hi té dret. L’esperit de la Il·lustració

23. La Il·lustració Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies , recolzades pels poders públics. Les societats d’amics del país , establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província. Els Salons . Llocs de tertúlies o reunions de il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees. L’Enciclopèdia . Vehicles de difusió de les noves idees

24. Precedents Hi ha que buscar-los en dos pensadors anglesos que van elaborar les seves teories en el pas del segle XVII al XVIII La Il·lustració El pensament il·lustrat John Locke Isaac Newton Va criticar obertament el poder absolut i va propugna la separació de poders Introductor del mètode científic , basat en l’observació i la posterior comprovació

25. J. L. Locke -L’Estat garantia de les llibertats individuals Cal destacar Voltaire -Llibertat de pensament i tolerància religiosa Montesquieu -Divisió de poders, “L’esperit de les lleis”, 1748. Crea les bases del liberalisme polític El pensament il·lustrat Rousseau -”Contracte social” L’home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre) La Il·lustració Montesquieu Voltaire Rousseau

26. La Il·lustració El pensament il·lustrat En el terreny econòmic Dos noves corrents anomenades: fisiòcrata i liberalisme , es van oposar al mercantilisme Fisiocràcia Liberalisme Els fisiòcrates defensaven que l’agricultura i les activitats productives eren la font de riquesa principal. L’ideòleg fou Quesnay Mercantilisme Defensava la idea econòmica de l’acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i el comerç com la millor activitat per aconseguir-la. Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat recau en la libertat del mercat ; aquest és regula per la llei d’oferta i demanda. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. L’ideòleg fou Adam Smith . Quesnay Adam Smith