Successfully reported this slideshow.

More Related Content

Related Audiobooks

Free with a 14 day trial from Scribd

See all

Antic Regim

  1. 1. L’Antic Règim
  2. 2. Concepte <ul><li>Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (S. XIX). </li></ul><ul><li>Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir: </li></ul><ul><ul><li>una població estancada , </li></ul></ul><ul><ul><li>una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb un incipient capitalisme comercial , </li></ul></ul><ul><ul><li>una societat estamental i </li></ul></ul><ul><ul><li>un sistema polític absolutista . </li></ul></ul>L’Antic Règim El terme Aquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789 per referir-se a la situació del seu país abans de la Revolució Francesa .
  3. 3. Característiques
  4. 4. L’Antic Règim Model demogràfic antic
  5. 5. Model demogràfic antic <ul><li>Estancament demogràfic </li></ul><ul><li>Caracteritzat per un escàs creixement vegetatiu, a mb unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades , una esperança de vida baixa i l’existència d’unes crisis demogràfiques periòdiques . </li></ul><ul><li>Hi ha un fràgil equilibri entre població i recursos </li></ul><ul><ul><li>Els baixos rendiments agraris i la irregularitat de les collites desencadenaven repetides crisis de subsistència que portàvem fams, malalties i epidèmies . </li></ul></ul><ul><ul><li>Les conseqüències eren una mortalitat molt elevada amb l’escàs creixement de la població . </li></ul></ul>
  6. 6. L’Antic Règim Una economia agrícola i senyorial L’Antic Règim
  7. 7. Una economia de subsistència <ul><ul><li>La terra era la principal font de riquesa . </li></ul></ul><ul><ul><li>La major part de la gent treballava al camp. </li></ul></ul><ul><ul><li>La propietat de la terra estava vinculada a: la noblesa, a l’Església, als municipis o a la Corona. </li></ul></ul><ul><ul><li>Senyoria territorial : </li></ul></ul>La propietat de la terra Reserva senyorial Masos Els drets senyorials <ul><li>Senyoria jurisdiccional (drets senyorials): </li></ul><ul><ul><li>territorials : prestacions personals i monopolis senyorials. </li></ul></ul><ul><ul><li>jurisdiccionals : dret de ban, impartir justícia, dret d’immunitat </li></ul></ul>
  8. 8. Una economia de subsistència Crisis des subsistència <ul><li>Es tractava de crisis econòmiques periòdiques , de les societats de l’Antic Règim, provocades per les males collites com a conseqüència de: guerra, gelades, sequera, seguides de l’augment de preus dels aliments i productes artesanals, que portaven a la fam i a l’atur, i fins i tot a la mort. </li></ul><ul><li>Era una agricultura de subsistència dedicada al policonreu (cereals). </li></ul><ul><li>I una producció ramadera també insuficient . </li></ul>LA CRISI S’ORIGINA EN LES ZONES RURALS.. MALES COLLITES AUGMENT DEL PREU DEL BLAT FAM DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS REDUCCIÓ DE LA VENDA DE PRODUCTES ARTESANALS ATUR DISMINUCIÓ DELS INGRESSOS REALS (dèficit pressupostari))
  9. 9. Una economia de subsistència Indústria tradicional i manufactures Món rural (artesanal) Món urbà (artesanal i industrial) Família pagesa Gremis Unitat de producció bàsica Treball domèstic Gremis (treball artesanal) Manufactures (industrial) Fàbriques domestic system factory system - manufactures
  10. 10. Una economia de subsistència Comerç i transports Comerç interior Comerç colonial local i comarcal <ul><li>Escassos excedents </li></ul><ul><li>Baix nivell d’especialització </li></ul><ul><li>Insuficiència dels transports, especialment per camins i carreteres </li></ul><ul><li>Els intercanvis a les fires </li></ul><ul><li>Noves rutes comercials, colònies ultramarines </li></ul><ul><li>Proporcionava matèries primeres a les industries </li></ul><ul><li>Permetia vendre objectes manufacturats </li></ul><ul><li>Grans beneficis a les companyies comercials </li></ul><ul><li>Desenvolupament del capitalisme comercial </li></ul><ul><li>Proliferació de mercaders, banquers i prestamistes </li></ul><ul><li>La navegació marítima i fluvial era el sistema de transport més fàcil i barat </li></ul>
  11. 11. L’Antic Règim Una estructura social estamental
  12. 12. Una estructura social estamental <ul><ul><li>Què són els estaments? </li></ul></ul><ul><ul><li>Un estament es correspon amb un grup de social , definit per un comú estil de vida i anàloga funció. També se l’anomena estat o ordre . Són grups tancats en els quals l’ascens social és molt difícil, gairebé impermeable . </li></ul></ul><ul><ul><li>Cada membre de la societat pertany a un estament </li></ul></ul><ul><ul><li>Tradicionalment hi ha tres estaments: el clergat , la noblesa i l’estat pla . </li></ul></ul><ul><ul><li>La societat estamental es caracteritzava per la desigualtat civil, que comportava la divisió de dos grups: els privilegiats i els no privilegiats. Els primers (clergat io noblesa) gaudien de tots els drets i estaven exempts de pagar impostos, els segons (estat pla o tercer estat) no tenien cap prerrogativa i havien de suportar totes les càrregues fiscals. </li></ul></ul><ul><ul><li>A l’estament privilegiat de la noblesa s’hi accedeix per naixement o per concessió especial del monarca. </li></ul></ul><ul><ul><li>La rígida societat estamental entra en crisis </li></ul></ul><ul><ul><li>Arrel dels canvis produïts al llarg del segle XVIII (Revolució Francesa), s’obrirà pas la societat capitalista. </li></ul></ul>
  13. 13. Una estructura social estamental
  14. 14. L’Antic Règim Un sistema polític absolutista
  15. 15. Un sistema polític absolutista <ul><li>Fonamentat ideològicament en la fórmula </li></ul><ul><ul><li>“ Monarquia de dret diví ”. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’autoritat del monarca provenia de Déu, en nom del qual exercia el poder. El monarca concentrava en la seva persona tots els poders (legislatiu, executiu i judicial). </li></ul></ul>Bossuet El monarca Poder absolut <ul><li>Nomenava els magistrats </li></ul><ul><li>Administrava justícia </li></ul><ul><li>Dirigia la política exterior </li></ul><ul><li>Cap de l’exèrcit </li></ul>
  16. 16. Un sistema polític absolutista <ul><li>Els instruments que utilitzen els reis absoluts són: </li></ul><ul><ul><li>El Consell d’Estat i els secretaris d’Estat (ministres). </li></ul></ul><ul><ul><li>L’administració local en mans de governadors o intendents </li></ul></ul><ul><ul><li>La Burocràcia (funcionaris encarregats d’executar les ordres reials, administrar justícia, recaptar impostos ) i la Diplomàcia (pels assumptes externs). </li></ul></ul><ul><ul><li>L’exèrcit . </li></ul></ul>Instruments de govern
  17. 17. Un sistema polític absolutista <ul><li>Aquesta fórmula de govern va trobar resistència </li></ul><ul><ul><li>D’una part, dels grups socials defensors dels privilegis feudals, la noblesa i el clergat . </li></ul></ul><ul><ul><li>I d’altra banda, els reis van intentar destruir aquesta oposició i atreure d’altres sectors socials, mitjançant el Despotisme il·lustrat . </li></ul></ul>Resistències i oposició
  18. 18. Un sistema polític absolutista <ul><li>Va haver-hi excepcions a aquesta forma de govern: </li></ul><ul><ul><li>Espanya, Portugal, Països Baixos, L’imperi austriac, Països nòrdics i Rússia eren MONARQUIES IL·LUSTRADES . </li></ul></ul><ul><ul><li>Les Províncies Unides (Holanda) i la República de Venècia, eren REPÚBLIQUES OLIGÀRQUIQUES </li></ul></ul><ul><ul><li>Anglaterra, al Segle XVIII, era ja una MONARQUIA PARLAMENTÀRIA </li></ul></ul><ul><ul><li>Els Estats Units es convertiren en una REPÚBLICA CONSTITUCIONAL </li></ul></ul>El paradigma de monarquia absoluta La francesa, encarnada en la figura del rei Lluís XIV . Model absolutista i alternatives
  19. 19. Un sistema polític absolutista <ul><ul><li>Serà durant la 2ª meitat del segle XVII i gran part del segle XVIII. </li></ul></ul><ul><ul><li>La fi de l’absolutisme monàrquic esdevindrà amb la revolució burgesa a França (1789) i els posteriors esclats revolucionaris del segle XIX (1820, 1830, 1848). </li></ul></ul>El seu màxim esplendor
  20. 20. L’Antic Règim La Il·lustració
  21. 21. La Il·lustració <ul><ul><li>Podria definir-se com el moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII (“ segle de les Llums ”). Les idees il·lustrades van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. </li></ul></ul><ul><ul><li>Va suposar una important modernització cultural i l’intent de transformar les caduques estructures de l’Antic Règim. </li></ul></ul><ul><ul><li>La influència de la Il·lustració es va concretar en dues fases : un primer moment, la via reformista , dóna lloc a l’aparició del Despotisme Il·lustrat , i un segon moment, la via revolucionària amb la Revolució francesa . </li></ul></ul>Concepte de Il·lustració
  22. 22. La Il·lustració <ul><ul><li>La Raó </li></ul></ul><ul><ul><li>La intel·ligència humana és l’únic mitjà per entendre i explicar el món. Ni l’autoritat, ni la tradició, ni la revelació no podien substituir la raó. </li></ul></ul><ul><ul><li>El Progrés </li></ul></ul><ul><ul><li>S’aconsegueix a través de la ciència , i aquesta en combinació amb la tècnica, permeten l’avanç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. Eren partidaris ferms de l’educació i del progrés . </li></ul></ul><ul><ul><li>La Naturalesa </li></ul></ul><ul><ul><li>Creien que la naturalesa era una font de justícia i de bondat. La societat és la que falseja i corromp l’ home, el qual és bo en estat natural. </li></ul></ul><ul><ul><li>La Tolerància </li></ul></ul><ul><ul><li>Van defensar la tolerància en les relacions humanes. Rebutjaven la superioritat de qualsevol religió sobre les altres i condemnaven la intolerància religiosa </li></ul></ul><ul><ul><li>La Felicitat </li></ul></ul><ul><ul><li>És l’objectiu últim de la vida humana. Tothom hi té dret. </li></ul></ul>L’esperit de la Il·lustració
  23. 23. La Il·lustració <ul><ul><li>Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies , recolzades pels poders públics. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les societats d’amics del país , establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província. </li></ul></ul><ul><ul><li>Els Salons . Llocs de tertúlies o reunions de il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees. </li></ul></ul><ul><ul><li>L’Enciclopèdia . </li></ul></ul>Vehicles de difusió de les noves idees
  24. 24. <ul><li>Precedents </li></ul><ul><li>Hi ha que buscar-los en dos pensadors anglesos que van elaborar les seves teories en el pas del segle XVII al XVIII </li></ul> La Il·lustració El pensament il·lustrat John Locke Isaac Newton Va criticar obertament el poder absolut i va propugna la separació de poders Introductor del mètode científic , basat en l’observació i la posterior comprovació
  25. 25. J. L. Locke -L’Estat garantia de les llibertats individuals Cal destacar Voltaire -Llibertat de pensament i tolerància religiosa Montesquieu -Divisió de poders, “L’esperit de les lleis”, 1748. Crea les bases del liberalisme polític El pensament il·lustrat Rousseau -”Contracte social” L’home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre) La Il·lustració Montesquieu Voltaire Rousseau
  26. 26. La Il·lustració El pensament il·lustrat En el terreny econòmic Dos noves corrents anomenades: fisiòcrata i liberalisme , es van oposar al mercantilisme Fisiocràcia Liberalisme Els fisiòcrates defensaven que l’agricultura i les activitats productives eren la font de riquesa principal. L’ideòleg fou Quesnay Mercantilisme Defensava la idea econòmica de l’acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i el comerç com la millor activitat per aconseguir-la. Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat recau en la libertat del mercat ; aquest és regula per la llei d’oferta i demanda. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. L’ideòleg fou Adam Smith . Quesnay Adam Smith

×