1. Descriure
Abril 2012
Font imatge: theinspiredapple.blogspot.com
Organitzadors gràfics i eines d´avaluació per a
planificar i revisar textos descriptius
2. Índex
1. Què són i quan s´empren els textos descriptius
2. Bases d´orientació i rúbriques
3. Planificació amb organitzadors gràfics
4. Producció. Exemples
Abril 2012
3. Carta de navegació
Descriure suposa mirar En funció d'una pregunta Per a construir un
model
Mirar d´una No per recollir observacions sinó
determinada manera per comprendre o resoldre
l´objecte d'estudi dubtes.
Els textos descriptius consisteixen en representar amb paraules,
una persona, un objecte, un ambient, un entorn. Els textos
Definició científics pretenen presentar el món tal com és (sense
necessitat d´explicar el per què) seguint el vocabulari del
model pertinent.
Font: SANMARTÍ, N. (2003): Aprendre ciències tot aprenent a escriure
ciència, Edic. 62- Rosa Sensat
4. Carta de navegació
● QUÈ SÓN?. A quina categoria pertanyen?
● QUÈ TENEN?. Com són per dins i per fòra?.
Quines parts, dimensions o trets? (propietats o
Preguntes ●
característiques i les seves qualitats).
QUÈ PODEN FER? Què passa/ va passar?
(relacionades amb la tasca)
(dimensió temporal o seqüencial) Com passa?
Com funciona?
● QUINES NECESSITATS/UTILITATS?
● On els podem trobar?
● S´empren en textos literaris (descripció
subjectiva= versió personal de l´autor)
Contextos ● En textos científics és un pas del procés: A)
Descriure B)Definir C) Justificar, D)
Argumentar.
5. Bases d´orientació
Primària
Font: A partir de M. Mas, CP St. Esteve de Sesrovires, 6è de primària, Neus Sanmartí
6. IES BADIA DEL VALLÈS, via Neus Sanmartí
ESO
Abril 2012
8. Bases d´orientació
QUÈ HEM DE FER PER DEFINIR
Pensar en:
● A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers
vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part
d’una planta).
● Quines parts, propietats o característiques són
imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o
estams, però no totes tenen pètals).
● En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir,
perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè
la planta es pugui reproduir).
“Una flor és una part d’una planta que sempre té un
pistil (òvuls) i/o estams (pol.len) i que serveix perquè Neus
la planta es pugui reproduir”. Sanmartí
14. Planificació
EDUCACIÓ INFANTIL I CICLE INICIAL. Bloc 4. Persones, cultures i org. socials
Context literari Context científic
FONT: Teresa Julià http://theinspiredapple.blogspot.com
Abril 2012
15. Bloc 2. La diversitat dels éssers vius
Què necessita un ésser viu per tenir benestar? tots els éssers vius necessiten el mateix?
Semblances i diferències. Per què una planta és un ésser viu?
Què els entra, què els surt, què
passa dins? Què necessiten?
TENEN
Com són per dins i per fòra?
PODEN. Com sabem que són éssers
vius?
16. Bloc 7.Objectes, màquines i tecnologies
2n primària: Com funcionen les nostres joguines?
2. Què els hem de fer o donar
per fer-les funcionar?
1. Com són per fòra i per
dins? De quines parts 3. Què fan quan les fem
consten? De quins funcionar? Quins canvis
materials estan fetes? es produeixen?
Garriga i Verdaguer, Neus (2009): Projectes per ajudar a evolucionar les idees científiques i les competències dels infants.
17. Planificar
2n Primària
Què TENEN per dins i per fòra?
Bloc 7. Objectes, màquines i
tecnologies
Com creus que són les
joguines? (2n)
(Estructura i propietats)
Font: Neus Garriga
Verdaguer. Llicència
d´estudis dirigida per
Neus Sanmartí.
18. TENEN
Comprendre
1. Com són LES JOGUINES?.
Diàleg a partir de l´avaluació inicial PODEN
3. Fem hipòtesis. Què fa baixar el
ninot? 2. Què fem perquè funcionin i què
passa?.
Font: Neus Garriga
Verdaguer. Llicència
d´estudis dirigida per
Neus Sanmartí.