Avaluar Competències

10,233 views

Published on

Conferència de Neus Sanmartí a Eivissa al cicle Parlant d'Educació organitzat per APREP i CEP Eivissa. Març 2011

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
10,233
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3,574
Actions
Shares
0
Downloads
120
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Avaluar Competències

  1. 1. AVALUAR PER DESENVOLUPAR COMPETÈNCIES, AVALUAR COMPET ÈNCIES Neus Sanmartí Eivissa, Març 2011
  2. 2. “ La intel·ligència humana juga amb dues funcions. La primera és la producció d’idees, de càlculs, de programes, de projectes. La segona i definitiva és l’avaluadora. De res ens serveix que tinguem molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla”. J.A. Marina a La Vanguardia (1/5/2010)
  3. 3. <ul><li>Un procés que comporta: </li></ul><ul><li>Recollir informacions (amb instruments o no) </li></ul><ul><li>Analitzar la informació recollida i emetre un judici </li></ul><ul><li>Prendre decisions d’acord amb el judici emès </li></ul>Qu è entenem per avaluar? QUALIFICACIÓ/ ACREDITACI Ó AVALUACIÓ FORMATIVA-FORMADORA De tipus pedagògic : regular el procés d ’ensenyament i aprenentatge De tipus social : classificar, seleccionar, orientar…
  4. 4. Punts de vista per aprofundir en l ’avaluaci ó <ul><ul><ul><li>Com a activitat per aprendre, a partir de regular qu è i com aprenem (base de les competències d’aprendre a aprendre i d’autonomia i iniciativa personal, a més de tot tipus d’aprenentatges) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Com a activitat per comprovar què hem après </li></ul></ul></ul>
  5. 5. Què fan els alumnes “experts” en autoregular-se? 3er ESO IESM J.M Zafra (traducció del català)
  6. 6. <ul><li>Comporta aprendre a regular: </li></ul><ul><ul><li>La percepci ó dels objectius d’aprenentatge </li></ul></ul><ul><ul><li>Com anticipem i planifiquem l’acció </li></ul></ul><ul><ul><li>La percepció dels criteris d’avaluació </li></ul></ul>1. L’avaluació com a activitat per aprendre, a partir de regular qu è i com aprenem
  7. 7. COMPARTIR OBJECTIUS a) Avaluar-regular la percepci ó sobre els objectius d’aprenentatge
  8. 8. Qu è creieu que aprendrem sobre les plantes ? (despr és d’una conversa inicial) (3r CEIP Bellaterra) Què mengen? Com són per dins? El procés de naixement A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocar-les fluixet
  9. 9. Sabem que l ’aire és un gas format per partícules. Com expliquem allò que hem observat? (1r ESO)
  10. 10. Augmenta el nombre de partícules Les partícules es ‘transformen’ Les partícules pugen cap amunt Les partícules pugen cap amunt
  11. 11. Què creus que aprendrem? (despr és d’una explicació inicial) <ul><li>A dibuixar àtoms </li></ul><ul><li>Química </li></ul><ul><li>A fer fórmules </li></ul><ul><li>A explicar perquè passen coses </li></ul><ul><li>A pensar </li></ul><ul><li>A saber com és la matèria i com canvia </li></ul><ul><li>A fer experiments i explicar-los </li></ul><ul><li>A explicar perquè les substàncies canvien </li></ul><ul><li>… </li></ul>
  12. 12. Objectius consensuats (?*) (despr és d’una conversa) <ul><li>Observar i descriure caracter ístiques de canvis en els materials: dilatació, canvis d’estat, dissoluci ó, difusió, cristal·lització …, utilitzant els instruments adequats. </li></ul><ul><li>Interpretar aquests canvis utilitzant el model de partícules. </li></ul><ul><li>Predir qu è passarà en alguns canvis i saber com actuar responsablement. </li></ul>*No vol dir que ja se’ls han fet seus, caldrà anar-ho comprovant
  13. 13. El diari de classe: un altre instrument per identificar si es comparteixen els objectius (Exemple d ’escrit en un diari de classe, 2n ESO)) R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva
  14. 14. “ La persona m és lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre més ràpida que la que avança sense perseguir un punt fixe” Frank Kafka (1883-1924)
  15. 15. ANTICIPAR I PLANIFICAR L ’ACCI Ó b) Avaluaci ó-r egulació de la anticipaci ó i planificació de l’acció
  16. 16. Anticipaci ó i planificació de l’acció 5 anys CEIP Baloo feta per un nen “superdotat” (traducci ó de l’original en català) Com ho aprenen a fer els nins que no aprenen sols?
  17. 17. En qu è ens fixem per saber si el nostre dibuix és idoni? Com s ón les ombres del pati? (2n CEIP Baloo) On és el Sol en relació a l’ombra? L’ombra té nas? L’ombra toca els peus? A quin costat està l’ombra?
  18. 18. En gran grup identifiquem regularitats: Les ombres que observem al pati… (a partir de contrastar els dibuixos amb noves observacions) <ul><li>Són negres. </li></ul><ul><li>Estan enganxades als peus de la persona (o a l’objecte) que fa ombra. </li></ul><ul><li>Tenen la mateixa silueta. </li></ul><ul><li>Poden ser més grans, més petites, o iguals. </li></ul><ul><li>La persona (o l’objecte) està entre el Sol (o la font de llum) i l’ombra. </li></ul>
  19. 19. Si han estat capaços d’abstreure en qu è pensar o fer, quan observen nous fets poden identificar si “funciona” i quins canvis introduir, -i així EVOLUCIONA EL CONEIXEMENT- 3 mesos despr és un alumne va preguntar: “ Com és que l’ombra de l’ocell no està enganxada a les seves potes?” (CEIP Barrufet )
  20. 20. <ul><li>Pensar en: </li></ul><ul><li>A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d’una planta). </li></ul><ul><li>Quines parts, propietats o caracter ístiques s ón imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, per ò no totes tenen p ètals ). </li></ul><ul><li>En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir). </li></ul>Qu è hem de fer per definir? (a partir de definir què és una flor) Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la planta es pugui reproduir”.
  21. 21. Aquests resums (o “Bases d’orientació”), que han d’elaborar els propis alumnes amb les seves paraules, s’han de avaluar-regular molt bé. Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los, matisant afirmacions…
  22. 22. No té massa sentit donar fetes aquestes planificacions i sovint no cal arribar a una única formulació, perquè l’alumnat és divers a l’inici i divers al final
  23. 23. R. Rodríguez, IESM Juan de la Cierva Títols molt relacionats amb el procediment No pot deixar de posar exemples concrets
  24. 24. Títols relacionats amb el model Operacions plantejades de forma abstracte i molt sintètica
  25. 25. c) Avaluar-regular la percepció dels criteris d’avaluació i si és capaç d’aplicar-los per autoregular-se COMPARTIR CRITERIS D ’AVALUACIÓ
  26. 26. Primera representaci ó sobre com fer i avaluar un informe d’un experiment Què ha de tenir perquè sigui científic? Què ha de tenir perquè sigui entenedor? Característiques M. Calvet 3r ESO
  27. 27. 1. Escollir un títol per a l’informe 1.1 està d'acord amb l'experiència 1.2 resumeix l'objectiu principal 1.3 és suggeridor Base d ’orientació Criteris d’avaluaci ó Elaborat a partir d’analitzar bons exemples d’informes d’alumnes d’altres cursos REDACCIÓ D'UN INFORME D'UNA EXPERIÈNCIA DE LABORATORI HIPOTÈTICO-DEDUCTIVA Què he de fer? Estarà ben fet si... 2. Identificar l'objectiu principal 2.1 està d'acord amb les finalitats del treball realitzat 2.2 comença amb un verb 3. Plantejar la hipòtesi 3.1 s'indiquen les variables dependent i independent 3.2 s'indiquen les variables que es controlen 3.3 es redacten utilitzant la forma: &quot;Si ........................., aleshores ................. 4. Indicar els materials i instruments utilitzats en l'experimentació 4.1 s'anoten tots 4.2 són anomenats correctament 5. … 5.1 …
  28. 28. Tamb é els petits poden aprendre a coavaluar-se M. Marimon C.P. Baloo, 2n Tamb é van plantejar les preguntes
  29. 29. Saben aplicar b é els criteris per autoavaluar-se? <ul><ul><ul><li>Generalment els alumnes tendeixen a fixar-se només en un dels criteris. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>En canvi, quan s’avaluen entre ells en reconeixen molts més (i al mateix temps se n’adonen de la diversitat dels seus propis errors i encerts). </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>És important que els alumnes no detectin només possibles errors, sinó les seves causes -el més important- </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Poc a poc van aprenent a fixar-se en molts més aspectes i detalls. </li></ul></ul></ul>
  30. 30. <ul><li>Com plantejar preguntes-activitats que avalu ï n la compet ència? </li></ul><ul><li>Com qualificar el grau de compet ència en funció d’uns criteris d’avaluació clars i compartits? </li></ul>2. L’avaluació com a activitat per comprovar què hem après
  31. 31. T é sentit u na activitat d'avaluació “final”? <ul><li>Serveix per posar a prova si s’ha après </li></ul><ul><li>Possibilita reconèixer quins aspectes encara cal aprofundir </li></ul><ul><li>Però només si: </li></ul><ul><li>És coherent amb el procés d’ensenyament </li></ul><ul><li>Hi ha probabilitats de tenir èxit </li></ul>
  32. 32. a) Un primer problema: Com plantejar preguntes (activitats) per avalu ar la compet ència?
  33. 33. CEIP Bellaterra. 3º EP Un exemple de pregunta “competencial”
  34. 34. La mare de l’Anna no vol que vagi a dormir a casa de la seva amiga Teresa, perquè la seva germana petita té la rubèola. L’Anna diu que no hi ha cap perill ja que el curs passat la van vacunar. Ajuda l’Anna i la Teresa a buscar arguments per conv è ncer la seva mare tenint en compte el que hem apr ès sobre el sistema immunitari. Escriu-los per enviar-los per correu electr ònic. Característiques de les BONES PREGUNTES PRODUCTIVA CONTEXTUALITZADA DÓNA INDICIS ÉS CLAR EL DESTINATARI
  35. 35. Com sembla que es canvia sense canviar res? <ul><ul><ul><li>La Joana està aprenent a l’institut com és el sistema nerviós i vol explicar-lis als seus pares què ha après. Què els hi hauria de dir sobre: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Com s’anomenen les seves cèl·lules? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Quines parts les formen? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Com es comuniquen entre elles? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>… </li></ul></ul></ul>
  36. 36. Exemples de preguntes curtes per ò interessants <ul><li>Justifica perquè un arbre que fa 10 anys pesava 10 kg ara en pesa 100. </li></ul><ul><li>Per què li serveixen els pulmons a la mà? I el cor al cervell? </li></ul><ul><li>En qu è hem de pensar (o observar) per saber si un animal és vertebrat o és un invertebrat? (o per saber si un cuc i una serp formen part del mateix grup d’animals)? </li></ul>
  37. 37. Un dels millors instruments per avaluar aprenentatges competencials: La carpeta d ’aprenentatge o portafolis <ul><li>Inclou tot el proc és d ’aprenentatge i “metareflexions” dels alumnes sobre el seu progrés i les seves dificultats (tipus “diari de classe”). </li></ul><ul><li>L ’alumne escull, entre les tasques realitzades, les que creu que millor reflecteixen els seus aprenentatges, perquè el professorat valori els seus resultats. </li></ul>http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm http://www.slideshare.net/nalart/e-portafoli http://blocs.xtec.cat/portfolioproject/
  38. 38. Un segon problema: b) Com qualificar el nivell de compet ència: Necessitat d’explicitar els criteris d’avaluació
  39. 39. Algunes reflexions <ul><li>No té sentit separar l’avaluació de coneixements-competències </li></ul><ul><li>No té sentit qualificar a partir establir una “mitjana” dels resultats a les respostes a preguntes que avaluen aspectes diferents d’una competència. </li></ul><ul><li>La tendència és utilitzar “rúbriques ”, que han de poder entendre els alumnes i les seves famílies. </li></ul>http://rubistar.4teachers.org/index.php
  40. 40. <ul><li>Objectiu (compet encial): Llegir críticament un article amb contingut científic. </li></ul><ul><li>Activitat per avaluar: Argumenta en el teu bloc si Google contamina i com actuar utilitzant-lo de manera responsable ) </li></ul><ul><li>Criteris avaluació: </li></ul>Com planificar una r úbrica? B. Oliveras IES Dr. Puigvert 2n ESO De realitzaci ó De resultats Identifica idees clau de l’article Ho fa de manera: <ul><ul><li>Identifica el propòsit de l’autor, les suposicions que fa i el seu punt de vista </li></ul></ul><ul><li>Pertinent </li></ul><ul><li>Precisa </li></ul><ul><ul><li>Identifica el problema o la pregunta a la que vol respondre a l’autor i les dades que aporta, les interpreta i analitza críticament </li></ul></ul><ul><li>Completa </li></ul><ul><li>Coherent </li></ul><ul><ul><li>Extreu conclusions tenint en compte tant les informacions aportades com els coneixements apresos </li></ul></ul>- … <ul><ul><li>Escriu la valoraci ó donant arguments i contraarguments </li></ul></ul>
  41. 41. Un exemple de concreci ó dels criteris en una r úbrica … … … … … Lectura crítica d’un article period í stic B. Oliveras IES Dr. Puigvert 2n ESO
  42. 42. R úbriques per a tot? <ul><ul><ul><li>Fer una rúbrica és costós i no té massa sentit fer-ne per avaluar tasques puntuals o molt específiques. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>En canvi, té sentit per avaluar dimensions de les competències que es treballen a molts cursos i diferents professors. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Només hi hauria d’haver una rúbrica per cicle-etapa en relació a cadascuna de les dimensions. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Possibilita acordar criteris a nivell de centre o etapa. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>És d’esperar que als primers cursos la majoria d’alumnes estigui en els nivells baixos i en els darrers en els alts. </li></ul></ul></ul></ul>
  43. 43. La funció de l’avaluació és molt més que “posar notes”. Que l’avaluació serveixi per aprendre comporta revisar moltes concepcions i pràctiques. No é s estrany que molts pensin: No em toquis la meva avaluaci ó! Perrenoud, 1993
  44. 44. BELAIR, L.M. (2000). La evaluación en la acción. Col. Investigación y Enseñanza, nº 19 Sevilla: Diada editora. JORBA, J. et al. (2000). Avaluar per millorar la comunicaci ó i facilitar l’aprenentatge. Bellaterra: ICE UAB SANMART Í, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. Graó SANMART Í, N. (2010). L’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat. Departament d’Educaci ó. Xarxa de Cb. http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=Not%EDcies&func=display&sid=126 OCDE-PISA (2006). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA . Consell Superior d’Avaluació (tamb é 2000, 2003 i 2009) http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm . Bibliografia b ásica

×